La carxofera prové de l’est d’Àfrica, des d’on
passa a Egipte per estendre-se per tots els països de la Mediterrània.
Posteriorment , s’estén per tot el món.
El cultiu de la carxofera és molt antic. Les
primeres referències documentals es troben en els dibuixos de les tombes
egípcies. Els grecs i els romans mengen tiges de carxofera de manera generalitzada
i en abundància. La carxofa apareix com a hortalissa comestible entre el segle
XIV i el segle XV a Itàlia.
De poques calories, conté vitamina A i B, és
rica en minerals i fibra i té propietats diürètiques. Es fan molt bones en el
delta del Llobregat. S’usa com a ingredient d’arrossos i truites. Són
apreciades les carxofes farcides, a la cassola, fregides, arrebossades,
torrades, torrades amb mel, al forn, ofegades, etc.
Carxofa es diu d’una persona curta
d’enteniment o fluixa de voluntat.
Bibliografia
DCVB
WIQUIPÈDIA
No hay comentarios:
Publicar un comentario