Pastís propi de Mallorca fet amb farina de
blat de força, aigua tèbia, sucre, ous, oli o saïm (mantega de porc), llet i
llevat. És un producte antic i de gran tradició, que ha esdevingut un dels
signes identificatius de Mallorca. Té forma de caragol enrotllat en el sentit
de les agulles del rellotge. Habitualment s’hi posa sucre en pols per sobre
abans de servir-la.
Segons Tugores-Santandreu (2013), tant els
àrabs com els jueus tenen pastes dolces fetes en espiral, molt semblants a
l’ensaïmada, que podrien explicar un origen comú. Possiblement, l’antecedent de
l’ensaïmada sigui una pasta dolça en espiral, àrab o jueva, feta inicialment amb
oli, que després del s. XIII passés a ser feta amb saïm, producte que li dóna
el nom amb què ha arribat als nostres dies. Al final del s. XIII es produeix a les Illes Balears i a la Península una extensió considerable de les produccions ramaderes, especialment del ramat de porcs. Les primeres
referències escrites al pastís són del s. XVII i parlen de llur relació amb la celebració
de festes i solemnitats.
Hi ha diverses varietats d’ensaïmades. La
llisa és la que no porta cap casta de farciment. La de cabell d’àngel porta un
farciment de confitura de cabell d’àngel. Actualment, també n’hi ha de nata,
crema, crema cremada, tallades (sobrassada, albercocs, carabassat...),
xocolata, nata i xocolata, torró, melmelada, etc. L’ensaïmada entrunyellada,
feta amb dos o tres cordells de pasta en forma de trena, és molt antiga, per bé
que darrerament ha caigut en desús. De vegades es fan ensaïmades petites o
mitjanes cobertes de crema o xocolata.
Poden ser petites o individuals, pensades per
acompanyar el desdejuni de cafè amb llet o amb llet i cacau. Les grans, que poden
tenir un diàmetre de 50
cm o més , es consumeixen a les postres i s’acompanyen sovint
de gelat, xocolata desfeta, llet, orxata, taronjada, llimonada, etc.
No hay comentarios:
Publicar un comentario