Breu història del xot o ovella

L’ovella, també dita xot, xai, be, mè o moltó, és un mamífer hervíbor remugant del gènere ovis.  Fa uns 70 o 80 cm d’alçada i té un cos robust, cobert de llana. Es cria per la carn, la llet i la llana. Antigament la pell s'usava com a peça d'abric o de vestir. És una animal molt ximple i de marcat esperit gregari. Es diu moltó l’anyell castrat.

L’ovella és domesticada a Mesopotàmia entre el 9.000 i el 7.000 aC. És un dels primers animals domesticats per l’home. Possiblement és el primer domesticat després del gos. De l’Orient Mitjà passa a l’Antic Egipte i s’estén pel nord‘Àfrica entre el 6.000 i el 5.000 aC. També passa d’Egipte a l’Antiga Grècia i a Roma. Els romans la crien en gran escala i la fan present a tots els dominis del seu territori. Els conqueridors castellans la duen a Amèrica.

Té un fort component simbòlic en les tres religions monoteistes: judaisme, cristianisme i islamisme. Constitueix un exemple de mansuetud, innocència i docilitat. En el món antic és un dels animals objecte de sacrificis rituals o religiosos.

Es distingeix l’ovella (xot) de l’anyell (xai, mè). En general l’ovella és un animal de més d’un any i l’anyell, de menys d’un any. La carn de l’anyell és molt apreciada pel sabor que té i el seu consum ha estat considerat durant molts de segles un gran luxe. Es distingeixen moltes races: algunes són pròpies de Catalunya (ripollesa, aranesa, etc.), altres són valencianes (roja, rassa…) i n’hi ha que són pròpies de les Illes Balears (mallorquina, menorquina, eivissenca…).

Amb la carn d’anyell o d’ovella es fan plats tan gustosos com la cuixa de xot rostida, el rostit humit de xot, les costelles d’anyell a la brasa, el frit de xot, etc.

La paraula ovella prové del llatí (ovicella, diminutiu d’ovis). La paraula xot imita el soroll que fan els anyells quan mamen. Les paraules be i mè imiten el bel de l’animal. “Parlar d’ovella i mossegar de llop” es diu de les persones hipòcrites. “Beure com un xot” se diu de qui beuen més vi del compte.