Cristòfol Pisà Ensenyat (Sóller, Mallorca, 16 d’octubre de 1852 - 2 de març de 1936)

Pintor. Fill de Damià Pisà i de Mariana Ensenyat, el seu pare regenta la barberia de Can Salero (Sóller). Neix al carrer Born, núm. 7, de Sóller. De molt jove demostra una gran afecció al dibuix. Fa d’escolanet a la parròquia de Biniaraix per disposar d’efectiu amb què adquirir llapissos de carbó i de colors, tinta i paper per dibuixar i pintar. Es forma a l’Escola de Belles Arts de Palma, on demostra grans aptituds plàstiques. En atenció a aquest fet i a les gestions d’Emili Pou Bonet, enginyer i antic cofundador del Foment de la Pintura i l’Escultura, als 33 anys rep (1885) una beca de la Diputació Provincial de les Balears per ampliar estudis a l’Acadèmia de Belles Arts de San Fernando (Madrid) (1985-1986). Amb motiu de les inundacions que es produeixen a la comarca de Sóller el novembre de 1885, el pintor exposa dos quadres a l’aparador de La Industrial (carrer Quint, Palma) per destinar el producte de la venda a l’atenció de les víctimes, els perjudicats i les seves famílies.

Cristòfol Pisà Ensenyat, Al·lota en el jardí, oli/tela, 1905 ca.

Posteriorment, rep una nova beca de la Diputació Provincial de les Balears per ampliar estudis a l’Acadèmia Espanyola de Belles Arts de Roma. Hi cursa estudis en dues etapes separades temporalment. Durant la primera etapa presta atenció, sobretot, a les classes del pintor espanyol Vicente Palmaroli, director del centre. D’altra part, descobreix la pintura del Renaixement, que l’impressiona i el captiva; admira els antics monuments romans per la seva bellesa i grandiositat i pinta dibuixos i retrats de tècnica academicista. Ha d’interrompre els estudis abans d’acabar el curs en caure malalt de malària. Torna a Sóller i després d’una llarga convalescència, recupera la salut. Refet, torna a Roma.

La segona estada a Roma és més breu que la primera, però segons l’opinió del pintor és més profitosa perquè hi té com a condeixebles els pintors Francisco Pradilla (1848-1921), Joaquim Sorolla (1863-1923), Marià Benlliure (1862-1947), Enric Simonet (1866-1927), Llorenç Cerdà (1862-1955), Francesc Maura (1857-1931), etc. Adquireix seguretat i soltesa en el dibuix i en la pintura. Manté posicions de respecte a les fórmules academicistes i fa treballs de certa envergadura. El 1879 aporta a la subhasta per a la recollida de fons destinats a les víctimes de les inundacions de Múrcia amb una obra que titula Al·lota tocant una guitarra. Són obres d’aquesta època el retrat de Maria Cristina d’Hasburg (1887) i una tela de grans dimensions que és adquirida per la família Aguiló de Can Cera. La tela representa la visita als monuments del Dijous Sant (“Cases santes”) i està datada el 1887.

Recuperada la salut a Sóller, marxa a Madrid per fer còpies de Velázquez i d’altres grans mestres. Serveix durant la tercera Guerra Carlina en un Regiment amb plaça a Barcelona. Acabat el conflicte, es trasllada a París amb el propòsit de conèixer els darrers avanços de la pintura i estudiar la seva evolució des de les velles concepcions d’Ingres i Meissonnier a les més modernes de Corot; Manet i Monet. Fa una estada prou llarga a París, on munta un estudi per treballar.

Deixa París per traslladar-se a Nimes (França), on viu una germana seva. Per sobreviure pinta paisatges, fa retrats i composa temes de braus, toreros i manoles. Passa, després, a Limoges, on resta fins que amb motiu de l’Exposició Universal de Barcelona de 1888, el crida al seu costat el solleric Joan Baptista Ensenyat, que li comana tasques de caire artístic i organitzatiu. Acabades les feines a Barcelona, torna a Sóller (1888) per establir-hi la residència permanent. Solament fa alguns viatges esporàdics per motius professionals, com la decoració d’un teatre a Eivissa.

Els primers anys del segle XX, sota la influència de Rusiñol, Mir, Bernareggi, Gelabert i altres pintors, evoluciona vers un paisatgisme pleinairista, de vegetacions esponeroses, grans espais de muntanya i celatges breus. Fa una pinzellada empastada i matèrica, dóna gran importància als efectes de llum i crea composicions d’encertats jocs de color. Basa el seu treball en un dibuix ben construït, molt treballat i força detallat. Participa activament a les tertúlies de l’apotecaria Torrens, després Serra.

El febrer de 1905, als 52 anys, es casa a la parròquia d’Establiments amb Mariana Ramis Palou, de 29 anys, futura tia del pintor Juli Ramis Palou (1910-1990). La seva filla única, Mariana, neix dos anys després (1907). El 1915 mor la seva esposa, als 39 anys d’edat. Resta vidu amb la filla de 8 anys. Aquest fet el marca profundament: torna un home taciturn, callat i preocupat gairebé obsessivament amb les atencions de la filla.

El 1920 obté el primer premi de l’Exposició Regional d’Art amb la tela Acàcies. El 1929 exposa a les Galeries Mallorquines (Palma) una selecció d’obres de diverses etapes i aconsegueix un notable èxit de públic i de crítica. L’Ajuntament de Sóller posa el seu nom a un carrer de la vila. A partir d’aleshores es veu sotmès a un procés de pèrdua progressiva de facultats a causa de l’edat. Mor a Sóller a la seva casa del carreró d’en Figa, als 83 anys.

El 1969 Galeries Costa li dedica una exposició d’homenatge. El 24 d’agost de 1977 és declarat Fill Il·lustre de Sóller. El 1993 una obra seva fa part de l’exposició de sa Llonja “100 anys, 100 pintors (1893-1993)”, organitzada pel Govern Balear i el Consell Insular de Mallorca i comissariada per Joan Oliver Fuster “Maneu”. El 2011, amb motiu del 75è aniversari de la mort del pintor, el Casal de Cultura-Museu de Sóller li dedica una exposició de record i d’homenatge entre el 19 i el 30 d’agost. Té una entrada a la GEM i a la Gran Enciclopèdia de la Pintura i l’Escultura a les Balears. Tenen obra seva l’Ajuntament de Palma, el Consell Insular de Mallorca, el Museu d’Art Modern i Contemporani “Es Baluard” (Palma) i vàries col·leccions particulars.

Són obres seves de la primera època les composicions titulades Retrat de Trinitat Pastor (1880), Dama i flors I (1885 ca.), Dama i flors II (1885 ca.), La lliçó de música (1890 ca.), El pintor i la model. Classe de pintura (1890 ca.), Al·lota amb abrigall (1900 ca.) i altres. Són obres de la seva segona època Venedora de flors (1904 ca.), Al·lota en el jardí (1905 ca.), Autoretrat (1905 ca.), Al·lota amb dos paners (1910 ca.), Jardí de Sóller (1920 ca.), Acàcies (1921), etc. Fa retrats, sovint s’agrada d’afegir alguna figura humana als paisatges, crea composicions en les que combina figura i paisatge (Al·lota amb dos paners), tracta una temàtica centrada exclusivament en la comarca de Sóller i treballa les tècniques de l’oli sobre tela i sobre taula i carbó o tinta sobre paper.

Bibliografia (selecció)

Margalida TUR, “Pizà Ensenyat, Cristòfol”, ‘La Pintura i l’Escultura a les Balears’, t. 4, pàg. 33-39, Promomallorca ed., Palma, 1996.

Joan MORA, “Un pintor maniàtic, impressionista i romàntic”, Sa Veu, diari digital de la comarca de Sóller, 19-VIII-2011.

CATÀLEG-1993, “100 anys, 100 pintors (1893-1993)”, exposició a sa Llonja, maig-juny, Govern Balear i Consell Insular de Mallorca, Palma, 1993.

Lluís RIPOLL i Rafel PERELLÓ, “Cristóbal Pizá”, ‘Las Baleares y sus pintores’, pàg. 62-63, L. Ripoll editor, Palma, 1981.