Pintor, dibuixant, gravador i il·lustrador. Unes grans aptituds per a la pintura i el
dibuix i la seva relació amb el pintor Cristòfol Pisà Ensenyat, casat amb
Mariana Ramis, germana del seu pare, el posen en contacte, de ben jove, amb la
pintura de Rusiñol, Anglada, Mir, Junyer, Bernareggi i altres artistes
residents a Sóller o a la seva comarca.
Els anys 20 pinta paisatges de
Sóller que reflecteixen influències de l’oncle Tòfol Pisà (1852-1936), Santiago
Rusiñol i Joaquim Mir. El 1926 exposa per primera vegada: ho fa a la Congregació Mariana
de Sóller. Els anys del període 1927-1929 fa dibuixos i il·lustracions per al
setmanari La voz de Sóller.
El paisatgista català Josep Castellanas
Garrich (1896-1980) l’anima a treballar i li facilita l’ingrés a l’Escola del
Treball, de Barcelona, on amplia els coneixements de dibuix. Amb Castellanas
pinta al sud de França l’estiu de 1928. El 1930 continua els estudis a
Barcelona i els complementa amb una estada breu a Madrid. Exposa a Galeries
Costa (1930). S’interessa, sobretot, per la figura humana que tracta amb
influències del moviment noucentista, com es posa de manifest a la tela Pagesa (1931 ca.) de la Caixa de les Balears ‘Sa Nostra’.
Anys de
pelegrinatge (1931-1936)
El 1931, als 21 anys, marxa a París amb una
carta de presentació de Sebastià Junyer a Picasso, que el posa en contacte amb
els pintors de l’Escola de París. Assisteix a classes de les acadèmies Colarossi
i la Grande Chaumière.
Els treballs d’aquests anys revelen la influència dels post-cubistes,
com es pot constatar a les teles Autoretrat
davant l’escala (1931) i Retrat de la senyoreta Almut (1932
ca.).
El 1933 es trasllada a Madrid per estudiar composició
decorativa a l’Escola d’Arts i Oficis Artístics. A Mallorca coneix el
fotògraf, pintor i músic Wolfgang Schülze (Wols), que l’informa dels moviments
de l’avantguarda. Les obres que fa reflecteixen l’atenció que presta als
pintors contemporanis (Picasso i Matisse), com posa de manifest l’obra titulada
Els Flautistes (1936). El 1936 exposa
a Madrid (maig) i coneix el pintor cubà Wifredo Lam, amb qui estableix
relacions duradores d’amistat.
Juli Ramis Palou, Els flautistes, 1936
Entre
la figuració i l’abstracció (1936-1950)
El juliol de 1936 es troba a Sóller. Amb motiu de
l’inici de la guerra civil és mobilitzat, fet que determina que la seva
producció sigui escassa en aquests temps. El 1937 es casa amb Joan Benedetta
Foster i seran pares d'un fill i de quatre filles (Jerònia, Júlia, Herminia i Françoise). Fins al 1939 viu a Son Ferret, també dit Son Ferreret (Gènova, Palma),
i treballa amb investigacions abstractes, que combina amb obres figuratives.
Acabada la guerra civil, amb l’esposa i la
filla, Jerònima, es trasllada a Tànger, on fixa la residència a l’espera de la
fi de la Segona Guerra
Mundial. A Tànger coneix i es relaciona amb el novel·lista i
músic Paul Bowles (1910-1999), autor de la novel·la El cel protector (The Sheltering Sky), que Bernardo Bertolucci porta al cinema el 1990. Pinta obres d’una
gran simplicitat que reflecteixen influències de Paul Klee i de Joan Miró i que
deriven en descomposicions geomètriques de les imatges i dels objectes.
El 1944 ingressa com a professor de dibuix i
modelatge al Grup
Escolar Espanya, de Tànger. El1945 fa una exposició a Tànger, a la que
segueixen exposicions a Rabat i Casablanca. El 1947 torna a París i es
relaciona amb Nicolas de Staël i Jean Fautrier. Les obres que pinta inclouen
treballs cubistes i composicions surrealistes.
Els
anys abstractes (1951-1970)
El 1951 crea les primeres obres plenament
abstractes, amb interès creixent per la investigació matèrica, que tendeix a dominar
sobre les referències espacials i lineals. Fa ús de l’oli, la laca i l’arena.
També fa ús de la cera, que li permet fer incisions i grattages.
El 1956 (octubre) les Galeries Quint (Palma) munten una exposició amb obres seves que inclou des de paisatges de la primera etapa
fins a les darreres abstraccions. A partir de 1957 accentua el protagonisme de
la pinzellada gestual, mentre la matèria passa a un terme secundari o
complementari. El 1961 realitza una sèrie de drippings, alguns de gran format, basats en accions de caire
automàtic.
Entre 1963 i 1967 treballa en l’anomenada
sèrie biològica, caracteritzada per la presència de formes que semblen extretes
d’observacions microscòpiques. Són d’aquesta època les obres que es mostren a
les pàgines 200-203 del Catàleg-1991. El 1968 se separa de l’esposa.
Juli Ramis Palou, Natura morta, 1948 ca.
Retorn
a la figuració (1971-1990)
A partir del 1970 torna a la figuració i deixa
progressivament l’abstracció. Són d’aleshores els paisatges dunars del desert,
realitzats a l’oli o al pastel. Desolats, polsosos, blans, intransitables, de
formes insòlites i variables, presenten atmosferes irreals i metafísiques. Del
1970 és una de les abstraccions que més m’han agradat. Em refereixo a Abstracció matèrica (1970 ca.) (Catàleg-1991, pàg.
215), propietat de la Caixa de les Balears ‘Sa Nostra’.
Compra una casa a Biniaraix que propicia el
seu trasllat a Mallorca. El 1971 el Museu de Sóller li dedica una exposició antològica i
exposa a la Sala
Pelaires (Palma). El 1974 i el 1976 torna a exposar a la Sala Pelaires
(Palma). Treballa molt i fa una producció abundant d’obres que reprodueixen
esquemes de les etapes anteriors. Barreja abstracció, figuració, composicions
informalistes, etc. Les facultats disminueixen i la qualitat baixa. Es presenta
a les fires d’ARCO (Madrid) de 1986, 1987 i 1988, amb el suport d’una societat
mercantil de nova creació.
El 1980 fa una donació de 35 obres al Consell General
Interinsular. Les obres es dipositen al Museu de Mallorca. A sa Llonja es presenta
una gran exposició antològica. El 1984 es nomenat acadèmic numerari de l’Acadèmia
de Belles Arts. El 1988 obté la medalla del Parlament de les Illes Balears i el 1990 rep la
medalla d’or de la
Comunitat Autònoma. Poc després, mor a Palma als 80 anys d’edat.
El 1991 el Govern organitza tres exposicions
simultànies d’homenatge. L’exposició de pintura de gran format es presenta a sa
Llonja. Les obres de petit format i els dibuixos es mostren al Centre de Cultura
de Sa Nostra. A la sala d’exposicions de Banca Marc (Palma) es mostra l’obra gràfica.
Té entrades a la GEM, a la Gran Enciclopèdia
Catalana i a la Gran Enciclopèdia de la Pintura i l’Escultura a
les Balears. Un carrer de Sóller duu el seu nom.
Bibliografia
CATÀLEG-1993, “100 anys, 100 pintors
(1893-1993)”, Exposició a sa Llonja, maig-juny, Govern Balear i Consell Insular de Mallorca ,
pàg. 79 i 148, Palma, 1993.
CATÀLEG-1991, “Juli Ramis”, exposició a sa
Llonja, juny-juliol, Govern
Balear , Palma, 1991.
CATÀLEG-1991 A , “Juli Ramis. Dibuix i petit format”,
exposició juny-juliol, Centre de Cultura de ‘Sa Nostra’, Obra Social de ‘Sa
Nostra’, Palma, 1991.
CATÀLEG-1991 B, “Juli Ramis. Obra gràfica”,
exposició juny-juliol, Sala d’Exposicions de Banca March , Palma, 1991.
CATÀLEG-1987, “Juli Ramis. Abstraccions 1951-1971” , Exposició a sa Llonja,
Consell
Insular de Mallorca , Palma, 1987.
Josep MELIÀ, “Ramis, un pintor maudit”, Catàleg-1991, pàg. 21-24.
Daniel GIRALT-MIRACLE, “Juli Ramis i l’esperit
de la modernitat”, Catàleg-1991, pàg. 25-26.
Blai BONET, “Retrat de Juli Ramis”, Catàleg-1991 A , pag. 13-14.
Lluís RIPOLL i Rafel PERELLÓ , “Juli
Ramis”, ‘Las Baleares y sus pintores’, pàg. 200-202, L . Ripoll editor,
Palma, 1981.
Paul BOWLES, “Pintura”, Librería Clan, Madrid,
1951. (Article reproduït a Catàleg-1991, pàg. 13-14).
Exposicions (selecció)
1926
Congregació Mariana, Sóller.
1927
Farmàcia Palou, Sóller.
1930
Galeries Costa, Palma
1933
Galeries Syra, Barcelona.
Cercle Mallorquí, Palma
1936
Ateneo, Madrid.
1945
Grup Escolar Espanya, Tànger.
1946
Boutique d’Art, Rabat
Gallerie Carrez et Follveider, Casablanca
Gallerie d’Art, Tànger
1947
Galeries Calligrammes, París.
1948
Liceu Espanyol, Tànger.
Galeria Bucholz, Madrid.
Galeria Tarpin, Tànger.
1951
Galeria Clan, Madrid.
1952
Galerie Massol, París.
1953
Galeria Galetzki, Stuttgart.
Galeries Mora, Sóller.
1954
Galerie Massol, París.
1955
Galerie Massol, París.
1956
Galeries Quint, Palma.
1957
Sala Rembrandt, Tànger
1958
Cercle Bel Etage, Zúric.
Sala Hachuel, Tànger
1960
Rosenberg Gallery, NY.
1963
First Tangier Gallery, Tànger.
1964
New Vision Center Gallery, Londres.
1965
New Vision Center Gallery, Londres.
Tangier Gallery, Londres.
1968
Galerie Belles Images, Rabat
Gallery 70, Londres
1969
Le Savouroux, Casablanca.
Galerie Sant-Germain, Tànger.
1970
Galería Ramón Durán, Madrid.
Galería Decar, Bilbao.
1971
Museu de Sóller ,
Sóller
1972
Galería Ramón Durán, Madrid.
1973
Sala Monzón, Madrid.
1974
Sala Pelaires ,
Palma.
Sala Cellini, Madrid.
1975
Sala Monzón, Madrid.
Galería Sur, Santander.
1976
Sala Pelaires ,
Palma.
1977
Sala Monzón, Madrid.
Galería Windsor, Bilbao.
1980
Sa Llonja, Palma.
1982
ARCO 82, Madrid
1985
Galeria Maria de Lluc Fluxà, Palma.
1986
Galeria Joan Olier Maneu, Palma.
ARCO 86, Madrid.
1987
Sa Llonja, Palma.
ARCO 87, Madrid.
1988
Galeria Joan
Oliver Maneu, Palma.
ARCO 88, Madrid.
1989
Galeria Joan
Oliver Maneu, Palma.
1990
Galeria Joan
Oliver Maneu, Palma
Exposicions d’homenatge
1991
Sa Llonja, juny-juliol, Govern
Balear , Palma
1991
“Dibuix i petit format”, juny-juliol, Centre de Cultura de
‘Sa Nostra’, Palma.
‘Sa Nostra’, Palma.
1991
“Obra gràfica”, juny-juliol, Sala d’exposicions de
Banca March , Palma.
No hay comentarios:
Publicar un comentario