Oleguer Junyent i Sans (Barcelona, 29 de gener de 1876 – 7 de març de 1956)

Pintor, escenògraf, decorador, il·lustrador, caricaturista i escriptor. Fill de Francesc d’Assís Junyent i de Francesca Sans, és el tercer de tres germans. El pare té una botiga d’espardenyes al Born (Barcelona).  Als 14 anys entra a treballar en el taller de l’escenògraf Fèlix Urgellès (1890). Hi treballa uns cinc anys, tot compatibilitzant la feina amb l’assistència a les classes nocturnes de Llotja i a algunes de les classes particulars que Antoni Caba dóna al seu germà Sebastià. Sobre el 1894 passa a treballar en el taller dels l’escenògrafs Miquel Moragues i Salvador Alarma. Alhora treballa com a temporer al taller de Francesc Soler i Rovirosa, fins que a l’entorn de 1896 passa a treballar-hi a temps complet. Fa un viatge per Espanya de 3 mesos que aprofita per pintar aquarel·les i olis.

Oleguer Junyent i Sans, El Cavall Bernat (Cala Sant Vicenç), oli/tela

El 1899 marxa a París, on pot treballar per a l’Òpera de París al costat del famós escenògraf Eugène-Louis Carpezat (1833-1912). Els vespres assisteix a classes de l’Acadèmia Julien. El 1901 fa un viatge a Itàlia amb companyia de l’escultor Gustav Skilters. Guanya el concurs de l’Associació wagneriana de Barcelona per a l’escenografia de El crepuscle dels déus. En acabar realitza l’escenografia de l’òpera Cristoforo Colombo per al Liceu, institució per a la que treballa de manera ininterrompuda des d’aleshores fins al 1933.

El 1913 acompanya Santiago Rusiñol en el seu segon viatge a Eivissa relacionat amb les excavacions arqueològiques de la Cova del Culleram. Torna a Eivissa sovint, com ho demostren les obres que fa a l’illa i ewxposa a Barcelona.

El 1924 adquireix una casa a Llucalcari (Mallorca), que el porta a visitar sovint l’illa per descansar i pintar. El 15 de febrer de 1935 mor la seva companya Teresa Vidal Puig a causa del grip. Es casa amb ella in articulo mortis.

Es dedica a la pintura gairebé des del principi. S’hi dedica, però, de manera predominant entre 1933 i 1956. En els anys esmentats la pintura i l’interiorisme passen a ser la seva principal font d’ingressos. Com a pintor, s’agrada d’explorar escenes populars, com mercats, grups de pescadors, escenes portuàries, carros, paisatges, marines, natures mortes, etc. La seva temàtica és, sobretot, el paisatge gironí, el paisatge mallorquí i notes que pren durant els seus viatges. Fa una pintura lluminosa i colorista, que s’emmarca en l’estil postimpressionista. Té el costum de pintar de manera ràpida a la cerca de sensacions i impressions bàsicament instantànies.

Tenen importància els treballs que fa com a il·lustrador i col·laborador gràfic de revistes. El 1897 fa la portada del catàleg de l’Exposició Industrial de Barcelona. Dissenya la capçalera de la revista Los Deportes. Realitza diverses postals per a llibres de la Biblioteca Excelsior (Salomé, Cuadros de la ciudad, Al largo, etc.). Fa postals, targes, invitacions, etc.

Com a decorador, realitza nombrosos treballs de decoració exterior i interior. És afeccionat al col·leccionisme i és ell qui es troba a la base de les col·leccions de Francesc Cambó (1876-1947). Reuneix una important col·lecció d’arquetes i antiguitats. El 1930 guanya el concurs “Barcelona vista pels seus artistes”. Presideix el Cercle Artístic de Barcelona.

Col·labora amb articles, il·lustracions i caricatures a L’Esquella de la Torratxa. Escriu i il·lustra els llibres Roda el món i torna al Born (1910), Viaje de un escenógrafo a Egipto (1919) i, amb text del seu nebot Albert Junyent Quinquer (1903-1976), publica Mallorca, fotografias de la ‘Illa Daurada’ (1927).

Molt afeccionat a viatjar, ho fa sovint. En una ocasió fa la volta al món (1908-1909). Té una gran amistat amb Francesc Cambó, fet que el porta a viatjar amb ell i fer d’assessor artístic seu. També té amistat amb Lluís Plandiura i es relaciona amb Pau Casals. És amic de Josep M. de Sagarra. Col·labora amb Gaspar Homar, Santiago Rusiñol, etc. Mor a Barcelona als 80 anys.

Hi ha pintura seva al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), al Reial Cercle Artístic de Barcelona, a la Fundació Plandiura, a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú), a l'Estudi Taller Oleguer Junyent, a la col·lecció de la família i a col·leccions particulars de Catalunya i de les Balears. Consta que fan part de col·leccions particulars de Palma (Mallorca) les obres El carro de la Beata. Valldemossa (1924) i Façana del Casal Solleric.

Bibliografía

Josep M. TRULLÉN i THOMÀS, "La col·lecció convidada. Estudi Oleguer Junyent", Museu d'Art de Girona, exposició abril-setembre 2012, www.museuart.com/Dossier_Oleguer_Junyent.pdf.

Francesc MIRALLES, “Oleguer Junyent”, Cetir Centre Mèdic ed., Barcelona, 1994.

Lluís RIPOLL i Rafel PERELLÓ, “Oleguer Junyent”,’Las Baleares y sus pintores’, pàg. 211, Lluís Ripoll editor, Palma, 1981.

GEM, t. 7, pàg. 245-246.

GEC, 8, 806-807

Exposicions de pintura (selecció)

1917     Galeries Laietanes, maig

1924     Galeries Laietanes, octubre

1925     Galeries Laietanes, novembre

1930     Galeries Laietanes, maig

1932     Sala Busquets, març

1935     Sala Busquets, març

1939     Sala Busquets, desembre

1940     Sala Busquets, novembre-desembre

1941     Sala Busquets, desembre

1942     Sala Busquets, desembre

1945     Sala Busquets, desembre

1948     Sala Busquets, desembre-gener de 1949.