Nom encomiàstic de Mallorca, utilitzat en
diverses ocasions com a eslògan turístic. El crea Santiago Rusiñol, entre
1901-1906. L’utilitza com a títol de la seva obra L’Illa de la Calma, que
escriu arran de nombrosos viatges que hi fa a partir de l’octubre de 1901.
Comença l’obra durant la llarga estada, de 14 mesos, que el 1901 hi inicia en
companyia de la seva esposa, Lluïsa Denis, la seva filla, Maria, i la sogra Loles. Segons
Josep Costa Ferrer -Picarol-, la redacció dels darrers capítols la fa a
Eivissa, l’Illa Blanca, en paraules
del mateix Rusiñol.
La publicació a càrrec de l’editor Antoni
López, es fa el 1922. Aviat, segueixen traduccions a altres idiomes, com
l’hongarès (1927) (A Csö Szigete), el
castellà, l’anglès (The tranquil Isle,
després Majorque, The Isle of Calme),
el francès (Majorque, L’ile au Calme)
i l’alemany (Majorca. Die Inser der Ruhe).
La difusió de l’obra, escrita en un to tendre, humorístic, cordial i de sàtira
amable i laudatòria, contribueix a popularitzar el nom de Mallorca, els seus
atractius naturals i la seva imatge turística.
L’èxit de la publicació mou L’Ajuntament de
Palma, presidit aleshores pel batlle Guillem Fortesa Pinya, a organitzar, el
setembre de 1923, un homenatge a l’autor, consistent en un banquet, la representació
al Teatre Líric de la
peça El Místic i la
dedicació al seu nom d’un carrer de Palma. Miguel de Unamuno escriu a Manacor,
el juny de1906, l’article En la calma de
Mallorca, que publica a la premsa i
recull després a l’obra Andanzas y visiones
españolas (1920). Es refereix a
Rusiñol i al sobrenom que havia donat a l’illa, en el significat del qual basa
el seu escrit. El 1951, Gabriel
Fuster –Gafim- publica Tres
viatges amb calma per l’Illa de la Calma,
amb pròleg de Llorenç Villalonga i il·lustracions de Pere Sureda. Inclou la
narració de tres viatges, a Lluc (1945), Valldemossa (1948) i cala Ratjada
(1944), feta en un estil enginyós i humorístic, encertadament acostat al de
Rusiñol. Amb ocasió del centenari del naixement de Santiago Rusiñol, Lluís
Alemany Vich publica l’opuscle Santiago
Rusiñol i l’Illa de la calma (Nota
bibliogràfica) (1961).
Sobre el grau d’adequació del nom a la
realitat històrica i sociològica de l’Illa s’han manifestat opinions diverses.
Josep Melià, a Els mallorquins
(19679, i Baltasar Porcel a Les Illes
encantades (1984), coincideixen a considerar que es tracta d’una expressió
trivial. Àlvaro Santamaría en el seu estudi Sobre
el concepto Mallorca, Isla de la Calma (1970) sosté que, des d’un punt de
vista històric, el sobresalt i l’esglai han estat més que la calma les
constants de la vida a l’Illa.
(Publicat a
No hay comentarios:
Publicar un comentario