domingo, 1 de septiembre de 2013

Illa de la Calma

Nom encomiàstic de Mallorca, utilitzat en diverses ocasions com a eslògan turístic. El crea Santiago Rusiñol, entre 1901-1906. L’utilitza com a títol de la seva obra L’Illa de la Calma, que escriu arran de nombrosos viatges que hi fa a partir de l’octubre de 1901. Comença l’obra durant la llarga estada, de 14 mesos, que el 1901 hi inicia en companyia de la seva esposa, Lluïsa Denis, la seva filla, Maria, i la sogra Loles. Segons Josep Costa Ferrer -Picarol-, la redacció dels darrers capítols la fa a Eivissa, l’Illa Blanca, en paraules del mateix Rusiñol.

La publicació a càrrec de l’editor Antoni López, es fa el 1922. Aviat, segueixen traduccions a altres idiomes, com l’hongarès (1927) (A Csö Szigete), el castellà, l’anglès (The tranquil Isle, després Majorque, The Isle of Calme), el francès (Majorque, L’ile au Calme) i l’alemany (Majorca. Die Inser der Ruhe). La difusió de l’obra, escrita en un to tendre, humorístic, cordial i de sàtira amable i laudatòria, contribueix a popularitzar el nom de Mallorca, els seus atractius naturals i la seva imatge turística.



L’èxit de la publicació mou L’Ajuntament de Palma, presidit aleshores pel batlle Guillem Fortesa Pinya, a organitzar, el setembre de 1923, un homenatge a l’autor, consistent en un banquet, la representació al Teatre Líric de la peça El Místic i la dedicació al seu nom d’un carrer de Palma. Miguel de Unamuno escriu a Manacor, el juny de1906, l’article En la calma de Mallorca, que publica a la premsa i recull després a l’obra Andanzas y visiones españolas (1920). Es refereix a Rusiñol i al sobrenom que havia donat a l’illa, en el significat del qual basa el seu escrit. El 1951, Gabriel Fuster –Gafim- publica Tres viatges amb calma per l’Illa de la Calma, amb pròleg de Llorenç Villalonga i il·lustracions de Pere Sureda. Inclou la narració de tres viatges, a Lluc (1945), Valldemossa (1948) i cala Ratjada (1944), feta en un estil enginyós i humorístic, encertadament acostat al de Rusiñol. Amb ocasió del centenari del naixement de Santiago Rusiñol, Lluís Alemany Vich publica l’opuscle Santiago Rusiñol i l’Illa de la calma (Nota bibliogràfica) (1961).

Sobre el grau d’adequació del nom a la realitat històrica i sociològica de l’Illa s’han manifestat opinions diverses. Josep Melià, a Els mallorquins (19679, i Baltasar Porcel a Les Illes encantades (1984), coincideixen a considerar que es tracta d’una expressió trivial. Àlvaro Santamaría en el seu estudi Sobre el concepto Mallorca, Isla de la Calma (1970) sosté que, des d’un punt de vista històric, el sobresalt i l’esglai han estat més que la calma les constants de la vida a l’Illa.




(Publicat a la Gran Enciclopèdia de Mallorca, t. 7, pàg. 73-74, el text ha estat revisat, ampliat, corregit i actualitzat per l’autor)


No hay comentarios:

Publicar un comentario