Gabriel Reinés Pocoví “Verano” (Alaró, Mallorca, 29 de maig de 1807 – Palma, Mallorca, 15 de gener de 1885)

Pintor i litògraf. Nat a Alaró, es trasllada a Palma als 15 anys. Es posa a treballar a la drogueria de Pau Maiol. És deixeble del pintor Guillem Ferrer Puig (1759-1833). Complementa la formació fent còpies de retrats i de composicions de gènere de Can Cotoner o Cal Marquès d’Ariany, Can Ferrandell, etc. Té el taller a la plaça de les Copinyes, després ampliada amb l’enderrocament de la illeta central, fet que dóna pas a l’actual plaça de Cort. Es casa amb Maria Isabel Lladó, deixeble seva i copista de les seves obres.

Fa una còpia del quadre de Sant Sebastià de Van Dyck de l’Ajuntament de Palma. Pinta el retrat de Joanot Colom, capdavanter dels agermanats, per encàrrec de l’Ajuntament de Palma. A més, és autor de dos autoretrats, d’un retrat de la seva esposa, d’un retrat d’una joveneta. Se li atribueix l'autoria d'un retrat de la nina Maria Concepció Montaner Vega-Verdugo, que es conserva a la Fundació Yannick i Ben Jacober (Alcúdia, Mallorca).


Atribuï a Gabriel Reinés Pocoví, Retrat de la nina 
Maria Concepció Montaner i Vega-Verdugo, 
oli/tela, 1853 ca.

Les obres que li donen popularitat són les composicions de gènere amb personatges de la pagesia, dedicats a activitats quotidianes. Sis d’aquestes obres es conserven al Museu del Monestir de Lluc, procedents del llegat d’Antoni Mulet Gomila. Les obres esmentades, realitzades el 1850 ca., porten els títols següents: Venedors d’indiots, Dues al·lotes que filen i es graten l’esquena, Vella que fila i els seus néts, Pagesos dins un hort, Traginer que conversa amb una al·lota i Parella d’enamorats vigilats per la madona. D’algunes d’aquestes obres hi ha còpies o rèpliques en col·leccions particular i en la col·lecció de la Caixa de les Balears ‘Sa Nostra’. Habitualment, les rèpliques o còpies porten algun detall que les diferencia i identifica, sovint alguna variant de la dolentia o polissonada que fa el nin que acompanya el grup principal. També fa l’oli titulat Tres senyores reben una criada vestida de pagesa, que es conserva al Museu del Monestir de Lluc.

Segons Ripoll-Perelló cultiva també el paisatge. El 1860 participa a l’Exposició Agrícola, Industrial i de Belles Arts, que té lloc a Palma, amb un paisatge del natural amb el que guanya una medalla de plata i una obra titulada Hivern, amb la que guanya una medalla de bronze. El 1879 participa a la subhasta per a la recollida de fons destinats a les víctimes de les inundacions de Múrcia aportant-hi una obra que titula Paisatge. 

El 1835 fa les primeres proves a Mallorca de la tècnica litogràfica, que s’hi difon ràpidament gràcies a Francesc Muntaner, Melcior Umbert i Pere d’Alcàntara Penya. Pel fet esmentat, el 1836 és nomenat membre de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País.

Malgrat que treballa la temàtica costumista, no es pot dir que sigui un pintor romàntic. Marià Carbonell considera que el seu estil correspon al naturalisme artesà tradicional. Mor a Palma als 77 anys d’edat. Un carrer de Marratxí duu el seu nom.

Bibliografia

Marià CARBONELL, “Reinés Pocoví, Gabriel”, ‘La Pintura i l’Escultura a les Balears’, pàg. 108-110, Promomallorca ed., Palma, 1996.

Príam VILLALONGA, “Pintura a Sa Nostra. Del Renaixement al post-impressionisme”, ‘Fons de la col·lecció de la Caixa de les Balears ‘Sa Nostra’, Exposició inaugural del Centre de Cultura de Palma, Palma, 1989.

Lluís RIPOLL i Rafel PERELLÓ, “Gabriel Reynés”, ‘Las Baleares y sus pintores’ pàg. 33-34, L. Ripoll editor, Palma, 1981.

Antoni FURIÓ, Diccionario històrico de los Ilustres Profesores de las Bellas Artes en Mallorca, Palma, 1946.

GEM, 14, 249