sábado, 17 de agosto de 2013

Francesc Verd Duran “Fraver” (Palma, 28 de gener de 1914 – juliol de 1991)

Pintor i restaurador. Estudia a l’Escola Graduada (Palma) i, posteriorment, a un col·legi privat del carrer de Can Sanç. Es matricula a l’Escola d’Arts i Oficis, on és deixeble de Llorenç Cerdà, Pere J. Barceló, etc. Al taller de Pere Càffaro aprèn a tractar l’oli i l’aquarel·la. Visita sovint els pintors d’anomenada (Bernareggi, Cittadini, Hubert…) per veure el que treballen, fer-los preguntes i demanar-los orientacions. També visita exposicions de pintura a la Veda, Galeries Costa, Cercle Mallorquí, etc. Llegeix llibres de pintura, catàlegs, articles i notes que parlen de Kandinski i d‘altres pintors. Fa viatges de formació a Madrid, Barcelona, París, Berlín, etc.

Casat amb Antònia Sureda, viu en un pis al costat del Coliseu Balear. Allà munta l’estudi. Inicialment fa obres figuratives, coloristes i convencionals. Entre 1955 i 1958 s’interessa per la pintura abstracta, que treballa amb una acurada depuració del color i de la forma. És un dels promotors del Grup Tago (1959), que inicialment es reuneix al bar Moka. Exposa les primeres obres abstractes a les mostres col·lectives del Grup Tago (1959-1964). El 1963 fa vàries exposicions individuals.

Inicialment, realitza una obra de caire neoimpressionista i colorista, que a partir dels darrers anys de la dècada dels anys 50 es divideix en dues línies de treball. D’una banda, fa obres de caràcter figuratiu, simbolista i colorista, que signa amb el seu cognom. D’altra part, treballa en una línia de caire decididament abstracta, inspirada sobretot en Kandinski, que signa amb el pseudònim de Fraver. La seva producció abstracta, la més coneguda, evoluciona i avança progressivament. El cromatisme esdevé gradualment un punt de trobada de grisos i de tons neutres, el dibuix s’esquematitza i simplifica, l’espai és envaït per la penombra del silenci i de la reflexió. Els seus treballs pretenen moure el pensament amb suggeriments i interrogacions directes, senzilles, fàcils o difícils, per bé que disposades sempre a provocar goig o desfici, plaer visual o ansietat. Les superfícies matèriques s’enriqueixen amb erosions, cruis, textures, incisions i relleus. La seva aportació a la pintura abstracta constitueix un dels primers intents fets a Mallorca en l’àmbit de l’abstracció i de l’avantguarda.

Propietari del bar Moka, situat al carrer de Sant Miquel, de Palma, hi organitza fins al decenni de 1960 vàries tertúlies literàries i artístiques. Fa part del grup fundador de l’Associació d’Artistes Gravadors (AGA). Mor a Palma als 76 anys d’edat.

El 1963, Miquel Àngel Colomar, li dedica l’assaig titulat Presencia y potencia de la poesía en la obra pictórica de Fraver. També el 1963 fa 5 exposicions individuals: Grifé i Escoda (Palma), Joventuts Musicals (Manacor), Galeria d’Art (Sóller), Club dels Poetes (Formentor, Pollença) i Sala d’exposicions de “la Caixa” (Llucmajor). Tot seguit deixa d’exposar. Deu anys després, presenta obra seva en una exposició col·lectiva: Artistes nacionals i estrangers residents a Mallorca, Galeria Universo (Palma).

El 1995 l’Ajuntament de Palma li dedica una exposició (setembre-octubre) al Casal Solleric i edita un catàleg amb text de Cristina Ros i 38 il·lustracions. Té una entrada a la Gran Enciclopèdia de Mallorca.



Bibliografia

CATÀLEG-1995, “Fraver”, Casal Solleric, exposició setembre-octubre, Ajuntament de Palma, Palma, 1995.

Cristina ROS, “Francesc Verd Duran (Fraver)”, Catàleg-1995, pàg. 11-23.


GEM, 18, 79.

No hay comentarios:

Publicar un comentario