Pintor i restaurador. Estudia a l’Escola Graduada (Palma) i,
posteriorment, a un col·legi privat del carrer de Can Sanç. Es matricula a
l’Escola d’Arts i Oficis, on és deixeble de Llorenç Cerdà, Pere J. Barceló , etc. Al taller de Pere Càffaro
aprèn a tractar l’oli i l’aquarel·la. Visita sovint els pintors d’anomenada
(Bernareggi, Cittadini, Hubert…) per veure el que treballen, fer-los preguntes
i demanar-los orientacions. També visita exposicions de pintura a la Veda,
Galeries Costa, Cercle Mallorquí, etc. Llegeix llibres de pintura, catàlegs,
articles i notes que parlen de Kandinski i d‘altres pintors. Fa viatges de
formació a Madrid, Barcelona, París, Berlín, etc.
Casat amb Antònia Sureda, viu en un pis al
costat del Coliseu Balear. Allà munta l’estudi. Inicialment fa obres
figuratives, coloristes i convencionals. Entre 1955 i 1958 s’interessa per la
pintura abstracta, que treballa amb una acurada depuració del color i de la
forma. És un dels promotors del Grup Tago (1959), que inicialment es reuneix al
bar Moka. Exposa les primeres obres abstractes a les mostres col·lectives del
Grup Tago (1959-1964). El 1963 fa vàries exposicions individuals.
Inicialment, realitza una obra de caire
neoimpressionista i colorista, que a partir dels darrers anys de la dècada dels
anys 50 es divideix en dues línies de treball. D’una banda, fa obres de caràcter
figuratiu, simbolista i colorista, que signa amb el seu cognom. D’altra part, treballa en una línia de caire decididament abstracta, inspirada sobretot en
Kandinski, que signa amb el pseudònim de Fraver. La seva producció abstracta,
la més coneguda, evoluciona i avança progressivament. El cromatisme esdevé gradualment
un punt de trobada de grisos i de tons neutres, el dibuix s’esquematitza i
simplifica, l’espai és envaït per la penombra del silenci i de la reflexió. Els seus
treballs pretenen moure el pensament amb suggeriments i interrogacions
directes, senzilles, fàcils o difícils, per bé que disposades sempre a provocar
goig o desfici, plaer visual o ansietat. Les superfícies matèriques
s’enriqueixen amb erosions, cruis, textures, incisions i relleus. La seva
aportació a la pintura abstracta constitueix un dels primers intents fets a
Mallorca en l’àmbit de l’abstracció i de l’avantguarda.
Propietari del bar Moka, situat al carrer de
Sant Miquel, de Palma, hi organitza fins al decenni de 1960 vàries tertúlies
literàries i artístiques. Fa part del grup fundador de l’Associació d’Artistes
Gravadors (AGA). Mor a Palma als 76 anys d’edat.
El 1963, Miquel Àngel Colomar, li dedica
l’assaig titulat Presencia y potencia de
la poesía en la obra pictórica de Fraver. També el 1963 fa 5 exposicions
individuals: Grifé i Escoda (Palma), Joventuts Musicals (Manacor), Galeria
d’Art (Sóller), Club dels Poetes (Formentor, Pollença) i Sala d’exposicions de
“la Caixa” (Llucmajor). Tot seguit deixa d’exposar. Deu anys després, presenta
obra seva en una exposició col·lectiva: Artistes
nacionals i estrangers residents a Mallorca, Galeria Universo (Palma).
El 1995 l’Ajuntament de Palma li dedica una
exposició (setembre-octubre) al Casal Solleric i edita un catàleg amb text de
Cristina Ros i 38 il·lustracions. Té una entrada a la Gran Enciclopèdia
de Mallorca.
Bibliografia
CATÀLEG-1995, “Fraver”, Casal Solleric , exposició
setembre-octubre, Ajuntament de Palma, Palma, 1995.
Cristina ROS, “Francesc Verd Duran (Fraver)”,
Catàleg-1995, pàg. 11-23.
GEM, 18, 79.
No hay comentarios:
Publicar un comentario