Narcís Puget Vinyes (Eivissa, 23 d’octubre de 1874 – Santa Eulàlia del Riu, Eivissa, 16 de gener de 1960)

Pintor, fotògraf i professor de dibuix i pintura. Fill únic de Salvador Puget Sentí i d’Isabel Vinyes Galibardo, perd la mare als 4 anys. Besnét de Josep Puget Navarro, natural de Barcelona, que s’establí a Eivissa el 1797, es cria a la casa pairal de la família amb el pare, l’oncle Narcís Puget Sentí, notari, l’esposa, Assumpció Chorat, i els tres cosins: Salvadora, Manel i Narcís.

La trajectòria professional del pintor es pot considerar dividida en 5 períodes diferenciats no tant per les característiques de la pintura com per les circumstàncies que envolten el desplegament de les seves activitats. El períodes considerats són els següent: anys de formació, abandonament temporal dels pinzells, temps de plenitud, anys de maduresa i darrers anys.

1) Anys de formació (1895-1909)

El 1894, als 20 anys, es trasllada a Barcelona per ampliar els coneixements de música (violoncel) i aprendre la tècnica de la fotografia. A Barcelona s’interessa per la pintura i es matricula (1901) a l’Escola de Belles Arts de la Llotja, on és deixeble d’Antoni Caba Casamitjana (1838-1907). Posteriorment, a Madrid assisteix durant dos anys (1907-1909) a les classes de l’acadèmia d’Eduardo Chicharro (1837-1949). També estudia els grans mestres i fa còpies al Museu del Prado, sobretot de Velázquez i Goya.

Aquests anys treballa sobretot el retrat i la figura costumista, bàsicament la figura femenina, temes que es mantenen tot al llarg de la vida. El 1908 és premiat a l’Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid pel retrat del bisbe Joan Torres Ribas, que actualment es conserva al Palau Episcopal d’Eivissa.

Les exposicions que fa el 1995 i el 1996 la Caixa de les Balears ‘Sa Nostra’ en els seus centres de cultura de Mallorca, Menorca i Eivissa inclouen dos treballs d’aquesta època, Estudi de cap de dona (1895) i Noia amb guitarra (1895), que es reprodueixen en el catàleg.

2) Deixa els pinzells (1909-1919)

El 1909 torna a Eivissa i es casa amb Guillermina Riquer Wallis, de 32 anys, vídua i mare de dos fills. La nova parella té tres fills: Isabel (1910), Concepció (1913) i Narcís (1918). Per treure la família endavant fa de fotògraf i imparteix a casa seva classes particulars de dibuix i de pintura. Pensa que l’exercici de la pintura no li garanteix el nivell d’activitat i d’ingressos que necessita. Deixa paulatinament els pinzells, per bé que no perd el contacte amb el món de la pintura. Consta que el 1912 i el 1913 es relaciona amb Santiago Rusiñol arran del viatge que aquest fa a Eivissa. També es relaciona aleshores amb Laureà Barrau (que acaba fixant la residència a Eivissa), Rigobert Soler, Ignasi Agudo Clarà i altres artistes que visiten Eivissa.

El 1916 estableix el domicili a una casa de nova planta del passeig Vara de Rei, on munta l’estudi de fotografia. També hi instal·la una acadèmia de dibuix i de pintura, de la que són alumnes Josep Tarrés Palau, Antoni Marí Ribas “Portmany”, Ramon Medina, Vicenç Ferrer Guasch i, més endavant, el seu fill Narcís Puget Riquer, entre molts altres. Passat un temps, és nomenat professor de dibuix de l’Institut Santa Maria d’Eivissa.

El 1917 i el 1919, el pintor valencià Joaquim Sorolla (1863-1923) visita Eivissa. El 1917 aviat s’acosta a l’estudi de Puget, admira la pintura que té feta i l’anima perquè reprengui els pinzells. Li parla de l’animació del mercat de la pintura a Mallorca i en el conjunt de l’Estat.

3) Temps de plenitud (1920-1936)

Els anys 20 viatja a Paris amb companyia del seu amic Manel Sorà. Els dos visiten els museus del Louvre i Puget descobreix els impressionistes, amb els que se sent identificat.

Inicia l’activitat expositiva amb la participació a una col·lectiva de la Veda el 1921, que rep molt bones crítiques. El 1925 fa la primera exposició individual a les Galeries Laietanes, de Barcelona.

La seva producció incorpora ara obres fetes amb pinzellades ràpides i empastades, que no defineixen, sinó que només suggereixen els detalls. Combina una llum abundant amb colors intensos que donen resultats efectistes, molt frescos i força atractius. Capta figures en moviment i accentua les referències a instants fugaços de seqüències temporals dinàmiques irrepetibles. El 1930 pinta aglomeracions de persones en situacions festives. Fa ús de punts de vista allunyats i elevats, que li permeten construir perspectives àmplies i panoràmiques. Són obres d’aquesta època Amor i taronges (1920), Festa pagesa (1924), Verema (1932) i altres.

Manté el gust de sempre per la música i participa en la fundació de l’Orfeó eivissenc. Guanya un premi en el Concurs Nacional de Pintura, dedicat (1934) al vestit regional.

Narcís Puget Viñas, Verema, oli/tela, 1932

4) Anys de maduresa (1938-1950)

De tarannà liberal, Puget és un home amant de la família, tolerant i comprensiu. S’interessa pels esdeveniments del seu temps. La guerra civil i les seves manifestacions cruels l’afecten profundament. Els fets del 13 de setembre de 1936 en el Castell produeixen en ell efectes demolidors de ràbia i rebuig. Molts d’amics, coneguts i familiars van estar entre les víctimes d’un acte de barbàrie. Josep Tarrés Palau, un dels seus primers deixebles, salvà la vida, per bé que amb seqüeles físiques greus i duradores. Malgrat tot, continua treballant. La producció es redueix quantitativament, fins que a partir de 1938 la incrementa gradualment.

En algunes obres simplifica la definició de les formes i atenua el cromatisme. En altres manté les característiques dels treballs anteriors. Acabada la guerra, reprèn l’activitat expositiva, que manté fins que el 1951 es veu forçat a deixar de pintar. Exposa a les Galeries Costa, de Palma, per bé que no hem trobat referències concretes d’anys i dates. També mostra l’obra a Eivissa i Barcelona. En alguns casos presenta enquadraments descentrats que mai no deixen de banda la preocupació per la profunditat de les escenes. En són exemples les teles Nuvis (1941 ca.), Marieta (1941), Mercat (1943)., etc. També manté una activitat notable en la realització de dibuixos, apunts i notes.

5) Els darrers anys (1951-1960)

Té problemes amb la vista i el 1951 deixa de pintar i dibuixar. Mor als 85 anys un matí glaçat del mes de gener de 1960. El traspàs es produeix a Santa Eulàlia del Riu, on viu aleshores a una casa que té a la vora del mar. Deixa a Eivissa una petjada sòlida en favor del prestigi de la pintura, un grup de deixebles actius i una obra admirable i corprenedora.

Consideracions generals

El paisatge rural i urbà d’Eivissa apareix sovint en les seves obres de manera secundària o complementària. El paisatge en sentit estricte és escàs (J. M. Pardo-1996), per bé que en són exemples emblemàtics les teles Paisatge (1940 ca.) i Moros a la murada (1940 ca.), de llums suaus i cromatisme atenuat. El mar és tractat molt poques vegades com a part del tema principal i, fins i tot, com a element complementari. Els olis sobre cartró titulats “Infants a la platja” (1932), de clares ressonàncies sorollistes, constitueixen les úniques obres en les que el mar focalitza l’atenció de l’espectador. Les composicions Berenada de Sant Ciriac (1930 ca.), Berenada popular (1930 ca.) i Berenada en els Molins (1930 ca.), mostren el mar de manera secundària i per raons obligades de d’ubicació dels fets. És curiós observar cóm en els treballs del pintor, que ha nascut i viu a una illa amb una població abundant dedicada a la pesca, no apareixen figures de pescadors ni escenes de pesca, llevada la tela que titula Neptú (1935 ?), que reprodueix el rostre d’un conegut mariner.

La temàtica predominant ve donada per la s composicions de grups de persones amb protagonisme predominant de la figura femenina. Li agraden les visions instantànies d’escenes en moviment. Se sent a gust amb grups nombrosos o, fins i tot, molt nombrosos o multitudinaris (Passeig de Vara de Rei, 1930; Berenada de Sant Ciriac, 1940 ca.). Exalta el vestuari típic d’Eivissa, sobretot el femení dels dies de festa (Festa pagesa, 1924; “Tipus eivissencs, 1934; Festeig, 1934ca.). Tracta amb encert el retrat (Autoretrat, 1933) i les composicions de figura equivalents (El guitarrista cec, 1920). Presta atenció a les cerimònies religioses d’interior (L’organista, 1920 ca.) i d’exterior (Processó del Corpus, 1925 ca.). S’identifica amb les festes i les celebracions al carrer. Tracta temes relacionats amb la música, com ara el guitarrista, l’organista, la noia amb guitarra, la cantant, etc.

Fa ús d’una paleta que es manté molt similar al llarg dels anys. Situa les escenes en moments de llum intensa, fet que contribueix a crear forts contrastos de color i combinacions d’un cromatisme alegre i vistós. Abunden els vermells i els blancs, que acompanya amb grocs i blaus, que de vegades esdevenen els predominants.

Prepara les composicions amb apunts, notes, esquemes i, també, amb l’ús no infreqüent, de la fotografia. Treballa dos tipus de pintura: la de format reduït, ràpida i poc detallada, i la de gran format, ben treballada i detallada. Són de gran format les teles titulades Tipus eivissencs (1934) (146x114,5 cm), Festeig (1934 ca.) (166x223 cm), Les tres germanes (1947) (119x145 cm), i altres.

La distribució de les figures dins la composició, els enquadraments i els punts de vista que fa servir en la preparació, concepció i execució de les obres, reflecteixen els hàbits de fotògraf del pintor.

A partir de 1909 no pinta fora d’Eivissa, llevades excepcions. Els seus temes són els personatges eivissencs, el paisatge de l’illa, les labors del camp, les festes populars, etc. Eivissa és el seu objecte d’observació i anàlisi.

Transcendència de l’obra

Després de l’òbit, la seva figura i la seva obra són objecte de diverses exposicions i homenatges, que culminen amb la inauguració el 30 d’abril de 2007, a Can Llaudis, Comassema o Francolí, de Dalt Vila, del Museu Puget.

El 1962 es constitueix a Eivissa el Grup Puget, integrat pels pintors Vicent Calbet, Vicent Ferrer Guasch, Antoni Pomar i Antoni Marí Ribas “Portmany”.

La seva obra és present a nombroses exposicions de caràcter col·lectiu (Paisatges abans, 100 anys, 100 pintors, 100 anys de pintura de Sa Nostra, etc.). El 1995 és objecte d’una important exposició monogràfica, organitzada i realitzada per l’Obra Social de la Caixa de les Balears ‘Sa Nostra’, que es presenta a Menorca, Palma i Eivissa. S’acompanya d’un catàleg amb il·lustracions a color, textos de 7 autors i 196 pàgines.

El 2001 es mostren a sa Llonja, de Palma, sota el títol de Llegat Puget les obres (del pare i del fill) donades per la família al Ministeri d’Educació i destinades al Museu Puget.

Té una entrada a l’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera (EEIF), la Gran Enciclopèdia Catalana (GEC), la Gran Enciclopèdia de Mallorca (GEM) i la Gran Enciclopèdia de la Pintura i l’Escultura a les Balears. La via de Ronda d’Eivissa duu el seu nom. Un carrer de Sant Antoni de Portmany està dedicat a la seva memòria.

Hi ha obra seva al Museu Puget (Eivissa), Palau Episcopal d’Eivissa, Institut Santa Maria (Eivissa), Consell Insular de Mallorca, col·lecció d’Endesa-GESA, Caixa de les Balears ‘Sa Nostra’, col·lecció de la família i nombroses col·leccions privades de les illes.

Exposicions

(Relació incompleta)

1908     Societat Cultural Ebusus, Eivissa

             Exposició Nacional de Belles Arts, Madrid

1921     Saló àrab de la Veda, Palma

1925     Galeries Laietanes, Barcelona (exp. individual)

             Saló àrab de la Veda, Palma (exp. individual)

1929     Galeries Laietanes, Barcelona (exp. individual)

1930     Pintures d'Eivissa, Galeries Costa, gener

1931     Saló d’Art Modern, Madrid

1932     Ateneu Científic, Literari i Artístic, Maó (exp. individual)

             Societat Cultural Ebusus, Eivissa

             Pintures d'Eivissa, Galeries Costa, desembre

1934     Concurs Nacional de Pintura, Madrid

             Pintures d'Eivissa, Galeries Costa, maig

1940     Sala Pallarès, Barcelona (exp. individual)

1942     Sala Vinçon, Barcelona (exp. individual)

1944     Galeries Costa, Palma (exp. conjunta amb el fill)

1945     Galeries Costa, Palma, octubre (exp. individual)

1956     Cercle de Belles Arts de Palma (exp. d’homenatge)

Exposicions retrospectives

(Posteriors a 1960)

1964     Galeria Xaim, Dalt Vila, Eivissa (exp. conjunta amb el fill)

1975     Palau de la Virreina, Barcelona (exp. col·lectiva)

1986     Paisatges abans, Govern Balear, Cercle de Belles Arts de Palma.

1989-1990     Pintura a 'Sa Nostra': del Renaixement al Post-Impressionisme, Centre de Cultura 'Sa Nostra, Exposició inaugural del Centre, Palma.

1993     100 anys, 100 pintors, 1893-1993, Exposició a sa Llonja i a la Sala Guillem Mesquida, maig-juny de 1993, Palma.

1995-1996     “Narcís Puget (1874-1960)”, Obra Social de la Caixa de les Balears ‘Sa Nostra’, Exposicions Sala de Cultura d’Eivissa, Sala de Cultura de Ciutadella, Sala de Cultura de Maó i Centre de Cultura de Palma, Palma, 1995.

1997     Galeria Van der Voort, dibuixos (exp. individual)

2001     Llegat Puget, sa Llonja, Ministeri de Cultura i Govern Balear, Palma (exp. conjunta amb el fill), Palma.

2012     Costumisme i paisatge (100 anys de la col·lecció ‘Sa Nostra’). Pintura 1850-1950, Exposicions a Sala de Cultura d’Eivissa, Centre de Cultura de Palma i Museu de Menorca.

Bibliografía

José M. PARDO, “Puget Viñas, Narcís”, ‘La Pintura i l’Escultura a les Balears’, pàg. 64-71, Promomallorca ed., Palma, 1996.

José M. PARDO, “Narcís Puget Viñas, 1874-1960”, ‘Catàleg-1995’, pàg. 35-49.

Miquel ALENYÀ, “Narcís Puget Viñas”, ‘La pintura moderna a Mallorca (1830-1970)’, pàg. 43, Ajuntament de Palma, Palma, 1996.

CATÀLEG-1995, “Narcís Puget (1874-1960)”, Obra Social de la Caixa de les Balears ‘Sa Nostra’, Exposicions Sala de Cultura d’Eivissa, Sala de Cultura de Ciutadella, Sala de Cultura de Maó i Centre de Cultura de Palma, Palma, 1995.

Vicent MARÍ TUR, “Puget a la distància i a la proximitat”, ‘Catàleg-1995’, pàg. 21-24.

Maria Josep MULET, “Narcís Puget, fotògraf”, ‘Catàleg-1995’, pàg. 29-33.

Guillermina PUGET, “Narcís Puget en el record”, ‘Catàleg-1995’, pàg. 15-19.

CATÀLEG-1993, “100 anys, 100 pintors, 1893-1993”, Sa Llonja i Sala Guillem Mesquida, maig-juny de 10993, pàg. 38 i 147, Govern Balear i Consell Insular de Mallorca, Palma, 1993.

Rafel PERELLÓ, “Narcís Puget Viñas”, ‘Paisatges abans’, pàg. s/n, núm. 46, 47 i 48.

Príam VILLALONGA, "Pintura a 'Sa Nostra': del Renaixement al Post-Impressionisme", Obra Social de la Caixa de les Balears 'Sa Nostra', Barcelona, 1989.

Lluís RIPOLL i Rafel PERELLÓ, “Narcís Puget”, ‘Las Baleares y sus pintores’, pàg. 264-265, L. Ripoll editor, Palma, 1981.

Joan CABOT LLOMPART, “Ibiza y sus pintores”, Imatge 70, Eivissa, 1979.

GEM, 14, 46.