Andrea Parietti Giuliani (Bosco di Milano, Milà, Itàlia, 1787 – Palma, 4 de juliol de 1855)

Pintor i decorador. Estudia a l’Acadèmia Carrara de Belles Arts de Bèrgam (Llombardia, Itàlia). Obligat a servir en l’exèrcit de Napoleó, fuig i es refugia a Mallorca (1811). A Palma es casa (1814) amb Magdalena Rigo Seguí. Del matrimoni naixen tres fills pintors: Francesc, Josep i Miquel. A l’entorn de 1840 torna a Bèrgam per conèixer les noves tècniques de pintura al fresc, que introdueix a Mallorca.

Pinta la cúpula de l’ermita de Betlem (Artà), la façana i la llotja del Casal Solleric (Palma) i vàries cambres de Can Montenegro, Can Billón i Can Formiguera. A l’oli pinta nombroses teles. Entre elles, Oració a l’Hort, per al convent de les monges de Sineu, La visitació per a l’església parroquial de Consell (Mallorca) i el seu autoretrat.

El seu estil respecta les pautes neoclàssiques que predominen a l'escola de Bèrgam. Té una entrada a la GEM i comparteix amb el fill Francesc una entrada a la Gran Enciclopèdia de la Pintura i l’Escultura a les Balears. Mor a Palma als 68 anys.

Bibliografía

GEM, 12, 362.

Margalida TUR, “Andrea Parietti Giuliani”, ‘La Pintura i l’Escultura a les Balears’, t. 3, pàg.407-408, Palma, 1996.

Joan LLABRÉS BERNAL, “Notícias y relaciones históricas de Mallorca. Siglo XIX”, t. III, pàg. 693, Palma, 1959.