Pintor i professor de dibuix i de pintura. Fill d’Andrea Perietti Giuliani (1787-1855),
natural de Bosco di Milano (Itàlia), i de Magdalena Rigo Seguí, és germà de dos pintors,
Josep i Miquel Parietti Rigo. El seu pare en ser obligat a servir a l’exèrcit
de Napoleó, fuig i es refugia a Mallorca (1811), on pinta i es casa.
Aprèn a dibuixar amb el pintor Guillem Ferrer.
Quan té uns 17 anys (1831), es trasllada a Itàlia per ampliar la formació a
l’Acadèmia Carrara de Belles Arts de Bèrgam (Llombardia, Itàlia), on s’havia
format el pare. Allà aprèn les tècniques de la pintura al fresc, al tremp i a
l’oli. Acabada la formació (1834), durant 12 anys treballa al costat de Giuseppe
Gotti (1779-1846), director i professor de l’esmentada acadèmia. Després del
traspàs de Gotti, continua com a professor del centre durant 6 anys. L’abril de
1854, amb 40 anys, torna a Mallorca reclamat pel pare i es dedica a les
dues tasques que domina: l’ensenyança del dibuix i de la pintura i l’exercici de la professió. Va estar
23 anys a Bèrgam (Itàlia).
 |
| Seu de l'Acadèmia de Carrara de Bèrgam |
El 1860 és nomenat acadèmic numerari de l’Acadèmia de Belles Arts
de Palma i el 1862 és professor substitut. Poc després, és designat professor ajudant
de l’Escola de l’esmentada acadèmia. Posteriorment, és nomenat professor
titular de l’assignatura de “Ropatges, l’antic i anatomia del cos humà”. El 1892
és designat subdirector del centre, arran del decret de separació de les Acadèmies i les Escoles.
Realitza obres de temàtica històrica i
religiosa. El 1864 presenta una sèrie d’obres religioses a l’Exposició Nacional
de Belles Arts de Madrid. Amb l’ajut de dues alumnes monges agustines, pinta la
capella de la casa mare de les Germanes Agustines de l’Empar, a Palma.
Destaca com a retratista de personatges de la
burgesia mallorquina, de la seva pròpia família i d’alguns polítics, militars i
terratinents locals. Són seus els retrats del comerciant, navilier i
terratinent Marià Fuster
i Fuster “Polla” (1859), Catalina
Coll (1866), Joan Vanrell Ferrà, batle de Palma (1867),
Magdalena Vidal (1867) i molts altres. Els fons dels retrats, gairebé
monocroms, són de tons obscurs i pràcticament uniformes.
Com a decorador fa les pintures de la sala
bona de can Vidal, al carrer de la Concepció, de Palma, amb temes al·legòrics.
També fa treballs de restauració , com ara la del retaule medieval de Sant
Bernat, actualment en el Museu de Mallorca.
Treballa en el marc de l’estil neoclàssic, en
el que s’ha format i d’acord amb el que ha treballat a Itàlia els anys en què hi ha residit. És recordat per la seva afecció a les composicions de petit
format. Les seves obres presenten una sobrietat i austeritat notables, una descripció
realista de les formes i una concepció naturalista dels paisatges que
acompanyen alguns retrats, segons els patrons de l’escola de Bèrgam.
Té el domicili i el taller de pintura al
carrer dels Apuntadors (Palma). Mor a una edat avançada. Té una entrada a la
GEM i una altra a la
Gran Enciclopèdia de la Pintura i l’Escultura a les Balears.
Bibliografía
Lluís RIPOLL i Rafel PERELLÓ , “Francisco
Parietti”, ‘Las Baleares y sus pintores’, pàg. 44, L . Ripoll editor, Palma,
1981.
Margalida TUR, “Parietti Rigo, Francesc”, ‘La
Pintura i l’Escultura a les Balears’, t. 3, pàg. 407-408, Palma, 1996.
GEM, 12, 362.
No hay comentarios:
Publicar un comentario