La minifaldilla

És usada a partir de 1921 per les dones que practiquen el tennis. En principi és una peça innovadora, de vestuari esportiu, que no té res a veure amb la manera de vestir habitual de la dona.

Es considera que la dissenyadora anglesa de moda Mary Quant és la inventora de la peça. Alguns pensen que el dissenyador francès de moda André Courrèges la va idear al mateix temps que Mary Quant. En tot cas, Mary Quant és la responsable de la seva difusió i popularització.

Mary Quant, nada l’11 de febrer de 1934 a Kent (RU), va fer-ne el disseny el 1962 i el 1963 la va posar a la venda a través de la seva botiga Bazaar, ubicada a King’s Road (Londres). La va presentar públicament el 10 de juliol de 1964. El 1965, coincidint amb la generalització de l’afecció a la música dels Beatles, la peça aconsegueix un èxit aclaparador.

Amb pocs mesos es posa de moda a les principals ciutats europees i la usen actrius i models del moment, com Catherine Deneuve, Sylvie Vartan i altres. Alhora esdevé símbol de l’alliberament de la dona, de la llibertat sexual, del canvi dels gustos en el vestir, de l’inconformisme i de l’esperit transgressor de la generació de la postguerra.

Es tracta d’una faldilla curta, que no arriba als genolls i que ressalta les cames i la figura femenina. Tot seguit s’associa a l’ús de botes altes, jerseis de coll alt, pestanyes postisses i pantis. Avui és una peça que usen dones de totes les edats a tot el món.