Baltasar Samper Marquès (Palma, 3 de maig de 1888 – Mèxic, 25 de febrer de 1966)

Músic, compositor i musicòleg. Estudia el batxillerat a l’Institut General i Tècnic de Palma amb la promoció que es titula el 1905. El 1907 estableix la residència a Barcelona, on és deixeble d’Enrique Granados. Posteriorment amplia coneixements a París. Fa part del grup de compositors catalans anomenat Grup dels Vuit o grup de Compositors Independents de Catalunya, al costat de Mompou, Toldrà, Blancafort i altres. Publica articles de crítica musical al diari La Publicidad, Mirador, Revista de Catalunya, etc. Milita en el partit Acció Catalana. El 1939 s’exilia a Mèxic, on desplega una activitat intensa en l’àmbit de la música i en el de l’acció al costat dels exiliats. Com a compositor fa una obra que es manté en part inèdita. Son obres seves Concert per a piano i orquestra, Variacions per a piano i, sobretot, Cançons i danses de l’illa de Mallorca. És autor de la música dels documentals Mallorca, isla de la calma (1927) i La isla dorada (1933). També composa la banda sonora de la pel·lícula La barraca (1945). Fa part del conjunt de retrats de professors i alumnes que Joan Pla Ballbastre pinta per a la sala de professors de l’Institut el 1953.