Miquelcinema: IES Ramon Llull (Palma, Mallorca)

Centre d’ensenyament mitjà creat a Palma el 1836 per la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País amb el nom de Col·legi Balear. S’ubica inicialment a l’edifici de l’Estudi General Lul·lià. El 1837 es trasllada a l’edifici de Monti-sion.

Va dependre de la Diputació Provincial fins al 1887, en què passa a dependre del Ministeri de Foment. És un dels primers centres de l’Estat que imparteix cursos específics de batxillerat, cosa per la qual pot ser considerat un dels instituts més antics d’Espanya. A la segona meitat del segle XIX va ser el centre d'ensenyament preferit de la burguesia liberal mallorquina.

El curs 1916-1917 es trasllada de Monti-sion a l’edifici actual, construït de nova planta segons el projecte de l’arquitecte madrileny Tomàs Gómez-Acebo Retortillo, que guanya el concurs convocat pel Ministeri d'Instrucció Pública. El director del centre és aleshores Joaquín Botía Pastor. L'autor del projecte mor a París el 28-I-1911, als 41 anys d'edat,abans de l'inici de les obres el 1912, que es perllongaren fins al 1916 i varen ser dirigides pels arquitectes mallorquins Jaume Alenyà Ginard i Josep Alomar Bosch. L’edifici de l’Institut Ramon Llull fa part d’un conjunt arquitectònic que inclou l’edifici Sa Riera de la Universitat de les Illes Balears (abans seu de l’Escola de Comerç), l’Escola Superior de Disseny (abans Escola d’Arts i Oficis Artístics), la Biblioteca Ramon Llull (abans saló d'actes de l'Institut Ramon Llull) i l’Institut Joan Alcover (abans seu de l‘Escola Normal de Magisteri).

El conjunt de l’edifici, de caràcter monumental i d'inspiració eclèctica, reflecteix influències barroques, modernistes, renaixentistes i regionalistes (volada de remat de la façana). El complex, es va pressupostar en uns 2 milions de pessetes d'aquells anys. A l'interior del recinte té zones verdes que atorguen al conjunt una valuosa atmosfera de varietat, naturalitat i frescor. Amb motiu de la guerra civil es construeix en el pati interior un refugi antiaeri per a ús dels alumnes i dels professors, actualment tapiat. La Biblioteca Ramon Llull, que ocupa l'espai dedicat abans a saló d'actes de l'Institut Ramon Llull, acull l'antiga biblioteca del centre, la biblioteca donada per una entitat financera, el fons dels llibres d'art del Casal Solleric i diverses donacions particulars. Inaugurada el 2005, disposa de 100 punts de lectura.

Al llarg del temps l'edifici ha estat objecte de diverses obres de manteniment, renovació, reestructuració, millora i ampliació. L'Aula Magna, abans dita aula 13, es conserva tal com era el 1916. Els anys 50 era l'aula del tercer curs de batxillerat, per bé que també era usada per a la impartició de conferències (1). L'escultura de Ramon Llull, que entre 1916 i 1972 va estar situada a la rodona que hi havia entre el bulevard de la via Portugal i el de la via Alemanya (abans avinguda del Marquès de la Sénia), actualment es troba instal·lada al pati interior del centre. Prové del pati de Monti-sion. L'antiga associació de l'escultura de Ramon Llull i l'institut explica que el centre rebés el 1936 el seu nom i que aquest hagi arralat amb el pas del temps. El dia de la proclamació de la II República (14-IV-1931) l'escultura va aparèixer decapitada, per bé que va ser restaurada de manera immediata per ordre de les noves autoritats. Des del principi totes les aules disposen de trespol de fusta per combatre el fred i fer confortable, amb la mesura del possible, l'estada a les aules els mesos de l'hivern.

Després de girar sota el nom d’Institut General i Tècnic de Palma (1900-1923), el 1924 adopta el nom d’Institut Nacional de Segona Ensenyança de Palma. El 1936, per iniciativa del director Bartomeu Bosch Sansó (2)i amb l'acord del claustre de professors, adquireix el nom d’Institut Nacional Masculí de Segona Ensenyança Ramon Llull. Des de fa uns anys s’anomena Institut d’Educació Secundària Ramon Llull (IES Ramon Llull). Dedicat a l’ensenyança mixta des dels seus inicis, el 1936 crea una secció femenina separada, que el 1942 es constitueix en l’Institut Nacional Femení Joan Alcover, avui Institut d’Educació Secundària Joan Alcover (IES Joan Alcover). Entre 1954 i 1955 s’edita la revista bimestral Instituto, que publica articles d’alumnes i professors i que és dirigida per Guillem Estarellas Nadal, aleshores professor de matemàtiques del centre. El curs 1959-1960 el centre implanta la secció d'estudis nocturns. El 1977-1978 l’institut implanta l’ensenyança mixta, tot recuperant una antiga tradició intemrrompuda durant 41 anys.

Disposa d’un gran pati interior, un gimnàs, una biblioteca i un ampli saló d’actes. Disposa d’un ric laboratori de ciències naturals, creat en temps de l’Institut Balear i enriquit posteriorment. Disposa, a més, d’un laboratori d’agricultura, que custodiava una molt interessat i àmplia col·lecció de mostres dels diversos tipus d'ametlles, que en part es va fer malbé el 1953 i es retirà de l'ús el 1954. També té un laboratori de física i química. Arribat a aquest punt, no ens sembla sobrer recordar alguns dels malnoms que en el passat s'han aplicat a alguns professor com ara Dumbo, El tío, Pingüino, na Margalida, Fumanxú, Vospotetjaré, Pipeta, etc. També n'hi havia per a alguns alumnes com ara sa Rata, en Popelino, el Budista, el Legionari, sa Gamba, etc.

Han estat alumnes del centre Marià Aguiló Fuster (poeta i lingüista), Pere d’Alcàntara Peña Nicolau (matemàtic, poeta, professor, etc.), Bartomeu Ferrà Perelló (mestre d'obres, arqueòleg i escriptor), Estanislau de Kostka Aguiló i Aguiló (arxiver, bibliòfil i president de l'Arqueològica), Antoni Maura Montaner (polític), Joan Alcover Maspons (poeta, magistrat i polític), Joan Marquès Luigi (advocat i polític), Miquel Capllonch Rotger (músic), Pere Garau Canyelles (enginyer), Gabriel Alomar i Villalonga (professor i polític), Margalida Anckermann Pujol (professora de primària i primera alumna de l'Institut que obté el títol de batxiller), Miquel Costa i Llobera (poeta i canonge), Faust Morell Bellet (pintor), Sebastià Font Salvà (catedràtic d'institut), Mateu Obrador Bennàssar (escriptor i lul·lista), Miquel dels Sants Oliver Tolrà (periodista, assagista i ideòleg del regionalisme), Alexandre Rosselló Pastors (polític i notari), Josep Tarongí Cortès (canonge), Jaume Alenyà Ginard (arquitecte), Miquel Alenyà Ginard (notari), Antònia Albert Nieto, Esperança Ramis Bordoy, Margalida Ramis Bordoy, Antoni Ribas Prats (pintor), Antoni Ramis Capllonch (metge dermatòleg), Maria Plaza Montaner (farmecéutica), Joan Taix Planas (professor), Llorença Carnicer Ferrer, Pilar Carnicer Ferrer, Vicenç Planas Rosselló (metge i fundador de la Clínica Planas), Miquel Dolç i Dolç (catedràtic d'Universitat), Miquel Sureda i Blanes (metge), Guillem Fortesa Pinya (arquitecte i polític), Miquel Ferrà Juan (poeta), Bartomeu Planas Rosselló (empresari i col·leccionista), Magdalena Gil Albert, Baltasar Samper Marquès (músic i compositor), Margalida Monjo Perelló, Antònia Suau Mercadal, Dolors Fondevila Montaner (llibreria Fondevila), Maria Fondevila Montaner (llibreria Fondevila), Francesc Sanxo Sagaz (metge cirurgià), Joan Caldentey i Caldentey (metge), Concepció Gené Munich (directiva bancària), Ròmul Darder Hevia (enginyer), Maria Teresa Ratier, Antoni Oliver Frontera, Miquel Fortesa Pinya (enginyer de camins i poeta), Alfons Barceló i Barceló (advocat), Bartomeu Fortesa Pinya (enginyer i poeta), Rosa Sanxo Sagaz, Soledat Sanxo Sagaz, Jeroni Alomar Poquet (prevere), Andreu Crespí Salom (científic i professor), Joan Alenyà Ribas (oficial tècnic de Correus), Llorenç Villalonga Pons (metge i novel·lista), Joan Josep Fuster Miró (oculista), Eduard Nouvilas Boothby (enginyer de Ferrocarrils de Mallorca), Jacint Feliu Blanes, Antoni Reynés Font (dentista), Joan Antoni Fuster Valiente (pintor), Joan Massanet Moragues (polític), Rafel Villalonga Blanes (terratinent i polític), Francesc Medina Martí (metge pediatre), Joan Vidal Miralles (metge), etc.

Es titulen a la dècada dels anys 40 Miquel Moncadas Noguera (bisbe), Manel Salas Garau (empresari), Manel Mora Esteva (metge i polític), Francesc de Sales Aguiló Fortesa (científic, professor i escriptor), Antònia Ferrer Pérez (farmacèutica), Catalina Valls Aguiló (actriu), Carles Elias Massanet (metge ginecòleg), Catalina Santandreu Garau (farmacèutica), Cèlia Vinyes Olivella (catedràtica d'institut), Eusebi Riera Estada (professor), Elvira Picallo Tovar (mestra), Josep Francesc Sureda i Blanes (metge cardiòleg), Bartomeu Rosselló Pòrcel (poeta), etc.

Són de la dècada dels anys 50 Vicenç Jasso Garau (professor), Vicenç Bonnín Valls (director del Mont de Pietat), Miquel Morey Andreu (catedràtic d'Universitat), Joan Miquel Marcó Ordinas (metge pediatre), Alfons Sureda Carrión (diplomàtic), Joan Moll Marquès (músic i professor), Josep Moll Marquès (polític), Francesc de Borja Moll Marquès (editor i economista), Josep Bauzà i Pizà (crític de pintura i professor), Josep Ramon Femenias (directiu bancari), Antoni Valls Miró (comerç),

Andreu Crespí Salom (Palma, 26 de desembre de 1896 – 20 de febrer de 1892). Polític, pedagog i catedràtic. Cursa el batxillerat a l’Institut General i Tècnic de Palma (1906-1913). Comença la carrera d’Enginyer de Camins, que deixa per estudiar ciències naturals. Obté el títol de llicenciat a la Universitat de Barcelona (1922). Durant els anys d’estudiant a Barcelona participa en el II Congrés Universitari Català (1918), presideix l’Associació Catalana d’Estudiants (1920-1921) i col·labora amb la publicació humorística L’Estevet. De retorn a Palma, el funda (1922) amb Francesc de Sales Aguiló Fortesa el col·legi Cervantes, on treballa (1922-1934) fins que guanya per oposició la càtedra de física i química de l’Institut de Felanitx (1934-1936). Al col·legi Cervantes implanta mètodes d’ensenyament actiu i la cultura del respecte als drets humans. En aquests anys col·labora amb diverses publicacions catalanes, com La Revista i el butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural. El 1927 ingressa al Partit Republicà Federal i a les eleccions municipals d’abril de 1931 és elegit regidor de Palma. Després de la proclamació de la II República, s’afilia al Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) (maig 1931). A les segones eleccions municipals del 1931 és elegit regidor de Palma pel PSOE i és president de la comissió municipal de cultura. A més fa part de les comissions de policia, govern, beneficència i sanitat, foment i hisenda. Com a membre de la Diputació provincial s’encarrega de la Clínica Mental i de l’orfenat. El 1932 és nomenat tinent de batlle (1932-1934), càrrec que ocupa fins a la suspensió de l’Ajuntament a causa de la Revolució d’octubre. Tot seguit se’n va a Paris, on resideix fins al gener de 1936. El febrer de 1936 recupera el càrrec de regidor de Palma, però el deixa per considerar-lo incompatible amb la direcció de l’Institut de Felanitx. Com a militant del PSOE representa la FSB en el XIII Congrés (1932) i fa part de la comissió de “El Socialista y prensa socialista”. És vicepresident i secretari de la FSB. A més, és vocal i comptador de la Junta de l’Associació per la Cultura de Mallorca. Publica col·laboracions a la La Nostra Terra i al bolletí de la Societat Arqueològica Lul•liana. També és membre de la Federació de Treballadors de l’Ensenyança i organitza l’escola nocturna per a obrers de la Unió Obrera. El 1936 signa el manifest Resposta dels mallorquins al missatge dels catalans. Arran de l’aixecament militar de juliol del 1936 és empresonat al Castell de Bellver (30 juliol) i, posteriorment, al camp de concentració de la Fontsanta de Sant Joan (gener-març 1937), a Can Mir (Palma) i a la presó provincial. El setembre de 1937 és condemnat per un consell de guerra a 30 anys de presó per adhesió a la rebel·lió. A més, el Tribunal de Responsabilitats Polítiques el sanciona (1939) amb una multa de 45.000 ptes. El 1942 és desterrat a Alzira durant mig anys. Inhabilitat per a la docència pública, es dedica a l’ensenyament privat. Després del restabliment de la democràcia, participa en els actes públics del PSOE de la campanya electoral de 1977 a Palma.

Joaquim "Xim" Verdaguer Travesí (Palma, 1898 - 7 de març de 1966). Professor d'anglès i alemany. Fill de Magí Verdaguer i Callís i d’Isabel de Travesí i Guàrdia, és germà de Màrius Verdaguer Travessí. El seu pare, catedràtic d’Institut, va ser director honorari de l'Institut Balear. Estudia a l’Escola de Comerç de Palma. Publica Dues històries ferestes (1950) i El arte de fumar en pipa (1931), que obté una gran difusió i es tradueix a diversos idiomes. Publica en català i en castellà. Són obres seves Yo soy un solterón, Un menorquí indòmit, El castillo de Bellver, etc. Publica col·laboracions a La Almudaina, Cort, Almanac de les Lletres, Baleares, La Nostra Terra i La Estafeta Literaria. Tradueix de l’anglès al català i al castellà textos d’Stephen Zweig, Rudyard Kipling i altres. El seu estil és humorístic, fi, subtil i intel·ligent. És professor d’anglès de l’Institut “Ramon Llull” i de l’Escola Nàutica i d’anglès i d’alemany de l’Escola de Comerç. Publica diversos manuals per a l’aprenentatge de l’anglès. Freqüenta les tertúlies del bar Fígaro i de la de La Casa del Libro. Des del 1967 un carrer de Palma duu el seu nom.

Joan Ignasi Valentí Marroig (Palma, 1901 - 1936). Psiquiatre. Estudia el batxillerat a l'Institut Balear amb la promoció que es titula el 1918. A la Universitat de Barcelona es llicencia en ciències naturals (1922) i en medicina (1925) i s'hi doctora en medicina (1926). El 1930 fa estudis de psiquiatria a Paria. Munta a Palma una consulta privada, on atén una clientela nombrosa. Treballa a la Clínica Mental i és inspector municipal de sanitat de Palma. Entre 1928 i 1930 és professor interí de ciències naturals de l'Institut de Segona Ensenyança de Palma. El 1936 signa el manifest Resposta dels mallorquins al missatge dels catalans. És membre de l'Associació per la Cultura de Mallorca. Publica treballs de la seva especialitat i articles a la premsa. A títol pòstum és nomenat magister de la Maioricensis Schola Lullística.

Ignasi Ribas Muntaner (Palma, 29 de gener de 1905 - 7 de juny de 1984). Professor de llengua i literatura. Estudia el batxillerat a l’Institut General i Tècnic, de Palma, amb la promoció de 1916-1922. Es llicencia en Filosofia i Lletres, branca de Llengua i Literatura, a la Universitat de Saragossa. Després de fer un temps classes a Cabra (Còrdova), s’estableix a Palma. Dóna classes de Llengua i Literatura a l’Institut de Segona Ensenyança de Palma (després Institut "Ramon Llull"), primer com a professor auxiliar i, després, com a professor numerari. També fa classes al Col·legi la Salle, de Palma. Esdevé un dels professors de segona ensenyança més coneguts de l’illa.Va ser un home força religiós, molt donat a les pràctiques pietoses. El mes de juny de 1936 signa el manifest “Resposta dels mallorquins als missatge dels catalans”. Casat amb Joana Garau, és pare de 5 fills. Jubilat, mor als 79 anys.

Josep Font Trias (Palma, 7 de juliol de 1913 - 4 de setembre de 2000). Professor, jurista i filòsof. Estudia el batxillerat a l'Institut General i Tècnic de Palma. Fa part de la promoció que es titula el 1929. A la Universitat de Barcelona obté les licenciatures en filosofia i en dret (1932). Es diploma en psicologia a Madrid (1934). És professor auxiliar de filosofia (1935-1942) i catedràtic de filosofia (1942-1983) de l'Institut "Ramon Llull", del que va ser director (1955-1959). És cap d'estudis i professor dels cursos de dret i filosofia que la Universitat de Barcelona imparteix a l'Estudi General Lul·lià de Mallorca. És vicerector i rector de l'Estudi General Lul·lià de Mallorca. Rep la medlla d'or del Col·legi de Missers. L'IES d'Esporles porta el seu nom.

Josep Font Trias, 1960 c.

Manel Vilaplana Persiva (Vinaròs, 23 de juny de 1915 – Múrcia, 29 de març de 2006). Especialista en francès i numismàtica. Llicenciat en llengua fracesa, guanya les oposicions a catedràtic d’institut. El 1957 ho és a l’institut Ramiro de Maeztu de Madrir. El 1960 ho és de l’institut Ramon Llull de Palma. És elegit director de l’institut Ramon Llull, ocupa el càrrec entre 1964 i 1965. És inspector del Districte Univeritari de Múrcia entre 1965 i 1973. És professor de la Universitat de Múrcia. Especialista en numismàtica, publica diverses obres sobre aquesta temàtica. Mor a Múrcia als 90 anys.

Àlvar Santamaria Arández (Borriol, Castelló, 2 de juny de 1917 – Palma, 13 de desembre de 2004). Historiador especialitzat en història de Mallorca. Es llicencia en història a la Universitat de València (1942) i s’hi doctora (1948). És professor de la Universitat de València (1940-1943). Guanya per oposició una càtedra de geografia i història d’institut i és destinat al Joan Alcover (1943-1959). Passa al Ramón Llull (1960-1970). Des del 1978 és catedràtic d’història medieval de la UIB. Publica nombrosos treballs de la seva especialitat. El 1986 és nomenat professor emèrit de la UIB. Adopta una posició activa i pública contra el model autonòmic que defineix la Constitució espanyola del 1978. És acadèmic d’honor de l’Acadèmia d’Estudis Històrics de Mallorca i soci d’honor de la Societat Arqueològica Lul·liana. El 1998 li és concedida la medalla d’or de les Illes Balears.

Miquel Moncadas Noguera (Muro, 19 de setembre de 1921 - Solsona, 5 d'agost de 1989). Teòleg i bisbe. Estudia el batxillerat a l'Institut Ramon Llull amb la promoció que es titula el 1940. Tot seguit ingressa en el Seminari diocesà de Sant Pere, de Mallorca. Rep l'ordenació sacerdotal en el monastir de Lluc el 1947. El 1948 es llicencia en teologia a la Pontifícia Universitat de Salamanca. Nomenat (1948) rector del Seminari Menor, ho és durant 8 anys (1948-1956). El 1956 és nomenat professor de religió dels Instituts Ramon Llull i Joan Alcover, de Palma i director del Centre de Formació Social de Can Tàpera (1956-1968), on predica exercicis espirituals i promou el Moviment Familiar, del que és consiliari diocesà i viceconsiliari nacional. Impulsa els cursets de Renovació Cristiana, inspirats en el Moviment per un Món Millor, fundat pel P. Ricardo Lombardi. Designat (1968) bisbe de Menorca, pren possessió del càrrec el 2-II-1969 i l’ocupa durant 8 anys. Traslladat al bisbat de Solsona, en pren possessió l’1 d’abril del 1977. A la Conferència Episcopal Espanyola ocupa la presidència de la subcomissió de Pastoral Familiar i a la Conferència Episcopal Catalana és responsable de Pastoral Familiar i Joventut. Defensa amb fermesa la normalització de l’ús de la llengua catalana. Mort a Solsona als 67 anys, descansa a la catedral de Solsona.

Guillem Estarellas Nadal (Bunyola, 26 de desembre de 1921 - Palma, 25 de maig de 2013). Professor. Estudia el batxillerat al col·legi dels Teatins. Obté el títol de mestre d’escola (1941) i es llicencia a la Universitat de València (1946) en Física i Química. Fa classes de Física i Química i de Matemàtiques a l’Institut “Ramon Llull” (Palma) i als col·legis de Sant Lluís Gonzaga i Sant Francesc. Entre 1954 i 1955 és el director de la revista Instituto, oberta a la participació dels alumnes del centre. Participa en la creació de centres docents com el de Sant Francesc (1950) i el Lluís Vives (1960). Per oposició guanya (1948) una plaça de metereòleg, que exerceix a l’aeroport de Son Bonet i, posteriorment, al de Son Sant Joan. Fa classes particulars de matemàtiques a casa seva. Funda i dirigeix els centres escolars CIDE (1966), Liceu Balear (1980), Aula Balear (1981) i Scal Magalluf (1988). És un dels primers i principals dirigents del moviment dels Cursets de Cristiandat. Mor a Palma als 91 anys.Té una entrada a la GEM.

Cristòfol Serra Simó (Palma, 28 de setembre de 1922 – 6 de setembre de 2012). Escriptor en llengua castellana, traductor, polígraf, professor i erudit. De jove fa una llarga estada al Port d’Andratx per curar-se d’una tuberculosi. Estudia el batxillerat al col·legi dels teatins de Palma. Cursa estudis de dret a Barcelona i es llicencia (1946) a la Universitat Complutense (Madrid). Després d’estudiar a Barcelona i València, el 1963 es llicencia (1963) en filosofia i lletres (secció de llengua i literatura modernes) a la Universitat de València. Exerceix de professor de literatura, anglès i francès als col·legis Verge del Carme, de Santa Catalina (Palma) i Sant Lluís (El Terreno, Palma). Imparteix classes a l’Institut Ramon Llull, Estudi General Lul·lià de Mallorca, Escola Normal i Escola de Relacions Públiques. Inicia la labor literària amb la publicació de Péndulo (1957), que amplia (1975) amb Péndulo y otros papeles. El 1965 publica Viaje a Cotiledonia, que completa més endavant amb Retorno a Cotiledonia (1973). El 1980 publica una obra autobiogràfica titulada Diario de signos, que completa amb Con un solo ojo (1986). El 1994 publica “Augurio Hipocampo. La seva obra, inclassificable i variada, transita en part pels viaranys de la literatura surrealista i de l’absurd amb una forta càrrega d’originalitat, moltes singularitats i influències de la filosofia oriental. També es dedica a la traducció d’autors com Wlliam Blake, Lao Tse, Edgard Lear, Herman Melville, Henri Michaux, Txuang Tzu, Jonathan Swift, Max Jacob i d’altres. Va ser col·laborador de Diario 16 i Diario de Mallorca. El 2000 és distingit amb el premi Ramon Llull pel Govern de les Illes Balears. El 2005 la UIB el nomena doctor “honoris causa” per la seva contribució a la creació literària i a la traducció. A l'acte d'investidura, que té lloc el 12 de gener de 2006, llegeix la lliçó titulada En torno a la autoexpresión o elogio de la sencillez. Arran d’una caiguda en el carrer es veu obligat a restar al llit, la qual cosa li impedeixtreballar i li afebleix la salut. Mor tres setmanes abans de fer els 90 anys. Descansa en el cementiri d’Andratx (Mallorca).

Joan Capó Bosch (Andratx, 20 de maig de 1923 - Palma, 7 de març de 1984). Teòleg i prevere. Estudia al Seminari Conciliar de Mallorca i es llicencia en teologia a la Universitat Gregoriana de Roma amb la qualificació de premi d'honor. S'ordena a Roma el 19-III-1947. A Mallorca és consiliari diocesà d’Acció Catòlica, director espiritual del Seminari Menor i director espiritual i professor de religió de l’Institut “Ramon Llull” (1948-1955).

Mn. Joan Capó Bosch, 1975 ca.

El 1948 elabora el contingut teològic d’un curset d’animació religiosa, que té lloc el gener de 1949 i que és un dels primers del moviment dels Cursets de Cristiandat, que adquireix difusió internacional. És (1950-1955) director del Secretariat Diocesà de Mallorca dels Cursets de Cristiandat. Es manté apartat de l'activitat pública (1955-1957) per indicació del Bisbe de Mallorca, Jesús Enciso Viana. Aprofita l'avinentesa per estudiar i preparar oposicions. El 1957 obté per oposició la càtedra de teologia dogmàtica del Seminari Conciliar de Sant Pelagi de Còrdova i el 1958, una canongia de la catedral d'aquesta Diòcesi. Desplega una intensa tasca d’ensenyament i de promoció i impuls dels Cursets de Cristiandat. Imparteix conferències, plàtiques i comunicacions, que l'acrediten com a bon predicador. Escriu col·laboracions a la premsa de Mallorca, Còrdova i Madrid. Publica "Teologia del Testimonio", "Espiritualitat Sacerdotal", "El Evangelio en la Merced", "Pequeñas historias de Cursillos de Cristiandad", "Hora de Dios", "Reunión de Grupo" (1964), "Cursillos de Cristiandad: la verdad sobre su origen histórico" (1969) i "Hacia una renovación de los Cursillos de Cristiandad" (1974). Té una entrada a la GEM i una altra a l'Enciclopèdia de Còrdova. El 1981 torna a Mallorca prejubilat per motius de salut.

Rafael Alvarado Ballester (Tarragona, 7 de setembre de 1924 - Madrid, 10 d'abril de 2001). Biòleg i acadèmic. Fa el batxillerat a l'institut Cardenal Cisneros de Madrid. Es llicencia en ciències naturals a la Universitat de Madrid (1945) i s'hi doctora en Biologia (1951). Guanya per oposició la càtedra de ciències naturals de l'institut Ramon Llull de Palma (1950) i en pren possessió. Tot seguit designa Catalina Pallicer professora encarregada de l'assignatura i demana l'excedència per acabar la tesi doctoral i preparar oposicions a càtedra d'Universitat. El 1953 guanya per oposició la càtedra de Zoologia dels invertebrats de la Universitat de Madrid. És elegit membre numerari de la Real Academia Española de la Lengua (1981).

Catalina Pallicer (Palma, 1925 c. -2004 c.). Professora. Llicenciada en ciències naturals, s'encarrega de la substitució de Rafael Alvarado Ballester, catedràtic de l'Institut "Ramon Llull", quan aquest demana (1950) una excedència especial per fer la tesi doctoral i preparar oposicions a càtedra d'Universitat. Ocupa aquesta plaça (1950-1953) fins que cessa a petició pròpia per fer oposicions a càtedra d'institut, que guanya (1955). Després d'uns anys a l'Institut d'Eivissa, obté el trasllat a l'Institut Joan Alcover. El 1952 explica als seus alumnes del tercer curs de batxiller del Ramon Llull el, amb dues sessions, el tema titulat "L'endogènesi compendia i explica la filogènesi". El 1952 es fa sòcia de la Societat d'Història Natural de les Balears. Contreu matrimoni amb Jaume Serra Carbonell, professor titular de matemàtiques de l'Institut "Ramon Llull".

Sebastià Trias Mercant

Sebastià Trias Mercant (Valldemossa, 6 de febrer de 1933 - 1 de jny de 2008). Antropòleg, lul·lista i professor. Estudia el setè curs del batxillerat a l'Institut Ramon Llull de Palma amb la promoció que es titula el 1952. Es llicencia en filosofia a la Universitat de Barcelona i s'hi doctora (1971). És professor d'antropologia a la Universitat de Barcelona (1971-1975) i de la UNED. Guanya una càtedra de filosofia d'institut (1975) i ocupa la de l'IES Ramon Llull entre el 1982 i el 1998. És membre de la Maioricensis Schola Lullística, de la que és secretari (1978-1987) i rector (1987-1993). Ha publicat nombroses obres com El pensamiento y la palabra(1993) i Història del pensament a Mallorca I i II (1985 i 1995). Ha estat col·laborador de la GEM. Una plaça de Valldemossa duu el seu nom.

Alumnes il·lustres

Miquel Ramon Ferrà Juan (Palma, 1885 – 14 de novembre de 1947). Poeta, assagista i traductor. Fill de Bartomeu Ferrà Perelló i deixeble de Miquel Costa i Llober, manté una llarga i fecunda amistat amb la poetessa Maria Antònia Salvà. Estudia el batxillerat a l’Institut General i Tècnic de Palma amb la promoció que es titula el 1901. Estudia dret i filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona. El 1911 obté per oposició una plaça del cos nacional d’arxivers i bibliotecaris. Destinat a Gijón, als dos anys passa a Barcelona, on resideix fins al 1936, en què passa a la biblioteca de la Diputació Provincial de les Balears. Funda la revista Migjorn, des de la que dóna suport als ideals noucentistes. Publica col·laboracions a diaris i revistes amb el pseudònim Alanis i Alanis de la Lluna. Els anys de la postguerra treballa per mantenir viva la flama de la llengua entre els poetes joves. El 1975 l’Ajuntament de Palma posa el seu nom a un carrer. És un dels alumnes il·lustres de l’institut de la relació del 1953.

Baltasar Samper Marquès (Palma, 3 de maig de 1888 – Mèxic, 25 de febrer de 1966). Músic, compositor i musicòleg. Estudia el batxillerat a l’Institut General i Tècnic de Palma amb la promoció que es titula el 1905. El 1907 estableix la seva residència a Barcelona, on és deixeble d’Enrique Granados. Posteriorment amplia coneixements a París. Fa part del grup de compositors catalans anomenat Grup dels Vuit o grup de Compositors Independents de Catalunya, al costat de Mompou, Toldrà, Blancafort i altres. Publica articles de crítica musical al diari La Publicidad, Mirador, Revista de Catalunya, etc. El 1939 s’exilia a Mèxic, on desplega una activitat intensa en l’àmbit de la música i en el de l’acció al costat dels exiliats. Com a compositor fa una obra que es manté en part inèdita. Son obres seves Concert per a piano i orquestra, Variacions per a piano i, sobretot, Cançons i danses de l’illa de Mallorca. És autor de la música dels documentals Mallorca, isla de la calma (1927) i La isla dorada (1933). També composa la banda sonora de la pel·lícula La barraca (1945). Fa part del conjunt de retrats de professors i alumnes que Joan Pla Ballbastre pinta per a la sala de professors de l’Institut el 1953.

Marià Aguiló Fuster (Palma, 16 de maig de 1825 - Barcelona, 6 de juny de 1897). Poeta i bibliòfil. Estudia el batxillerat a l'Institut Balear i cursa la carrera de dret a Barcelona, que no acaba. El 1849 ingressa en el cos d'arxivers i bibliotecaris i arriba a ser director de la biblioteca universitària de Barcelona i de la biblioteca de la Universitat de València. Publica l'obra Catálogo de obras en lengua catalana impresas desde 1474 hasta 1760. El 1925 es publiquen les seves Poesías Completas. Escriu un diccionari català en 8 toms, que publica l'Institut d'Estudis Catalans. És membre numerari de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, la Real Academia de la Historia i de la Societat Arqueològica Lulliana.

Miquel Capllonch Rotger (Pollença, 14 de gener de 1861-21 de desembre de 1935). Pianista i compositor. Estudia el batxillerat a l'Institut Balear amb la promoció que es titula el 1877, mentre assisteix a classes de música amb Guillem Massot Beltran. Tot seguit passa a estudiar al Conservatori de Madrid. Acabada la carrera, obté una beca de la Diputació Provincial per ampliar estudis a Berlín (Alemanya), on contreu matrimoni amb Gabriela Miteau i té 4 fills. Composa peces per a piano i vocals. Resideix a Madrid, Barcelona i Palma. El 1961 és proclamat Fill il·lustre de Pollença. El 1966 l'Ajuntament li dedica un carrer de Palma.

Pere Garau Canyelles (Palma, 1861-1919). Enginyer. Estudia el batxillerat a l'Institut Balear amb la promoció que es titula el 1877. Dissenya el traçat de la via del tren de Sóller. Presenta un projecte d'eixample de Palma que és superat pel pla de Bernat Calvet. Elabora un pla d'ampliació del Port de Palma. Entre 1912 i 1919 és el director de la Junta del Port de Palma. El 1927 l'Ajuntament de Palma li dedica una plaça. Figura a la galeria de retrat de 1953.

Miquel Alenyà Ginard (Palma, 3 de febrer de 1861 - Maó, 17 de juny de 1901). Advocat, periodista, polític i notari. Estudia el batxillerat a l'Institut Balear amb la promoció que es titula el 1877. Llicenciat en dret (1882) per la Universitat de Madrid, milita en el Partit Liberal. Casat (1888) amb Isabel Ribas Sampol, té una filla (Catalina) i 4 fills (Joan, Josep, Miquel i Rafel). El 1899 és elegit regidor de l’Ajuntament de Palma. Ocupa (1890-1891) el càrrec de síndic de l’Ajuntament. És director (1890-1891) del setmanari La Lealtad, d'ideologia lliberal dinàstica, i redactor en cap (1891-1893) del diari El Liberal Palmesano, d'informació general i local. Es dedica a l'exercici lliure de la professió de missèr fins que el 1893 guanyà per oposició la plaça de notari de Maó. Afeccionat a la pintura, és deixeble de Joan Mestre i de Joan Bauzà. Té una entrada a la GEM.

Jaume Alenyà Ginard (Palma, 4 de febrer de 1869 - 26 de gener de 1945). Arquitecte. Estudia el batxillerat a l'Institut Balear de Palma i arquitectura a l'Escola Superior de Madrid. Realitza diversos projectes amb col·laboració de Gaspar Bennàssar amb qui comparteix despatx al carrer Victòria, núm 7, de Palma. Arran de la defunció de l'arquitecte Tomàs Gómez-Acebo Retortillo, s'encarrega juntament amb Josep Alomar Bosch de la direcció de les obres de construcció de l'Institut Balear (1914-1917). Són seus els projectes del Teatre Líric (Palma, 1900-02, enderrocat el 1968), Vila Maria (Son Bonavista, Bunyola), la Peixateria (Llucmajor), sa Quartera (Inca, 1920 c.), Can Pomar (Plaça de la Porta Pintada, Palma, 1912), Can Osones (Palma, Via Roma, 1915-17), l'edifici dels socis Marquès i Planas (Via Roma, Via Portugal, Santiago Rusiñol i Joaquim Botia, Palma, 1915-17), l’Hotel Ciutat Jardí (1921), les cases d’Es Rafalot (Bunyola), Can Segura (Palma), l’església de Can Pastilla (1930-32), l'edifici del Frontó Balear i d’altres. Escriu diverses narracions curtes, de les quals publica Duda cruel i El contrabandista y las cuevas de Mallorca. Va presidir l'Associació d'arquitectes de les Balears. Té una entrada a la GEM.

Guillem Reynés Font (Palma, 25 de setembre de 1877 - 12 d'octubre de 1918). Arquitecte. Estudia el batxillerat a l'Institut Balear. Es titula a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona (1905). Nomenat arquitecte provincial (1906), col·labora amb Gaspar Bennàssar Moner. El 1908 és nomenat arquitecte diocesà, fet que el porta a col·laborar amb Antoni Gaudí i Joan Rubió a la Seu. Són obres seves l'església de la Santíssima Trinitat (1911-1914), l'antiga Escola d'Agricultura (camí vell de Bunyla), la residència de Joan March a Cala Ratjada, el cinema Modern (plaça de Santa Eulàlia, Palma), etc. Projecta l'església de les Reparadores, que acaba Guillem Fortesa. Participa en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana amb una ponència. El 1912 és nomenat acadèmic numerari de l'Acadèmia Provincial de Belles Arts. Fa part de la Junta directiva de la Societat Arqueològica Lul·liana. El 1918 contreu a Barcelona el grip o pocs dies després mor a Palma. Un carrer de Palma duu el seu nom.

Gaspar Reynés Font (Palma, 20 de març de 1884- 4 d'octubre de 1964).Metge i voluntari de la Creu Roja. Estudia el batxillerat a l'Institut Balear amb la promoció que es titula el 1902. Estudia medicina a la Universitat de Barcelona, on es llicencia (1908) en medicina i cirurgia. Especialitzat en el tractament de la tuberculosi, treballa (1915-1954) en el dispensari antituberculós, de Palma. És (1917-1937) metge forense del Registre Civil del districte de la Llonja (Palma). El 1946 és destinat al Jutjat Municipal núm. 1 de Palma, on resta fins a la jubilació. Per oposició guanya plaça de metge de l’Institut d’Higiene a Palma. Soci i voluntari de la Creu Roja, hi presta serveis professionals gratuïts al dispensari i consultori de l'entitat a la Rambla. És secretari (1917-1918), comptador (1920-1930) i tresorer (1935-36) del Col·legi de Metges. Feiner de mena, s’agrada de fer unes jornades de feina maratonianes. El 1936 signa el documentResposta dels mallorquins al missatge dels catalans. Després del cop d’estat de 1936, té amagats els germans Joan i Jaume Matas Salas durant un temps a una casa de la seva propietat.

Antoni Reynés Font (Palma, 13 de juny de 1888 - 27 de febrer de 1952). Metge odontòleg. Estudia el batxillerat a l'Institut Balear amb la promoció que es titula el 1905. Cursa odontologia a Madrid. Amplia estudis a L’Ecole Francaise de Stomatologie, de Paris (1910). Es llicencia en Medicina i Cirurgia a la Universitat de Valladolid (1912). L’exercici de la professió li permet gaudir d’un alt prestigi social i d’una posició econòmica còmoda. És vicepresident (1930-1932), vocal (1932-1934) i president (1941-1952) del Col·legi Oficial d’Odontòlegs de les Balears. És soci i col·laborador actiu de Creu Roja (1914-1952). És soci de la Reial Societat Econòmica d’Amics del País. Signa el documentResposta dels Mallorquins al Missatge dels Catalans. El 1947 és elegit acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Palma.

Miquel Fortesa Pinya (Palma, 16 de juliol de 1888 - 9 de novembre de 1969). Enginyer de camins i poeta. Estudia el batxillerat a l'Institut General i Tècnic Balear i fa part de la promoció que es titula el 1904. Estudia a 'Escola Superior de Camins de Madrid. És cap de la Delegació del Ministeri d'Obres Públiques a les Balears (1940-1958). És elegit primer president de l'Obra Cultural Balear (1962-1969). Escriu reculls de poemes, traduccions de poesia i publica l'assaig Els descendents dels jueus conversos de Mallorca (1966). El 1975 l'Ajuntament posa el seu nom a un carrer de Palma.

Joan Antoni Fuster Valiente (Palma, 9 de març de 1892 - Sitges, 30 d'agost de 1964). Pintor. Fa estudis de batxillerat a l'Institut Balear que compagina amb els que fa a l'Escola d'Arts i Oficis de Palma. Tot seguit amplia coneixements al Prado i assisteix a classes de pintura al taller de José María López Mezquita. De conviccions regionalistes, signa (1917) el Manifest dels Amics de l'Art, promogut per Miquel Ferrà Juan amb la col·laboració des escriptors de l'Escola Mallorquina. També signa (1936) laResposta dels mallorquins al missatge dels catalans. Treballa una obra equilibrada i sòbria, volgudament acostada al corrent noucentista, del que n'és un exponent a Mallorca al costat de Bartomeu Ferrà Juan. El 1948 fa part del Grup dels Set, promogut per William E. Cook. Després d'enviduar, es casa a Paria (1950) amb Adi Solveig Enberg i estableix la residència a Begur i, després, a Sitges. Hi ha obres seves al Museu de Mallorca, Consell Insular, Ajuntament de Palma, Cercle de Belles Arts, "Sa Nostra" Caixa de les Balears, Fundació Barceló i a nombroses col·leccions privades. Li han dedicat exposicions d'homenatge l'Associació de la Premsa de les Balears (1965) i la Fundació Barceló (1992). Té entrades a la GEC, la GEM i la Gran Enciclopèdia de la Pintura i l'Escultura a les Balears.

Llorenç Villalonga Pons (Palma, 1 de març de 1897 - 28 de gener de 1980). Escriptor i metge psiquiatre. Fa el batxillerat a l'Institut Balear (1909-1915) i estudia medicina i cirurgia a Múrcia (1918-1920), Barcelona (1920-1923), Madrid (1923-1924) i Saragossa (1924-1927), on es llicencia (1927). S’especialitza en psiquiatria a Barcelona (1936). Instal·lat a Palma, té una consulta privada (1927) i treballa a la Clínica Peñaranda (1928-1933), l’Hospital Provincial (1933-1935), l’Hospital Psiquiàtric (1937) i al dispensari i consultori de Creu Roja. Escriu novel·les tan destacades com Mort de dama (1931), Bearn (1956 i 1961), L’hereva de donya Obdúlia (1964), Andrea Victrix (1973) i altres. Les seves obres de teatre més conegudes són Faust (1956) i Els desbarats (1965), recull de peces costumistes, còmiques i de vegades esperpèntiques. Dirigeix la revista Brisas (1934-1936). La seva obra, influïda per la literatura francesa, sobretot per Marcel Proust. El 1981 l'Ajuntament de Palma li dedica una plaça. El 1984 és proclamat fill il·lustre de Palma.

Francesc de Sales Aguiló Fortesa (Palma, 1899 – Bogotà, Colòmbia, 1956). Científic, professor i polític. Després de fer el batxillerat a l’Institut Balear, estudia a la Universitat de Barcelona, on es llicencia (1921) en ciències naturals (branca de biologia). Amb Andreu Crespí Salom (1896-1982) funda (1923) el Col·legi Cervantes, de Palma, del que és professor i director. Participa en la fundació d’Acció Republicana de Mallorca (1932) i d’Esquerra Republicana Balear (1934). És elegit (maig 1931) regidor de l’Ajuntament de Palma. És un dels redactors de l’avantprojecte d’Estatut d’Autonomia de les Balears de 1931. Signa (1936) el document Resposta dels mallorquins a missatge dels catalans. Dirigeix (1936-1938) Mallorca Nova, publicació d’Esquerra Republicana Balear a Barcelona durant la guerra civil. És vocal (1924) de la Junta directiva de l’Associació per la Cultura de Mallorca, és col·laborador de La Nostra Terra i, des del novembre de 1932, és soci de Creu Roja. Casat (1927) amb Antònia Ferrer Pérez, s’exilia a França (febrer 1939), des d’on passa a Chiquinquirà (Colòmbia) (1940). Finalment s'estableix, en companyia de la seva esposa, a Bogotà (1942), on munta una llibreria i fa classes de biologia a la Facultat de Medicina de la Universitat Nacional. L’Ajuntament de Pama posà el seu om a un carrer del Pil·larí.

Bartomeu Rosselló-Pòrcel (Palma, 3 d'agost de 1913 - El Brull, Catalunya, 5 de gener de 1938). Poeta. Estudia el batxillerat a l'Institut General i Tècnic de Palma amb la promoció que es titula el 1929. A partir de 1927 publica poemes a la revista Luz y vida i al diari El Día. El 1930 publica a Madrid una Antología de poetas mallorquines, amb pròleg i traduccions fetes per ell. Entre 1930 i 1935 estudia filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona. Tot seguit es trasllada a Madrid per treballar en la tesi doctoral i fer oposicions a càtedra d'institut. En esclatar la guerra civil, torna a Barcelona. Mor en el sanatori anti-tuberculós d'El Brull a causa d'una tuberculosi. Escriu el recull de poemes titulat Nou poemes (1933) i Quadern de sonets (1934). Pòstumament apareix Imitació del foc (1938), que el consagra com a poeta de gran nivell i al corrent de les tendències del seu moment. Des del 1989 un carrer de Palma duu el seu nom.

Carles Elias Massanet (Palma, 29 de juliol de 1915 - 18 de febrer de 1990). Metge especialista en ginecologia i obstetrícia. Estudia el batxiller a l’Institut de Palma amb la promoció qie es titula el 1932. Es llicencia en Medicina i Cirurgia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona i hi cursa l’especialitat. Acabats els estudis, instal·la la consulta privada a Palma al carrer Arxiduc Lluís Salvador, on disposa sempre dels darrers avanços tècnics. Entre 1950 i 1980, la seva consulta esdevé una de les més acreditades i concorregudes de Palma. A causa d’un atropellament de bicicleta s’ha de sotmetre a una intervenció quirúrgica que no resol tot el mal pres.

Manel Mora Esteva (Barcelona, 25 de gener de 1916 - Palma, 9 d'agost de 1987). Metge i polític. Estudia el batxillerat (1926-1932) a l’Institut de Palma. Cursa la carrera de medicina a les Universitats de Madrid, Barcelona i Salamanca, on es llicencia (1940). S’especialitza en cirurgia ortopèdica i traumatològica a Barcelona. De tornada a Palma (1946), aconsegueix (1948) passaport per sortir del país. Es trasllada amb la família a Mèxic, on es relaciona amb els republicans exiliats. De retorn a Mallorca, és (1955-1970) director de l’Hospital de Sant Joan de Déu de Palma, metge especialista de la Seguretat Social i de la Mutualitat de Futbolistes. Participa en la fundació de l’Associació Balear de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia (ABCOT), de la qual és (1983-1987) el primer president. Participa (1974) en la fundació de la Junta Democràtica de Mallorca, que representa en reunions a Paris i Madrid. Posteriorment fa part (1974-1976) de l’Assemblea Democràtica de Mallorca. Afiliat al PSOE, el 1977 és elegit senador per Mallorca, càrrec que ocupa fins a les eleccions del 1979. Tot seguit és elegit president (1986-1987) de la Creu Roja a les Balears.

Josep M. Llompart de la Peña (Palma, 28 de febrer de 1935 – 28 de gener de 1993). Escriptor, poeta, traductor, crític literari i delineant. Estudia el batxillerat al’Institut Ramon Llull amb la promoció que es titula el 1942. Estudia a la Facultat de dret de la Universitat de Barcelona. Alhora estudia dibuix lineal, fet que li permet guanyar una plaça de delineant a la Delegació del Ministeri d’Obres Públiques a les Balears. A les tardes treballa com a lector i corrector de textos de l’Editorial Moll. Publica poemes Poemes de Mondragó) i treballs de crítica literària (La literatura moderna a les Balears). És pelegitt president de l’Obra Cultural Balear (1978-1986) i esdevé una figura capdavantera i emblemàtica d’una part del nacionalisme mallorquí. El 1982 és guardonat amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i amb la Creu de Sant Jordi. El 1985 és nomenat membre de la secció filològica de l’Institut d’Estudis Catalans.

Joan Miquel dels Sants Roca Fuster (Palma, 4 de juliol de 1942 – 21 de juny de 2006). Pintor i dibuixant. D’infant va a classe als Jardins d’Infància de les monges de la Puresa (“Los jardines”). Als 9 anys ingressa en el col·legi de Monti-sion i, posteriorment, passa a l’Institut “Ramon Llull”, on s'incorpora a la promoció de 1952-1959. Entre 1956 i 1958 compagina les classes a l’Institut amb la pràctica del dibuix i la pintura en el taller d’Enrique Ochoa i Carmen Osés. Completa la formació a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi, de Barcelona (1958-1963), on es titula el 1963. Viu a Palma i passa els estius a Valldemossa. Després d’una etapa dedicada a la nova figuració, concentra el seu treball en la realització de pastels. A partir de 1981 es deixa dur per la fascinació que sent per la pintura de Caravaggio i la preocupació que sent pels temes de la mort i del dolor humà, presents des de sempre a la seva obra, esdevenen ara els predominants. Finalment s’endinsa en una etapa final de síntesi i de recuperació de temes. Melòman de mena, la seva vida i la seva obra estan envoltades de música. Premiat en nombroses ocasions, té una entrada a la GEM i una altra a la Gran Enciclopèdia de la Pintura i l'Escultura a les Balears. Obté el Gran Premi de la Diputació de Barcelona, la medalla d’or del Saló de Tardor de Madrid i el premi extraordinari de la I Biennal Internacional de Barcelona.

Sebastià Trias Mercant

Alumnes il·lustres

Llorenç Villalonga Pons (Palma, 1 de març de 1897 - 28 de gener de 1980). Escriptor i metge psiquiatre. Fa el batxillerat a l'Institut Balear (1909-1915) i estudia medicina i cirurgia a Múrcia (1918-1920), Barcelona (1920-1923), Madrid (1923-1924) i Saragossa (1924-1927), on es llicencia (1927). S’especialitza en psiquiatria a Barcelona (1936). Instal·lat a Palma, té una consulta privada (1927) i treballa a la clínica Peñaranda (1928-1933), l’Hospital Provincial (1933-1935), l’Hospital Psiquiàtric (1937) i al dispensari i consultori de Creu Roja. Escriu novel·les tan destacades com Mort de dama (1931), Bearn (1956 i 1961), L’hereva de donya Obdúlia (1964), Andrea Victrix (1973) i altres. Les seves obres de teatre més conegudes són Faust (1956) i Els desbarats (1965), recull de peces costumistes, còmiques i de vegades esperpèntiques. Dirigeix la revista Brisas (1934-1936). La seva obra, influïda per la literatura francesa, sobretot per Marcel Proust. El 1981 l'Ajuntament de Palma li dedica una plaça. El 1984 és proclamat fill il·lustre de Palma.

Gran Enciclopèdia de la Pintura i l’Escultura a les Balears. Obté el Gran Premi de la Diputació de Barcelona, la medalla d’or del Saló de Tardor de Madrid i el premi extraordinari de la I Biennal Internacional de Barcelona.

Nadal Batle Nicolau

Nadal Batle Nicolau (Felanitx, 25 de febrer de 1945 – Palma, 7 de desembre de 1997). Matemàtic i professor. Estudia el batxillerat a l’Institut Ramon llull amb la promoció que es titula el 1961. Es llicencia i es doctora a la Universitat de Barcelona. Amplia estudis a l’Institut Henry Poincaré de París. Fa classes a les universitats de Barcelona, Sevilla i València. Trasllada la càtedra a la UIB el 1982 i tot seguit guanya les eleccions a rector. Publica diverses obres de la seva especialitat, predominantment en anglès. És secretari del Consell d’Administració i de la Comissió Executiva de la Caixa de les 7Balears “Sa Nostra”. Com a rector de la UIB mobilitza els recursos necessaris i les voluntats pertinents per dur endavant la creació del campus universitari i d’unes infraestructures exemplars. Interessant en la pintura i en la música, va ser un ector empedreït que prestà atenció sobretot als escrits de Bertrand Russell. La mort el sorprèn metre prepara la creació del grup polític Alternativa per Mallorca, d’inspiració nacionalista i republicana.

Relació de professors i alumnes destacats (4)

(relació incompleta)

Gregori Mir Mayol

Matias Vallès

Gabriel Janer Manila

Emili Gené Vila

Juana Lozano Plaza

Joan Thomàs

Joan Lucas Estarellas Arbona

Mateu Gené Soler

Mateu Roca Colom

Joan Mir Obrador

Pere Nicolau Bover

Miquel Pocoví Juan

Joan Pla Garcia

Vicenç Jasso Garau

Marià Cortès i Cortès

Carmel Bonnín Cortès

Josep Bauzà i Pizà

Bartomeu Matas Isern

Manel Amengual Fondevila

Miquel Alenyà Fuster

Joan Moll Marquès

Francesc Moll Marquès

Josep Ramon Femenias

Gabriel Sampol Mayol

Joan Ramon Bonet

Bernat Cifre Fortesa

Andreu Crespí Plaza

Joan Mas i Vives

Laura Corradini Falomir

Bernat Monterrubio Balaguer

Jaume Corbera Pou

Climent Picornell Bauzà

Ferran Garcia Sevilla

Xavier del Hoyo Bernat

Francesc Barceló Gomila, Miquel Morey Andreu

Llorenç Ros Sánchez

Joan Tortella Busquets

Fernando Marquès Tous

Rafel Aulí Cunill

Mateu Sanguino Vidal

Joan Carles Maresca Cabot

Pere Cerdà Martí

Jaume Tomàs Verdera Cosmelli

Algons Barceló Ventayol

Gaspar Sabater Vives

Antoni Mandilego Garcias

Antoni Verd Noguera

Biel Mesquida Amengual

BIBLIOGRAFIA

Mercè PINYA. "100 anys de l'IES Ramon Llull", Ara/Balears, 13-IV-2014, pàg. 18.

Mercè PINYA. "Emili Gené, director de l'IES Ramon Llull”, Entrevista, Ara/Balears, 13-IV-2014, pàg. 19.

Matías VALLÈS. "Boulevard", Diario de Mallorca, 13-IV-2014, pàg. 72.

Aitor F. VALLESPIR. “S’Institut prepara su centenario”, Diario de Mallorca, 10-IV-2014, pàg. 13.

Carlos GARRIDO, "Institut Ramon Llull", La Almudaina, 27-IV-2008, Diario de Mallorca.

Joan PLA GARCIA. Las Orlas, P. i P. editores, Palma 1989.

Sebastià TRIAS MERCANT. Breve historia e ideologia del Instituto, a Pla-1989, pàg. 7-8.

GEM, VII, 135, 138 i 140.

GEM, diversos números.

Rafel ALENYÀ RIBAS, Anuario balear, Palma, 1928.

Pere d'Alcàntara PEÑA. Guía de las Baleares, pàg. 122, Llibreria J. Tous ed., Palma, 1891.

Neus GARCIA FERRER. "Els principis professionals de Francesc Manuel de los Herreros", Educació i Cultura: revista mallorquina de Pedagogia, v. 15, pàg. 7-13, Palma, 2002.

Gabriel BIBILONI. Els carrers de Palma, GB ed., Palma, 2012.

Jordi REYNÉS VIDAL, Història de la família Reynés Font, www.jordireynesvidal.cat, Palma, 1996.

Notes

(1). El 1953 hi va impartir una conferència memorable sobre Picasso el crític d’art Gabriel Fuster Mayans “Gafim”, acompanyat del director del centre.

(2) Bartomeu Bosch va exercir la direcció del centre amb dificutats creixents i amb el desafecte del claustre de professors. Quan el 1955 es convocaren les primeres eleccions a director l’elegit va ser director Joan García Fayos, catedràtic de llengua i literatura, home dialogant i tolerant. A la sortida del clàustre que havia fet l’elecció, Garcia Fayos va haver de suportar una explosió d’ira de l’antic director. Arran d’aquest fet, va renunciar a l’elecció i convocà un nou clàustre, que elegí director Josep Font Trias. Adjuntem una nota biogràfica de Bosch Sansó. Bartomeu Bosch Sansó (Palma, 1893 - març de 1968). Prevere i llatinista. Estudia al Seminari diocesà de Sant Pere, de Mallorca. Especialista en llengua llatina, guanya les oposicions a càtedra de llengua llatina i ocupa la de l'Institut General i Tècnic de Palma (1927-1963). És director del centre (1936-1955) i del col·legi la Immaculada. El novembre de 1936 és nomenat president de la comissió depuradora dels mestres republicans. Gestionà la destitució de companys seus de l’institut i d’altres centres. Publica diversos manuals per a l'ensenyament del llatí als estudiants de batxillerat. Jubilat el 1963, mor als 74 anys.

(3) Es consideren personatges il·lustres aquells que compleixen dues o més de les condicions següents: fer part de la llista que l’institut va fer el 1953; estar en possessió de la medalla d’or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, de la diputació Provincial, del Consell Insular de Mallorca o de l’Ajuntament de una capital de província; ser acadèmic numerari o d’honor d’una Reial Acadèmia Provincial o Nacional; haver estat declarat fill il·lustre de una capital de Província; haver estat director de l’Institut Ramon Llull; rector d’una Universitat, titular o subsecretari d’un Ministeri, bisbe o president del Govern d’un Estat democràtic; no haver estat condemnat per corrupció o actes de caire penal; haver estat objecte d’una anàlisi biogràfica de nivell; haver destacar com a especialista de relleu d’un àmbit del coneixement; haver estat un professor o catedràtic destacat de l’Institut Ramon Llull, de la UIB o d’alguna altra universitat europea; haver rebut el títol de doctor o el de doctor “honoris causa”; haver estat un artista de relleu dels àmbits de la música, la literatura, la plàstica, l’escultura, arquitectura o similar; haver obtingut algun premi acreditat d’àmbit europeu o internacional (Nobel, Pulitzer, Príncep d’Astúries, etc.). Solament s’han considerat les propostes corresponents a persones ja traspassades. En tots els cassos és requisit imprescindible haver estat professor o alumne de l’Institut Ramon Llull des de la seva creació com Institut Balear el 1836.

(4) La relació inclou bàsicament alumnes i professors vius o en actiu que han destacat per les seves aportacions al món del coneixement, l’empresa, la gestió pública, l’ensenyament, les entitats solidàries i humanitàries, l’esport, la literatura, l’art, l’arquitectura, l’economia, la religió, etc.

Miquelcinema

Temes

viernes, 11 de abril de 2014

IES Ramon Llull (Palma, Mallorca)

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Seguidores

Archivo del blog

Datos personales