Línia genealògica dels Alenyà de la branca "Fuada"

                                                          Martí Alenyà, escrivà

Joana Marçal (a) Capellana

(Alcúdia, 1505 c.)

=

Martí Alenyà Marçal, candeler

Rafela Serra

(sa Pobla, 1535 c.)

=

Miquel Alenyà Serra, conrador

Joana Bru

(Alcúdia, 18-V-1577)

=

Joan Alenyà Bru, conrador i aiguader

Joana Parets

(Alcúdia, 24-VIII-1609)

=

Miquel Alenyà Parets, conrador

Joana Barrera

(Alcúdia, 16-X-1639)

=

Joan Alenyà Barrera, conrador

Joana Solivaret

(Alcúdia, 21-V-1668)

=

Miquel Alenyà Solivaret, conrador

Martina Mestre

(Alcúdia, 18-X-1693)

=

Joan Alenyà Mestre, forner

Praxedis Pont

(Palma, 10-XI-1731)

=

Miquel Alenyà Pont, conrador

Magdalena Crespí (a) Rua

(sa Pobla, 24-XII-1756)

=

Joan Alenyà Crespí, forner

Magdalena Coll Guardiola

(1780 c.)

=

Miquel Alenyà Coll, comerciant i capità mercant

Margalida Ginart Puig

(Palma, 29-X-1811)

=

Joan Alenyà Ginart, comerciant i capità mercant

Catalina Ginard Bauzà

(Palma, 19-X-1858)

=

Miquel Alenyà Ginard, misser i notari

Isabel Ribas Santpol

(Palma, 14-X-1888)

=

Joan Alenyà Ribas, oficial tècnic de Correus

Maria Fuster Miró-Granada

(Palma, 19-IX-1938)

=

Miquel Alenyà Fuster, economista

Maria Dolors Blanes Pinya, mestra

(Palma, 18-III-1972)

=

Joan A. Alenyà Blanes

Beatriu Segura Maimó

(Palma, 29-XI-2013)

=
    Elisabet                        Miquel

                                (Palma 4-IX-2012)      (Palma 11-X-2014)                            

Maria del Pilar Barril Fuster “Pili” (Barcelona, 10 d’octubre de 1931 – 30 de setembre de 2011)

Tennista, 11 vegades campiona individual de Catalunya i 9 vegades campiona individual d’Espanya. Comença a jugar al tennis als 5 anys en el si d’una família aficionada a aquest esport, que practica el seu pare, Lluís Barril Donzel, i els seus germans Ramon (segona categoria) i Lluís Barril Fuster (primera categoria). Aquest darrer va fer part de l’equip espanyol de la Copa Davis i va estar classificat com el quart jugador de tennis d'Espanya.

Pel que fa als campionats de Catalunya, als 16 anys guanya (1948) els campionats individuals femenins de tercera i de segona categoria. Guanya els campionats individuals femenins de segona categoria de 1948, 1949, 1950 i 1951. Entre 1953 i 1971, guanya 11 vegades (7 de manera consecutiva) el campionat individual femení de primera categoria de 1953, 1956, 1960, 1961, 1962, 1963, 1964, 1965, 1966, 1968 i 1971. Guanya els campionats de dobles femení de primera categoria de 1960, 1962, 1964, 1965, 1966, 1967 i 1968. Guanya el campionat de dobles mixt de primera categoria de 1949.

D'altra part, aconsegueix 9 campionats d’Espanya en la modalitat individual femenina i 12 campionats d’Espanya en les modalitats de dobles femenins o de dobles parelles mixtes. Més concretament, guanya el campionat individual femení d'Espanya de 1952, 1954, 1955, 1956, 1958, 1960, 1961, 1962 i 1963. Amb Alícia Guri de Salomó guanya el campionat d’Espanya de dobles femení de 1951, 1952, 1953, 1954, 1955, 1956, 1957 i 1958. Amb Maria del Carmen Hernández-Coronado guanya el campionat de dobles femení de 1960 i amb Rosario Sendra de Couder guanya el campionat de dobles femení de 1963. Amb Antoni Martínez guanya el campionat d’Espanya de dobles mixts de 1956 i 1958. Ella és l'única que ha guanyat 11 vegades el campionat individual femení de tennis de Catalunya. Ella i Carmen Perea són les úniques tennistes que han obtingut 9 vegades el campionat individual femení de tennis d'Espanya.

Guanya nombroses finals corresponents a trofeus de Catalunya i de diferents federacions regionals espanyoles. Participa en successives edicions dels tornejos internacionals d’Austràlia, Paris, Wimbledon i Nova York. El 1956 és semifinalista en la modalitat de dobles mixtos a l’Open de França i el 1961 arriba als quarts de final dels individuals femenins de l’Open de França (Roland Garros), no assolits per una tenista espanyola des de que ho havia fet Lilí Álvarez. Guanya el Trofeu Comte de Godó (Barcelona) i altres trofeus a Evian (França), Oslo (Noruega), Ingolstadt (Baviera, Alemanya) i Nuremberg (Alemanya). Es retira als 42 anys (1973). Practica assíduament el tennis fins als 77 anys (2009).

Des de ben jove és sòcia del Reial Club de Tennis del Turó (Barcelona) i durant uns anys ho és alhora del Tennis Barcino. Acabada l’etapa competitiva, inicia (1970) una llarga etapa d’impartició de classes de tennis a nois i noies i a principiants al Reial Club de Tennis del Turó i a la Reial Federació Catalana de Tennis.

Filla de la mallorquina Josepa Fuster Miró-Granada, manté una relació continuada i fluida amb Mallorca, on té el costum de passar cada any una part de les vacances d’estiu i les de Nadal o Pasqua. El seu esperit solidari sempre troba temps i motius per dedicar temps lliure a tasques altruistes. Com a voluntària, col·labora molts d’anys amb l’Obra Social Santa Lluïsa de Marillac a la Barceloneta (Barcelona).

Dotada d’una voluntat de ferro i d’un gran esperit de lluita, a la pista mai no dóna ni una pilota per perduda ni un partit per impossible de guanyar. Destaca per l’extraordinària mobilitat que desplega en la pista i pel moviment corporal que l’acompanya gràcies a una agilitat i a una flexibilitat poc comunes, sempre tocades d’elegància i precisió. Es recorda l’excel·lència del seu joc de tocs regulars, anticipació i resposta amb sentit de l’oportunitat. El revés era la seva arma més poderosa. D’esperit obert, franc, sincer i espontani, sempre l’acompanya un sentit de l’humor bulliciós, rialler i festiu.

Va ser distingida amb la Medalla d'Argent al Mèrit Esportiu per l'Ajuntament de Barcelona. La Federació Espanyola de Tenis la considera "Gran Dama del Tennis" i ingressa al "Club dels Grans del Tennis Espanyol". El Reial Club de Tennis del Turó institueix el Trofeu Internacional Infantil Pilar Barril i la Federació Catalana de Tennis institueix el Trofeu Pilar Barril per a dames veteranes.

Després d’una vida força activa, acompanyada per les seves nebodes Cristina Barril i Josepa Matheu, mor a Barcelona 10 dies abans de fer els 80 anys. Reposa en el cementiri de Montjuic (Barcelona). La Federació Catalana de Tennis amb motiu del seu traspàs fa constar a la memòria de 2011 que "El tennis català no podrà oblidar mai una de les grans pioneres que amb el seu joc elegant va inspirar a moltes de les nostres joves i va obrir les portes a la plena incorporació de la dona al nostre esport". El 2013 el Gabinet de Gènere de la Federació Catalana de Tennis publica a la xarxa una nota biogràfica detallada i precisa, que recull els seus èxits esportius i explica els principals trets del seu estil de joc.

Vaig mantenir amb ella una molt bona relació, que amb el pas del temps s’enfortí gràcies a les afinitats que compartíem, probablement, a causa del fet de ser cosins germans. Les llargues tertúlies amb ella a la vora d'un bon dinar o d'un bon sopar, mirant el mar des de la terrassa de sa Portassa (Palma), asseguts a un racó del restaurant del Club Turó (Barcelona) o caminant pausadament pel Passeig de Gràcia, varen ser per a mi una font inesgotable de goig i de plaer.

Pilar Barril Fuster, 1965 ca.


Bibliografia

Carmen PEREA, “Recordando a Pilar”, La web del tenis.net, 6-X-2011.

GABINET DE GÈNERE, "Forjadors de la història esportiva de Catalunya. Pilar Barril Fuster",  Generalitat de Catalunya, 2013, www.20.gencat.cat.

FCT, "Adéu a Pilar Barril", "Memòria d'activitats del tennis català", Federació Catalana de Tennis, pàg. 5, Barcelona, 2012.

David MENAYO, “Homenaje póstumo a Pilar Barril”, Marca.com, 6-X-2011, Madrid.

Pablo ROS ALOMAR, “Pilar Barril Fuster y su cuna mallorquina”, Diario de Mallorca, 26-XI-2011, Palma.

SONFO i ROLLO, “Pilar Barril”, tennisforum.com, 9-X-2011.

RFET, "El club de los Grandes del Tenis Español" (tríptic).

Caixa de les Balears "Sa Nostra". Directors i directors generals

Alexandre Rosselló Pastors ................. 1882-1884
Càrrec vacant (ocupat
successivament pels vocals
de torn de la Comissió
Administrativa) ................................... 1884-1935
Francesc Socias Ferragut ..................... 1935-1937
Ramon Ferragut Sbert .......................... 1937-1950
Felip Morell Villalonga ......................... 1950-1968
Carles Blanes Nouvilas ......................... 1968-1993
Pere J. Batle Mayol .............................. 1993-2009
Pau M. Dolç Bover ............................... 2009-actualitat

Caixa de les Balears "Sa Nostra". Presidents (1882-actualitat)

(1882-1894)Antoni M. Sbert Borràs

(1894-1903) Francesc Manuel de los Herreros Schwager

(1903-1926) Antoni Rosselló Nadal

(1926-1932) Antoni Sbert Canals

(1932-1934) Antoni Bosch Mas

(1934-1959) Miquel Rosselló Alemany

(1959-1975) Rafel Blanes Tolosa

(1975-1976) Rafel Villalonga Blanes

(1976-1977) Fulgenci Rosselló Coll

(1977-1989) Josep Zaforteza Calvet

(1989-1991) Ferran Alzamora Carbonell (1r mandat)

(1991-1996) Joan Forcades Juan

(1996-1999) Antoni L. Marí Ramon

(1999-2002) Miquel Capellà Moià

(2002-2002) Miquel Pocoví Juan

(2003-2005) Llorenç Huguet Rotger

(2006-act.) Ferran Alzamora Carbonell (2n mandat)

Pere Costa Porto (Palma, Mallorca, 4 de desembre de 1933)

Economista. Estudia el batxillerat (1943-1950) al col·legi de Monti-sion, de Palma. Fa la carrera militar i és destinat a Barcelona. Estudia Ciències Econòmiques a la Universitat de Barcelona, on se llicencia (1962). Participa en la creació (1964) a Palma de l’empresa Servei d’Estudis i Programació Tècnica i Econòmica (SEPTE), dedicada a la prestació de serveis d’informació i d’assessorament econòmic, demogràfic i tècnic. A través de l’esmentada societat elabora informes per als Plans Generals d’Ordenació Urbana de Pollença, Calvià i Palma i per al Pla Provincial d’Urbanisme de les Balears. A més, és professor (1964-1968) d’economia i estadística de l’Escola de Relacions Públiques i de l’Escola de Turisme de les Balears.

El 1969 s’incorpora a la plantilla de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Mallorca, Eivissa i Formentera. Publica en el butlletí de la Cambra nombrosos treballs referents a l’economia i el turisme de les Balears, entre els quals destaquen “El turismo y la magia”, “El turismo como condicionante de la programación de nuestra industria” i “Previsiones de la evolución futura del turismo en Baleares”. Alhora dóna impuls i continuïtat als estudis de la conjuntura industrial de Mallorca.

És un dels inspiradors del “Informe econòmic”, que Sa Nostra publica anualment entre 1968 i 1973 i que dóna pas posteriorment a l’informe conjunt de Sa Nostra i Banca Catalana titulat “Evolució econòmica. Les Balears”, més endavant dit “Informe econòmic i social de les Illes Balears”.

L’Ajuntament de Palma i la Cambra Oficial de Comerç li comanen (1972) l’elaboració de l’estudi “Cost d’insularitat”, publicat (1973) pel Servei d’Estudis de Banca Catalana. El 1975 passa a treballar a l’Ajuntament de Palma com a economista municipal.

Els seus treballs suposen per a l’anàlisi econòmica regional un salt qualitatiu amb relació als anteriors en incorporar una metodologia d’anàlisi basada en una perspectiva temporal àmplia, en una acurada selecció de la informació disponible i en l’estudi de la realitat a la llum de la teoria econòmica. Se jubila el 2003, als 70 anys.

Casat amb Teresa Gené, és pare de dues filles. Afeccionat a la lectura, l’excursionisme i l’esport, manté actualitzada l’anàlisi de la realitat econòmica de les Balears.

Bibliografia

GEM, 4, 150

AA.DD, “Qui és qui a Mallorca”, pàg. 150, Promomallorca ed., Palma, 1999

Joan PLA, “Las Orlas”, P i P editors, Palma 1989

Presidents i presidentes nacionals de Creu Roja Espanyola (1867-2013)

Assemblea de Creu Roja Espanyola (1867-1900)

(1867-1870) Sebastián-Gabriel de Borbón y de Braganza,
infant d’Espanya, president, i Manuel Català de Valleriola
y Mateo, delegat del president

(1870-1876) José-Joaquín Agulló Ramón, comte de
Ripalda, president

(1877-1888) Luis Pérez Rico, president

(1888-1892) Francisco de Cubas y González-Montes,
marquès de Cubas, president

(1892-1893) Fernando Primo de Rivera y Sobremonte,
marquès d’Estella, president

Assemblea Suprema de Creu Roja Espanyola (1900-1931)

(1893-1914) Camilo García de Polavieja y del Castillo,
marquès de Polavieja, primer comissari reial i president

(1914-1916) Fernando María de Baviera y Borbón,
comissari reial i president

(1916-1916) Luis María Patiño y de Mesa, marquès de
Castelar, comissari reial i president

(1916-1923) Eladio Mille Suárez, comissari reial i president

(1923-1931) José Mª. de Hoyos y Vinent, marquès de
Hoyos, comissari reial i president

(1931-1931) Manuel Álvarez de Toledo y Samaniego,
marquès de Miraflores, comissari reial i president

Comitè Central de Creu Roja Espanyola (1931-1939)

(1931-1933) Marcelino Pascua Martínez, president-delegat

(1933-1936) Ricardo Burguete Lana, president

(1936-1939) Aurelio Romeo Lozano, president

Assemblea Suprema de Creu Roja Espanyola (1936-1978)

(1936-1940) Fernando Suárez de Tangil y Angulo, comte de
Vallellano, president

 (1940-1941) Enrique Suñer Ordóñez, president

(1942-1957) Manuel Martínez de Tena, president i delegat
del Govern

(1957-1965) Antonio Mª. de Oriol y Urquijo, president

(1965-1967) José de Diego López, president

(1967-1969) Enrique de la Mata Gorostizaga, president

(1969-1974) Francisco Queipo de Llano y Acuña, marquès
de Toreno, president

(1974-1976) María Belén Landáburu González, presidenta

(1976-1978) Casilda de Silva-Bazán y Fernández de Henestrosa,
marquesa de Santa Cruz, presidenta

Assemblea General i Comitè Nacional de Creu Roja
Espanyola (1978-act.)

(1978-1985) Enrique de la Mata Gorostizaga, president

(1985-1990) Leocadio Marín Rodríguez, president

(1990-1994) Carmen Mestre Vergara, presidenta

(1994-2015)  Juan Manuel Suárez del Toro y Rivero, president
(2015-act.)    Javier Senent García, president

Breu història de la sobrassada

Embotit cru de carn i de xulla de porc capolades i pastades amb pebre bord (pebre vermell), pebre coent i sal. És una de les referències gastronòmiques de Mallorca.

Amb la massa que s’obté s’omplen els budells del mateix porc. Les peces se cusen, fermen i renten amb aigua i pebrebó. Si el budell és prim, el producte s’anomena llonganissa i es consumeix el primer hivern. Si el budell és gros, s’anomena sobrassada i és consumeix a l’estiu. Les peces de més grandària (bisbe) es consumeixen a l’època de les matances de l’any següent. La sobrassada sense embotir se consumeix de seguida. Les matances se fan habitualment per Sant Martí (11 de novembre).

Es menja crua, torrada o fregida. Sovint es menja untada sobre una llesca de pa o sobre galetes d’oli. Les peces es conserven penjades en una estança ben orejada, fresca i seca. Es prepararen plats tan gustosos com els ous ofegats amb sobrassada, els ous al forn amb sobrassada, els ous fregits amb sobrassada, la sobrassada amb mel, la coca o l’ensaïmada amb tallades de sobrassada, la sobrassada amb suquet, etc.

El producte es defineix quan arriba d’Amèrica el pebre bord, també dit pebre vermell. El pebre bord és conegut i usat a l'illa entre final del segle XVII i principi del segle XVIII, per bé que les primeres partides arriben a la Península Ibèrica en el curs del segle XVI. El nom de l'embotit deriva probablement de la paraula siciliana “soprassata”, que apareix usada en català en escrits de 1403, tot referint-se a un tipus d’embotit sicilià de porc. Possiblement l’antecedent de la sobrassada és un embotit de porc, sicilià o mallorquí, anterior al s XVI, que no té encara el color vermell i l’aroma que li dóna el pebre bord.

“Fermar els gossos (o els cans) amb llonganisses” vol dir que es viu en l’abundància. “Hi ha més dies que llonganisses” i “Hi ha més setmanes que sobrassades” són dites que signifiquen que hi ha temps per a tot.

Bibliografia

GEM, 16, 319

Antoni TUGORES i Antònia SUREDA, “Els millors plats de la cuina popular de Mallorca”, Lleonard Muntaner ed., Palma, 2013.

WIKIPÈDIA

DCVB