Josep Antoni Barceló Rosselló (Palma, 1938 – 6 de desembre de 2013)

Funcionari de Correus i de la Caixa Postal jubilat. Estudia el batxillerat al col·legi de La Salle de Palma. Fa part de la promoció dels batxillers 1949-1955 amb Fernando Sánchez Monge, Lluís Moyà Bareche, Bartomeu Fortesa Pujol, Bartomeu Cabot Company, Pere de la Portilla Costa, Agustí Estela Ripoll, Salvador Llamas Fuentes, etc. D’al·lot viu al carrer de Rubén Darío (Palma), cosa per la qual ell i jo fem plegats bona part del camí d’anada i de tornada de casa a classe. Malgrat que el 1951 trasllat la matrícula a l’Institut Ramon Llull, l’amistat mútua es manté durant molts d’anys i té l’oportunitat de manifestar-se amb certa reiteració.

Fa oposicions al cos tècnic superior de Correus, que guanya. Treballa a diverses destinacions a Mallorca. Amb motiu de la desvinculació de la Caixa Postal del cos de Correus es presenta a les oposicions que es fan per cobrir les places de la nova entitat. Supera els exàmens i aprova amb una bona qualificació l’estudi preceptiu sobre un tema referit a la realitat del mercat financer del moment. Aleshores, em va demanar dades i informació general sobre el tema esmentat, que li vaig facilitar en la mesura en què em va ser possible.

Com a responsable de les oficines de la Caixa Postal a les illes, va gestionar el procés d’adaptació de l’entitat al mercat general i a les característiques singulars que el diferenciaven del que havien estat les pràctiques habituals de la Caixa Postal. Regí amb encert i afecció la sala d’exposicions d’arts plàstiques dependent de l’entitat. Record que vàries vegades em va convidar a visitar-la amb motiu d’alguna mostra de caire extraordinari.

Casat, és pare de 4 fills: Joan Josep, Rafel, Mara i Tània Barceló Ferrer. Vidu, es casa en segones núpcies amb Maria del Pilar Feliu Mazaira. La seva germana, Margarida Barceló Rosselló (Palma, 1930-2007), empresària, promotora i titular durant molts d’anys de l’hotel Albatros (Illetes), presidí l’Associació de Dones Empresàries de les Balears. A l’hora de la jubilació va sabre retirar-se amb discreció i amb afanys d’aprofitar el temps i gaudir de les noves oportunitats.

Bibliografía

Joan PLA, “Las Orlas”, P. i P. editors, Palma, 1989.

Son Ametller (Palma)

Antiga possessió del terme de Palma, situada entre la barriada del Viver, es Pont d'Inca i es Rafal. Sotmesa a successives parcel·lacions i a la urbanització de la part llindant amb el Viver, resta limitada a les cases antigues i al seu jardí característic de grans dimensions i passada magnificència. L'edifici, que es conserva restaurat, consta de planta baixa, d'un primer pis per als senyors i d'unes golfes (proxos) que donen suport a tota la coberta. Els perfils de les finestres eren remarcats amb unes vistoses franges roges i la façana era protegida per uns vols de grans dimensions, que han estat substituïts recentment amb motiu de la darrera reforma per uns altres de mida molt més petita. El s darrers propietaris han estat els fills del periodista Gabriel Fuster Mayans "Gafim" i els fills de Baltasar Valentí Fortesa. Gabriel Fuster i Baltasar Valentí eren propietaris de les cases i de les darreres parcel·les com a propietaris de parts iguals indivises. La capella, que va ser durant un temps oratori públic, conserva pintures murals de principi del s. XIX. La possessió es troba documentada des del s. XIV. Una part dels carrers de la urbanització que va fer Baltasar Valentí Fortesa porten noms de compositors de música clàssica a causa de les seves grans afeccions melòmanes.


Bibliografia

GEM, 1, 155

Gabriel ALOMAR, "Son Ametller", Última Hora

Can Vila tanca l'establiment de Jaume III (Palma, Mallorca)

La botiga de Can Vila de l'avinguda Jaume III, inaugurada el 8 d'abril de 1963, tancà les portes el 31 d'octubre de 2013, després de 50 anys d'activitat. Els Vila mantenen oberta la botiga de la plaça de Santa Eulàlia (Palma), on venen objectes i serveis de fotografia, pintures, drogueria, elements per a arts plàstiques, etc.

L'empresa familiar va ser fundada per Josep Vila Coll i la seva esposa Magdalena Coll el 3 de febrer de 1922. Els seus fills Antoni i Sebastià Vila Coll continuaren el negoci i l'ampliaren amb l'establiment de Jaume III i un laboratori de revelat que donà feina a 5 empleats. Els segueixen els néts Antoni, Josep i Pep Vila.

Rectors de la parròquia de l'Immaculat Cor de Maria (Palma)

Rectors de l'Immaculat Cor de Maria

1. Miquel Siquier Pascual (1954-1972)
2. Gabriel Seguí Mas (1972-      )
3. Josep Amengual Galmés (      -2012)
4. Joan Manuel Cózar Martínez (2012-act.)

Rectors de la parròquia de Sant Miquel (Palma, Mallorca)

Rectors de Sant Miquel (Palma)

Antoni J. Mora Alcover (+ 3 de gener de 1958)
Bartomeu March Cerdà (+ 13 d'abril de 2007)
Joan Planas Perelló (+ 25 de març de 1996)
Llorenç Riera Martí
Josep Cabrinetti Sande (+ 1 d'abril de 2008)
Antoni G. Gómez Serra

El restaurant Àncora (Mallorca). Anys 80.

El mes de maig de 1980 els cuiners Juan Romero i Juan Carlos Azanza i els empresaris Martí Gual i Josep "Pepín" Vives Cilimingras inauguren el restaurant Àncora a la dàrsena de Can Barbarà (Palma).

La carta del nou restaurant inclou una mousse de tumbet, una pasta de fulls d’espàrecs, un cap-roig al vapor, una serviola macerada a l’orenga, etc. De la mà d’aquests i altres plats el nou restaurant fa les primeres passes a Mallorca en el terreny de la nouvelle cuisine.

La guia Michelin a l’edició de 1981 li atorga una estrella. No és la primera estrella Michelin que obté un restaurant de Mallorca. El 1977 el cuiner francès Gérard Tétard n’havia obtingut una per a la cuina de l’hotel Ses Rotges, de Cala Rajada. El 1982 Juan Romero funda el restaurant Xoriguer i Juan Carlos Azanza és nomenat cap de cuina del restaurant El Gallo.

Miquel Barceló Perelló "Pereió" (Felanitx, Mallorca, 27 de gener de 1939 - Portocolom, Felanitx, 23 de novembre de 2013)

Historiador i catedràtic d'Història Medieval de la Universitat Autònoma de Barcelona, mor a Portocolom als 74 anys d'edat. Com a investigador focalitza l'atenció en l'estudi de la societat andalusina i de la seva destrucció a càrrec de l'anomenada reconquesta cristiana. Publica articles a L'Avenç, L'Espill i Faventia. És col·laborador esporàdic del diari El País. És autor de Les aigües cercades (1986), El terme de Manacor (2007), Musulmans i Catalunya (1999) i Trenc d'alba (2009). Com a traductor fa la versió al català de La vida, de Benvenuto Cellini, i de l'obra Una avançada del progrés, de Joseph Conrad. A  més, escriví poemaris en català, narracions curtes i articles de premsa.