Escultora. Nada a Palma, és la segona filla de Damià Caubet
Nicolau i de Guillermina González Albert. S’inicia en la pràctica del dibuix i
del modelat a l’Escola Alemanya sota la direcció de Maria Garau. Durant els
anys del període comprés entre 1946 i 1951 és deixeble de l’escultor Horacio de
Eguía i de Joan Borrell Nicolau, que té l’estudi a la barriada de la parròquia
de Sant Sebastià. (Palma). El 1951 presenta la primera exposició individual a
les Galeries Costa.
El 1958 s’inicia en l’escultura monumental
arran de l’encàrrec que li fa l’Ajuntament de Campanet d’un monument dedicat a
Llorenç Riber amb motiu del primer aniversari (1958) del seu traspàs. A partir
d’aleshores realitza baix relleus i escultures en bronze, pedra, pedra de
Santanyí o de Porreres i terracota. El 1966 fa una escultura del P. Joaquim Rosselló Ferrà,
fundador de la Congregació dels Sagrats Cors. El 1968 realitza per a
l’Ajuntament de Palma una escultura monumental de Pere d’Alcàntara Penya que
s’ubica a la plaça de Palou i Coll. El 1970 per a l’Ajuntament de sa Pobla
realitza el conjunt escultòric dedicat als poblers que feren ses marjals, el monument al general Antoni Barceló, que s’instal·la en el moll
de Paraires (Palma), un retrat de Joan Carles, encara príncep d’Espanya, per al Reial
Club Nàutic de Palma i un retrat de Felip de Borbó per a l’Ajuntament de Palma.
El 1972 realitza el monument a Miquel Costa i Llobera que s’ubica a Lluc, el de
“Sa verema” per a Binissalem i el de l’emperador Carles V per a Alcúdia. A
partir del 1953, becada per la Fundació
Joan March, amplia estudis a l’Acadèmia Espanyola
de Belles Arts de Roma. El 1977 realitza l’escultura del monument dedicat al
pintor Llorenç Cerdà, que s’instal·la a Cala
Sant Vicenç (Pollença), el conjunt escultòric Font de l’amor (Passeig Marítim, 1984), el dedicat a
Miquel Costa i Llobera, conegut popularment com el monument a Nuredduna (1995) i el Betlem que fa per a la Seu amb la col·laboració del seu fill Damià. Per a
la parròquia de Santa Teresa del Nin Jesús (Palma) fa una imatge del Crist Ressuscitat
(1995) i una de Santa Teresa del Nin Jesús
(1996).
Obté nombrosos premis i reconeixements. Guanya
el primer premi de l’exposició amb què el Cercle de Belles Arts commemora el Xè aniversari de la seva fundació (1951), la medalla d’escultura del XXIV Saló de Tardor (1967), la medalla anual
de la institució cultural
francesa “Les Roseti” i el premi France Mediterranée (1984).
Casada amb Damià Ramis Vanrell, és mare de cinc fills. Elegida per unanimitat, és la primera acadèmica numerària de la Reial Acadèmia de Belles Arts de les Illes Balears. Mor a Palma als 77 anys.
Rep de l’Ajuntament, a títol pòstum, la medalla d’or de Palma. Des del 2002 un
carrer de Palma duu el seu nom.
D’esperit profundament lliberal i vitalista,
renuncia de ben jove a ser una dona convencional i tradicional per dedicar-se a
una professió absorbent, dura i no prou ben compresa com a pròpia d’una dona
els anys 50 i 60 del segle passat. Les seves escultures, d’inspiració
classicista, llueixen una grata esveltesa i una inusual aparença de lleugeresa.
L’observació dels detalls de les figures permet llegir els elements fonamentals
de la biografia del personatge i del seu caràcter. Aquesta particularitat és força patent
en el retrat de Gabriel
Fuster Mayans “Gafim”, situat a la plaça Major de
Palma, i en la figura del monument
dedicat a Llorenç Cerdà Bisbal. D’altra banda, les figures femenines i les dels
amants respiren sentiments de desig i d’erotisme d’una elegant sensualitat.
Bibliografía
Cristina ROS. Caubet González, Remigia, Gran Enciclopèdia de la Pintura i
l’Escultura de les Balears”, v. II, pàg. 5-6, Promomallorca, Palma, 1996.
Rafel PERELLÓ PARADELO. Escultores contemporáneos en Mallorca, Col·lecció Siurell, Palma,
1973.
Teresa VINYOLES VIDAL et al. Diccionari biogràfic de dones. Remigia Caubet González.
GEM
