Joan Sorà Gasà (Palma, 18 d’abril de 1788 - 24 d’octubre de 1855)

Professor de matemàtiques i economista. Els coneixements de diversos idiomes li permet ser designat intèrpret de la Diputació provincial, tasca que realitza de manera gratuïta abans d’obtenir-lo en propietat. Especialitzat en estudis d’economia, el 1820 és nomenat catedràtic d’aquesta matèria de la Universitat Lul·liana de Mallorca. Entre el 1821 i el 1823 és diputat provincial i regidor de l’Ajuntament. Dirigeix les obres del port de Palma (1833). Dotat d’un encertat gust per les belles arts, s’encarrega de dirigir la restauració de les obres d’art dels convents suprimits per la desamortització. La seva dedicació a l’estudi de les matemàtiques li permet guanyar per oposició (1836) la càtedra de matemàtiques i geometria.de l’Institut Balear. Ocupa la plaça durant 19 anys (1836-1855). Dóna suport a la construcció naval a Palma mitjançant aportacions innovadores, que li procuren la simpatia i el respecte del sector. Publica un manual de geometria (1841) per a ús dels estudiants de primària i d’artistes i deixa inèdits treballs d’economia i de matemàtiques. Mor als 67 anys.

Bibliografia

Joan LLABRES BERNAL. “Noticias y relaciones...”, v. III, pàg. 701-702, Palma, 1962

Antoni Sedó i Creixent (Barcelona, 1773 - Consell, Mallorca, 29 d’abril de 1850)

Matemàtic eminent, enginyer mecànic i professor. Participa a la guerra del francès, durant la que és destinat al servei de cartografia. Alumne de l’escola de la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i les Arts de Barcelona, el 1823 és nomenat professor substitut de matemàtiques de l’escola de l’Acadèmia esmentada. Ocupa la càtedra de matemàtiques i arquitectura de l’institut de Tortosa (1842). Posteriorment exerceix la docència de les matemàtiques a l’institut de Tarragona (1846). Finalment es trasllada a Palma (1847), on ocupa la càtedra de matemàtiques de l’Institut Balear (1847-1850). Publica diverses aportacions científiques mitjançant memòries adreçades a l’Acadèmia i en deixa algunes inèdites. Mor repentinament a Consell (Mallorca), mentre fa el camí de tornada de Binissalem a Palma. Tenia 67 anys.

Bibliografia

Reial Acadèmia de les Ciències i les Arts de Barcelona, Antoni Sedó Creixent

GEC, Antoni Sadó Croixent

Wiquipèdia, Antonio Sadó Croixent

Joan LLABRÉS. "Noticias y relaciones històricas...", v. III, pàg. 420, Palma, 1962.

Josep M. Tous i Maroto (Palma, 20 de juny de 1870 – 20 de febrer de 1949)

Poeta, dramaturg i professor. Estudia el batxillerat a l’Institut Balear amb la promoció que es titula el 1886. Es llicencia en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on cursa estudis d’arxivística i de dret. És funcionari de l’Ajuntament de Palma i de la Diputació Provincial de les Balears. Exerceix la docència de llengua llatina a l’Institut General i Tècnic de Palma entre el 1919 c. i el 1940. Com a poeta participa sovint als Jocs Florals de Barcelona, on obté l’Englantina d’or (1907 i 1919) i la Viola d’or i d’argent (1920). El 1920 és proclamat Mestre en Gai Saber. Escriu obres de teatre costumista, que obtenen gran èxit de públic (Mestre Lau es taconer, El tío de l’Havana, etc.). Publica una biografia de Joan Alcover (1926) i una de Manuela de los Herreros (1912). Col·labora a La Almudaina amb articles de crítica d’art i de pintura. El 1962 l’Ajuntament el declara fill il·lustre de Palma i el 1990 li dedica un carrer. Té una entrada a la GEM.

Antoni Pou Reus (Palma, 1881 – 1934)

Advocat i polític. Estudia a l’Institut de Palma amb la promoció que es titula el 1900. Militant del Partit Lliberat, és regidor (1909-1911) i batle de Palma (1912-1913). Casat amb Margalida Rosselló Alenyà, filla d’Alexandre Rosselló, és elegit senador. Acostat a les posicions reformistas moderades, amb motiu de la proclamació de la II República, és designat governador civil de les Balears (1931). Presideix el Cercle Mallorquí (1927-1933) i el Club de Regates. Té una entrada a la GEM.

Bibliografía

GEM, 14, 8.

Viquipèdia (Antoni Pou Reus)

Rafel Ballester Castell (Palma, 22 d’agost de 1872 - Tarragona, 8 d’agost de 1931)

Historiador i professor. Estudia el batxillerat a l’Institut Balear amb la promoció que es titula el 1888. Deixeble de Josep Lluís Pons i Gallarza, es llicencia en història a la Universitat de Barcelona (1893).Tot seguit es dedica a l’ensenyament a l’Institut Balear (Palma, 1902-1911 c.) i a Múrcia. Obté el doctorat i guanya la càtedra d’història de l’Institut de Palència. Posteriorment passa a l’Institut de Girona i al de Valladolid. Bolcat en la investigació, dedica gran part del seu temps a la recerca als arxius i biblioteques. Com a fruit del seu treball escriu Bosquejo histórico sobre la instrucción pública en Mallorca (1910), La bibliografia de la Historia de España (1921) i Las fuentes narrativas de la historia de Espanya, en dos volums: Edad Media (1908) i Edad Moderna (1927). Escriu llibres de text, com Geografia de España i Iniciación al estudio de la Historia. Membre de la Societat Arqueològica Lul·liana, és reconegut com un dels pioners de la historiografia a Espanya. És acadèmic de la Real Academia de la Historia i de la de les Bones Lletres de Barcelona. Presideix la Comissió de monuments de Catalunya. En desacord amb el pla Callejo (1929), renuncia a la càtedra i es retira a Tarragona per treballar amb intensitat. És director del Museu Arqueològic de Tarragona (1929-1930). Fa part de la llista d’antics professors i alumnes il·lustres de l’Institut Ramon Llull que s’elabora (1954) amb motiu de la realització dels seus retrats per part de Joan Pla Ballbastre amb destinació a la sala de professors del centre. Té una entrada a la GEM.

Bibliografia

J. DEVOS, Nécrologie Rafael Ballester y Castell (1872-1931), Revue belge de philologie et d’histoire, pàg. 979-980, v. 12, núm. 12-3, 1933.

GEM, 1, 371

Lleó Carnicer Rochel (Saviñán, Saragossa, 14 de desembre de 1825 – Palma. 1915)

Escriptor i catedràtic d’institut. Estudia a Madrid, on es llicencia en dret. El 1862 guanya per oposició la càtedra de llengua castellana i de llatí de l’Institut Balear. Es trasllada amb la família a Palma, on fixa la seva residència definitiva. El 1869 també imparteix classes de retòrica i poètica. Publica articles a la premsa confessional catòlica de Palma com El Centinela, El Tambor, El Suplemento i El Áncora. També publica col·laboracions a la Revista Balear i El Museo Balear. Els seus escrits excel·leixen per l’ús que fa de la ironia i el bon humor. Complits els 75 anys i després de 38 anys de docència, s’acorda la seva jubilació el novembre del 1900. Un any després, és declarat apte per a la docència a Cadis, però decideix no abandonar l’illa. Els seus alumnes el consideren un professor competent, just, exigent i rigorós.

Joan Lluís Estelrich Perelló (Artà, 12 de febrer de 1856 – Palma, 1923).

Escriptor i catedràtic d'institut. Cursa el batrxilerat a l’Institut Balear. Estudia dret a la Universitat de Barcelona i a la de Madrid. Fa oposicions a càtedra de llengua i literatura d’institut, que guanya. Exerceix la docència als instituts de Sòria, Cadis (1903-1910) i Palma (1910-1923). Escriu obres en vers com Primicias (1884), Estío (1884), Saludos (1887) i Poesías (1900). També escriu anàlisis de crítica literària com Influencia de la lengua y literatura italiana en la lengua y literatura castellana. En prosa publica Páginas mallorquinas (1912). Tradueix de l’alemany al castellà obres de Heine, Goethe i Schilller i de l’alemany al català Història d’Alexandre el gran, de Quinto Curcio (1925). És membre corresponent de la Real Academia Española de la Lengua. És acadèmic de l’Acadèmia de Belles Arts de San Fernando i de la de les Bones Lletres de Barcelona. Publica articles a diaris i revistes en els que es manifesta contrari a la Renaixença. Un carrer de Palma duu el seu nom des del 1926.