Francesc de Paula Barceló i Combis (Peratallada, Girona, 22 de setembre de 1820 – Palma, 4 de setembre de 1889)

Metge i naturalista. Es llicencia en ciències i en medicina a la Universitat de Barcelona (1846). Després d'exercir la medicina durant un temps, decideix dedicar-se a l’ensenyament. Guanya per oposició la càtedra de física i química de l’Institut Balear. El seu nomenament porta la data 25 de  d'octubre de 1847.Passats uns anys decideix accedir a la càtedra de ciències naturals del mateix centre, que ocupa juntament amb la de física durant un temps. Des del 1856 ocupa la càtedra de química aplicada a les arts de l’Escola Industrial agregada a l’Institut i és elegit secretari de l’Institut. Els seus treballs d’investigació es focalitzen a les Illes Balears. Publica Flora de las Islas Baleares (1879-1881), Apuntes para una flora de las Islas Baleares (1867), Catálogo metódico de las aves observadas en la Islas Baleares i altres treballs. Col·labora amb revistes científiques amb catàlegs d’aus, peixos, mol·luscs, rèptils i mamífers de les Balears. La seva obra Flora Balear és declarada de mèrit reconegut i de reconeguda utilitat per Reial Ordre de 22 d’agost de 1882, previ dictamen del Consell d’Instrucció Pública. És director de l’Estació Meteorològica de Palma, president de la secció de Ciències i Lletres de la Junta Provincial d’Agricultura, Indústria i Comerç, vocal de la Junta Provincial d’Estadística de les Balears des de la seva constitució el 1857, vocal naturalista de la Junta de Pesca i Piscicultura de Mallorca (1875), etc. És designat membre corresponent de la Reial Acadèmia de Ciències (Madrid), de l’Acadèmia de les Ciències i les Arts de Barcelona (1882), de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Palma, de la Societé Botanique de França i de la Societat Espanyola d’Història Natural. És soci de mèrit de la Reial Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País i és guardonat amb el títol de cavaller de l’Ordre de Carles III. Fa part de la relació de professors il·lustres de l’Institut Ramon Llull del 1954. Des del 1924 un carrrer de Palma duu el seu nom. Té una entrada a la GEM.

Bibliografía

GEM, 2, 12.

Baleópolis.blogspot.com. Francesc de P. Barceló i Combis.

Joan POU MUNTANER. “Noticias y relaciones ....”, t.VII, pàg. 323-325, Palma, 1987.

Antoni Vicens Castanyer (Marsella, 1932 – Palma, 15 de maig de 2007)

Filòleg, investigador i professor. Es llicencia en filosofia i lletres i en dret (1962) a la Universitat de València i es doctora en filologia francesa (1972) a la Universitat Complutense (Madrid). Amplia estudis a les universitats de Besançon (1962) i Estrasburg (1968). Guanya per oposició una càtedra de llengua francesa d’institut. Exerceix la docència a l’institut de la Seu d’Urgell, Inca i Ramon Llull (Palma). És director dels instituts de la Seu d’Urgell, Inca i Ramon Llull (Palma, 1979-1980). El 1980 presideix els actes de celebració del 25 aniversari de la promoció dels alumnes de l’Institut del 1949-1955. Tot seguit guanya per oposició la càtedra de filologia francesa de l’Escola Universitària de Formació del Professorat d’Educació General Bàsica de la UIB (1980-1996) i és director adjunt (1981-1983) de l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE). És vocal i vicerector de l’Estudi General Lul·lià de Mallorca. Publica Principios de didáctica de la lengua francesa (1991), Sollerics a França. Passions  i quimeres (1993), Jeroni Frontera, matemàtic. Un mallorquí a París durant el segon imperi (1995) i altres. Ha promogut i col·laborat en l’obra col·lectiva Georges Bernanos 1888-1988 (1988) i ha estat guardonat amb la medalla de cavaller de l’Ordre des Palmes Académiques pel President de la República Francesa. Mor a Palma als 75 anys. Sota la direcció de Carme Bosch, l’Estudi General Lul·lià publica (2001) l’obra Miscel·lània d’homenatge a Antoni Vicens Castanyer, de 221 pàgines. Té una entrada a la GEM i una altra al Qui és qui a Mallorca.

Bibliografía

Vicenç JASSO GARAU. Antoni Vicens Castanyer. Evocació d’uns records.

III Jornades d’Estudis Locals, Sóller, 2008.

GEM, 18, 113-114.

AA.DD. Qui és qui a Mallorca, Promomallorca ed., pàg. 601, Palma, 1999.

Joan Sorà Gasà (Palma, 18 d’abril de 1788 - 24 d’octubre de 1855)

Professor de matemàtiques i economista. Els coneixements de diversos idiomes li permet ser designat intèrpret de la Diputació provincial, tasca que realitza de manera gratuïta abans d’obtenir-lo en propietat. Especialitzat en estudis d’economia, el 1820 és nomenat catedràtic d’aquesta matèria de la Universitat Lul·liana de Mallorca. Entre el 1821 i el 1823 és diputat provincial i regidor de l’Ajuntament. Dirigeix les obres del port de Palma (1833). Dotat d’un encertat gust per les belles arts, s’encarrega de dirigir la restauració de les obres d’art dels convents suprimits per la desamortització. La seva dedicació a l’estudi de les matemàtiques li permet guanyar per oposició (1836) la càtedra de matemàtiques i geometria.de l’Institut Balear. Ocupa la plaça durant 19 anys (1836-1855). Dóna suport a la construcció naval a Palma mitjançant aportacions innovadores, que li procuren la simpatia i el respecte del sector. Publica un manual de geometria (1841) per a ús dels estudiants de primària i d’artistes i deixa inèdits treballs d’economia i de matemàtiques. Mor als 67 anys.

Bibliografia

Joan LLABRES BERNAL. “Noticias y relaciones...”, v. III, pàg. 701-702, Palma, 1962

Antoni Sedó i Creixent (Barcelona, 1773 - Consell, Mallorca, 29 d’abril de 1850)

Matemàtic eminent, enginyer mecànic i professor. Participa a la guerra del francès, durant la que és destinat al servei de cartografia. Alumne de l’escola de la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i les Arts de Barcelona, el 1823 és nomenat professor substitut de matemàtiques de l’escola de l’Acadèmia esmentada. Ocupa la càtedra de matemàtiques i arquitectura de l’institut de Tortosa (1842). Posteriorment exerceix la docència de les matemàtiques a l’institut de Tarragona (1846). Finalment es trasllada a Palma (1847), on ocupa la càtedra de matemàtiques de l’Institut Balear (1847-1850). Publica diverses aportacions científiques mitjançant memòries adreçades a l’Acadèmia i en deixa algunes inèdites. Mor repentinament a Consell (Mallorca), mentre fa el camí de tornada de Binissalem a Palma. Tenia 67 anys.

Bibliografia

Reial Acadèmia de les Ciències i les Arts de Barcelona, Antoni Sedó Creixent

GEC, Antoni Sadó Croixent

Wiquipèdia, Antonio Sadó Croixent

Joan LLABRÉS. "Noticias y relaciones històricas...", v. III, pàg. 420, Palma, 1962.

Josep M. Tous i Maroto (Palma, 20 de juny de 1870 – 20 de febrer de 1949)

Poeta, dramaturg i professor. Estudia el batxillerat a l’Institut Balear amb la promoció que es titula el 1886. Es llicencia en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on cursa estudis d’arxivística i de dret. És funcionari de l’Ajuntament de Palma i de la Diputació Provincial de les Balears. Exerceix la docència de llengua llatina a l’Institut General i Tècnic de Palma entre el 1919 c. i el 1940. Com a poeta participa sovint als Jocs Florals de Barcelona, on obté l’Englantina d’or (1907 i 1919) i la Viola d’or i d’argent (1920). El 1920 és proclamat Mestre en Gai Saber. Escriu obres de teatre costumista, que obtenen gran èxit de públic (Mestre Lau es taconer, El tío de l’Havana, etc.). Publica una biografia de Joan Alcover (1926) i una de Manuela de los Herreros (1912). Col·labora a La Almudaina amb articles de crítica d’art i de pintura. El 1962 l’Ajuntament el declara fill il·lustre de Palma i el 1990 li dedica un carrer. Té una entrada a la GEM.

Antoni Pou Reus (Palma, 1881 – 1934)

Advocat i polític. Estudia a l’Institut de Palma amb la promoció que es titula el 1900. Militant del Partit Lliberat, és regidor (1909-1911) i batle de Palma (1912-1913). Casat amb Margalida Rosselló Alenyà, filla d’Alexandre Rosselló, és elegit senador. Acostat a les posicions reformistas moderades, amb motiu de la proclamació de la II República, és designat governador civil de les Balears (1931). Presideix el Cercle Mallorquí (1927-1933) i el Club de Regates. Té una entrada a la GEM.

Bibliografía

GEM, 14, 8.

Viquipèdia (Antoni Pou Reus)

Rafel Ballester Castell (Palma, 22 d’agost de 1872 - Tarragona, 8 d’agost de 1931)

Historiador i professor. Estudia el batxillerat a l’Institut Balear amb la promoció que es titula el 1888. Deixeble de Josep Lluís Pons i Gallarza, es llicencia en història a la Universitat de Barcelona (1893).Tot seguit es dedica a l’ensenyament a l’Institut Balear (Palma, 1902-1911 c.) i a Múrcia. Obté el doctorat i guanya la càtedra d’història de l’Institut de Palència. Posteriorment passa a l’Institut de Girona i al de Valladolid. Bolcat en la investigació, dedica gran part del seu temps a la recerca als arxius i biblioteques. Com a fruit del seu treball escriu Bosquejo histórico sobre la instrucción pública en Mallorca (1910), La bibliografia de la Historia de España (1921) i Las fuentes narrativas de la historia de Espanya, en dos volums: Edad Media (1908) i Edad Moderna (1927). Escriu llibres de text, com Geografia de España i Iniciación al estudio de la Historia. Membre de la Societat Arqueològica Lul·liana, és reconegut com un dels pioners de la historiografia a Espanya. És acadèmic de la Real Academia de la Historia i de la de les Bones Lletres de Barcelona. Presideix la Comissió de monuments de Catalunya. En desacord amb el pla Callejo (1929), renuncia a la càtedra i es retira a Tarragona per treballar amb intensitat. És director del Museu Arqueològic de Tarragona (1929-1930). Fa part de la llista d’antics professors i alumnes il·lustres de l’Institut Ramon Llull que s’elabora (1954) amb motiu de la realització dels seus retrats per part de Joan Pla Ballbastre amb destinació a la sala de professors del centre. Té una entrada a la GEM.

Bibliografia

J. DEVOS, Nécrologie Rafael Ballester y Castell (1872-1931), Revue belge de philologie et d’histoire, pàg. 979-980, v. 12, núm. 12-3, 1933.

GEM, 1, 371