Estampes de la ciutat perduda (1994)

El pintor Bartomeu L. Ferrà Juan (1893-1946) evocà en làmines saturades d’encant del passat l’elegia melangoniosa de les velles murades de Palma. A partir d’un treball exhaustiu de recerca d’informació gràfica i escrita féu 29 aquarel•les que varen ser adquirides per l’Ajuntament de Ciutat l’any 1940 i han estat exposades a la Fundació Barceló el passat mes de desembre.

El 1993 es va complir el primer centenari del naixement del pintor Bartomeu Ferrà Juan (Palma 1893-1946). Amb motiu d’aquest fet l’Ajuntament de Valldemossa, on va tenir la residència des del 1917 fins al seu traspàs, en cessió ordinària del 16 de juliol de 1993 va acordar per unanimitat dedicar-li un carrer de la vila. D’altra part, la Fundació Barceló va organitzar una exposició d’obres del pintor a les sales de la seva seu social, inaugurada el 13 de desembre pasta, i va editar un catàleg de 16 pàgines.

Nasqué a Palma el 20 de gener de 1893. Era fill de Bartomeu Ferrà Perelló, escriptor, arqueòleg i acreditat mestre d’obres, i germà de Miquel Ferrà Juan, poeta i crític literari. El 1917, després de contreure matrimoni amb Anne Marie Boutroux, passà a residir a la Cartoixa de Valldemossa, on va crear i dirigí l’empresa “Cel•la Museu Chopin-George Sand”.

Un esperit lliure, obert, intuïtiu, ordenat, vigorós i profundament equilibrat, així era Bartomeu Ferrà. El seu interès per totes les manifestacions de la vida el va dur a no tancar-se mai en un sol àmbit, en un sol cercle, en una sola dimensió. Escriví, publicà assajos, féu crítica d’art, dirigí obres de decoració i restauració, dissenyà mobles, ferros, gelosies, impartí conferències , col•leccionà antiguitats, va fer il•lustracions per a la premsa, dibuixà i pintà.

L’equilibri, l’ordre, l’harmonia i la ponderació varen ser per a ell requisit i conseqüència, antecedent i resultat, llavor i fruit, de l’exercici de la llibertat, l’espontaneïtat, la sinceritat. “Si la meva obra té algun valor, crec que és el de la sinceritat”, va dir en més una ocasió. El seu ordre no va ser mai finalista. Cercà l’equilibri perquè des d’aquest podia aconseguir una percepció més càlida i més clara del dinamisme que dóna contingut a la vida i la fa imprevisible i apassionant.

Sabé descobrir, estimar i defensar les arrels del seu país i les seves senyes d’identitat. Per això va ser un dels promotors de Centre Autonomista de Mallorca, signà el seu manifest fundacional (1930), participà en l’elaboració i discussió de l’Avantprojecte d’Estat d’Autonomia de l’any 1931. el 1936 va ser un dels intel•lectuals que signà el document Resposta del Mallorquins al Missatge dels Catalans.

Perquè li interessava entendre el present i avançar pels camins que anticipen el futur, sense pretendre-ho, es trobà estudiant el pasta. Així escriví “Chopin y George Sand en la Cartoixa de Valldemossa” y “El Archiduque Errante”, segona biografia que es va publicar de l’arxiduc Lluís Salvador, en la que recull testimonis de persones que l’havien conegut i tractat.

S’interessà per del desenvolupament turístic de Mallorca i cregué en ell. Per això col•laborà amb el Foment del Turisme i publicà, a més, l’obra “Guía de Mallorca”, profusament il•lustrada, destinada als visitants de l’illa.

(...)

La seva afecció per la història i la seva innata curiositat, li feren concebre la idea de reconstruir les imatges de les antigues muralles de Palma, que ell havia conegut en els anys de la seva infantesa, llevat del tram comprès entre la Porta de la Mar i el Consolat de Mar, esbucat vers els començament del darrer quart de segle XIX.

A partir d’un treball exhaustiu de recerca d’informació gràfica i escrita, realitzà entre 32 i 35 aquarel•les, de distintes mides, que cobrien el perímetre sencer de les muralles. Acabada la feina, el 1940 va exposar 29 aquarel•les a Galeries Costa. Atenent indicacions de Josep Costa Ferrer –Picarol-, l’Ajuntament de Palma va tenir l’encert d’adquirir-les en bloc. D’aquesta manera s’evità la seva dispersió i s’aportà al patrimoni municipal una obra de gran interès públic.

Destaquen per la riquesa de detalls i l’amplitud de la perspectiva les aquarel•les titulades “Porta vella del Moll” (31 x 46 cm), “Porta del Camp” (33 x 47 cm), “Porta de Jesús” (26 x 39 cm), “Pont de la porta Pintada” (27 x 37 cm) i “Exterior de la porta de Santa Margalida” (31 x 47 cm).

La imatge de les antigues muralles va ser aviat oblidada. Així ho corrobora Màrius Verdaguer a “La Ciutat Esvaïda” (1953). Diu: “Els vells palmesans no podien concebre la ciutat sense l’estret cinturó de les muralles, de la mateixa manera que els palmesans d’ara no la conceben més que estenent-se lliurement per l’eixampla. Entre aquests dos grups de palmesans hi ha mig segle i en aquests cinquanta anys s’ha acumulat una quantitat enorme d’oblit. Les muralles s’esborraren de la memòria dels palmesans. Solament el meu amic Bartomeu Ferrà ha evocat, en làmines saturades d’encant del passat, la elegia melangoniosa de les nostres velles murades de Palma”.

Les aquarel•les de les velles muralles constitueixen l’obra plàstica més emblemàtica de Ferrà. Aquestes amb el pas del temps han deixat de ser una evocació d’antics records entranyables per esdevenir una valuosa aportació a la memòria de la ciutat de Palma.


Nota: l’esbucament de les muralles de Palma s’inicià el dia 10 d’agost del 1902. Restà salvat solament una part (dos trossos) del llenç de la fatxada marítima (des de la Porta de la Mar fins al Baluard del Príncep i des de la rampa d’accès de la Drassana al Baluard de Sant Pere). La primera operació d’esbucament d’una part de la murada va tenir lloc a partir del 13 de febrer de 1873. Es va demolir el tros de murada que anava des de la Porta de la Mar fins a la rampa d’accès a la mar de la Drassana. Es va fer per necessitats peremptòries d’ampliació de l’espai disponible en el port de Palma i per raons higièniques que s’havien imposat a tot arreu. L’esbucament de les murades de Paris es féu el 1853 i el de les de Barcelona el 1854.



GALA
Desembre 1994
“Estampes de la ciutat perduda”, pàg. 66-71