Breu història del bes

El bes, la besada o el petó, és l’acció de tocar amb els llavis tancats la boca, les galtes, la mà o els peus d’un altra persona en senyal de salutació, afecte, amistat o reverència. Sovint significa amor o desig. Els llavis contenen terminacions nervioses que els converteixen en una zona erògena d’estimulació sexual.

L’acció de besar provoca l’emissió d’endorfines que passen a la sang i generen sensacions de benestar. També contribueixen a alliberar oxitocina, dopamina i adrenalina, que tenen efectes físics. La oxitocina enforteix els estímuls sexuals, la dopamina genera sensacions de fortalesa i benestar i l’adrenalina produeix canvis a la tensió arterial, el ritme cardíac i el nivell de glucosa en la sang. S’ha comprovat que el bes eleva i enforteix els sentiments d’autoestima i de seguretat en un mateix.

Les referències documentals més antigues que parlen del bes corresponen a l’Índia prop del 1.500 aC. L’Antic Testament també s’hi refereix a la història de Jacob. El Nou Testament parla del bes de Judes. “La Odissea” (s. VII aC) i Ovidi (s. I dC) parlen del bes com a símbol d’afecte, amor o admiració. El costum de besar el porten a Europa els homes d’Alexandre el Gran el segle IV aC. Els grecs i els romans el practiquen com a manifestació d’afecte i com a complement de diverses formalitats.

El bes ha estat objecte d’atenció per part de l’art, que l’ha representat i exaltat. Gustav Klimt pintà “El bes” i August Rodin esculpí una coneguda i apassionada representació escultòrica que porta el mateix títol. El cinema sovint ha dedicat al bes atenció i elogis. Són famoses les besades de Clark Gable i Vivien Leigh a “Allò que el vent s’endugué” (1939), la de Deborah Kerr i Burt Lancaster a “D’aquí a l’eternitat” (1953), la d’Eva Marie Saint i Marlon Brando al film “La llei del silenci” (1954), el d’Audrey Hepburn i George Peppard a “Desdejuni amb diamants” (1961), la de Kate Winslet i Leonardo DiCaprio a “Titànic” (1998), el bes sota l’a pluja de “El diari de Noa” (2004) i molts altres. Greta Garbo protagonitzà la pel·lícula “El bes” (1929).

El bes pot amagar sentiments de deslleialtat o traïdoria, com passa en el bes de Judes. També pot ser uns instrument de control i sotmetiment, com és el cas dels patricis romans que quan arribaven a casa seva besaven l’esposa a la boca per comprovar si anava beguda. El bes de la pau se simbolitza actualment a la missa catòlica amb una discreta estreta de mans.

El 13 d’abril és el Dia Internacional del Bes.