Jeroni Rosselló Ribera (Palma,31 de gener de 1827 -1 d'agost de 1902).

Poeta, lul·lista i advocat. Estudia el batxillerat a l’Institut Balear i es llicencia en dret a la Universitat de Barcelona (1850). De retorn a Palma, exerceix la professió de dret, aconsegueix una clientela addicta, s’incorpora al partit lliberal i n’ésdevé un dels lídels de la branca moderada a Mallorca. És regidor de l’Ajuntament de Palma i diputat provincial. Participa sovint als Jocs Florals de Barcelona. El 1862 rep el títol de Mestre en Gai Saber. Escriu en un llenguatge arcaïtzant que imita el català dels segles XIII i XIV. Planifica la publicació de l’obra en català de Ramon Llull. E 1873 és elegit president de la Reial Acadèmia Provincial de Belles Arts. El 1899 és proclamat fill il·lustre de Palma. Ricard Anckermann fa el retrat per a la galeria de fills il·lustres de l'Ajuntament de Palma. Un carrer de Palma duu el seu nom des de 1924.

Gabriel Alomar i Villalonga (Palma, 1873 – El Caire, Egipte, 7 d’agost de 1941).

Escriptor, professor i polític. Estudia el batxillerat a l’Institut Balear i es llicencia en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona. Exerceix com a professor auxiliar de llatí a l’Institut Balear i, després (1920-1931), com a catedràtic de llengua i literatura. Escriu obres d’assaig com El futurisme, L’estètica arbitrària,La columna de foc, La formación de si mismo, etc. Publica nombrosos articles a la premsa. El 1931 és elegit diputat a Corts i nomenat president de la Comissió d’instrucció pública del Congrés. El 1932 és nomenat ambaixador d’Espanya a Itàlia (1932-1934) i el 1937 ambaixador a Egipte. En acabar la guerra civil, resta a Egipte en qualitat d’exiliat. El 1979 l’Ajuntament posa el seu nom a un tram de les avingudes de Palma. El 1983 és proclamat fill il·lustre de Palma.

Joan Alcover Maspons (Palma, 3 de maig de 1854 - 25 de febrer de 1926)

Poeta, assagista i polític. Estudia el batxillerat a l’Institut Balear i es llicencia en dret a la Universitat de Barcelona (1878). De retorn a Palma, és regidor de l’Ajuntament de Palma, diputat provincial i diputat a Corts pel partit lliberal. Es trasllada a Madrid (1893) i en acabar la legislatura torna a l’illa i abandona l’activitat política. De ben jove publica poemes a revistes de Palma. En contacte amb els autors catalans relacionats amb la Renaixença, als 23 anys obté un premi als Jocs Florals de Barcelona (1877). És autor de les composicions poètiques La relíquia, La Balanguera, La serra, Cap al tard, Desolació, etc. Com a assagista és autor de l’obra Humanització de l’art i altres treballs. La seva poesia reflecteix el dolor humà i la seva tragèdia personal (va perdre la dona i quatre fills). Ca seva esdevé la seu de tertúlies en les que participen Miquel Costa i Llobera, Antoni Gelabert, Santiago Rusiñol i altres. Al costat de Miquel Costa i Llobera és un dels poetes més grans de Mallorca del segle XX. El 1926 l’Ajuntament de Palma li dedica un carrer. El 1943 es posa el seu nom a un institut de Palma.

Antoni Maura Montaner (Palma, Mallorca, 2 de maig de 1853 - Torrelodones, Madrid, 13 de desembre de 1925)

Polític i escriptor. Estudia el batxillerat a l’Institut Balear amb la promoció que es titula el 1869. Poc després marxa a Madrid per estudiar dret a la Universitat Complutense (1869-1972). Acabada la carrera (1872), es posa a treballar en el bufet de l’advocat Germán Gamazo. Uns anys més tard es casa amb la seva germana, Constancia Gamazo Calvo (1878). El 1881 és elegit diputat al Congrés per Mallorca. El 1886 és vicepresident del Congrés i el 1892 ocupa el càrrec de ministre d’Ultramar. A la mort de Gamazo, esdevé el líder del partit lliberal fins al 1902, quan passa al partit conservador juntament amb tot el grup lliberal gamacista. És president del  Consell de Ministres en cinc ocasions entre 1903 i 1922. El 1924 manifesta davant el rei la seva protesta per la Dictadura de Primo de Rivera. Retirat de la política, es dedica a escriure les seves memòries i a gaudir de la pràctica de la pintura. Fa, sobretot, aquarel·les. Palma li dedica un monument, obra de Marià Benlliure, a la plaça del Mercat de Palma (1929). L’Ajuntament posa el seu nom a una plaça i, després, a una avinguda de Palma. Proclamat fill il·lustre de Palma, una escola i un institut de segona ensenyança porten el seu nom. Rep el Toisón de Oro i es distingit amb el títol de duc de Maura.

Alexandre Rosselló Pastors (Palma, 7 de febrer de 1853 – Madrid, 8 d’abril de 1928)

Polític i notari. Estudia el batxillerat a l’Institut Balear i es llicencia en dret a la Universitat de Barcelona (1873). El 1882 és un dels fundadors de la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de les Balears, de la que és el primer director (1882-1885). El 1895 es dóna d’alta com a militant del partit lliberal, es presenta a les eleccions provincials, és elegit diputat provincial i president de la Diputació de les Balears (1894-1896 i 1898-1900). Casat amb Margalida Alenyà i pare de tres filles, Maria, Catalina i Margalida, resta vidu el 1886. El 1895 guanya per oposició una plaça de notari de Palma. És elegit diputat a Corts per Mallorca a les successives eleccions que tenen lloc entre 1901 i 1923. Dins el partit lliberal de Mallorca dóna suport a Joan March en detriment de Valerià Weyler. Seguidor de Romanones, és subsecretari del Ministeri d’Instrucció Pública (1906), governador de Madrid (1916-1917), ministre de Foment (1917), ministre de Gràcia i Justícia (1918-1919) i ministre de la Governació (1922-1923). El 1914 l’Ajuntament posa el seu nom a un tram de les avingudes de Palma. El 1919 és declarat fill il·lustre de Palma.

Àlvar Santamaria Arández (Borriol, Castelló, 2 de juny de 1917 – Palma, 13 de desembre de 2004)

Historiador especialitzat en història de Mallorca. Es llicencia en història a la Universitat de València (1942) i es doctora a la Universitat de Madrid (1948). És professor de la Universitat de València (1940-1943). Guanya per oposició una càtedra de geografia i història d’institut i és destinat a l'Institut Joan Alcover (Palma, 1943-1959). Posteriorment passa  al Ramón Llull (1960-1970). Des del 1978 és catedràtic d’història medieval de la UIB. El 1986 n'és nomenat professor emèrit. Publica nombrosos treballs de la seva especialitat. El 1986 és nomenat professor emèrit de la UIB. Adopta una posició activa i pública contra el model autonòmic que defineix la Constitució espanyola del 1978. És acadèmic d’honor de l’Acadèmia d’Estudis Històrics de Mallorca i soci d’honor de la Societat Arqueològica Lul·liana. El 1998 li és concedida la medalla d’or de les Illes Balears.

Baltasar Samper Marquès (Palma, 3 de maig de 1888 – Mèxic, 25 de febrer de 1966)

Músic, compositor i musicòleg. Estudia el batxillerat a l’Institut General i Tècnic de Palma amb la promoció que es titula el 1905. El 1907 estableix la residència a Barcelona, on és deixeble d’Enrique Granados. Posteriorment amplia coneixements a París. Fa part del grup de compositors catalans anomenat Grup dels Vuit o grup de Compositors Independents de Catalunya, al costat de Mompou, Toldrà, Blancafort i altres. Publica articles de crítica musical al diari La Publicidad, Mirador, Revista de Catalunya, etc. Milita en el partit Acció Catalana. El 1939 s’exilia a Mèxic, on desplega una activitat intensa en l’àmbit de la música i en el de l’acció al costat dels exiliats. Com a compositor fa una obra que es manté en part inèdita. Son obres seves Concert per a piano i orquestra, Variacions per a piano i, sobretot, Cançons i danses de l’illa de Mallorca. És autor de la música dels documentals Mallorca, isla de la calma (1927) i La isla dorada (1933). També composa la banda sonora de la pel·lícula La barraca (1945). Fa part del conjunt de retrats de professors i alumnes que Joan Pla Ballbastre pinta per a la sala de professors de l’Institut el 1953.