Miquel Costa i Llobera (Pollença, 10 de març de 1854 – Palma, 16 d’octubre de 1922).

Poeta i canonge. Estudia el batxillerat a l’Institut Balear (Palma). Cursa estudis de dret a Barcelona i a Madrid fins que decideix retirar-se a Pollença a causa d’una crisi religiosa. El 1885 decideix estudiar a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma (1885-1889). A roma s’ordena de prevere (1888) i es doctora en teologia dogmàtica i moral. El  1905 presideix els Jocs Florals de Mallorca i, posteriorment, els de Barcelona. El 1919 és designat membre de la causa pia lul·liana de l’Institut d’Estudis Catalans. El 1899 és nomenat corresponent de l’Acadèmia Espanyola de la Llengua (RAE). Són obres seves El pi de Formentor (1875), De l’agre de la terra (1897), La deixa del geni grec (1897), Horacianes (1906), Visions de Palestina (1908), etc. El 1909 és nomenat canonge de la Seu de Mallorca. És fill il·lustre de Pollença (1901), de Palma (1922) i de les Balears (1956). Un carrer de Palma duu el nom de Nuredduna, el personatge protagonista d’una de les seves obres Maria del Mar Bonet ha musicat alguns dels seus poemes.Té una entada a la GEM i a la GEC.

Josep Lluís Pons i Gallarza (Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 1822 – Sóller, Mallorca, 21 d’agost de 1894).

Escriptor i professor. Fill de pare mallorquí i mare peninsular, neix a un nucli de població que avui és un barri de Barcelona. Es llicencia en filosofia i lletres (1843) i en dret (1850) a la Universitat de Barcelona. Fa oposicions a càtedra d’institut de retòrica i poètica i guanya (1849) la de l’Institut de Barcelona, que el 1861 trasllada a l’Institut Balear (Palma). Posteriorment canvia aquesta càtedra per la de geografia i història. Presideix l’Ateneu Balear i és l’impulsor de la publicació Revista Balear i el director de la seva continuadora Museo Balear. És un professor eminent i, alhora, un poeta destacat dels Jocs Florals de Barcelona, que presideix en dues ocasions (1870 i 1878).Nomenat mestre en gay saber (1867), la seva poesia excel·leix per un intens classicisme i per la acurada moderació del seu sentit romàntic. Són poemes seus L’olivera mallorquina, Els tarongers de Sóller, La llar, La mort dels Montcades, La muntanya blanca, El fogó dels jueus, etc.Té una entrada a la GEC i una altra a la GEM. Des del 1931 un carrer de Palma duu el seu nom.

GEM, 13, 292

GEC

Gabriel BIBILONI, Els carrers de Palma, GB ed., pàg. 591-592, Palma, 2012.

Joan POU MUNTANER, Relaciones històricas…, t. VIII, pàg. 362, Societat Arqueològica Lul·liana, Palma, 1992.

Bartomeu Mestre Barceló (Felanitx, 1790 - Palma, 25 de febrer de 1852)

Canonge, catedràtic lliberal i primer director de l’Institut Balear. Inicia els estudis a Felanitx i els completa a Palma, on s’ordena de prevere i es titula en teologia. Exerceix de vicari a Manacor fins que a causa de la defunció del rector n’ocupa el seu càrrec durant 3 anys (1821-1824). Tot seguit viatja per Itàlia i altres països europeus. De retorn, s’estableix a Madrid, on col·labora amb la Reial Acadèmia de Ciències Eclesiàstiques. El 1836 guanya la canongia (dignitat de xantre) de la Seu de Mallorca. Posteriorment, és nomenat catedràtic de teologia i rector de la Universitat Provisional Literària de Mallorca, de la que és professor del darrer curs de teologia i rector. A més, fa part de la Comissió provincial de direcció de l’Institut Balear fins que n’és nomenat director (1842). Ocupa el càrrec fins al 1846, per bé que causa baixa per malaltia el 1845. Com a director treballa en tres línies bàsiques: la millora de la dotació de material pedagògic, l'enriquiment de la biblioteca i la implantació d’un jardí botànic. És (1843) professor de religió de l’Escola Normal de Palma. Mor als 62 anys, després de 6 anys de discapacitat.Té una entrada a la GEM i una altra a la GEC.

Bibliografia

Joan LLABRÉS, “Relaciones històricas...”, v. III, pàg. 515-516.

Antoni PLANAS ROSSELLÓ, La Universidad Literaria Balear (1840-1842), CIAN, 14/2, pàg. 295-316, Palma, 2011.

Gabriel Maura Montaner (Palma, 4 de juny de 1842 – 29 de març de 1907)

Escriptor, empresari i polític. Germà gran d’Antoni Maura, estudia el batxillerat a l’Institut Balear. Combina l’ofici d’escriptor amb el d’empresari, que assumeix als 24 anys, quan mor el pare (1866). Dirigeix l’adoberia familiar, l’amplia i es veu condicionat per les dimensions limitades de les instal·lacions, ubicades a una part del solar que actualment ocupa la Casa de l’Església (abans Seminari diocesà de Sant Pere). Les ven al Bisbat i trasllada l’empresa al Molinar de Llevant (Palma), que el 1906 entra en crisi, fet que l’obliga a tancar el negoci. Com a escriptor publica poemes en català a El Isleño, Diario de Palma, Revista Balear, Museo Balear, L’Ignorància, La Roqueta, etc. Amb el poema L’Espigolera guanya un accèssit als Jocs Florals de Barcelona del 1868. És autor d’Aigoforts (1892), recull de vuit narracions costumistes. A partir de 1881, quan el seu germà Antoni inicia la carrera política, s’encarrega de les funcions d’enllaç d’aquest amb la societat mallorquina. Té una entrada a la GEM. L’Ajuntament de Palma li dedica un carrer. Fa part del grup d’alumnes i professors il·lustres de l’Institut Ramon Llull que Joan Pla Ballbastre dibuixa (1953) per a la sala de professors del centre.

Ricard Roca Amorós (Palma, 1849 - 6 de gener de 1918)

Capità de la marina mercant i empresari industrial. A la mort del seu pare, es fa càrrec de la direcció de l'empresa familiar Francesc Roca i fills, que integra un magatzem de paper anomenat Can Roca,  una fàbrica de llumins coneguda com sa Mistera i una empresa dedicada a la producció de llibrets de paper de fumar, que es comercialitzen  amb els noms de Violón, Siglo XX i Águila, força acreditats a l'illa i a la Península. És vocal del Consell d'Administració de la Isleña Marítima S.A. Presideix (1906-1916) la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació. En cessar per motius de salut, és nomenat (1916) president honorari de l'entitat. Manté una gran amistat amb el pintor Guillaume Degouve de Nuncques i la seva muller, Juliette Massin, durant llur estada a Mallorca (1899-1902). És el primer president de la societat del Cercle de Belles Arts, fundada el 1904. Posteriorment presideix (1910-1915) l'Associació d'Artistes Pintors. És el propietari de  la possessió de Son Cigala, de Palma, on té la residència habitual. És inhumat en el cementiri de la Vileta (Palma). Un carrer de Palma duu el seu nom. Té una entrada a la GEM.

IES Ramon Llull - Institut Balear (1845-act.) . DIRECTORS

INSTITUT BALEAR - INSTITUT RAMON LLULL

Directors (1842-act.)

               

    Pere Joan Morell, coordinador (1836-1840)

1. Bartomeu Mestre Barceló (1842-1846)

2. Francesc Manel de los Herreros (1845-1900) (*)

3. Antoni Mestres Gómez (1900-1908)

4. Joaquín Botía Pastor (1908-1918)

5. Sebastià Font Salvà (1918-1919 i 1919-1936) (**)

    Magí Verdaguer, director honorari (1922-1925)

6. Bartomeu Bosc Samsó (1936-1955)

7. Josep Font Tries (1955-1959)

8. Alexandre Onsalo Orfila (1959-1962)

9. Joan Galmés Gomila (1962-1964)

10. Manel Vilaplana Persiva (1964-1965)

11. Bernat Suau Calders (1965-1973)

      Josep Font Tries (segon mandat, 1973-1976)

12. Pere Cerdà Martín (1976-1979)

13. Antoni Vicenç Castanyer (1979-1980)

14. Josep Lluís Pla Garcia (1980-1989)

15. Gabriel Ferrer Amengual (1989-1991)

16. Eusebi Riera Guilera (1991-1997)

17. Gabriel Fiol Munar (1997-1998)

18. Llúcia Llompart Coll (1998-2003)

19. Emili Gené Vila (2003-2014)

20. Josep Fillol Sendra (2014-act.)

(*) El 1845 i el 1846 B. Mestre és director titular de baixa per malaltia i F.M. de los Herreros és director en funcions. (**) Entre febrer i maig és director en funcions Magí Verdaguer i Callís

---

Font: IES Ramon Llull (secretaria) i elaboració pròpia

Gerard Matas Vanrell (Palma, 1945 - 15 de maig de 2016)

Pintor i escultor. Estudia a l’Escola d’Arts i Oficis de Palma i a l’Escola Superior de Belles Arts de Barcelona. Sempre ha reconegut que deu molt al seu pare, Gabriel Matas Valls (Palma, 1896-1981), també pintor i escultor.

Ha exposat sense interrupcions des del 1968. Ha presentat exposicions individuals a Palma, Felanitx, Manacor, Campos, Inca, Pollença, Tarragona, Zamora, Madrid, Bilbao, Múrcia, Alacant, Barcelona, Lleida, Santiago de Xile, Viena, etc. A Palma ha exposat a la Galeria 4 Gats, Col·legi d’Arquitectes, Galeria Lluc Fluxà, sa Llonja, etc.. Ha participat a les mostres col·lectives Miró-80, que el Col·legi d’Arquitectes de les Balears presenta (1973) amb motiu del vuitantè aniversari de Joan Miró, Ensenya-1 (Palma, 1973), Pintura Jove de Mallorca (Campanet i Inca, 1974), Art Jove de Mallorca (Inca, 1976) i a la Mostra d’Art Actual a les Balears (Casal Solleric, Palma, i Palau de la Virreina, Barcelona, 1981). Ha participat a fires d’art de Madrid (Arco) i València i a l’Expo 92 (Sevilla). Hi ha obra seva a la Fundació Bartomeu March, al fons d’art contemporani del Govern de les Illes Balears, a la col·lecció d’escultures de les Tanques d’en Serra (Sóller), al Museu d’Art Contemporani de Can Planes (sa Pobla) i a col·leccions privades.

La seva pintura es caracteritza per la investigació constant de formes d’expressió i elements nous de llenguatge. S’agrada de barrejar sovint recursos estilístics diversos amb la vista posada en l’aprenentatge i el gust que sent per l’experimentació. S’interessa a donar solucions adequades a cada composició. No cerca línies de treball coherents ni pretén crear una obra immersa en una concepció de formes coherents o duradores. En cada ocasió es concentra en l’obra singular que ocupa la seva atenció i el seu interès.

Al llarg dels anys ha combinat la pràctica de la pintura i l’escultura amb etapes en les que ha alternat solucions figuratives i informals o abstractes. Al final dels anys 70 es dedica preferentment a l’escultura. Construeix una sèrie d’artefactes de fusta i corda d’aparença primitivista, curulls de referències simbòliques. Els dóna formes estilitzades a la manera de Giacometti o de gran senzillesa a la manera de vells totems primitius. En tot cas, les seves obres traspuen ressonàncies mediterrànies pròpies de les illes, que enriqueix amb tocs humorístics i crítics. L’obra pictòrica que fa els anys 90, d’execució detallista, evoca paisatges urbans realistes, que acompanya d’elements burletes, de vegades distorsionats o surrealistes. És un dels representants més destacats de l’anomenada Nova Plàstica Mallorquina.

Bibliografía

GEM, 10, 349-350.

Josep BAUZÀ i PIZÀ. “Pintores con historia: Gerard Matas”, Última Hora, 11-V-2014, pàg. 71.

Joan Carles GOMIS. “Matas Vanrell, Gerard”, La Pintura i l’Escultura a les Balears, Promomallorca, pàg. 109-110, Palma, 1996.

DD.AA. Mostra d’Art Actual a les Balears, Palau de la Virreina, Ajuntament de Palma i Ajuntament de Barcelona, Octubre 1991.