Breu història d’Alexandre el Gran (Pella, Macedònia, 20/21 de juliol de 356 a.C. - Babilònia, 10/11 de juny de 323 a.C.)

Alexandre III el Gran és fill de Filip II de Macedònia i d’Olimpia d'Epir. Neix a Pella (Macedònia) el 20 o el 21 de juliol de 356 a.C. Es caracteritza per la seva voluntat de ferro que el porta sovint a la obstinació i la tossuderia. Bon estudiant, rep lliçons d’Aristòtil durant tres anys. Té coneixements de geografia, medicina, zoologia i botànica. Llegeix i escriu amb soltesa. Parla la llengua oficial de la cort de Macedònia, el grec jònic-àtic, però quan s’enfada o sent una gran emoció, parla el macedoni.

Es diu que té els iris de distint color i que a causa d’una lesió el cap sempre mira a la dreta. Té tres esposes (Estatira, Barsine i Roxana) i un fill, Alexandre. És d'orientació bisexual.

Arran de l’assassinat de Filip II, rep en herència el regne als 20 anys. Tota la Grècia sotmesa per Filip II s’alça contra Alexandre, però aquest pren i destrueix Tebes i consolida l’hegemonia macedònia sobre Grècia. Tot seguit inicia la conquesta de l’Asia Menor, l’imperi persa i Egipte. Governa els seu imperi com un dèspota. Després de superar revoltes, aixecaments i deslleialtats, mor a Babilònia el 10 de juny de 323 a.C., als 32 anys. La mort probablement és causada per les febres del Nil o per una intoxicació. Va ser rei durant 13 anys.

A la mort d’Alexandre, l’imperi es divideix a l’empara d’intrigues, assassinats, revoltes i enfrontaments entre els seus generals. El seu germanastre Filip Arrideu, Filip III, mor assassinat. El seu fill, Alexandre IV, mor assassinat als 13 anys. Roxana (tercera esposa d’Alexandre), embarassada, és assassinada per ordre de Cassandre. Antígon I el Tort sembla el guanyador, però al capdavall (després de 20 anys de guerres) a la batalla d’Ipso (301 a.C.), els guanyadors són Seleuc, Lisímac, Ptolomeu i Cassandre. Ptolomeu es queda amb Egipte, Cassandre amb Grècia i Macedònia, Seleuc amb Babilònia i Siria i Lisímac amb Tràcia i Àsia Menor.