Temps moderns (1994)

Quadres amb figura, l’exposició que la Fundació Barceló ofereix del 7 al 30 de novembre (de 1994), plasma l’evolució de la pintura mallorquina entre les primeres obres fetes a l’aire lliure i a ple sol per Anckermann el 1872/73 i les primeres manifestacions de l’avantguarda que realitza i exposa a Mallorca Joan Junyer entre 1925 i 1933.

La pintura religiosa i el retrat varen ser els dos grans gèneres de la pintura occidental durant més de set segles. El paisatge naturalista i la natura morta se consideraven gèneres menors i la seva valoració era escassa, com demostren els inventaris notarials que es conserven a l’Arxiu del Regne de Mallorca.

El romanticisme que s’imposa a Europa a partir dels darreres lustres del XVIII, situa junt a la pintura religiosa i al retrat un nou gènere, la pintura d’història, que tot al llarg de la centúria aconsegueix una difusió àmplia i un gran prestigi.

En la pintura religiosa, el retrat i els quadres d’història, la figura humana o, abreujadament, la figura és l’element fonamental i la referència principal.

La concepció bàsica de .la pintura com a representació visual de la figura humana experimenta canvis importants a la segona meitat del segle, a mesura que es va imposant el realisme postromàntic i, de la seva mà, l’afecció pel paisatgisme. Contribueix a la difusió i a l’èxit del nou gènere el sistema de vendes de la pintura que s’imposa vers mitjans del segle. L’antic sistema d’encàrrec es veu superat i desplaçat quan el protagonisme de la demanda d’obres d’art passa de les institucions religioses i de l’aristocràcia a la burgesia. Aquesta, enriquida gràcies a la prosperitat del període 1840-1880 estava acostumada a vendre les mercaderies que produïa i a adquirir les que necessitava en mercats oberts a les possibilitats de comparació i elecció. Per això adopta en relació a la pintura una posició similar, que impulsa l’obertura de les primeres galeries d’art i la celebració d’exposicions individuals i col•lectives destinades a la venda. A través del mercat la demanda mostra amb claredat creixent les seves preferències pel paisatgisme, que volia realista, quotidià, senzill, de fàcil lectura, lluminós i brillant.

L’èxit creixent dels quadres de paisatge situa el gènere en nivells de consideració, prestigi i preu, comparables als de les composicions de figura, que continuen ocupant un lloc preeminent en l’àmbit de la producció.

Entre el paisatgisme i les composicions de figura s’obre pas un gènere intermedi que tendeix a representar figures humanes en el marc d’un paisatge realista o fora d’ell, si bé en ambdós casos la figura humana apareix desproveïda de la solemnitat i artificialitat pròpia del retrat, el quadre d’història o el tema religiós. La figura humana, desacralitzada i humanitzada, és representada amb naturalitat i espontaneïtat, sense exageracions, sense exaltacions i sense teatralitat.

Ricard Anckermann Riera, a la seva estada de gairebé dos anys a Paris i Londres (1869-1871) entra en contacte amb les posicions més avançades del moment. L’exposició “Quadres amb figura” que la Fundació Barceló ofereix del 7 al 30 de novembre de 1994 inclou dues de les seves obres. La titulada “Antoni Ribas i la seva germana Concepció pintant a l’aire lliure” (1872/73), constitueix la primera aportació en la qual la figura humana apareix desproveïda de convencionalismes i situada en ple camp, a l’aire lliure i il•luminada directament per la llum del sol. Es tracta d’una obra de mides petites (32 x 42 cm.), de colors predominantment freds i de gran força plàstica. Possiblement, amb ella comença a Mallorca la pintura moderna.

L’exposició inclou, a més, dues obres de Joan Bauzà, que representen la figura humana en el marc de les feines diàries. Una obra de Faust Morell aporta una escena costumista a l’interior d’un saló aristocràtic. Tant les figures de Bauzà com les de Morell mostren la mateixa preocupació per la descripció realista, si bé ho fan des de dues interpretacions diferents. Bauzà ens acosta a una realitat modesta, humil i feinera. Morell, en canvi, ens parla d’una realitat immersa en l’opulència, el luxe i el lleure. Antoni Ribas, el més eminent dels nostres paisatgistes del XIX va estar representat per la tela “Dona estenent roba”, de fons similar a les obres de Bauzà i Morell, si bé inclou una descripció paisatgista extensa i detallada, que realça la figura humana i l’acció que realitza.

El paisatgisme assoleix la seva consagració com a gènere plàstic principal a partir dels darrers anys del XIX, a l’empara de les concepcions modernistes. Per al modernisme el paisatge és el motiu central de la creació plàstica. El nou corrent arracona els temes d’història, redueix el paper del retrat i manté en un discret segon pla els temes de composició lliure amb figura. A l’exposició es poden contemplar dues obres de la pintora Pilar Montaner. Ella, Antoni Gelabert i Joan Fuster Bonnin formaren el nucli més avançat i més actiu del modernisme mallorquí. Rusiñol, Joaquim Mir, William Degouve i Eliseu Meifren foren els seus mestres i a ells es va deure l’aparició d’una generació de pintor renovadors, que varen fer una obra novedosa, extensa i de qualitat indiscutible. L’afany de llibertat, l’apel•lació a la fantasia i l’exaltació del subjectivisme són tres característiques de l‘obra modernista que estan representades per mitjà de dues teles de Pilar Montaner i una de Joan Fuster Bonnin.

L’arribada a Mallorca del pintor català Herman Anglada el 1914 i la seva llarga i reiterada presència a l’illa aporten elements de dinamització i renovació de la pintura. Els temes angladians, que havien guanyat per al pintor fama internacional, se centren en composicions lliures amb figures: gitanes, majas, toreros, etc. La iconografia d’Anglada i la seva revalorització de la figura varen condicionar decisivament l’orientació de la pintura mallorquina. La seva influència sobre ella es perllonga més enllà de la Guerra Civil. Anglada està representat a l’exposició per un dibuix al carbó sobre paper, titulat “Desnú”, que posa de relleu el domini que el pintor tenia dels recursos expressius del dibuix i de la figura humana.

El 1916 la societat recreativa La Veda decideix destinar l’anomenat Saló àrab de la seva seu social (que ocupava part d’un edifici ubicat al solar que més tard va ser el del desaparegut Cine Born) a sala permanent d’exposicions. Aquest fet constitueix un pas rellevant en el camí de facilitar la comunicació entre oferta i demanda. Entre 1916 i 1928 el Saló àrab de La Veda és el centre que recolza i des del qual es projecta la creació plàstica a l’illa.

El Saló àrab com a sala d’exposicions es va inaugurar el novembre de 1916 amb una exposició de Roberto Montenegro, deixeble i amic d’Anglada. La segona exposició va anar a càrrec del pintor alemany Hans O. Peppelreuther, que havia visitat Mallorca per primera vegada el 1912, atenent la invitació d’un amic també pintor alemany, W. A. Dorgerloh. A l’exposició està representat per una obra realitzada el 1912, en la qual representa al seu amic Dorgerloh tocant el piano.

El modernisme i el postmodernisme ocupen l’escena de la pintura mallorquina fins al començament de la Guerra Civil. Malgrat això, a Mallorca es produeixen algunes manifestacions avantguardistes. La forta personalitat d’Anglada, el pes de la seva influència i la seva ruptura amb l’avantguarda parisina abans del seu establiment a l’illa, determinen que a Mallorca les manifestacions avantguardistes es produeixin de manera aïllada i no assoleixin la deguda ressonància. Jacob Sureda, Juli Ramis i Joan Junyer són els primers pintors que realitzen a Mallorca una obra de caràcter rupturista i innovador. El primer a mostrar-la fou Joan Junyer, que exposa el mes de novembre de 1925 a La Veda. Arrel de la mostra es va aixecar una acalorada polèmica entre la crítica tradicionalista majoritària i els crítics joves del diari “El Día”, Ernest Dethorey i Joan Alomar. Antoni Gelabert, el pintor mallorquí més important de la primera meitat del XX, uneix la seva veu autoritzada a la dels crítics joves en defensa de Junyer. En l’exposició de la Fundació Barceló Joan Junyer està representat per “Mallorquina”, obra emblemàtica de la primera avantguarda realitzada i exposada a Mallorca.

“Quadres amb figura” és una exposició que, de manera succinta i clara, ofereix l’evolució de la pintura mallorquina entre dues grans fites: les primeres obres pintades a l’aire lliure i a ple sol per Anckermann en 1872/73 i les primeres manifestacions de l’avantguarda que realitza i exposa a Mallorca Joan Junyer entre 1925 i 1933.



GALA, núm. 10, pàg. 74-79, juliol 1995.