Llorenç Cerdà i Cala Figuera

Llorenç Cerdà (Pollença 1862 – Palma 1955) és un dels pintors més eminents de la primera meitat del segle XX a Mallorca. Es formà a Palma, Madrid i Roma. Des de l’any 1892 impartí classes a l’Escola d’Arts i Oficis de Palma. El 1907 obtingué la càtedra de dibuix artístic, vacant a causa de la mort el mateix any de Ricard Anckermann. El 1910 va ser elegit director del centre en substitució d’Eliseu Meifrén.

La seva pintura, centrada bàsicament en el paisatge i caracteritzada per l’ús d’un dibuix precís i detallat i d’una paleta de colors vibrants, reflecteix la imatge d’una Mallorca ferma, vigorosa, robusta i esplèndida. Treballà, sobretot, a Pollença i mostrà una predilecció molt destacada por Cala Sant Vicenç. Quan la visiteu, hi podreu admirar el monument que s’erigí en la seva memòria l’any 1977. També pintà a molts d’altres indrets com ara Palma, Esporles, Bunyola, Peguera, etc.

A l’estiu de l’any 1929, quan tenia 67 anys i es trobava en el cim de la seva maduresa artística, decidí de fer una llarga estada de treball a Cala Figuera (Santanyí). S’hi instal•là disposat a fer feina de valent. Per això deixà la família a ca seva. S’hostatjà a Ca Na Marçala des de mitjan juliol fins a finals del mes d’agost.

El seu fill Simeó el visità un parell de vegades. D’altra part en el seu epistolari es conserven diverses cartes que rebé durant les setmanes que passà a Cala Figuera. Tal volta la més curiosa és la que li escriví Enric Sureda, president aleshores del Patronat del Museu Provincial, del qual el pintor era el director. Li diu que l’Ajuntament de Palma havia acordat incloure entre els actes commemoratius del setè centenari de la Conquesta de Mallorca una exposició d’automòbils i que havia resolt de fer-la a la Llonja, seu del Museu Provincial. La carta, que posa de manifest l’estat d’alarma i de preocupació d’Enric Sureda, home ponderat, mesurat i de seny, duu implícita una petició. Aquesta no és altra que el prec urgent adreçat a Cerdà perquè interrompés el seu sojorn a Cala Figuera i tornés a Palma per afrontar i resoldre el problema. Tot amb tot, Llorenç Cerdà no es mogué. Seguí treballant impertorbablement. Pensà que calia afrontar el tema amb calma i amb temps. La seva experiència de vuit anys com a regidor de l’Ajuntament de Palma així li ho aconsellava de fer, si volia ser eficaç.

Fruit de la seva estada a Cala Figuera van ser una dotzena de quadres i un munt de notes de treball que li permeteren de seguir treballant els temes que havia viscut durant cinc setmanes intenses de contacte amb la natura que envolta aquest indret privilegiat de Mallorca. Entre els olis es poden citar els titulats “Cala Figuera”, “Caló de Santanyí”, “Riuetxo de la Cala”, “Costa de Santanyí”, “Penya-segat (Santanyí)”, “La caleta (Santanyí)" i d’altres. Alguns els presentà a l’exposició que féu a Galeries Laietanes de Barcelona el mes de desembre del 1929. A l’exposició Nacional de Belles Arts de Madrid de l’any 1929 presentà l’obra titulada “Costes de Santanyí (Mallorca)”. Concorregué al Primer Saló de Primavera del Cercle de Belles Arts, celebrat a Palma el 1941, amb l’obra titulada “Penya-segats (Santanyí)”.

Els temes de Cala Figuera calaren profundament en l’ànim del pintor. Les notes de treball que hi havia pres li serveixen per fer feina, intermitentment, durant molts d’anys. El 1955, quan la mort el sorprengué, en el seu pintador tenia començades dues o tres teles. Una d’elles, a mig fer, que els seus descendents conserven amb cura, és una visió serena i lluminosa de Cala Figuera.



Programa de les festes de Sant Jaume
Santanyí, juliol de 1993