lunes, 25 de enero de 2010

Els antics cognoms d'Alcúdia i els noms de lloc catalans (1987)

A l’hora de definir l’univers dels antics llinatges (cognoms) d’Alcúdia un es troba amb una mancança inicial de certa importància: el còdex del llibre “Els homes d’armes de Mallorca. Llista de la Part Forana” (1359) no conté els fulls compresos entre el 66 i el 75, en els quals hi havia les llistes d’Alcúdia, Pollença i Campanet.

Per aquest motiu les fonts que ha calgut consultar han estat les següents: en primer lloc, els llibres de Cartes Reials de l’Escrivania d’Alcúdia dels segles XIV i XV; també, el llibre de Capbrevacions d’Alcúdia de l’any 1518; a més, els documents notarials de l’Arxiu del Regne de Mallorca lliurats amb documents corresponents a residents a Alcúdia als segles XIV i XV i als primers anys del segle XVI. A més, els volums II (1459 i 1460), III (1460 i 1461) i IV (1496 i 1497) dels “Concessos” o llicències matrimonials de la Cúria Episcopal de Mallorca. Així mateix s’han tingut en compte les indicacions que sobre llinatges antics d’Alcúdia fa Ventayol (1928) (pàg. 228-229).

Com a darrer document, o document més acostat a nosaltres en el temps, s’ha utilitzat la relació de les 76 famílies que habitaven a Alcúdia en el temps de la Germania, segons la classificació feta per a l’aplicació dels privilegis reials concedits per l’emperador Carles V amb data del 18-X-1525 (Cf. Ventayol, 1928, pàg. 231).

No hem consultat els llibres de “concessos”, o llicències matrimonials dels primers anys del segle XVI, perquè no es troben disponibles a causa el seu mal estat de conservació. Tampoc no s’han tingut en compte els registres eclesiàstics de baptismes, matrimonis i defuncions d’Alcúdia, perquè no s’iniciaren fins la segona meitat del segle XVI en compliment de les disposicions del Concili de Trento.


RELACIÓ DELS ANTICS LLINATGES ALCUDIENS

A partir de la informació anterior es pot definir els següent univers de llinatges antics d’Alcúdia (documentats en els primers anys del segle XVI o abans): Abrines, Agret, Aguiló, Alenyà, Alzina, Amorós, Ardit, Arnau, Armentera, Aulí, Axartell, Bach, Balaguer, Balma, Barrera, Bertà, Besser, Benejam, Binimelis, Bisbal, Boada, Boadella, Bonet, Bosch, Bru, Buch, Caldès, Canals, Capdebou, Caramens, Carbonell, Carròs, Casafranca, Castell, Castells, Castelló, Cerdà, Cifre, Comelles, Cursach, Cugullada, Doménech, Esteve, Fanals, França, Frívola, Fuxà, Gorch, Gilet, Guasp, Guayta, Joan, Loret, Llempayes, Llitrà, Maltès, March, Mascaró, Mascort, Massanet, Manresa, Martí, Marcó, Marquet, Martorell, Maura, Monistrol, Montblanc, Moragues, Morlà, Morell, Montéis, Mosqueroles, Moror, Morro, Muntaner, Olivar, Parets, Pastor, Pelegrí, Perelada, Perpinyà, Planells, Pont, Ponts, Pou, Prats, Puig, Pujals, Pujols, Quers, Regarau, Reus, Renovard, Riera, Riparia, Riusec, Roig, Sabater, Saguer, Sants, Seguí, Sequier, Serra, Sitges, Socies, Soliveres, Solivaret, Sunyer, Sureda, Tàrrega, Torrandell, Terrassa, Torrella, Torrens, Tortosa, Totosaus, Trompedor, Truiol, Ullastret, Ventaiol, Vidal, Vilanova i Vives. Són en total 130 llinatges.

La relació anterior pretén solament reunir els cognoms de famílies que visqueren a Alcúdia entre el segle XIII i començaments del segle XVI. El període de temps de referència és llarg a causa de la manca d’una documentació suficient que permeti escurçar-lo sense incórrer en omissions rellevants. D’altra part, val a dir que tot al llarg del temps indicat es produïren variacions que afectaren l’univers dels llinatges alcudiencs: alguns cognoms que apareixen en documents dels primers anys del període no es troben en documents datats en els darrers anys i a l’inrevés. A causa d’això i d’altres restriccions, la relació que hem presentat té solament el valor d’una aproximació.


INCIDÈNCIA DE LA TOPONÍMIA CATALANA.

Dels llinatges indicats corresponen a noms de lloc, o hi poden correspondre, els següents: Abrines, Alenyà, Armentera, Aulí, Axartell, Balaguer, Balma, Besser, Bisbal, Boada, Boadella, Caldès, Canals, Carbonell, Castell, Castells, Castelló, Cifre, Comelles, Cugullada, Fanals, Fons, Fornells, França, Fuxà, Gilet, Guaita, Loret, Llempaies, Llitrà, Massanet, Manresa, Martorell, Monistrol, Montblanc, Morell, Montéis, Mosqueroles, Moror, Parets, Perelada, Perpinyà, Pont, Ponts, Prats, Puig, Pujals, Pujol, Quers, Reus, Riera, Riusec, Saguer, Sants, Serra, Sitges, Soliveres, Sunyer, Sureda, Tàrrega, Terrassa, Ullastret, Ventaiol, Vilanova i Vives. En total són 68 llinatges, la qual cosa representa un 52,31 % del total de llinatges inclosos en la primera relació. Tots corresponen a noms de lloc catalans llevat de Besser (Beziers), Cifre (Xipre) i França. D’altra part, hem prescindit dels tres antics llinatges d’Alcúdia equivalents a noms gentilicis: Cerdà, Renovard (Genovard) i Maltès.

En el quadre adjunt es presenta la distribució per comarques dels noms de lloc relacionats. Aquesta s’ha fet tenint en compte que molts dels llinatges indicats no corresponen solament a un únic topònim. Hi ha llinatges que corresponen a nombrosos noms de lloc. Aquest és el cas de Vilanova, que correspon, segons les dades que hem manejat, a 19 llocs: Vilanova de Bellpuig, Vilanova de Sau, Vilanova de Prades, Vilanova de Segrià, Vilanova de Meià, etc. En altres casos les equivalències no presenten un grau tan elevat de dispersió. En algunes ocasions a cada llinatge correspon un sol nom de lloc: Martorell, Terrassa, Armentera, etc. A això s’ha d’afegir que al llarg del temps hi ha noms de lloc que han desaparegut o han aparegut, que han canviat de forma i fins i tot que han canviat de localització. Totes aquestes consideracions s’han de tenir en compte a l’hora d’avaluar correctament l’abast d’una distribució comarcal com la que es presenta.

La definició dels indrets corresponents a cada nom de lloc ha estat feta a partir de la consulta de tres obres: Vilà (1983), Rosselló (1981) i Moll (1982).

L’esmentada distribució s’ha fet aplicant a cada llinatge tots els noms de lloc que li corresponen. Després cada un d’aquests ha estat ponderat amb un valor igual a la fracció equivalent al resultat de dividir cada nom de lloc pel nombre total de les seves localitzacions possibles. Així per exemple, els 19 llocs corresponents a Vilanova s’han codificat amb un valor igual a 1/19. Procedint d’aquesta manera s’han obtingut els valors relacionats a la primera columna del quadre adjunt. Aquests mateixos valors expressats en percentatges s’ofereixen a la segona columna. L’única diferència entre ambdues columnes consisteix en el fet que la primera suma 68 (nombre de llinatges equivalents a topònims) i la segona suma 100.

Finalment s’ha elaborat la tercera columna d’acord amb el mètode de congestió de probabilitats consistent a seleccionar de totes les possibilitats relacionades per a cada topònim aquelles que són més probables. Hem entès com a possibilitats més probables les corresponents a indrets el grau de probabilitat global dels quals, segons les dades de la segona columna, és igual o superior al 2%. Procedint d’aquesta manera s’obté una distribució de la sèrie de probabilitats en la qual s’accentua la ponderació dels indrets més probables.


CONSIDERACIONS FINALS

La lectura dels resultats obtinguts permet posar en relleu alguns extrems rellevants. En primer lloc, l’elevat nombre dels primitius llinatges d’Alcúdia (uns 130), la qual cosa reflecteix l’antiga importància del lloc i la seva relativa prosperitat. D’altra part, l’elevat percentatge dels primitius llinatges alcudiencs equivalents a noms de lloc: més de la meitat del total. En tercer lloc, el fet que el predomini dels noms de lloc catalans sigui aclaparador: el 94,854 % del total de llinatges alcudiencs equivalents a noms de lloc corresponents a topònims catalans (Principat, Catalunya del Nord i País Valencià).

La distribució per comarques dels topònims catalans equivalents a antics llinatges d’Alcúdia ofereix una dispersió àmplia: a la columna segona hi ha representades més de 40 comarques catalanes. Malgrat això es dóna un cert grau de concentració en quatre nuclis principals. El més important és el format pel Baix Empordà, l’Alt Empordà, Gironès, la Selva i la Garrotxa, que en conjunt aporten un 32,413 % del total de noms. El segon en importància suma quatre comarques: la Conca del Barberà, el Baix Camp, el Baix Penedès i la Ribera d’Ebre, les quals en conjunt recullen un 18,014 % del total de noms de lloc classificats. La tercera zona en importància és la formada per la Noguera, l’Urgell i l’Alt Urgell, que aporta un 13,235 % del total. Finalment es dóna una quarta zona de concentració formada per la suma de les comarques del Bages, Vallès Occidental i Baix Llobregat, les quals inclouen un 12,317 % del total de noms de lloc considerats.

És destacable la representació que dins del conjunt estudiat tenen les comarques de la Catalunya del Nord, les quals aporten un 5,821% del total dels topònims classificats.

Aquest escrit va ser publicat amb algunes mancances a la revista “El Mirall”, núm. 10, agost 1987


Bibliografia

Francesc de Borja MOLL, “Els llinatges catalans”, Editorial Moll, Palma 1982

Joan ROSELLÓ LLITERES, “Incidència de la toponímia catalana sobre els llinatges de Mallorca, Publicacions de l’Arxiu Diocesà de Mallorca, Palma 1981

Pere VENTAYOL SUAU, “Història d Alcúdia”, t. II, Biblioteca de la Última Hora, Palma 1928

Joan VILÀ i VALENTÍ et al., “Atlas Universal Català”

Gran Enciclopèdia Catalana, Barcelona 1983.



TOPÒNIMS CORRESPONENTS ALS ANTICS LLINATGES D’ALCÚDIA
Distribució comarcal


% %
Catalunya del Nord          (1)      (2)       (3)

Rosselló ....................... 2,253 3,313 3,615
Vallespir ...................... 1,250 1,838  2,206
Conflent ....................... 0,700 1,029 --

País Valencià
Total ..........................   2,911 4,281  2,941

Principat
Baix Empordà .............. 5,616 8,259 10,784
Alt Empordà .................6,078 8,938 10,232
Conca del Barberà ........3,553 5,225   6,801
La Noguera .................. 3,303 4,857   5,699
Bages ........................... 3,500 5,147   5,515
Baix Camp ................... 2,920 4,294   5,331
Gironès ........................ 2,375 3,493   4,779
La Selva ....................... 2,333 3,431   4,412
Urgell ........................... 1,753 2,578   3,860
Alt Urgell ...................... 2,178 3,203   3,676
Baix Llobregat ................1,000 1,470   2,941
Ribera d’Ebre ................ 1,833 2,696   2,941
Baix Penedès ..................1,532 2,253   2,941
Vallès Oriental ................ 1,702 2,503. 2,390
La Garrotxa .................... 1,500 2,206  2,206
Pallars Jussà ................... 1,666 2,450   2,206
Vallès Occidental .............1,100 1,618  1,471
Baixa Ribagorça ...............0,792 1,165  1,471
Barcelonès ...................... 1,000 1,471  1,471
EL Segrià ...................... ..1,105 1,625  1,471
Baixa Cerdanya ............... 0,750 1,103  1,103
Priorat ............................. 0,333 0,490. 0,735
Baix Maestrat .................. 0,833 1,225  0,735
Alta Cerdanya ..................1,553 2,284  0,368
Ripollès ........................... 0,250 0,368  0,368
Osona ............................. 0,553 0,813  0,184
Garraf ..............................1,253 1,843    --
La Sagarra ....................... 0,917 1,348    --
Berguedà ......................... 0,875 1,287     --
Alt Penedès ....................  0,775 1,140     --
Pallars Sobirà .................. 0,678 0,997      --
Alt Camp .......................  0,666 0,979      --
Anoia .............................. 0,605 0,890      --
Alta Ribagorça ................ 0,200 0,294       --
Baix Cinca ...................... 0,200 0,294       --
Alt Maestrat .................... 0,053 0,078       --
Maresme ......................... 0,053 0,078       --

Altres indrets
França ......................... 2,500 3,676 3,677
Xipre .......................... 1,000 1,470 1,470

Nombre de llinatges ............ 68
Suma de percentatges ...100,00 100,00 ------

No hay comentarios:

Publicar un comentario