lunes, 23 de junio de 2014

Jaume Vidal Alcover (Manacor, Mallorca, 29 de maig de 1923 – Barcelona, 2 de gener de 1991)

Professor universitari i autor d’una extensa obra poètica, narrativa, teatral i assagística. També tradueix al català obres de la literatura universal. Fill d’una família benestant (el pare era el notari de Manacor), és el segon de sis germans. Passa la infantesa i l’adolescència entre Manacor, Palma i el Mal Pas (Alcúdia), on la família resideix els estius. El 1939 la direcció de l’Institut Ramon Llull, de Palma, li reconeix la validesa dels estudis realitzats fins aleshores i el declara apte per cursar el setè curs de batxillerat, que fa el 1939-1940. El juny de 1940 es presenta a l’examen d’estat, que aprova. Marxa a Madrid per estudiar dret (1941 i 1942). Es trasllada a Barcelona (1943-1946), on es llicencia en dret (1946), mentre multiplica les seves lectures literàries. Entre 1946 i 1948 fa el servei miliar a Menorca. Acabat el servei militar, resideix un temps a Madrid per passar, tot seguit, a Barcelona, mentre desplega una intensa activitat lectora. El 1972 es llicencia en filosofia i lletres i el 1976 es llicencia en llengues romàniques i es doctora en filologia catalana. El 1968 fixa la residència a Barcelona al costat de la seva parella, Maria Aurèlia Capmany. És professor de literatura catalana i de crítica literària a la Universitat Rovira i Virgili, de Tarragona (1970-1988), el 1984 és nomenat catedràtic de filologia catalana i entre 1986 i 1988 és director del departament de filologia. Com a poeta escriu L’hora verda (1952), El dolor de cada dia (1957), Sonets a Eurídice (1961), Dos viatges per mar (1962), Terra negra (1967), etc. Com a dramaturg escriu El miracle de Fàtima (1958), N’Espardanyeta (1967), Manicomi d’estiu (1968), etc. Com a narrador escriu els contes Les quatre llunes (1968) i altres. També escriu les novel·les Tertúlies a Ciutat (1978), La vida fàcil (1987), Els intocables (1987), Els sants innocents (1989, Visca la revolució, L’equip assassinat (1989), etc. Com a assagista publica Llorenç Villalonga i la seva obra (1980), Llorenç Villalonga o la imaginació raonable (1988), Síntesi d’història de la literatura catalana, etc. Publica nombroses col·laboracions a la premsa (Avui, Affar, L'Avenç, Serra d'Or, Lluc, El Mirall, Última Hora, Diario de Mallorca, etc.). És guardonat amb els premis literaris Joan Alcover (1961), Carles Riba (1967), Víctor Català (1968) i amb el premi Ciutat de Palma de novel·la (1955). El 1988 és guardonat per la Generalitat amb la creu de Sant Jordi. Mor a causa d’una pneumònia als 67 anys. El Centre Públic d’Ensenyament Infantil i Primari (CEIP) de Manacor porta el seu nom. Un carrer de Manacor i un de Palma duen el seu nom. Pòstumament, rep el premi Miquel dels Sants Oliver de l’Obra Cultural Balear (1996). Té una entrada a la GEM. El seu estil es caracteritza pel l'us d'un to iirònic i humorístic, l'admiració que sent pel món clàssic, sobretot, pel llatí i per la influència que reflecteix de Llorenç Villalonga.



Bibliografia

GEM, 18, 125-126.

Gabriel BIBILONI, Els carrers de Palma, pàg. 406, GB ed., Palma, 2012.

Joan PLA, Las Orlas, pàg. 101, P i P ed., Palma, 1989.
Pons,

Margalida PONS, Jaume Vidal Alcover, LletrA, Barcelona, 1998