sábado, 8 de junio de 2013

Josep Bover Bennàssar (Palma, 24 d'octubre de 1921 – Felanitx, 25 d’octubre de 1996)

Dibuixant i pintor. De formació autodidacta, disposa d’una gran habilitat per al dibuix i la pintura. Cultiva, sobretot, el dibuix a llapis sobre paper, amb el que analitza temes relacionats amb la seducció, el desig, la maternitat, l’amistat, la prostitució, l’espera tediosa del treball a la casa de barrets, la besada carnal, la indigència, el dramatisme dels condemnats a mort, la sensualitat, etc. Realitza nombrosos autoretrats amb diverses tècniques, si bé predominen els que fa a llapis sobre full de paper. Hi abunden els nus femenins i els abillaments lleugers, provisionals i vaporosos. Crea encertades atmosferes carregades d’aire viciat i batecs d’indolència, frustració, derrota, sorolls excessius i marginació. Les figures de les al·lotes que esperen desesperançades, es complementen adesiara amb la figura patètica i trista de fills que s’avorreixen i fan nosa. També dibuixa al carbonet, a la tinta, al pastel, a l'aiguada, etc. Li agraden les aglomeracions de gent: per això sovint dibuixa escenes de mercat, carrers amb gent, places el dia de fira, etc. El 1948 fa  un conjunt de dibuixos per il·lustrar l'obra "Malhumorismo", de Joan Bonet Gelabert.

Així mateix, fa obres de temàtica religiosa entre les que sobresurten L’últim sopar i L’Ascensió. Transmet als personatges dels seus treballs una forta expressivitat a través del rostre i del gest. Admirador de Rembrandt, també es dedica al retrat a l’oli sobre tela, que realitza amb l’ajut d’una excel·lent composició, varietat de formes, gran força i un ús freqüent d’elements simbòlics que parlen de la personalitat i la professió del protagonista. Mira els personatges de prop, la qual cosa contribueix a donar-los prestància, capacitat d'impressionar i la possibilitat d'explicar-se amb sinceritat des de la proximitat. Excel·leixen el seu autoretrat (acompanyat de la paleta, una mà de pinzells i una ampolla de brandi buida que sosté tres pinzells addicionals); el retrat d’Antoni Martí Oliver, propietari de l’antic bar Antonio, situat en els baixos de Can Pep Quint-Safortesa (Passeig del Born, Palma), que s’agradava de freqüentar, i els retrats de Margalida Magraner, Sebastià Romaguera i altres.

De caràcter apassionat, individualista i poc tolerant, li agrada ser sempre el centre d’atenció. Parla amb grans veus i en termes donats a l’excentricitat, l’exageració i la desmesura. Record la seva mirada penetrant a través d’uns ulls delicadament verds, dels que presumia. Els anys 50, 60 i primers 70, esdevé un dels personatges populars de Palma més coneguts. Els capvespres se’l pot trobar diàriament deambulant entre la Granja Reus, el Bar Bosch, la Cafeteria Miami, el Bar Antonio, el Bar Fígaro, la Cafeteria Riskal, Ca s'Andritxol i el Bar Formentor. Li agradava, sobretot, seure a les terrasses descobertes de la Granja Reus i del Bar Antonio i fer anar la conversa amb els seus discursos. Els darrers anys d'estada a Palma es mou sobretot a l'entorn del Bar Cristal, de la plaça d'Espanya.

Exposa individualment dues vegades a Galeries Costa (inclosa la de 1992) i un cop a Barcelona. Participa en exposicions col·lectives. És amic del pintor britànic, expert en Goya, Thomàs Harris, del galerista Josep M. Costa, del restaurador Antoni Martí Oliver, del metge doctor Mestre, de l'escultor Pere Pavia (antic company seu de bohèmia), de l'editor Pere Serra, de l'escriptor Joan Bonet, del notari Germán Chacártegui, etc. A causa de problemes de salut, alcoholisme i tabaquisme, al final dels anys 70 se retira a Felanitx, d’on és natural la família materna. L’abril de 1992 Galeries Costa li dedica una exposició individual, que titula Homenatge a Josep Bover. Mor a Felanitx set anys després, el dia després de fer els 75 anys. El museu modernista Can Prunera (Sóller) li dedica una exposició d'homenatge, titulada Josep Bover, el darrer pintor bohemi, que s'inaugura el 29 de gener de 2015. Hi assisteixen Pere Serra, Carme Serra, Maria del Mar i Joan Bonet, Miquel Alenyà, Josep Bauzà i Pisà, Gudi Moragues, Marga Tur, el pintor Coronado i molts altres. Té una entrada a la GEM i una altra a la Gran Enciclopèdia de la Pintura i l’Escultura a les Balears.


Bibliografia

GEM, 2, 240

GRAN ENCICLOPÈDIA DE LA PINTURA I L’ESCULTURA A LES BALEARS, 1, 286-287.

Pere A. SERRA BAUZÀ, Josep Bover, el darrer pintor bohemi, catàleg exposició a Can Prunera, Palma, 2015.

Miquel ALENYÀ, Josep Bover Bennàssar, catàleg exposició a Can Prunera, Palma, 2015.

Joan BONET GELABERT, Malhumorismo, Edicions Ereso, Palma, 1948.

José BAUZÀ I PIZÀ, "Superdotado·, Última Hora, 27-I-2015, pàg. 47, Palma.

Mariana DÍAZ, "Coleccionistas de Bover destacan la 'fuerza' de sus imágenes", Última Hora, 27-I-2015, pàg. 47, Palma.

Gudi MORAGUES, "Homenatge", Última Hora, 28-I-2015, pàg. 56, Palma.

Maria Josep COROMINAS, "¿Picasso mallorquín?", Última Hora, 29-I-2015, pàg. 55, Palma.

R.C., "Can Prunera inaugura hoy una muestra en homenaje al pintor Bover", Última Hora, 29-I-2015, pàg. 55, Palma.

José ARANDA, "Josep Bover, el último pintor bohemio", Última Hora, 16-II-2015, pàg. 72, Palma.

Atilio Boveri Caravelli (Rauch, Buenos Aires, Argentina, 6 de març de 1885 – Gonnet, La Plata, Buenos Aires, Argentina, 17 de febrer de 1949)

Pintor, dibuixant i gravador. Dotat d’habilitats polifacètiques, treballa la pintura, el dibuix, la caricatura, el retrat, la xilografia, la ceràmica, l’arquitectura, l’urbanisme, la filantropia, etc.

Després de cursar estudis de pintura i practicar al costat del pintor italià Francesco Paolo Parisi, el 1908 fa la primera exposició individual. El 1911 obté una beca del govern provincial de Buenos Aires per ampliar estudis a Europa. Viatja a Itàlia i es matricula en els cursos de l’Acadèmia de Belles Arts de Florència, on és deixeble de Tito Lisi. Allà coneix Cesáreo Bernaldo de Quirós, que li parla de Mallorca.

El juliol de 1912 s’instal·la al Port de Pollença (Mallorca) abans de l’arribada el 1914 d’Anglada i Tito Cittadini. El 1912 funda a Pollença la Societat de Socors Mutus i d’Educació “Las abejas del mar” per a pescadors del Port de Pollença i de Cala Sant Vicenç amb l’objecte de pal·liar les situacions de desempara que pateixen. El 1914 pinta vuit escenes murals de la Passió a l’església parroquial de la vila. El 1915 pinta i signa vuit plats de la fàbrica de Sa Roqueta (Palma), actualment dipositats al Museu de Pollença. El 1915 marxa a Munic (Alemanya ), on acaba el període de becari. Es considera que fa part de l’anomenada Escola de Pollença, per bé que no segueix les directrius d’Anglada i se separa aviat del seu mestratge.

De retorn a l’Argentina, el 1917 és nomenat director de passeigs i jardins del municipi de La Plata. Posteriorment, és director de l’Escola de Belles Arts de La Plata.

El 1927 realitza una sèrie de 19 xilografies amb temes de Pollença, que titula “El Castillo del Rey y otros motivos de Pollença”. El 1928 participa amb dues obres a l’Exposició de pintura de Mallorca. Uns anys després, és nomenat director del Museu Municipal de Belles Arts de La Plata. Mor el 1949 als 63 anys.

A la Galeria Argentina té lloc el 1960 una exposició d’homenatge, que presenta obres realitzades a Itàlia, Argentina i Mallorca. Hi ha obra seva al Museu Municipal de La Plata, al Museu Nacional de Belles Arts, al Club Pollença i al Museu Municipal de Pollença. Nomenat fill adoptiu de Pollença, el 1979 li és dedicat un carrer al Port de Pollença. Té una entrada a la GEM i una altra a la Gran Enciclopèdia de la Pintura i l’Escultura a les Balears.


Bibliografia

DIRECCIÓ GENERAL DE CULTURA, “Pintors americans d’ahir”, catàleg, exposició abril-maig 1992, Palma, 1992.

GRAN ENCICLOPÈDIA DE LA PINTURA I L’ESCULTURA A LES BALEARS, tom I, 288-291, Palma, 1996

GEM, 2, 241

Lluís RIPOLL i Rafel PERELLÓ PARADELO, “Las Baleares y sus pintores (1836-1936)”, L. Ripoll, editor, pàg. 231- 232, Palma, 1981

Francisca LLADÓ POL, “Artistas argentinos en Mallorca a través de la prensa”, Fundació Càtedra Iberoamericana, UIB, Palma, 2004