viernes, 27 de agosto de 2010

Antoni Ramis Capllonch (Palma 1885 - 1956)

Metge dermatòleg, primer director de l’Hospital de la Creu Roja a Palma i voluntari de la
Creu Roja.

Nat a Palma, va cursar la carrera de medicina a la Universitat de Barcelona, on es llicencià (1906). S’especialitzà (1907) en dermatologia a l’Hospital Sant Lluis, de Paris.

S’incorporà (1908) com a metge interí a la plantilla del dispensari i consultori de Creu Roja, fins que per defunció de Lluci Garcia-Leal Sánchez, ocupà la seva plaça amb caràcter permanent. Va ser director (1937-53) dels serveis del dispensari del carrer 31 de desembre, núm. 6. En inaugurar-se (1953) l’Hospital de Creu Roja a Palma, fou (1953-56) el primer director del centre. Col•laborà amb la institució com a voluntari i com a membre de la Junta directiva, en la qual va ocupar els càrrecs de vocal i tresorer. A partir de 1953 i fins a la seva defunció va fer part de la primera Junta directiva de l’Hospital de la institució. Fou guardonat (1920) amb la medalla de plata de Creu Roja.

Per oposició va guanyar la plaça de metge agregat al Servei d’Higiene i Profilaxi de Malalties Venèries i Sífilis. Va tenir una consulta privada, molt concorreguda, ubicada al carrer de Sant Llorenç, núm. 16 i 18. Aplicà nous mètodes de tractament a malalties com la gonoccòcia i els xancres sifilítics, dolència bacteriana ulcerosa freqüent en aquell temps.

Escriví (1916-40) nombrosos articles sobre temes diversos de la seva especialitat a la “Revista Balear de Ciències Mèdiques”, que canvià (1926) el nom pel de “Revista Balear de Medicina”, publicació oficial de la Reial Acadèmia de Medicina de les Balears.

Els especialistes en dermatologia J.J. Gutiérrez de la Peña i A. Montis Suau inclouen una interessant ressenya biogràfica i professional del personatge en el treball “Inicios de la dermatología en Mallorca”, que publicaren (2006) a la “Revista Balear de Medicina” (volum 21, núm. 3).

jueves, 26 de agosto de 2010

Joan Vidal Miralles (Palma 1906 - 1984)

Metge i col·laborador de Creu Roja.

Féu el batxillerat (1916-23) a l’Institut General i Tècnic, de Palma. Estudià a la Universitat de Barcelona, on es llicencià (1931) en medicina i cirurgia.

El juliol de 1936 es presentà voluntari per als serveis mèdics i sanitaris militars. Amb la graduació d’alferes provisional va estar destinat (1936-39) a Mallorca i a la Península. Guanyà vàries medalles i va ser vocal de la Germandat Nacional d’Alferessos Provisionals en representació de les Balears.

Durant 30 anys va ser metge d’urgències, consultes i atenció hospitalària de Creu Roja. Prestà serveis, primer de tot, al dispensari i consultori (1936-54) i, després, a l’Hospital (1954-1965) d’aquesta institució a Palma. Fou metge d’urgències de la Clínica Mare Nostrum i, per oposició, guanyà plaça de metge de la Seguretat Social. Va ser (1965-76) metge d’empresa de la base a Palma de la companyia aèria Iberia. Es dedicà a l’exercici privat de la medicina des de la consulta que tingué al carrer de la Concepció, núm. 26 (abans 78), de Palma, en els baixos del seu habitatge familiar, i amb visites domiciliàries, habituals en els anys 40 i 50, que abastaven un ampli col·lectiu de persones, entre les quals gaudia de gran estima.

El novel·lista i dramaturg Josep M. Palau i Camps li va dedicar la peça còmica de teatre “La consulta del doctor” (1963).

miércoles, 25 de agosto de 2010

Cosme Vidal Juan (Eivissa 1930 - 2001)

Empresari, polític i voluntari de Creu Roja. Dedicat al món del negocis, fa part de vàries societats dedicades al comerç i a les instal·lacions de béns d’equip. És president (1971-79) de la Junta directiva de l’oficina a Eivissa de Foica i Caixa d’Inversió, que finançà el viatge de Joan Pau II a Espanya (1982).És col·laborador del "Diario de Ibiza" i funda juntament amb Ildefons Pineda el club de futbol “S.D. Ibiza”.

Cosme Vidal
Cosme Vidal Juanm 1990 ca.

És (1977-79) delegat del Govern Central a Eivissa i Formentera. Després és president (1979-87) i conseller (1991-95) del Consell Insular d’Eivissa i Formentera. El fet de ser el primer president de la institució li permet de participar en la direcció del procés de transferència de les competències de l’antiga Diputació provincial als consells insulars i de negociar les transferències que el Govern Balear féu al consell d’Eivissa i Formentera. Posa en marxa la institució i li imprimeix un notable dinamisme. Funda (1991) la Federació d’Independents d’Eivissa i Formentera, que es dissol quan ell es retira de la política (1995) en fer els 65 anys.

Com a voluntari, presideix (1980-89) l’assemblea insular de Creu Roja a Eivissa i Formentera amb el suport (1985-89) del vicepresident, Antoni Tur Torres. Impulsa la implantació de Creu Roja del Mar, els serveis de salvament marítim, l’extensió de Creu Roja Joventut i l’orientació de la institució vers la prestació de serveis socials.

lunes, 23 de agosto de 2010

Gabriel Oliver Capó (Palma, 2 de juny de 1934 - 2004)

Metge, polític i voluntari de Creu Roja.

Estudia el batxillerat a Monti-sion (1944-49) i a l’Acadèmia Mayol (1949-51). Es llicencia en medicina i cirurgia a la Universitat de Barcelona (1959) i s’hi especialitza en otorinolaringologia i cirurgia oncològica (1962).

És (1962) professor auxiliar de la càtedra d'otorinolaringologia de la Facultat de Medicina de Barcelona. És cap del servei d’otorinolaringologia de l’Hospital de Creu Roja a Palma (1962-74) i del Centre Regional d’Oncologia de l’Associació Espanyola de Lluita contra el Càncer (1971-74). El 1974 passa a l’Hospital de Son Dureta, on arriba a ser (1980-99) cap del servei de la seva especialitat. A partir del 1999 es dedica a l’exercici privat de la medicina.

Va ser conseller de sanitat (1983-93) del Govern. Des del seu càrrec presta especial atenció a les necessitats de les persones en situació de risc, cosa que l’impulsa a construir el centre de discapacitats psíquics de Son Tugores, elaborar la Llei d’acció social, crear una xarxa de residències per a persones grans i aplicar programes de lluita contra la droga.

Com a voluntari de Creu Roja fa part de la Junta directiva a les Balears (1980-84). Afeccionat a la gastronomia i a la lectura, és president (1994-2000) del Consell Social de la UIB. Rep la medalla d’or de la Universitat (2003) i el premi Ramon Llull (2004).

domingo, 22 de agosto de 2010

Marià Aguiló Cortès (Palma 1852-1924)

Metge, polític i voluntari de Creu Roja.

Fill de Francesc de Sales Aguiló Fortesa (+ 1877) i d’Anna Cortès Fortesa, va ser el segon de set germans. Estudià el batxillerat a l’Institut Balear, de Palma (1862-69) i féu la carrera de medicina a la Universitat de Barcelona, on es llicencià (1876). Exercí com a metge de la Inclusa i tingué la consulta privada al carrer de Sant Bartomeu (Palma).

Va ser vicepresident (1903-05) i president (1911-13) del Col•legi de Metges. Fou, successivament, bibliotecari, tresorer, comptador i administrador de la “Revista Balear de Ciències Mèdiques”.

Militant del partit lliberal, va ser elegit regidor de l’Ajuntament de Palma (1894-97) i membre de la Junta de govern del partit a les Balears.

Mantingué una llarga relació amb Creu Roja, de la qual va ser soci i voluntari. El 1892 l’Assemblea Suprema el nomenà delegat provincial, càrrec al qual renuncià per raons personals. Presidí (1901) la comissió de quatre metges encarregada d’informar el projecte de creació d’un dispensari d’urgències a Palma. Durant 15 anys consecutius (1902-17) va ser membre de la Junta directiva provincial, per passar tot seguit a ser-ne vicepresident (1917-24) fins a la seva defunció. Casat (1887) amb Maria Francisca Pinya Aguiló, varen tenir dos fills, Francesc de Sales i Eugeni. El primer i un fill seu, Marià Aguiló Mercader, llicenciats en medicina, varen prestar serveis al dispensari i a l’Hospital de l’entitat.

sábado, 21 de agosto de 2010

Antoni Maria Ques Ventayol (Alcúdia 1889 - Palma 1937)

Empresari, polític i soci de Creu Roja.

Descendent de dues de les famílies alcudienques més antigues i vidu, es dedicà professionalment al món dels negocis. Tot donant continuïtat a les relacions de societat que havien tingut el seu pare i Joan March Ordinas, va participar amb aquest en operacions relacionades amb el món del transport de mercaderies i persones, el comerç del tabac, importacions i exportacions i d’altres. Va ser accionista i directiu de la Companyia Transmediterrània i apoderat de Banca March.

Milità en el partit lliberal que a Mallorca, sota el lideratge de Joan March, esdevingué en els anys 20 el més votat a l’illa. Arran de la proclamació de la II República, evolucionà cap el republicanisme. Alhora, les relacions amb Joan March es refredaren gradualment fins que es trencaren. Va ser (1934) un dels fundadors d’Esquerra Republicana Balear i féu part del comitè executiu del partit amb el càrrec de comptador. Lliurà aportacions econòmiques al partit, possiblement importants, que ell mai no va negar.

El 4 d’abril de 1925 la Junta directiva de Creu Roja a les Balears va donar curs a la seva sol•licitud d’alta com a soci de l’entitat. Ho va ser des d’aleshores fins a la seva defunció. Participà en altres iniciatives solidàries i altruistes no confessionals, com les del Rotary Club.

Malvist en el bàndol nacional per la seva condició d’empresari progressista d'èxit, va ser detingut poc després del cop d’estat del juliol de 1936 i sotmès a un consell de guerra que el condemnà a mort. Fou afusellat el 24-II-1937 al costat d’Emili Darder, Alexandre Jaume i Antoni Mateu.

viernes, 20 de agosto de 2010

Eugeni Losada Mulet (Palma 1860-1923)

Metge, polític, acadèmic i voluntari de Creu Roja.

Estudià el batxillerat a Palma i féu la carrera de medicina a la Universitat de Madrid, on es llicencià i doctorà (1880).

Defensà l’alletament matern i introduí l’ús de la cocaïna com a anestèsic local en oftalmologia. Va ser metge forense i inspector de l’Ajuntament de Palma. Ingressà (1881) com a acadèmic numerari a la Reial Acadèmia de Medicina, on ocupà el càrrec de vicesecretari i durant molts d’anys, el de secretari general. Va fer part (1892) de la Junta directiva del Col•legi de metges.

Publicà articles a la “Revista Balear de Ciències Mèdiques”. Féu els parlaments inaugurals dels cursos de l’Acadèmia dels anys 1891, 1895 i d’altres. A l’Acadèmia Universitària de Palma, dirigida per Alexandre Rosselló i Pere Estelrich, impartí classes de medicina i farmàcia. Féu part (1894) del claustre de professors del Col•legi Politècnic Bellver.

Com a militant del partit lliberal, va ser elegit regidor i batle de Palma (1897-99).

Com a soci i voluntari de Creu Roja a les Balears, va fer part de la seva Junta Directiva, on ocupà els càrrecs de secretari (1893-97) i vicepresident (1902-05). Va donar suport (1901), juntament amb altres socis, al projecte de Creu Roja de crear a Palma un dispensari i consultori destinat a persones sense recursos.

jueves, 19 de agosto de 2010

Francesc Puigserver i de Rentierre (Palma 1870-1932)

Polític, batle de Palma i voluntari de Creu Roja.

Fill d’Ignasi Puigserver Santandreu (+ 16-IV-1906), va ser el major de cinc germans. Va obtenir (1913) la rehabilitació del títol de baró de Pinopar, concedit (1709) per l’arxiduc pretendent Carles d’Àustria a favor de Pere Descatlar i Net. Casat (1911) amb Magdalena Ripoll Herreros, no varen tenir descendència, cosa per la qual el succeí en el títol el seu germà Ignasi.

Com a militant del partit lliberal (grup weylerista) va ser regidor, tinent de batle (1929) i batle (1916-17) de Palma. Essent batle, va prohibir (1916) la venda a la Fira del Ram de llibres de religió no catòlica.

Fou soci (1925-32) de Creu Roja a les Balears i féu part de la seva Junta directiva (1927-31) en el temps de la presidència (1924-32) de Pere de Montaner i Gual, comte de Peralada.

Morí, als 62 anys, el 13 de juliol de 1932. Un carrer de Palma duu el seu nom.

martes, 17 de agosto de 2010

Jaume Miró-Granada Gelabert (Palma 7/VII/1918 - 26/II/2011)

Meteoròleg i soci de Creu Roja.

Fa el batxillerat al Col·legi La Salle de Palma (1929-36). Estudia ciències físiques a la Universitat de Barcelona, on es llicencia (1944).

Per oposició guanya (1946) plaça de meteoròleg al Servei Meteorològic Nacional i és destinat a Palma. És cap (1946-66) de l’oficina meteorològica de l’aeroport de Son Sant Joan, de Palma, i del Centre Meteorològic de les Balears (1967-71). Entre 1971 i 1985 presta serveis a l’Institut Nacional de Meteorologia, a Madrid, com a director de la secció de meteorologia hidrològica (1971-77) i com a cap del servei d’aplicacions de la meteorologia i el medi ambient (1978-85).

És president (1978-85) de l’Associació Meteorològica Espanyola i professor (1972-1986) de meteorologia de l’Escola d’Enginyers aeronàutics, de Madrid. Escriu nombrosos treballs sobre meteorologia mediterrània i hidrologia. Com a divulgador publica articles a revistes i a “Diario de Mallorca”. Utilitza el pseudònim “Es patró Jaume”.

És guardonat (1985) amb l’encomanda del Mèrit Civil. El 2007 és homenatjat per l’Institut Nacional de Meteorologia i l’Associació Meteorològica Espanyola. En el curs de l’acte rep la insígnia d’or de l’Institut Nacional de Meteorologia (INM).

El gener del 2007, Creu Roja a les Balears el distingeix amb la medalla a la constància per la seva permanència com a soci de l’entitat durant més de 25 anys. Mor a Palma als 92 anys.

lunes, 16 de agosto de 2010

Assemblea de Creu Roja a les Balears (1893)

Junta directiva elegida per la Junta General del dia 9-XI-1893
Lloc: seu del Govern Civil

Manuel Villalonga Pérez, president

Maties Company Mas, vicepresident primer
Julià Berga, vicepresident segon
Pere Escafí, vicepresident tercer

Eugeni Losada Mulet, secretari
Santiago Villalonga Llabrés, vicesecretari primer
Antoni Bosch, vicesecretari segon

Juan A. Perelló, dipositari
Bartomeu Ramonell i Ramonell, inspector




Font: Joan Pou Muntaner, “Noticias y Relaciones Históricas de Mallorca”, pàg. 284-285

Manuel López Ruiz de Azagra (Castelló de la Plana 1914 - Palma 1998)

Metge especialista en al•lèrgies i col•laborador de Creu Roja.

Estudià a la Facultat de Medicina de la Universitat de Madrid, on es llicencià (1942). S’especialitzà en al•lèrgies.

Fou director de la Casa de Socors, de l’Ajuntament de Palma, de la qual escriví una descripció històrica, titulada “Casa de Socorro, 1901-1950”, que va editar (1987) l’Ajuntament de Palma. És autor de diversos treballs sobre les al•lèrgies a les Illes Balears. A partir del 1966 també va ser director del Servei d’al•lèrgies de l’Hospital de Creu Roja a Palma. Tingué la consulta privada al carrer Morei, núm. 2, de Palma.

Casat (1950) amb Maria Nadal Blanes, varen ser pares de tres fills: Joan Manuel, Gonçal i Felip.

viernes, 13 de agosto de 2010

Docmael López Palop (Énguera/València 1881 - Palma 1939)

Matemàtic, catedràtic d’Institut, polític i soci de Creu Roja.

Estudià ciències exactes a la Universitat de Madrid, on es llicencià. Féu oposicions a càtedra d’Institut, que guanyà. Impartí classes a l’Institut de Maó i a l’Institut de Palma (1911-36).

Militant del Partit Republicà Federal, va ser elegit (1931) regidor de l’Ajuntament de Palma i nomenat tinent de batlle. Féu part, en representació de l’Ajuntament, de l’Assemblea que discutí (juliol 1931) l’Avantprojecte d’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears. Com a militant d’Unió Republicana va ser elegit (1936) vicepresident de la Diputació provincial de les Balears. L’abril del 1936 fou elegit compromissari per a l’elecció del president de la República. Després del cop d’estat del 18-VII-1936, és detingut (agost de 1936) i empresonat. Sotmès a consell de guerra (23-VI-1938), és condemnat a cadena perpètua.

Va ser soci (1932-36) de Creu Roja a les Balears i de la Societat Matemàtica Espanyola (1912-39). Casat (1909) amb Assumpció Bermejo, varen tenir cinc fills. Morí (28-II-1939), als 57 anys, a l’Hospital Provincial de Palma a causa de l’agreujament del seu estat de salut.

Mateu Jaume Garau (Llucmajor 1811 - Palma 1886)

Teòleg, bisbe de Menorca (1858-75) i de Mallorca (1875-86) i impulsor de Creu Roja.

Estudià a la Universitat Lul•liana (1926-29) i al Seminari Diocesà de Mallorca (1929-35). Ordenat de prevere (1935), fou secretari de cambra dels bisbes de Mallorca Antoni Pérez de Hirias, Rafel Manso i Miquel Salvà Munar. Es doctorà (1849) en teologia a la Universitat de Madrid i guanyà (1952) per oposició una canongia de la Seu de Mallorca. Va ser rector del Seminari conciliar de Sant Pere, de Mallorca (1949-58) i professor de Teologia dogmàtica i Sagrada escriptura. Inaugurà (1858) l’edifici de la seva seu (actual casa de l’Església). Féu la coronació pontifícia de la Mare de Déu de Lluc (10-VIII-1884).

Desplegà un gran activitat per estendre l’ensenyament entre els infants i els obrers joves. Donà suport a la creació del “Cercle d’Obrers Catòlics” de Palma (1877) i de Manacor (1880). Construí els primers temples dels suburbis de Palma. Inicià una col•lecció de peces artístiques procedents d’esglésies i convents de Mallorca, que fou el nucli generador del Museu Diocesà de Mallorca, inaugurat (1906) pel bisbe Campins.

Davant diversos atacs i posicions d’obstrucció i de buit, donà suport explícit i públic a la Creu Roja i va acceptar (1880) la presidència d’honor de la seva Comissió provincial. Patrocinà la creació de la Societat Arqueològica Lul•liana, que fundà (1880) Bartomeu Ferrà Perelló. Per la seva labor social el Govern espanyol li va concedir l’Encomanda d’Isabel la Catòlica.

jueves, 12 de agosto de 2010

Pere d'Alcàntara Penya Nicolau (Palma 1823 - 1906)

Escriptor costumista, pintor, arquitecte, enginyer i voluntari de Creu Roja.

Estudià (1833-41) a l’Acadèmia de Belles Arts de Palma i féu (1835-41) el batxillerat a l’Institut Balear (1835-41). Començà la carrera de dret a Barcelona i es llicencià a Madrid (1849). Féu estudis de música, astronomia, anatomia, dibuix, pintura, física, química i enginyeria.

De retorn (1850) a Mallorca, treballà com advocat (1850-51), delineant d’Obres Públiques (1851-54), aparellador de carreteres (1852-54), mestre major de fortificacions i edificis militars (1854-80) i perit agrònom. Dissenyà les esglésies de Sant Alfons, de Felanitx (1878) i Sant Felip Neri, de Porreres (1886), el quarter del Carme, de Palma (1855), l’Hospital Militar, de Palma, i d’altres.

Publicà estudis d’història. Escriví poemes, com “La colcada (1861); obres en prosa, com la novel•la “La gota de l’aigua (1893) i obres de teatre. Col•laborà a “El Isleño”, “Museo Balear”, “Revista Balear”, “El Palmesano”, “La Roqueta” i “L’ignorància”, que impulsà i dirigí (1881-83).

Féu part de la Junta que fundà (1880) la Societat Arqueològica Lul•liana. Fou membre de la societat “El Provenir del Obrero” i de la Societat Astronòmica de Paris. Com a voluntari, féu part de la Junta directiva de Creu Roja a les Balears, de la qual va ser vicepresident (1880-84).

És fill il•lustre de Palma, on té dedicat un carrer.

Eduard Jordà López (Palma, 6 d'octubre de 1928)

Metge, cirurgià, investigador i voluntari de Creu Roja.

Es llicencià (1953) en medicina a la Universitat de València i s’hi doctorà (1975). S’especialitzà (1963) en traumatologia i cirurgia ortopèdica a la Universitat de Madrid, i en medicina de l’educació física i l’esport (1970) i rehabilitació (1973) a la Universitat de Barcelona. Va ser (1955-59) metge intern del servei de traumatologia i cirurgia ortopèdica Jean Debeyre de l'Hospital Saint Louis, de Paris.

De retorn a Mallorca (1959), com a voluntari de Creu Roja va ser (1959-71) cap de socorrisme de l'Oficina provincial de les Balears i vocal de la seva Junta directiva. Prestà serveis auxiliars de traumatologia (1954-59) i fou cap de traumatologia, cirurgia ortopèdica i rehabilitació de l’Hospital de Creu Roja a Palma (1959-69). Dirigí (1969-75) l’Hospital de Sant Joan de Déu. Va ser traumatòleg interí de les Assegurances Obligatòries d'Infermetat (1962-66) i, per oposició, metge traumatòleg titular d'aquest sistema (1966-74). Dirigí el servei de traumatologia i cirurgia ortopèdica de Son Dureta (1974-98). Ha estat professor de l’Escola d’Infermeres de la Residència Sanitària Verge de Lluc (1971-84), de l’Escola de medicina de la Universitat de les Illes Balears (UIB) (1976-78), dels cursos de formació professional d'osteosíntesi de la Fundació AO Espanyola i dels cursos avançats de la Fundació AO a Davos (Suïssa).

Ha publicat diversos treballs de la seva especialitat. Ha estat (1992-94) president de l’Associació Balear de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia (ABCOT). Féu part del grup de promotors del Centre Vierge du Sourire, de Gitega (Burundi). És membre de l'Institut d'Estudis Superiors de l'Ostesíntesi de la Fundació Maurice E. Müller, de Barcelona.

miércoles, 11 de agosto de 2010

Manuel Mora Esteva (Barcelona 1916 - Palma 1987)

Metge, cirurgià, polític i voluntari de Creu Roja.

Neix (25-I-1916) a Barcelona, fill de l’enginyer de mines Manuel Mora Gómez i d’Antònia Esteva Canet. Els seus pares fixen la residència a Palma, on estudia el batxillerat (1926-32) a l’Institut Nacional de Segona Ensenyança de Palma. Cursa la carrera de medicina a les Universitats de Madrid, Barcelona i Salamanca, on es llicencia (1940). S’especialitza en cirurgia ortopèdica i traumatològica a Barcelona i amplia estudis amb el Dr. Bastos Ansard. De tornada a Palma (1946), aconsegueix (1948) passaport per sortir del país. Es trasllada amb la família a Mèxic, on es relaciona amb els republicans exiliats, sobretot amb els socialistes Amador Fernández i Amós Ruiz Lecina. Torna a Palma el 1954.

És (1955-70) director de l’Hospital de Sant Joan de Déu (Palma), metge especialista en traumatologia de la Seguretat Social i de la Mutualitat de Futbolistes. Atén, a més, una consulta privada de la seva especialitat. Va participar en la fundació de l’Associació Balear de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia (ABCOT), de la qual va ser (1983-87) el primer president (1983-87). Fou membre de la Societat Internacional de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia.

Participà (1974) en la fundació de la Junta Democràtica de Mallorca, que representà en reunions a Paris i Madrid. Posteriorment féu part (1974-76) de l’Assemblea Democràtica de Mallorca. Impulsor del Partit Socialista Popular (PSP) a les illes, el juny del 1976 va ser elegit vicepresident del comitè executiu nacional i del partit. Afiliat al PSOE, el 1977 fou elegit senador per Mallorca, càrrec que ocupa fins a les eleccions del 1979. Com a senador, va ser membre de l’Assemblea de Parlamentaris de les Balears (1977-78).

Com a president (1986-87) de l’Assemblea autonòmica de la Creu Roja a les Balears, portà les negociacions del conveni de col•laboració de Creu Roja amb l’Insalud (després Ibsalut) pel que fa a l’hospital de Creu Roja a Palma. Casat (1942) amb Jeanne Marquès (Sóller 1914), varen tenir dues filles, Antònia i Catalina, i un fill, Manuel.

Gonçal Aguiló Mercader (Palma 1912 - 1980)

Metge cirurgià, gerent hospitalari i soci i voluntari de Creu Roja.

Fill de Jordi Aguiló Fortesa (1884-1946) i de Concepció Mercader Ubierna, neix (1912) a Palma. És el segon fill de vuit germans.

Fa (1821-28) el batxillerat al Col·legi La Salle, de Palma i estudia a la Facultat de Medicina de Barcelona (1929-35), on es llicencia (1935). Mentre fa a Barcelona els estudis i les pràctiques de l’especialització en cirurgia general, és mobilitzat (1937) i enviat al front d’Aragó com a metge dels serveis sanitaris de Creu Roja adscrits a la 27ena Divisió de l’Exèrcit Popular. Presta serveis als hospitals de Grañen i Poleñino (Los Monegros, Osca), on coneix la infermera de la Creu Roja, Sussanah Allen (Escòcia 1910), arribada a Espanya el 29-IX-1936 des de Monte Carlo, on vivia aleshores. Després de l’entrada dels nacionals a Terol (27-II-1938), la 27ena Divisió i els seus serveis sanitaris es traslladen a Lleida i, poc després, als fronts del Segre i de l’Ebre. Sussanah Allen se'n va a Anglaterra i ell passa a Sevilla, on tramita l'autorització per tornar a Mallorca, que aconsegueix el 1940.

De retorn a Mallorca, per mediació de l'oftalmòleg Joan J. Fuster Miró s’incorpora al quadre mèdic de l’Hospital de Creu Roja a Palma com a cirurgià (1949). Essent cap de cirurgia, és nomenat (6-XI-1953) subdirector del centre. Arran de la defunció del director, el dermatòleg Antoni Ramis Capllonch, és nomenat (6-III-1956) director en funcions de l’esmentat centre. Uns mesos més tard (12-XI-1956), la Comissió Provincial de Creu Roja a les Balears acorda elevar a l’Assemblea Suprema la proposta del seu nomenament definitiu. La competència professional que demostra i les seves qualitats humanes fan que esdevingui un dels metges més prestigiosos de Mallorca dels anys seixanta i setanta del segle passat. D’altra part, imprimeix a la direcció de l’Hospital un gran dinamisme, que es concreta en vàries ampliacions successives de l’immoble i dels serveis.

El 1953 s’incorpora a la Junta Directiva de l’Hospital de Creu Roja a Palma i el 1971, sota la presidència de Ferran Villalonga Trullols, fa part de la Junta Directiva de la Comissió Provincial de Creu Roja a les Balears, de la qual és membre durant molts d'anys. Propietari de les antigues cases i construccions annexes de Son Ferrando (Son Bordoi/Es Molinar, Palma) i dels terrenys circumdants, de més de 5 quarterades, ven (1974) el conjunt a l’Ajuntament de Palma.

Mor a causa d’una crisi coronària, el 7 de març de 1980, als 67 anys. La seva esposa continua vivint a Mallorca fins a la seva defunció (1992). El seu germà Marià, també metge, va prestar serveis d'urgències al dispensari de Creu Roja.

lunes, 9 de agosto de 2010

Metges adscrits als dispensaris de Creu Roja a Palma guardonats amb medalla de plata (1919)

Gaspar Reynés Font
Sebastià Villalonga Gelabert
Antoni Ramis Capllonch
Bartomeu Montserrat Quetglas
Josep Sureda Massanet
Francesc de Sales Aguiló Pinya.


Palma, 21-XI-1919

Metges adscrits al servei de l'ambulància de Creu Roja a Palma guardonats amb medalla de plata (1939)

Sebastià Villalonga Gelabert, inspector general
Miquel Costa Alomar
Josep Llobet Munné
Joan Muntaner Palmer
Antoni Garau Maiol
Bartomeu Amer Bibiloni
Antoni Yarza Sampedro
Lluis Pomar Fuster
Guillem Llompart de la Peña
Gaspar Alomar Josa

Palma, 17-XII-1939


Font: Memòria de Creu Roja a les Balears de 1939.

Francesc de Sales Aguiló Fortesa (Palma 1899 - Bogotà 1956)

Professor, pedagog, polític i soci de Creu Roja.

Després de fer el batxillerat a Mallorca, estudià a la Universitat de Barcelona, on es llicencià (1921) en ciències naturals (branca de biologia). Amb Andreu Crespí Salom (1896-1982) fundà (1923) el Col•legi Cervantes, de Palma, del qual va ser professor i director. Impartí nombroses conferències sobre temes molt diversos a Palma i a localitats de la Part Forana de Mallorca. Organitzà cursets de català per a adults, tot desplegant una gran activitat cultural i educativa inspirada en la Institució Lliure d’Ensenyança. Va ser professor de ciències naturals i director de l’Institut d’Inca (1933-36), professor i catedràtic de l'Institut Balmes (Barcelona) (1936-39) i professor de biologia de l’Escola d’Enginyers Agrònoms de Barcelona.

Fou un dels fundadors d’Acció Republicana de Mallorca (1932) i d’Esquerra Republicana Balear (1934). Va ser elegit (maig 1931) regidor de l’Ajuntament de Palma. Va ser un dels redactors de l’avantprojecte d’Estatut d’Autonomia de les Balears de 1931. Signà (1936) el document “Resposta dels mallorquins als catalans”. Dirigí (1936-38) “Mallorca Nova”, publicació dels militants d’Esquerra Republicana Balear residents a Barcelona durant la guerra civil.

Va ser vocal (1924) de la Junta directiva de l’Associació per la Cultura de Mallorca, col•laborador de “La Nostra Terra” i, des del novembre de 1932, soci de Creu Roja a les Balears.

Casat (1927) amb Antònia Ferrer Pérez, s’exilia a França (febrer 1939), des d’on passa (1940) a Santo Domingo i, poc després, a Chiquinquirà (Colòmbia) (1940). Finalment s'estableix, en companyia de la seva esposa, a Bogotà (1942), on munta una llibreria i fa classes de biologia a la Facultat de Medicina de la Universitat Nacional i a altres centres.

sábado, 7 de agosto de 2010

Víctor Valenzuela Alcarín (Barcelona 1850 - València 1918)

Farmacèutic, prevere i voluntari de Creu Roja.

Estudià Farmàcia a la Universitat de Barcelona, on es llicencià (1871). Va tenir la farmàcia de la Plaça de la Reina, de Palma, on organitzà tertúlies musicals i literàries. Casat amb Maria de la Creu Ferrer Serrano, tingueren tres fills. Després d’enviduar, féu els estudis eclesiàstics, es va ordenar de prevere (1894) i va regir la vicaria de Son Rapinya (1894-97).

Publicà col•laboracions a “El Áncora”, “El católico balear” i “L’ignorància”. Afeccionat a la música fou organista del Col•legi "Divino Corazón", on impartí classes d'idiomes (francès, anglès, italià i alemany) i de ciències naturals.

Va ingressar (1891) a la Reial Acadèmia de Medicina de les Balears, davant la qual va llegir (26-I-1908) la lliçó inaugural del curs 1907-08, que titulà “La Creu Roja a les Balears”. Per encàrrec de l’Acadèmia va ser redactor de la “Revista Balear de Medicina, Farmàcia i Veterinària”.

Com a soci i voluntari de Creu Roja va estar lligat a la Junta directiva de la Comissió Provincial de les Balears durant 38 anys, des del 1880 fins a la seva defunció. Va ocupar successivament els càrrecs de subdirector i director del magatzem (1880-1903) i el de secretari general (1903-18). Els darrers anys de la presidència de Manuel Villalonga Pérez, va ser delegat especial de Creu Roja a Mallorca (1907-14).

Morí a València el 15-VI-1918. El seu germà Joan (1854-1936), també farmacèutic, va ser diputat per Balears (1910-14), senador per Mallorca (1918-19) i regidor i tinent de batle de l'Ajuntament de Palma pel partit lliberal.