viernes, 29 de abril de 2016

La familia de Ricard Anckermann

Ricard Ànckermann contragué matrimoni amb Concepció Ribas Oliver. Tingueren dos fills que moriren en edat pupil·lar, Jordi (1874) i Margarida (1878), i quatre que el sobrevisqueren: Jordi (1880), Margarida (1882), Concepció (1883) i Emília (1887).

Concepció Ribas Oliver (Palma, 1846-1922), esposa del pintor, era filla de Bartomeu Ribas Miralles Moreno, natural de Montuïri, i de Joaquima Oliver Homar, natural de Palma, nada al carrer de la Capelleria el 25-I-1846. Era germana del pintor Antoni Ribas Oliver. Es casà amb Ricard Anckermann a la parròquia de Sant Nicolau, de Palma, el 26-XI-1873. Pintora afeccionada, serví de model al seu marit en algunes ocasions. Morí a Palma el desembre de 1922.

Jordi Anckermann Ribas (Palma, 1880 - 1960), fill de l’artista, nasqué a Palma el 9-I-1880. Estudià a Palma i a Barcelona. Es dedicà al dibuix, la pintura i l’astronomia. Féu part de la Société Astronomique de France. Va ser professor ajudant de dibuix de l’Institut de Palma (1903-1950) i delineant de l’Ajuntament de Palma. Visqué al carrer Polvorí, del Terreno (Palma), amb la seva parella, Rosa Pomar. Morí l’11-XII-1960, poc abans de fer els 81 anys.

Margalida Anckermann Ribas (Palma, 1882-1970), filla de l’artista, nasqué a Palma el 6-VI-1882. Serví de model al pare en nombroses ocasions. Es casà amb Vicenç Barceló Noguera. Del matrimoni nasqueren una filla, Maria (1908), i un fill, Vicenç (1911). Morí el 9-VI-1970 a la seva casa del carrer Remolares, de Palma.

Concepció Anckermann Ribas (Palma 1883-1940), filla de l’artista, nasqué a Palma el 24-VI-1883 i hi morí fadrina el 4-III-1940.

Emilia Anckermann Ribas (Palma, 1887 - 1972), filla de l’artista, nasqué a Palma el 6-III-1887. Es casà a la Seu amb Marià Amigó Medinas el 2-II-1912. Tingueren tres fills: Domènec, Ricard i Marià. Morí el 7-VIII-1972.

El seu germà Carles Anckermann Riera (Palma, 1829 - L’Havana, 1909),  marxà a Cuba el 28-VI-1848. Casat amb Isabel Bueno, tingueren (1855) un fill, Carlos Anckermann Bueno, que es traslladà a Mallorca el 1872. Contragué matrimoni en segones núpcies amb Júlia Rafart i tingueren tres fills: María (1866), Margarita (1868) i Jorge Anckermann Rafart (1877-1941), que excel·lí com a compositor, director d’orquestra i intèrpret (contrabaixista) de música.

El germà Antoni Anckermann Riera (Palma, 1833 - València, 1884) va ser tècnic mecànic. S’encarregà de supervisar (1870-1871) la construcció del vapor Lulio a les drassanes de J. W. Dudgeon, de Greenwich (Londres), i en va ser el primer cap de màquines (1871) També ocupà el càrrec de cap de tallers de Ferrocarrils de Mallorca. El 1965 va ser nomenat maquinista de la draga del Port de Palma. Casat amb Pilar Pujol, tingueren tres fills: Encarnació (1863), Margarida (1864) i Jordi Anckermann Pujol (1866). La seva filla, Margalida Anckermann Pujol, va ser la primera dona que es matriculà de batxillerat a l’Institut de Palma i la primera que hi obtingué el títol de batxiller a Palma. Després estudià magisteri i exercí de professora de primària a Establiments.

El germà Joan Anckermann Riera (Palma, 1835 - ?), mestre armer i ferrer, prengué l’ofici del pare i treballà en el seu taller de la Rambla, que rebé en herència. Es dedicà també a la fabricació d’aparells quirúrgics. Casat amb Margarida Castanyer Lladó, tingueren un fill, Jordi (1881) i una filla, Margarida Anckermann Castanyer (1885). Aquesta es casà (1909) amb Sebastià Bauzà Prats, empleat del Banc de Crèdit Balear.


El germà Jordi Anckermann Riera (Palma, 1847 - ?) fou tècnic industrial i es dedicà a la metal·lúrgia i al gravat. Es casà amb Sebastiana Canet Vaquer. Tingueren dues filles, Margarida i Antònia, i dos fills, Jordi i Guillem. La filla Margarida Anckermann Canet (Palma, 1882 - Eivissa, 1972) obtingué el títol de mestra a l’Escola Normal de Palma, es casà amb l’eivissenc Antoni Guasch, pràctic del Port d’Eivissa, i exercí la docència a Santa Eulàlia del Riu (Eivissa), on un carrer duu el seu nom.

Arribada a Palma de Carles V (Ricard Anckermann)

Una de les obres més grans del pintor mallorquí d'origen alemany Ricard Anckermann és la titulada Arribada a Palma de Carles V el 1541. Feta per encàrrec de la Diputació Provincial, es troba dipositada a la part esquerra del replà superior del vestíbul de l'escala de cortesia del Consell Insular de Mallorca. Representa l'emperador agenollat a l'exterior de la Seu mentre venera la Veracreu que li ofereix el bisbe de gràcia Nicolau Montaians. S'hi veuen dos patges, vestits de vermell, el color propi d’Alemanya, que tenen cura del cavall de pel negre de l’emperador, que va vestit de dol a causa de la mort recent de l’ emperadriu. Hi ha dos penons, un amb la imatge de l’àliga imperial alemanya bicèfala i un altre amb la imatge de la Mare de Déu Immaculada. També s’hi veuen els macers de l’Ajuntament amb l’abillament tradicional. El bisbe va acompanyat de dos capellans d’honor amb camis blanc. Els acòlits es presenten amb ruquet blanc i encenser. Els canonges, presidits pel degà, que porta capa pluvial com el bisbe, i un altre canonge amb casulla cel, l’acompanyen i honoren juntament amb Joan Caulelles, jurat en cap, vist d’esquena, que munta un cavall de pel roig, mentre els jurats i cavallers sostenen els pals del pali. Després de l’adoració de la Veracreu, l’emperador es retirà a la Almudaina, on s’hostatjà tres dies. El bastidor de la tela esmentada fa unes mides de 3,20 x 5,20 m. L'obra porta al costat de la signatura la data de 1879.

El dol de la Mare de Déu (Ricard Anckermann)

El pintor mallorquí d'origen alemany Ricard Anckermann Riera (1842-1907) va realitzar nombroses obres d'alt nivell, com ara la decoració i les pintures de la Sala de Ball del Cercle Mallorquí, avui seu de l'hemicicle del Parlament de les Illes Balears, Cèsar davant el bust d'Alexandre Magne, Assalt a l'harem, El Davallament de la Creu, Els Consellers de Barcelona es presenten davant el rei Alfons VArribada a Palma de Carles V el 1541, Lliurament de la Zuda (Rendició del walí de Mallorca al rei Jaume I) i altres. Entre aquestes altres s'ha de citar la tela El dol de la Mare de Déu (El luto de la Vigen), premiada a l'Exposició Nacional de Belles Arts de 1887, actualment dipositada al Museu Diocesà de Mallorca, que l'exhibeix sota el títol nou de La soledad de la Virgen. Cal advertir que el títol original de l'obra, el que li posà el pintor, el que la va identificar durant molts d'anys i el que portava quan va ser premiada és El dol de la Mare de Déu (El luto de la Virgen). Val a dir que és un motiu de satisfacció el fet que aquesta obra magnífica s'hagi recuperat per al públic i que, després de molts d'anys, sigui possible tornar a contemplar-la. L'adquisició de l'obra per part del Museu Diocesà es va fer per donació d'una família que mereix tots els elogis.