Veler "El Palmito"

Pailebot de 108 tones de cabuda, construït el 1845 per Miquel Planas i Ramon Horrach. Costà 1.600 lliures al patró Miquel Alenyà Coll, propietari únic. El 1853 va ser remuntat i aparellat de pollacra goleta. En foren els capitans Joan Alenyà Ginart (1845-1861), Sebastià Pou (1857), Marc Picornell i Miquel Vaquer (1862). Els mestres calafats Verdera i Garrova el desballestaren en el port de Palma a final de 1862.

Joan LLABRÉS BERNAL, “Notícias y relaciones históricas de Mallorca. Siglo XIX (1841-1860)”, t. III, pàg. 206, Societat Arqueològica Lul·liana, Palma, 1859.

Andrea Parietti Giuliani (Bosco di Milano, Milà, Itàlia, 1787 – Palma, 4 de juliol de 1855)

Pintor i decorador. Estudia a l’Acadèmia Carrara de Belles Arts de Bèrgam (Llombardia, Itàlia). Obligat a servir en l’exèrcit de Napoleó, fuig i es refugia a Mallorca (1811). A Palma es casa (1814) amb Magdalena Rigo Seguí. Del matrimoni naixen tres fills pintors: Francesc, Josep i Miquel. A l’entorn de 1840 torna a Bèrgam per conèixer les noves tècniques de pintura al fresc, que introdueix a Mallorca.

Pinta la cúpula de l’ermita de Betlem (Artà), la façana i la llotja del Casal Solleric (Palma) i vàries cambres de Can Montenegro, Can Billón i Can Formiguera. A l’oli pinta nombroses teles. Entre elles, Oració a l’Hort, per al convent de les monges de Sineu, La visitació per a l’església parroquial de Consell (Mallorca) i el seu autoretrat.

El seu estil respecta les pautes neoclàssiques que predominen a l'escola de Bèrgam. Té una entrada a la GEM i comparteix amb el fill Francesc una entrada a la Gran Enciclopèdia de la Pintura i l’Escultura a les Balears. Mor a Palma als 68 anys.

Bibliografía

GEM, 12, 362.

Margalida TUR, “Andrea Parietti Giuliani”, ‘La Pintura i l’Escultura a les Balears’, t. 3, pàg.407-408, Palma, 1996.

Joan LLABRÉS BERNAL, “Notícias y relaciones históricas de Mallorca. Siglo XIX”, t. III, pàg. 693, Palma, 1959.

Francesc Parietti Rigo (Palma 1814-1900 ca.)

Pintor i professor de dibuix i de pintura. Fill d’Andrea Perietti Giuliani (1787-1855), natural de Bosco di Milano (Itàlia), i de Magdalena Rigo Seguí, és germà de dos pintors, Josep i Miquel Parietti Rigo. El seu pare en ser obligat a servir a l’exèrcit de Napoleó, fuig i es refugia a Mallorca (1811), on pinta i es casa.

Aprèn a dibuixar amb el pintor Guillem Ferrer. Quan té uns 17 anys (1831), es trasllada a Itàlia per ampliar la formació a l’Acadèmia Carrara de Belles Arts de Bèrgam (Llombardia, Itàlia), on s’havia format el pare. Allà aprèn les tècniques de la pintura al fresc, al tremp i a l’oli. Acabada la formació (1834), durant 12 anys treballa al costat de Giuseppe Gotti (1779-1846), director i professor de l’esmentada acadèmia. Després del traspàs de Gotti, continua com a professor del centre durant 6 anys. L’abril de 1854, amb 40 anys, torna a Mallorca reclamat pel pare i es dedica a les dues tasques que domina: l’ensenyança del dibuix i de la pintura i l’exercici de la professió. Va estar 23 anys a Bèrgam (Itàlia).

Seu de l'Acadèmia de Carrara de Bèrgam

El 1860 és nomenat acadèmic numerari de l’Acadèmia de Belles Arts de Palma i el 1862 és professor substitut. Poc després, és designat professor ajudant de l’Escola de l’esmentada acadèmia. Posteriorment, és nomenat professor titular de l’assignatura de “Ropatges, l’antic i anatomia del cos humà”. El 1892 és designat subdirector del centre, arran del decret de separació de les Acadèmies i les Escoles.

Realitza obres de temàtica històrica i religiosa. El 1864 presenta una sèrie d’obres religioses a l’Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid. Amb l’ajut de dues alumnes monges agustines, pinta la capella de la casa mare de les Germanes Agustines de l’Empar, a Palma.

Destaca com a retratista de personatges de la burgesia mallorquina, de la seva pròpia família i d’alguns polítics, militars i terratinents locals. Són seus els retrats del comerciant, navilier i terratinent Marià Fuster i Fuster “Polla” (1859), Catalina Coll (1866), Joan Vanrell Ferrà, batle de Palma (1867), Magdalena Vidal (1867) i molts altres. Els fons dels retrats, gairebé monocroms, són de tons obscurs i pràcticament uniformes.

Com a decorador fa les pintures de la sala bona de can Vidal, al carrer de la Concepció, de Palma, amb temes al·legòrics. També fa treballs de restauració , com ara la del retaule medieval de Sant Bernat, actualment en el Museu de Mallorca.

Treballa en el marc de l’estil neoclàssic, en el que s’ha format i d’acord amb el que ha treballat a Itàlia els anys en què hi ha residit. És recordat per la seva afecció a les composicions de petit format. Les seves obres presenten una sobrietat i austeritat notables, una descripció realista de les formes i una concepció naturalista dels paisatges que acompanyen alguns retrats, segons els patrons de l’escola de Bèrgam.

Té el domicili i el taller de pintura al carrer dels Apuntadors (Palma). Mor a una edat avançada. Té una entrada a la GEM i una altra a la Gran Enciclopèdia de la Pintura i l’Escultura a les Balears.

Bibliografía

Lluís RIPOLL i Rafel PERELLÓ, “Francisco Parietti”, ‘Las Baleares y sus pintores’, pàg. 44, L. Ripoll editor, Palma, 1981.

Margalida TUR, “Parietti Rigo, Francesc”, ‘La Pintura i l’Escultura a les Balears’, t. 3, pàg. 407-408, Palma, 1996.

Joan LLABRÉS BERNAL, “Notícias y relaciones históricas ...”, t. III, pàg. 635, Palma, 1959.

GEM, 12, 362.