viernes, 31 de octubre de 2014

Margalida Comes Camps (Alaior, Menorca, 25 de novembre de 1892 - Exeter, Anglaterra, 28 d’agost de 1973)

Biòloga, pedagoga i professora. Filla del mestre d’ecola progresista Gabriel Comas Ribas, natural d’Esporles (Mallorca), i de Rita Camps Mus, natural de Maó (Menorca). És la la gran de cinc germans (Margalida, Aina, Joan, Maria i Conxa). Cursa el batxillerat com a alumne lliure a l’Institut de Segon Ensenyament de Palma amb qualificacions molt brillants fins al punt que el seu expedient acadèmic, considerat el millor de la història del centre, incorpora excel·lents amb matricula d'honor en totes les assignatures llevat de cinc (llatí I, llatí II, dibuix, gimnàstica I i gimnàstica II) culmina amb l’obtenció del grau de batxiller amb la qualificació de premi extraordinari a la convocatòria del juny del 1910. La seva germana Maria i el seu germà Joan també varen ser alumnes brillants de l’Institut esmentat. A més va tenir dues germanes més (Aina i Conxa). Acabat els estudis de batxillerat, cursa la carrera de magisteri a l’Escola Normal de Palma. Després de viatjar per Europa amb el pare durant uns mesos, s’estableix a Albi (Carcasonne, França) durant vuit mesos com a repetidora de llengua castellana, mentre obté al Brevet élémentaire, títol que l’habilita per impartir l’ensenyament primari a França. De retorn a Espanya, ingressa a l’Escola d’Estudis Superiors de Magisteri de Madrid, on es prepara  per a la docència a les Escoles Normals. Durant els anys d’estudi (1912-1915) assisteix a les classes pràctiques que dirigeix el professor Josep Fuset i Tubià en el Laboratori de Biologia Marina de les Balears. Acaba els estudis el 1915 amb el número u de la secció de ciències. El setembre de 1915 s’incorpora com a professora numerària de física, química i història natural a la Normal de Santander. El 1921 inicia la carrera de Ciències Naturals a Madrid i comença a treballar per a l’obtenció del doctorat en ciències naturals a la Universitat de Barcelona (1928), mentre passa a treballar a l’Escola Normal de Tarragona, de la que és directora. Passa, després, a l’Escola Normal de la Generalitat de Catalunya i el 1933 s’incorpora com a professora a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona. Abans de la fi de la guerra civil es trasllada a Anglaterra amb el seu marit, Guillem Bestard Cànoves, pintor i fotògraf pollencí, amb qui es va casar el 1931. Passats els anys va compaginar l'estada a Anglaterra, on exerceix la docència a Devon, i a Pollença. Publica nombrosos treballs de caràcter científic i pedagògic. Té una entrada en el Diccionari Biogràfic de Dones i una altra en el Diccionari biogràfic de la Real Academia Española de la Historia.


Bibliografia

DICCIONARI BIOGRÀFIC DE DONES, Margalida Comas i Camps.

DICCIONARI BIOGÁFICO ESPAÑOL, Real Ecademia Española de la Historia.

MUJERES EN BIOLOGIA, Margarita Comas Camps.

VIQUIPEDIA, Margalida Comas i Camps.

María Angeles DLGADO MARTÍNEZ. Margalida Comas Camps (1892-1972), científica i pedagoga, Govern de les Illes Balears, Palma, 2009.

GEM, 18, 389.

domingo, 26 de octubre de 2014

Encarnació Vinyes Olivella (Lleida, 1919 – Palma, Mallorca, 11 de desembre de 2003)

Professora i activista cultural. Filla de Gabriel Vinyes i germana de Cèlia Vinyes, estudia a Lleida i a Palma, on la família es trasllada quan el pare ocupa la càtedra de pedagogía de l’Escola Normal de Palma. Cursa el batxillerta i es titula el 1939. A la Universitat de Barcelona es llicencia en filosofia i lletres (1948). Imparteix classes a estudiants que preparen oposicions a places de mestres d’escola públics. Posteriorment fa classes de llengua castellana a l’Escola de Formació del Professorat d’Educació General Bàsica de Palma. Més tard treballa a l’ensenyament secundari en els IES Joan Alcocer i Antoni Maura. Casada amb Joseph M. Llompart de la Peña, dóna suport a l’Obra Cultural Balear (OCB). I a la promoció cultural a l’illa mitjançant l’organització de tertúlies, conferències, debats, representacions teatrals, etc. Vídua des del 1993, el 2002 rep el premi Ramon Llull del Govern de les Illes Balears.


Bibliografía

GEM, 23, 381


Diccionari biogràfic de dones, Encarnació Viñas Olivella

Salvador Galmés Sanxo (Sant Llorenç des Cardassar, Mallorca, 9 de març de 1876 – 25 d’abril de 1951)

Narrador i assagista. Estudia al Seminari de Mallorca i és ordenat de prevere (1904). Tot seguit, cursa el batxillerat a l’Institut de Palma (1904-1905) i es llicencia en dret civil i canònic a la Universitat de Barcelona (1907). Ocupa diversos càrrecs a la Cúria diocesana de Mallorca. Escriu narracions curtes, que publica a la premsa de Mallorca i de Catalunya. Guanya dues vegades el premi extraordinari dels Jocs Florals de Barcelona. Són obres seves les narracions breus Negrures i La dida i la novel·la Flor de card. Després de la seva mort es publiquen en quatre volums les seves obres completes a cura de Pere Rosselló Bover. Publica articles i escrits sobre temes diversos i sobre la figura de Ramon Llull. Tradueix del llatí al català obres de Cató, Ciceró i altres. Transcriu i prologa els volums del V al XX de les Obres de Ramon Llull.


Bibliografia

GEM, 6, 142-143.




domingo, 19 de octubre de 2014

Josep Sureda Blanes (Artà, 1890 – Barcelona, 25 de maig de 1984)

Químic, investigador i escriptor. Estudia el batxillerat a l’Institut General i Tècnic de Palma. Es llicencia en farmàcia a la Universitat de Barcelona (1911) i es doctora a la Universitat de Madrid (1915). Becat, amplia estudis a la Universitat de Munic (1913-1914) i a l’Escola Politècnica de Zuric (1915-1918). De retorn a Mallorca (1921), és director de la fàbrica d’adobs químics de Porto Pi. Posteriorment va a Astúries a treballar a la fàbrica d’amoniac de La Felguera. El 1933 torna a Mallorca per dirigir Indústries Agrícolas de Mallorca (1933-1952). És president de l’Associació per a la Cultura de Mallorca (1934-1936). És acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Palma (1953-1984). És nomenat (1962) acadèmic corresponent de l’Acadèmia de Farmàcia de Barcelona. El 1983 és proclamat doctor honoris causa de la UIB. Com a escriptor publica El paisatge d’Artà, Mallorca i la tradició tècnica (1958), La creació científica (1963), Orfila i la seva època (1969), Jovellanos a Bellver (1947), Chopin a Mallorca (1954), Mallorquins d’ahir (1974) i altres. Traduí de l’alemany al castellà els dotze toms de Die Balearen, de l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria. L’IES de Son Gotleu i un carrer de Palma duen el seu nom. Casat, és pare de Josep Lluís Sureda Carrión, economista, i d’Alfons Sureda Carrión, diplomàtic. Resident a Palma, mor a Barcelona als 93 anys d’edat.

lunes, 13 de octubre de 2014

Francesc Xavier de la Rosa Mayol (Palma, Mallorca, 25 de novembre de 1912 – 22 de gener de 1999).

Enginyer naval i militar. Estudia el batxillerat a l’Institut de Palma amb la promoció de 1922-1928, de la que fa part juntament amb Pere Sureda Montaner, Tomàs Blanes Nouvilas, Rosa Obrador Parpal i altres. Cursa estudis d’enginyeria naval, es titula i passa a treballar a El Ferrol fins que el 1941 funda a Palma l’empresa Astilleros de Mallorca i n’ocupa la direcció general. Posteriorment promou la creació de la fàbrica de cervesa Pipps Española S.A. i poc després crea el Club de Mar a Palma, un port esportiu luxós, que amplia en diverses etapes. Casat amb Alícia Maura, són pares de tres fills( Javier, Álvaro i Borja).



Bibliografía

J. PLA, “Las Orlas”, P. i P. ed., pàg. 47, Palma, 1989.

GEM, 3, 316, Club de Mar de Mallorca.



domingo, 12 de octubre de 2014

Ernest Guàrdia Amer (Palma, Mallorca, 1914 – 1979).

Fotògraf. Fill d’Ernest Guàrdia Llaurador (Barcelona, 1881 – Palma, 1951), estudia el batxillerat a l’Institut General i Tècnic de Palma amb la promoció 1924-1930, de la qual fa part juntament amb Antoni Salvà Ábalos, Joan Miralles Lladó, Francesc Suau Saiz i altres. Acabats els estudis es posa a treballar a l’estudi fotogràfic fundat pel seu pare el 1910, ubicat al carrer del Pas d’en Quint, de Palma. Es fa càrrec de l’establiment els anys setenta. Col·labora amb publicacions il·lustrades com Baleares. Disposa d’una clientela nombrosa i addicta, signa els treballs que fa amb el nom i els dos llinatges, característica que els singularitza i els dota d’una aureola d’obres d’autor. Esdevé un dels fotògrafs de més anomenada de la Palma del seu temps al costat de Gaspar Rul·lan. És president de l’Agrupació Fotogràfica de Mallorca (1951-1961). Mor a Palma als 65 anys.


sábado, 11 de octubre de 2014

Lluís Ripoll Arbós (Palma, Mallorca, 1913 - Palmanyola, Bunyola, 17 d’octubre de 2000)

Periodista, escriptor i editor. Estudia el batxillerat a l’Institut General i Tècnic de Palma amb la promoció que es titula el 1929, de la qual fa part juntament amb Josep Font Trias, Bartomeu Mestre i Mestre, Bartomeu Rosselló Pórcel i altres. Comença els treballs periodístics a La Almudaina (1938), és col·laborador i, postirorment, cap de redacció de la revista Destino (1963-1969). El 1969 es fa càrrec de a subdirecció del Majorca Daily Bulletin. També és redactor del Diario de Mallorca. Publica treballs sobre temes d’art, pintura i pintors, com Las Baleares y sus pintores 1836-1936 (1981). Amb Rafel Perelló Paradelo. Escriu llibres de gastronomia i altres temes d’interès local. El 1949 adquireix la imprenta de Mossèn Alcocer. Com a editor publica edicions facsímils de L’Ignorancia, La Roqueta, Cronicon Mayoricense i altres. És acadèmic numerari de l’Acadèmia de Belles Arts de Palma (1989-2000).. Té una entrada a la GEM i una a la GEC.


Bibliografía

GEM, 14, 306.

GEC, Lluís Ripoll i Arbós.


Lluís Alemany Vic (Maó, Menorca, 1912 – Palma, Mallorca, 15 de març del 1983).

Farmacèutic i bibliòfil. Estudia al batxillerat a l’Institut General i Tècnic de Palma amb la promoció que es titula el 1928, de la que fa part juntament amb Josep Font Trias, Lluís Ripoll Arbós, Bartomeu Rosselló Pórcel, Bartomeu Mestre i Mestre i altres. A Palma obre la Farmàcia Alemany i exerceix la docència a diversos centres escolars. També munta la Ferreteria Sant Miquel, que ubica al carrer de Sant Miquel, de Palma. Entre el 1940 i la seva mort reuneix una gran col·lecció de documents gràfics per fer els catàlegs de la premsa periòdica de les Balears. Amb el tom corresponent a Mallorca (inèdit) guanya el premi Ciutat de Palma d’investigació. Reuneix una biblioteca de més de 15.000 volums, que cedeix al Consell Insular de Mallorca. Publica diversos estudis sobre la història de la impremta i la història militar de Mallorca.Té una entrada a la GEM i una altra a la GEC.



Bibliografia

GEM, 1, 99.

GEC, Lluís Alemany i Vich


Bartomeu Fortesa Pinya (Palma, 1894 – Palma, Mallorca, 7 de juliol del 1957).

 Enginyer agrònom, escriptor i professor. Estudia a l’Institut General I Tècnic de Palma amb la promoció que es titular el 1911. Tot seguit cursa la carrera d’enginyer agrònom a Barcelona. Entre 1935 i 1947 és director de la Cooperativa Agrícola de Felanitx i, alhora, professor de l’Institut de Felanitx. Escriu poemes que recull a Dansa de les hores (1955), articles de crítica literària, que reuneix a Espectroscopi (1954) i traduccions al català de poemes francesos com els de Jean de la Bruyère, que reuneix sota el títiol de Roses de França (1953). Publica col·laboracions a La Nostra Terra. L’obra no publicada en vida s’edita el 2009 en el volum Les veus estèrils. Obra poètica: poemes lírics, obra satírica i traduccions. És el germà menor de Miquel i Guillem Fortesa Pinya. Casat amb Elisa Pujol, són pares de quatre fills: Aina, Bartomeu, Elisa i Francesc. Mor a Palma als 63 anys. Té una entrada a la GEM i una altra a la GEC.



Bibliografia

GEM, 6, 27

GEC, Bartomeu Forteza i Pinya


viernes, 10 de octubre de 2014

Magí Verdaguer i Callís (Vic, Osona, 1849 – Palma, Mallorca, 1925).

Professor. Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, es presenta a oposicions a càtedra d’institut, que guanya. Exerceix als instituts de Maó (Menorca), Segovia, Logronyo, Tarragona, Barcelona i Palma. El 1893 fixa la residència familiar a Palma (1893-1925), on ocupa la càtedra de retòrica i poètica (1893-1900), la de llengua i literatura (1900-1911) i la de llengua llatina (1911-1919). Alhora exerceix el càrrec de secretari (1902-1919) i el de director en funcions (entre febrer i novembre del 1919). Jubilat el 1919, és nomenat director honorífic (1922-1925). Tradueix al català textos llatins d'Horaci, Virgili i Teòcrit i escriu algunes obres com el manual Lengua latina, ejercicios de traducción y análisi. Mor a Palma als 76 anys. Són fills seus Màrius i Joaquim Verdaguer Travessí. Té una entrada a la GEC i una a la GEM.



Bibliografia

GEC, Magí Verdaguer I Callís

GEM, 18, 77.