El gelater Lázaro de l'Institut serví els alumnes dels Instituts Ramon Llull i Joan Alcover (Palma), de les Escoles de Comerç, Arts i Oficis i Normal de Mestres, situades en el lloc antigament anomenat camp del Tirador, durant uns 40 anys, entre els darrers anys 30 i els primers anys 80 del segle passat. Treballa com a venedor ambulant de llepolies a l'hivern i de
gelats a la primavera i a l'estiu. L’especialitat de l’hivern eran unes pomes
petites cobertes de caramel de sucre. Les preparava ell a casa seva. També
tenia moneatos torrats, cacauets, nesples i llepolies per a les noies. Els
gelats (talls de “mantecado” servits entre dues neules ben quadrades) eren de la casa Frigo. No
faltaven els “polos” de sabors per triar (taronga, llimona, fresa, menta...). Tenia
el costum de posar el taulell o el carret, segons l’època de l’any, al costat
de la porta d'accés del centre i era conegut i apreciat per tots. Climent Garau Arbona i Francesc de Borja Moll Casesnoves a les seves memòries autobiogràfiques parlen expressament d’ell. Durant els anys de la guerra va estar tancat a Can Mir.
Els anys 70, a proposta d’un nombre
elevat d’alumnes, en col·laboració amb la direcció, rep un homenatge consistent
en la seva investidura com a alumne honorari del centre. Va ser una festa multitudinària
i molt emotiva, que tingué lloc en el saló d’actes (actual biblioteca municipal )
ple a vessar. Làzaro hi assisteix trasbalsat i commogut. Perquè no hi faltàs
res, el director li imposa la beca i li dedica unes paraules d’elogi i de
reconeixement.
Els records són febles i trencadissos, però el
d’en Lázaro es manté viu en la memòria de unes quantes generacions d’alumnes
dels centres esmentats abans. Quan li sobrava temps i els dies no lectius,
voltava per Palma passejant la seva oferta, però el seu lloc preferit, el seu
lloc propi i natural, era situat al costat de les escales d’accés al vestíbul
de l’Institut.