William Degouve de Nuncques (Monthermé, Ardenes, França, 28 de febrer de 1867 – Stavelot, Valònia, Bèlgica, 1 de març de 1935)

Pintor. Nat a França, fill de pares francesos, emigra amb la família a Bèlgica després de la guerra franco-prusiana (1870-1871). Anys més tard obté la nacionalitat belga i és considerat per tots com un pintor belga. Comença la formació de manera autodidacta, per bé que assisteix a l’acadèmia d’Ixelles i posteriorment rep orientacions i consells dels pintors simbolistes Jan Toorop (1858-1928) i Henri Groux. (1866-1930).

Es relaciona amb el grup literari simbolista de la Jeune Belgique i és membre del Cercle des XX (1884-1893). Més endavant de la Libre Esthétique (1893-1914). Exposa per primera vegada al Saló de París de 1890 i torna a fer-ho al de 1894. Participa a diverses exposicions col·lectives a Holanda i realitza el decorat de l’obra Interior (Intérieur), de Maurice Maeterlink (1862-1949), que es representa a París. Exposa individualment a Rotterdam (1898) i a la Haia (1899). Aquests anys passa per una llarga etapa mística, que el porta a focalitzar l’atenció en treballs de caràcter religiós i en pintura per a esglésies.

William Degouve, Tempesta a Cala Sant Vicenç, pastel/paper, 1900-1901

Acompanyat de l’esposa, la pintora i naturalista Juliette Massin, visita Mallorca, on resideix entre l’agost de 1899 i el gener de 1902, llevades algunes interrupcions per fer alguns viatges, sobretot a Barcelona, que visita vàries vegades aquests anys. Es relaciona amb pintors i escriptors modernistes com el crític Miguel Sarmiento i els pintors Antoni Gelabert, Santiago Rusiñol i Joaquim Mir. També es relaciona amb l’empresari i terratinent  Ricard Roca Amorós, el pintor Gaspar Terrassa, que domina la llengua francesa, i amb el capellà afeccionat a la fotografia, Ferran Moragues, promotor de les fotografies de les coves del Drac (Manacor) il·luminades amb llum de torxes i bengales. L’estada a Mallorca fa part d’una volta per Europa que fa del pintor entre 1895 i 1914. La pintura de Degouve influeix, sobretot, en la Joaquim Mir i, en menor mesura, en la de Sebastià Junyer Vidal, Antoni Gelabert i altres pintors.

Durant l’estada a Mallorca, recorre l’illa en busca de temes. Pinta a Pollença (Cala Sant Vicenç, Cala Bóquer, etc.), Deià, Llucalcari (Costa de Llucalcari), Sóller (Tarongers de Sóller), Manacor (Coves del Drac), Palma (Badia de Palma), etc. Acabada l’estada a l’illa, visita Barcelona, on presenta una exposició a la Sala Parés (1902) i, tot seguit, visita Itàlia. El 1910 pateix una crisi religiosa que li produeix un estat depressiu i d’angoixa, que es reflecteix en la pintura del moment. Exposa a Brussel·les (1908) i a Lieja (1912). En ser ocupada Bèlgica pels alemanys durant la Primera Guerra Mundial, es trasllada a Holanda. Acabada la guerra torna a Bèlgica. El 1919 mor l’esposa i ell entra en una llarga etapa de depressió i inactivitat. Han de passar uns quants anys perquè reprengui els pinzells. Es trasllada a Stavelot (Lieja), on es recupera i treballa entre 1923 i 1928. El 1928 a causa d’una invalidesa progressiva que el deixa immobilitzat es veu obligat a abandonar tota activitat. Mor a Stavelot el febrer de 1935.

William Degouve de Nuncques, El bosc misteriós, olitela, 1900-1901

William Degouve, Es Colomer (Formentor, Mallorca), oli/tela, 1900-1901

Durant l’estada a Mallorca pinta paisatges en els que combina realisme i simbolisme modernista. Els seus treballs constitueixen les primeres obres que es fan a l’illa en el marc de les primeres manifestacions de la nova pintura. Les obres de Degouve avancen posteriorment en l’àmbit del simbolisme i algunes d’elles anuncien  l’emergència de la pintura expressionista i surrealista. A Mallorca pinta el que se veu i, també, el que no es veu, però que el pintor capta a través de la seva percepció subjectiva. Eleva els paisatges reals amb interpretacions imaginàries, somniades o creades per la fantasia. En alguns casos la relació entre la pintura i el model real és escassa o gairebé nul·la. En altres ocasions barreja referència reals amb elements que situen la composició en un món agitat, misteriós i inquietant. D’altra part, s’agrada de pintar escenes de tempestes, mars braves i cels amenaçadors, que susciten temor i angoixa.

 Amic de la vida al camp i de la natura i afeccionat a viatjar i conèixer nous indrets i noves cultures, fa una obra  que tracta temes diferents tot al llarg d’una trajectòria complexa que, a partir de posicions impressionistes, anticipa gradualment elements de la futura pintura surrealista i de la pintura expressionista. La producció que fa a Mallorca correspon a una de les etapes més sòlides i atractives de la seva producció, segons alguns especialistes. Segons Pardo-1993 el catàleg de les seves obres s’eleva a 700 o 800, entre pintures, pastels, dibuixos i litografies.

Degouve fa ús de transparències per incrementar les sensacions de lluminositat. La pinzellada s'aplica a còpia de punts, amb trets allargats paral·lels o amb combinacions d'amdues tècniques. Cerca que els treballs a l'oli tenguin l'aspecte vaporós dels pastels. Predominen els colors freds, sobretot els blaus (Cala Bóquer) i els verds (Cala Sant Vicenç) i de vegades els blancs (Ametller de Mallorca). L'estada a Mallorca es perllonga perquè a l'illa hi troba un paradís de formes que semblen primitives i irreals (Cala Bóquer, Ametllers de Mallorca, Coves del Drac...) o d'indrets esponerosos que semblen intactes i resulten sorprenents (Cala Sant Vicenç), que són les que busca. D'altra part, hi troba elements agitats i tempestuosos (Tempesta a Cala Sant Vicenç) i passatges dominats per la calma (Badia de Palma).

A l’illa resten poques obres. A l’exposició que fa el 1902 al Cercle Mallorquí adquireixen obres seves Ricard Roca Amorós, el Cercle Mallorquí (a canvi dels drets d’ús de les seves instal·lacions), l’Ajuntament de Palma i el poeta Joan Alcover. El 1993 la Fundació Barceló adquireix en el mercat internacional l’obra Cala Bóquer (1900-1901). Són moltes les obres de Mallorca que es conserven a Museus, col·leccions institucionals i col·leccions privades de Bèlgica, Holanda i França.

William Degouve de Nuncques, Ametllers de Mallorca, oli/tela, 1900-1901

William Degouve, Tempesta a la costa nord de Mallorca, oli/tela, 1900-1901

Hi ha obres seves al Museu d’Ixelles (Brussel·les, Bèlgica), Museu Reial de Belles Arts de Bèlgica (Brussel·les, Bèlgica), Krröler-Müller Museum (Otterlo, Holanda), Museu Central (Utrecht, Holanda) i al Museu d’Art Modern i Contemporani “Es Baluard” (Palma). També n’hi ha al Parlament de les Illes Balears, Ajuntament de Palma i a la Fundació Barceló.

El 1935, poc després de la desaparició de l’artista, li dedica una exposició antològica d’homenatge la Galeria Dietrich (Brussel·les). El 1936 es fa una exposició d’homenatge a la Galeria Buffa (Anvers, Bèlgica). El 1937 es presenta un grup d’obres seves en el refectori de l’abadia d’Stavelot (Lieja, Bèlgica). El 1954 l’Ajuntament d’Schaerbeek (Bèlgica) presenta una exposició del pintor. El 1963 el Museu de l’antiga abadia d’Stavelot li dedica una exposició. El 1993 una obra seva fa part de l’exposició “100 anys, 100 pintors (1893-1993)”, que el Govern Balear i el Consell Insular de Mallorca presenten a sa Llonja i a la Sala Guillem Mesquida (Palma). El 2012 es fa l’exposició “William Degouve de Nuncques, pintor del misteri” al Kröller-Müller Museu (Otterlo). El 2013 una obra seva fa part de l’exposició “Mallorca y la interpretació del paisatge. Obres de la col·lecció del Museu d’Es Baluard” (Palma).

William Degouve, Coves del Drac (Manacor), oli/tela, 1900-1901

Bibliografia (selecció)

José M. PARDO, “Degouve de Nuncques, William”, ‘La Pintura i l’Escultura a les Balears’, pàg. 95-99, Promomallorca ed., Palma, 1996.

CATÀLEG-1993, “100 anys, 100 pintors (1893-1993)”, exposició homenatge a Última Hora amb motiu del seu centenari, maig-juny, Govern Balear i Consell Insular de Mallorca, pàg. 34 i 130, Palma, 1993.

Lluís RIPOLL i Rafel PERELLÓ, “William Degouve de Nuncques (1867-1935)”, ‘Las Baleares y sus pintores’, pàg. 110-112, Lluís Ripoll editor, Palma, 1981.

Ricard BRU i TURULL, “William Degouve de Nuncques”, www.ricardb.wordpress.com, agost 2013.

William Degouve, Tarongers de Sóller (Mallorca), oli/tela, 1900-1901

William Degouve, Costa de Llucalcari (Mallorca), 1900-1901

William Degouve de Nuncques