viernes, 17 de junio de 2011

Manel Sorà Bonet (Eivissa 1901 - 1980 c.)

Catedràtic i director d’Institut, animador cultural i artístic, soci i directiu de Creu Roja.

Fa els estudis primaris i secundaris a Eivissa (1911-1918). Estudia a la Facultat de Lletres de la Universitat de Barcelona i, després, a la de Madrid, on es llicencia (1924) i s’especialitza en geografia i història. Durant un temps exerceix de professor ajudant del geògraf Manuel de Terán a la Universitat de Madrid. A proposta de Ramon Menéndez Pidal i Claudio Sánchez-Albornoz exerceix de professor a l’Instituto Escuela, de Madrid (1921-1925).

Establert a l’illa, accepta fer-se càrrec (1925), juntament amb Joaquim Albergar Barberán, del col•legi municipal. Albergar és el director i ell el secretari. Guanya per oposició la càtedra de geografia i història de l’Institut de Segona Ensenyança Santa Maria, d’Eivissa, i n’és designat director (1934), càrrec que ocupa fins a la seva jubilació (1971), durant 37 anys. Durant el seu mandat com a director, es construeix i inaugura el nou edifici del centre (1962). És professor de gramàtica i cal·ligrafia (1934) de l’Escola d’Arts i Oficis.

És president (1939-42) de la junta directiva Ebusus, societat cultural i artística. Durant la seva presidència es reprenen les activitats associatives, artístiques i culturals. Publica articles de recerca històrica, com el titulat “Restos de la edad de bronce en Ibiza y Formentera”, (100). És vicepresident de l’Agrupació d’Estudis Eivissencs “Ca Nostra”. Impartí conferències sobre art, història, música i etnografia.

Com a voluntari i soci de Creu Roja, és vicepresident primer de l’assemblea insular en dues ocasions (1932-1936) i (1937-40). És president en funcions entre el setembre de 1936 i gener de 1937.