Guillem Nadal Blanes (Palma, 28 de febrer de 1911 – Zuric, Suïssa, 17 d’agost de 1976)

Diplomàtic i escriptor. Estudia el batxillerat al Col·legi de la Salle de Palma i s’examina a l’Institut amb la promoció que es titula el 1921-1927. Són condeixebles seus Gabriel Alomar Esteve i Ramon Rotger Moner, entre altres. Es llicencia i es doctora en filosofia i lletres i en dret a la Universitat de Madrid. El 1933 ingressa a la carrera  diplomàtica. Ocupa diversos càrrecs a Madrid, Berna, Londres, Bonn (1953-1958) i Puerto Rico (1964). És ambaixador a la Índia (1965-1974) i, posteriorment, a Turquia (1975-1976). Participa en la fundació de l’Obra Cultural Balear i és magister de la Maioricensis Schola Lul·lística. Com a escriptor publica 14 sonets i una cançó (1973). Tradueix al català obres d’autors alemanys i russos, com Rilke, Thomas Mann i Puskin. Escriu una antologia de poetes russos (1981). Mor als 65 anys durant un viatge d’Ankara a Mallorca, on té la seva residència habitual (Son Comparet, Son Servera, Mallorca). Té una entrada a la GEM i una altra a la GEC. El 2006, amb motiu del 30è aniversari de la seva mort, l’Editorial Moll li dedica un llibre d’homenatge. El 15 d’abril del 2011 la Universitat de les Illes Balears i la llibreria Ágora li dediquen un acte d’homenatge en el que intervenen Damià Pons, Gerard Adrover, Joan Manel López Nadal i Gonçal López Nadal. El desembre del 2011 l’OCB de Manacor li dedica una conferència a càrrec de Gonçal López Nadal amb motiu del centenari del seu naixement.

Bibliografia

GEM, 11, 333-334.

GEC, Guillem Nadal i Blanes