domingo, 28 de marzo de 2010

Bartomeu Planas Rosselló (Palma 18-II-1892 - 4-VIII-1977)

Empresari i col•leccionista.

Fill d’Antoni Planas Franch, batle de Palma (1903-05), es va casar amb Catalina Alenyà Ribas (Palma 1891-1961). A la mort d’aquesta es casà (1961) amb Joana Ferrer. En enviduar (1963) per segona vegada, es casà amb Caritat Ramon.

Com a contractista d’obres treballà (1917-27) per a la Junta del Port de Palma en l’ampliació del moll nou i en l’engrandiment de l’espigó de la consigna. En els anys 40 i 50 va explotar una draga que treballà de manera continuada per a la Junta del Port de Palma en la neteja del fons del port. Fou copropietari d’una plataforma de producció de musclos. Va ésser fins al 1928 delegat de la companyia Shell a les Balears. Durant més de 30 anys (1928-62) va ser el director de l’Agència Comercial de CAMPSA a les Balears.

Fou soci fundador de la Mutualitat d’Accidents de Mallorca (1923), que posteriorment canvià (1936) el nom pel de Mútua Balear. També participà en la fundació de la companyia d’assegurances Mare Nostrum S.A., de la qual fou vocal del consell d'administració, president (1958-70) i president d’honor (1970-76).

Reuní una àmplia col•lecció de quadres a l’oli, dibuixos i aquarel•les de vaixells de la marina mercant de les Illes dels s XVIII i XIX, la qual va vendre (1963) per manca d’espai a Bartomeu March Servera. Reunia peces singulars, com l’oli s/ tela de la corbeta “Rafael Pomar”, pintada (1875) a Liverpool per William Howard Yorke (1847-1921); la corbeta “Ignasi Fuster”, pintada (1879) per Francesc Vidal i Vidal; la corbeta menorquina “Juanita Clar”, pintada per Joan Font Vidal; els vaixells mercants “La jove Beatriu” i “El jove Marià”; aquarel·les de Josep Pineda Guerra, etc. El 2003 la col·lecció (quadres, maquetes, bruixoles, llibres de bitàcora i altres peces) es va posar a la venda en diverses subhastes. Més de setanta quadres de la col·lecció, juntament amb elements d'altres procedències, es varen subhastar el 12 de juny de 2003 a la seu de Christie’s a Londres. Altres peces es varen subhastar a Sotheby's de Londres i a Subastas Duran, de Madrid. La col·lecció es va dispersar.

Afeccionat als esports nàutics, la navegació i la pesca, disposà d’un bot a vela i motor (“El valent”) i, a mitges amb Ernest Escalas Chamení, d’un iot (“El grec”). També adquirí peces rellevants de pintura ("Primavera", d'Herman Anglada Camarassa, i "Amoríos (Can Macari)", de Francesc Bernareggi) i mobles (el magnífic joc complet del dormitori de Lady Hamilton a Maó). Morí a Palma als 85 anys.

Jaume Alenyà Ginard (Palma, Mallorca, 4 de febrer de 1869 - 26 de gener de 1945)

Arquitecte. Estudià i es titulà a l’Escola Superior d’Arquitectura de Madrid. Primer de tot establí el seu despatx professional al carrer Victòria, núm. 7, de Palma. Després el va passar al carrer de Sant Bartomeu, núm. 17, i finalment el va instal·lar al carrer de la Farina, de Palma. Es casà (1903) amb Francisca Pujol Medinas.

Va ser un dels arquitectes més actius i prolífics de Mallorca. Segons l’estudi de Dolors Ladaria “La arquitectura en el ensanche de Palma, 1903-1927”, 215 projectes (33,75 %) d’un total de 637 presentats (1903-27) a l’Ajuntament de Palma eren d’ell.

Són seus els projectes del Teatre Líric (Palma, 1900-02, enderrocat el 1968), l’edifici de la Peixateria (Llucmajor), sa Quartera (Inca, 1920 c.), Can Pomar (Plaça de la Porta Pintada, Palma, 1912), Can Osones (Palma, Via Roma, 1915-17), l’edifici d’habitatges amb planta en forma d’u dels socis Marquès i Planas (Via Roma, Via Portugal, Santiago Rusiñol i Joaquim Botia, Palma, 1915-17), l’Hotel Ciutat Jardí (1921), les cases de la possessió d’Es Rafalot (Bunyola), Can Segura (Palma), l’església de Can Pastilla (1930-32), el xalet de Bartomeu Planas i Catalina Alenyà (Sant Agustí, Palma, 1938-39), l'edifici del Frontó Balear i d’altres.

En col·laboració amb Gaspar Bennàssar va fer diversos projectes com els de Caixa de les Balears “Sa Nostra” (Ramon Llull, 2, Palma, 1904-06), l’Hotel Príncep Alfons (abans Hotel Alhambra, Can Pastilla, Palma, 1906), Can Coll (Passeig Sagrera, Palma 1906-07), l’edifici dels magatzems “L’Àguila” (1908-09), Can Maneu (Es Triquet) (Palma, 1909 c.), l’edifici de Gaietà Segura o del Bar Cristal (Plaça d’Espanya, Palma, 1911-13) i d’altres. Amb col·laboració de Gaspar Reynés va fer Can Pujol (Carrer Pou, Santa Catalina, Palma, 1904), amb interessants ornaments florals i vegetals a la base de les finestres, sota els balcons i a la corona de l’edifici.

Va dirigir les obres del Gran Hotel (1901-03). Amb la col·laboració de l'arquitecte Josep Alomar Bosch, dirigí les obres de l'Institut Balear, Escola d’Arts i Oficis, Escola de Comerç (Palma, 1914-16) i Escola Normal de Magisteri (des del 1966, Institut Joan Alcover). Va projectar i realitzar obres de reforma, com la de Can Fonticelli (Centre de Cultura de Sa Nostra, Palma, 1909), que va donar a la façana un cert aire modernista a causa, sobretot, de l'aspecte de la torreta. El 1912 va redactar un projecte de pla de reforma de Palma que preveia obrir vies de comunicació entre la part alta i la baixa de Palma i altres intervencions a l’interior de la ciutat.

En els seus primers treballs combina solucions eclèctiques, neoarabistes i vuitcentistes. Durant els anys de la seva joventut, treballa d’acord amb la preceptiva artística modernista, per evolucionar posteriorment cap a formes eclèctiques i funcionals, sempre sòbries i equilibrades, amb tocs regionalistes ocasionals.

A l’Exposició Balear de 1903 va presentar dos projectes, que varen ser guardonats amb la medalla de plata. Va ser arquitecte municipal de l’Ajuntament de Palma i soci i directiu del Foment de Turisme de Mallorca. Presidí l'Associació d'Arquitectes de les Balears i la Societat Filatèlica fins que aquesta s'integra (1925) al Foment de Turisme.

Sobre temes d’urbanisme va publicar “Reforma de Palma. Anteproyecto” (Impremta Amengual i Muntaner, 1916), “Abastecimiento de la ciudad de Palma” (Impremta Josep Tous, 1925) i “Bases para la creación del régimen autonómico administrativo de las carreteras de Baleares y anteproyecto de reglamento para la organización del patronato” (Tipografia Provincial, 1932). Escriví diverses narracions curtes, de les quals va publicar “Duda cruel” i “El contrabandista y las cuevas de Mallorca", en un sol volum, dedicat al president del Foment del Turisme.


Gaspar Bennàssar i Jaume Alenyà, arquitectes





jueves, 25 de marzo de 2010

Josep Alenyà Ribas (Palma 1895-1920)

Professor, promotor de l’escoltisme i prevere.

Fill de Miquel Alenyà Ginard i d’Isabel Ribas Sampol, nasqué a Palma el 24-I-1895. El setembre del 1904, als 9 anys, inicià els estudis eclesiàstics al Seminari Conciliar de Sant Pere, de la diòcesi de Mallorca. Va ser (1914-17) patge del Bisbe de Mallorca. Ordenat de subdiaca el 6-VIII-1916 i de diaca el 24-III-1917, rebé l’ordenació sacerdotal el 22-IX-1917, als 22 anys d’edat. Digué missa nova el 29-IX-1917 a la parròquia de Santa Creu, de Palma.

Durant els 29 mesos que durà el seu ministeri, va ser professor d’ingrés del Seminari i consiliari dels Exploradors de Palma. Poc després va ser designat director regional, vocal del Consell Provincial i membre de la Comissió Executiva del Consell Provincial dels Explorador de les Balears.

Morí el 29-II-1920, als 25 anys, a causa d’una pneumònia que el va afectar després d’una excursió amb un grup d’exploradors de Palma que es va veure trasbalsada per una intensa pluja.

sábado, 20 de marzo de 2010

Rafel Alenyà Ribas (1901-1959)

Funcionari tècnic de Correus i perit mercantil.

Nasqué a Maó, a la casa del carrer de ses Moreres, núm. 20, el 22-II-1901, tot just 114 dies abans de la mort sobtada del seu pare. Era fill de Miquel Alenyà Ginard, aleshores notari de Maó, i d’Isabel Ribas Santpol. Segons consta al Registre Civil de Maó, el naixement es produí a les 22 hores i 50 minuts del dia indicat. Va ser la padrina de fonts, la seva germana Catalina, que tenia 10 anys més que ell.

Féu el batxiller a l’Institut Balear i després va fer oposicions al cos tècnic de Correus. Va ocupar plaça a Palma. A l’Escola de Comerç de Palma va obtenir el títol de pèrit mercantil.

Va dirigir l’elaboració d’una àmplia i acurada guia comercial, industrial i professional de les Balears, editada el 1928 en un volum de 352 pàgines, enquadernades en tela. La informació es presenta pulcrament ordenada i ben sistematitzada. L’obra, referida a les quatre illes, es titula “Anuario Balear, 1928”.

D’ideologia laica i esquerrana, va fugir de Mallorca arran del cop d’estat del 18-VII-1936. Anà al Principat, on restà fins al 6-II-1939. Aquest dia passà a França en qualitat de refugiat polític. Mai no va poder tornar a Mallorca, per bé que sempre conservà l’esperança de poder-ho fer.

Segons una lletra adreçada al seu germà Joan amb data del 16-IX-1958, la primera nit a Franca la passà a la plaça pública de Banyuls de la Merenda, juntament amb altres companys “corretgistes”, tombats al terra.

Durant el seu exili de 20 anys, treballà primer com a miner. Més endavant, es traslladà a Carcassona, on muntà una adrogueria en col·laboració amb un súbdit francès, per tal d’obviar els entrebancs derivats de la seva condició de resident estranger. Posteriorment es pogué fer càrrec de tot el negoci, el posà en cap seu i arribà a afegir-hi un petit magatzem. La botiga ("l’épicerie”) era instal·lada al número 38 del carrer “Rue du Pont Vieux” i el magatzem, al número 12 del carrer “Rue A. Ramon”. Per les lletres que es conserven d’ell sembla que , malgrat tot, mai no pogué consolidar a l'exili una situació econòmica estable.

Al llarg de la seva estada a Catalunya en els anys de la guerra conegué la que seria la seva esposa, Joana Gonzàlez, amb la qual tingué dues filles: Joana-Isabel i Caterina. Les dues nasqueren a Carcassona durant el primer lustre dels anys quaranta. Els anys cinquanta vàries vegades passaren les vacances d'estiu a Mallorca.

Morí a Carcassona el dissabte 22-V-1959, als 58 anys.

jueves, 18 de marzo de 2010

Reial Acadèmia de Belles Arts de les Illes Balears

Presidents

1. Joan Despuig Safortesa (1849-1853)
2. Joaquim Descatlar Sureda (1853-1858)
3. Faust Morell Orlandis (1858-1875)
4. Joan Quint Safortesa (1875-1876)
5. Jeroni Rosselló Ribera (1876-1902)
6. Jeroni Rius Salvà (1902-1923)
7. Gabriel Llabrés Quintana (1923-1928)
8. Enric Sureda Morera (1928-1935)
9. Honorat Sureda Hernández (1935-1966)
10. Guillem Colom Ferrà (1966-1979)
11. Jaume Salvà Riera (1979-1989)
12. Antoni Garcia-Ruiz Rosselló (1989-2003)
13. Jaime Mir Ramis (2003-2007)
14. Miquel Alenyà Fuster (2007-2009)
15. Neus Garcia Iñesta (2009-2013)
16. Josep Prohens Julià (2013-       )

Biniatzar

Possessió de secà del terme de Bunyola, situada entre Raixa, s'Heretat, Caubet i s'Alqueria Blanca. Està documentada a l'època islàmica amb el nom de Beniatzar. La "Remembrança ..." de Nunyo Sanç, de davers 1232, diu: "Beni Azar, XI jovades". Especialitzada en el conreu d’oli, olives, garroves, gra, llegums i ramaderia. A la segona dècada del s XX s'hi fa una plantació central d’ametllers i les oliveres corresponents es venen a la companyia del tren de Sóller, quan encara no estava electrificat.

Nunyo Sanç
En el repartiment la propietat de la possessió correspon a Nunyo Sanç. A la seva mort, la propietat passa, per herència, al patrimoni reial.

Bernat Valentí i A. Burguès
Fra Jaume de Pareres, monjo de la Real, procurador de Jaume II de Mallorca, el 1246 dóna llicència a Bernat Valentí i a A. Burguès per comprar fins a dotze sarraïns i dotze parells de bous per cultivar les terres de Biniatzar.

La família Puigdorfila
El 1306 Guillem de Puigdorfila  cita Biniatzar en el seu testament. El 1341 és propietat d'Arnau de Puigdorfila. El 1347 Gueralda, vídua de Guillem de Puigdorfila, n'és la propietària. El 1399 el propietari és Antoni de Puigdorfila.

La família Fuster
El 1435 es documenta la propietat de Biniatzar a nom de Bartomeu Fuster. El 1553 és el propietari Pelai Fuster. El 1578 la propietària és Beatriu Sureda, vídua de Pelai Fuster. El 1588 la propietària és Beatriu Fuster, filla de Pelai Fuster i Beatriu Sureda. El 1628 el propietari és Joan Fuster i Fuster, cavaller de Calatrava. A la seva mort Unissa Fuster és l'hereva usdefructuària.

La família Andreu
Fa part de les propietats de la família Andreu. En morir Pere Andreu Fuster sense descendència, els seus béns passen a través de diversos enllaços matrimonials a Pere Caro Salas, IV marquès de la Romana. El 1815 Biniatzar dóna nom a un ducat atorgat al brigadier Marià Andreu Burgada.

Els Caro
A mitjan XIX el propietari és Pere Caro Sales, IV marqués de la Romana. Per herència, la propietat passa a Pere Caro Álvarez de Toledo, V marquès de la Romana. Aquest ven la propietat el 1863 als comerciants Joan i Ignasi Fuster Fortesa -"Polla"-. El venedor conserva els drets d'alou.


Biniatzar, vista superior

Els Fuster -"Polla"-
El comerciant Marià Fuster i Fuster compra la finca al marquès de la Romana, juntament amb Son Nasi. A la seva mort, la propietat passa de forma indivisa als seus fills Joan i Ignasi Fuster Fortesa. En morir Joan Fuster, fadrí, Ignasi Fuster passa a ser l'únic propietari de la possessió. A la mort d'Ignasi Fuster (1882), és l'hereu de la propietat el seu fill Hilari Fuster i Fuster. A la seva mort (1925) és l'hereva usdefrutuària la seva vídua Maria Magdalena Miró-Granada Moya. En morir aquesta (1968), s'extingeix l'usdefruit i la propietat resta dividida entre els germans Josepa, Vicenta, Assumpció, Rosari, Maria i Hialari Fuster Miró-Granada i els fills de Pere i Magdalena Fuster Miró-Granada, els quals el 1973 venen la finca a Josep Roses Rovira. Aleshores l'amo de la finca, com a amitger, és Macià Pisà.

Els Roses
El 1974, redimits els alous, la propietat es ven a Josep Roses Rovira, que la posa a nom dels fills, Llorenç i Maria Dolors. Posteriorment parcel·la gran part de la finca, tot conservant només la propietat de les cases antigues i dels sementers que les envolten.

Els noms de les tanques més grans eren na Tira-sanar, es Figueral, s'Hort, sa Costa, etc. A mitjan segle XIX es varen intercanviar amb la propietat de Raixa els drets de pas des d'aquesta fins a la nova carretera de Palma a Sóller amb el proveïment sense càrrec dels sobrants d'aigüa que Biniatzar adquiria de temps enrera i guardava en grans dipòsits d'obra, un d'ells sota part de la terrassa anomenada sa Miranda.

Les edificacions conserven bona part d’una antiga torre de defensa de base rectangular i una clastra, a la qual s’accedeix a través d’un vestíbul amb arc i capitells gòtics tallats, que porten l'escut de la família Fuster (estrella de vuit puntes). Segons la GEM dóna nom a un ducat atorgat el 1815 al brigadier Marià Andreu Burgada. Està travessada pel camí vell de Bunyola, d'amplària per al pas d'un carro, protegit per murs de pedra seca a ambdós costats.


Biniatzar, façana del portal forà


Bibliografia

GEM, 2, 133-134

Gaspar VALERO MARTÍ  et al., "Les possessions de Bunyola. Història i patrimoni",  J. J. Olañeta editor, 82-89,  2012.

domingo, 14 de marzo de 2010

Josep Nouviles i de Vilar (Maó 1856 - Valldemossa, 1 de juliol de 1930)

Militar. General de brigada d'infanteria.

Fill del mariscal de camp Eduard Nouviles Alzina, ingressà a l’exèrcit als disset anys. Posteriorment cursà estudis a l’Acadèmia Militar del districte de Catalunya, on va obtenir (1873) el despatx d’alferes d’infanteria.

Intervingué en operacions de campanya contra els carlins fins que el març de 1875 és ferit i cau presoner de Castellfullit. Alliberat i ascendit al grau de tinent (1876), intervé de nou en accions de campanya fins a la pacificació de la situació a Catalunya. Promogut al grau de capità, és destinat a Navarra, on va participar en les accions de Palomeras, Etxalar, Montes de Centinela i Tres Mugas, i obté una creu roja de primera classe. Acabat el conflicte, és destinat a Barcelona. Pels serveis prestats amb motiu de l’Exposició Universal de Barcelona de 1888 li és concedida (1889) l’encomanda d’Isabel la Catòlica. Destinat a Puerto Rico (1891), demana l'excedència temporal de l’exèrcit per ocupar el càrrec de batle de Ponce (1893-94). Es reincorpora (1894) a l’exèrcit i intervé en accions de camp contra les forces revoltades. Com a cap de defensa d’Aibonito, resisteix els atacs de les forces nord-americanes fins que es produeix la capitulació d’Espanya davant els Estats Units. El 1904, és ascendit a tinent coronel i destinat a les Balears. És comandant militar d’Inca i, després, secretari del Govern Militar de Mallorca (1904-11). El 1911, ascendeix a coronel i es fa càrrec (1911-1917) del comandament del regiment d’infanteria Palma 61, amb seu al quarter del Carme (Palma). El 1917, és promogut al grau de general de brigada. És segon cap del Govern Militar de Menorca i, després, cap de la brigada d’infanteria de Mallorca. El 1920, passa a la reserva.

Casat amb amb Maria Lavínia Boothby Tolosa, té un fill, Eduard, i dues filles, Maria dels Dolors, que es casa amb Tomàs Blanes Tolosa, i Úrsula. És el tercer president-delegat de Creu Roja a les Balears (1917-1918).

Afeccionat al dibuix i la pintura, publica nombrosos articles d’opinió sobre fets d’actualitat a la premsa de Puerto Rico, Barcelona i Palma. Col·laborador assidu del diari “La Última Hora” en el període 1904-1930, signa habitualment els seus escrits amb una ena. És autor d’una biografia del general Cabrinetti (1912).

Joan Alenyà Ribas (Palma 1893-1976)

Funcionari del cos tècnic de Correus.

Nasqué (21-XI-1893) a Palma. Era fill de Miquel Alenyà Ginard, aleshores notari de Maó, i d'Isabel Ribas Sampol. Va estudiar al Col·legi dels Ligorins, al Col·legi de La Salle i féu el batxillerat (1905-1911) a l’Institut Balear, de Palma.

Va ingressar (1913) en el cos tècnic de Correus per oposició, als 19 anys. Inicialment va ser destinat a l’administració d’Igualada, d’on va passar (1914) a la de Palma. En aquesta va fer les funcions d’ambulant del tren de Sóller, ambulant de la línia marítima Palma-Barcelona i d’altres. En els anys vint va ser secretari de l'administració principal de Correus durant el mandat com a administrador principal de Francesc Pons Comas. En els anys de la República (1931-1936) també ho va ser durant el mandat com a administrador de Jaume Bestard. Posteriorment va ser cap del departament de certificats, cap del servei de carteria (1956-1957), cap de personal (1957-1958), interventor (1958-1963) i administrador accidental (1963). El 21 de novembre del 1963 es va jubilar amb més de 50 anys de servei i la categoria de cap superior de Correus. L’ascens a Cap Superior d'Administració de Correus, de lliure designació, li va arribar el darrer dia de feina a través de Joan Lluis Devecchi Estelrich, aleshores secretari de l’administració principal de Correus a Palma.

Va ser vocal de l’Associació de Pares d’Alumnes de l’Institut Ramon Llull (1953-1955). Va ser soci de La Veda i del Veloz Sport Balear. Casat (19-IX-1938) amb Maria Fuster Miró-Granada (1904-1994), varen ser pares d’un fill i una filla.

Les seves afeccions varen ser els esports (futbol, bicicleta, natació i rem), la lectura, el dibuix, la pintura, la música i el cinema. S’agradava d’escoltar cada dia per la ràdio els noticiaris en espanyol de les 2:15 h. de la BBC, de les 21:00 h. de la BBC i de les 22:00 h. de Ràdio Paris.

Va morir el 30-IV-1976 a la Clínica Mare Nostrum als 82 anys.