domingo, 28 de septiembre de 2014

Manel Amat Garcia (Barcelona, 1933 – Palma, Mallorca, 26 de setembre de 2014)

Executiu bancari. Al servei del Banc Popular, treballa amb funcions directives a Tenerife i Bilbao. Nomenat director general del Banc de Crèdit Balear als 33 anys, ocupa el càrrec durant 18 anys (1966-1984). Després d’una darrera etapa bancària a Salamanca, és nomenat conseller de la companyia d’assegurances Mare Nostrum amb funcions executives. Ocupa el càrrec fins que l’entitat és adquirida i absorbida per una companyia europea.

Al capdavant del Banc de Crèdit Balear desplega una encertada activitat orientada a donar suport al procés de creixement econòmic de les Balears i a la popularització de l’entitat. Analitza la realitat insular, les mancances que hi detecta i les possibilitats que se li ofereixen. Ho fa amb esperit crític, sense defugir la polèmica ni la formulació de propostes que defensa amb convicció i apassionada reiteració. S’agrada de ser present en els actes públics relacionats amb l’economia regional, en els que intervé sovint aportant coneixements, observacions precises, advertències i iniciatives que palesen el seu judici lúcid i profund. Al costat de Sa Nostra, “la Caixa”, el Banc de Bilbao, el Banc de Santander i la Banca Catalana, situa el Banc de Crèdit Balear entre les entitats financeres més dinàmiques i compromeses amb el servei a les illes. El record en el seu despatx (en el de l’antiga seu del BCB del carrer del Palau Reial i en el nou de la nova seu), on rebia clients als que atenia amb respecte, atenció i interès. Els donava respostes concretes i raonades. El seu llenguatge era senzill, planer, clar i rigorós. Parlava amb el característic accent barceloní al que gradualment incorpora expressions i locucions pròpies de les illes. Li agrada la pintura dels grans mestres locals, sobretot l’excel·lent paisatge de muntanya del pintor Antoni Ribas que, segurament per iniciativa seva, va adquirir l’entitat que dirigia.

Elegant, educat, feiner i afectuós, dirigeix l’entitat amb encert. Trasllada la seu de les antigues oficines del carrer Palau Reial a l’actual ubicació a la plaça d’Espanya, incrementa notablement la xarxa d’oficines a les illes, modernitza els mètodes i els procediments, implanta la informàtica i s’adapta a les noves realitats d’una economia sotmesa a canvis profunds. Com fa Carles Blanes amb Sa Nostra, esdevé la imatge personal i alhora institucional que identifica i distingeix “Es Crèdit”. Jubilat, s’estableix a Palma amb la família fins als seus darrers dies. Casat amb Matilde Ortega, tenen sis fills (Matilde, Roser, Mercè, Cristina, Manel i Montserrat). Amb ell desapareix un personatge emblemàtic dels anys 60 als 80 de les Balears, un banquer a l’antiga, humà i dialogant, que amb modèstia, prudència i sense enrenous, va contribuir amb eficàcia a fer la història econòmica de les Balears.



domingo, 21 de septiembre de 2014

Antoni Ramis Capllong (Palma, 1885 - 22 de febrer de 1956).

Metge dermatòleg, primer director de l’Hospital de la Creu Roja a Palma, soci i voluntari de la Creu Roja. Nat a Palma, estudia el batxillerat a l'Institut Balear amb la promoció que es titula el 1901 i cursa la carrera de medicina a la Universitat de Barcelona, on es llicencia (1906). S’especialitza (1907) en dermatologia a l’Hospital Sant Lluís, de París.

S’incorpora (1908) com a metge interí a la plantilla del dispensari de la Creu Roja fins que per defunció de Lucio Garcia-Leal Sánchez, ocupa la plaça amb caràcter permanent. És director (1937-1953) dels serveis del consultori del carrer del 31 de Desembre, núm. 6. Quan es nomena la Junta directiva de l‘Hospital de Palma (1953), és designat primer director del centre (1953-1956). Col·labora amb la institució com a voluntari i com a membre de la Junta directiva provincial, en la qual ocupa els càrrecs de vocal i tresorer. A partir del 1953 i fins a la seva defunció fa part de la Junta directiva de l’hospital. 

Per oposició guanya la plaça de metge agregat al Servei d’Higiene i Profilaxi de malalties venèries i sífilis. Té la consulta privada al carrer de Sant Llorenç, núm. 16 i 18. Aplica nous mètodes de tractament a malalties com la gonocòccia i altres de transmissió sexual freqüents en aquell temps.Té a Palma una consulta privada molt concorreguda i força acreditada.


Escriu (1916-1940) articles sobre temes de la seva especialitat a la Revista Balear de Medicina. Els dermatòlegs José Javier Gutiérrez de la Peña i Antoni Montis Suau inclouen una interessant ressenya biogràfica i professional del personatge en el treball “Inicios de la dermatología en Mallorca”, que publiquen (2006) a la Revista Balear de Medicina. Al vestíbul de l'Hospital de la Creu Roja hi ha una fotografia seva des del gener del 2010.

sábado, 20 de septiembre de 2014

Jaume Pomar Fuster (Palma, Mallorca, 1868 - 1910).

Professor. Estudia el batxillerat a l’Institut Balear (Palma). Es llicencia en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona (1892) i es doctora a la Universitat de Madrid amb la tesi Historia crítica del sinete en el siglo XVIII (1897). És professor auxiliar de l’Institut de Palma (1898-1902) fins que guanya per oposició la càtedra de geografia i hstòria de l’Institut de Maó. A Menorca fa part del grup dels fundadors de l’Ateneu de Maó. És premiat als Jocs Florals de Barcelona del 1890 i del 1891. Publica l’obra Ensayo histórico sobre el desarrollo de la instrucción pública en Mallorca (1904), reeditat en català el 1990. Publica sovint articles a la premsa. Té una entrada a la GEM i a la GEC. Un carrer de la Ciutat Jardí (Palma) duu el seu nom. El poeta Jaume Pomar Llambias és nét seu.. Professor. Estudia el batxillerat a l’Institut Balear (Palma). Es llicencia en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona (1892) i es doctora a la Universitat de Madrid amb la tesi Historia crítica del sinete en el siglo XVIII (1897). És professor auxiliar de l’Institut de Palma (1898-1902) fins que guanya per oposició la càtedra de geografia i hstòria de l’Institut de Maó. A Menorca fa part del grup dels fundadors de l’Ateneu de Maó. És premiat als Jocs Florals de Barcelona del 1890 i del 1891. Publica l’obra Ensayo histórico sobre el desarrollo de la instrucción pública en Mallorca (1904), reeditat en català el 1990. Publica sovint articles a la premsa.

miércoles, 10 de septiembre de 2014

Bernat Suau Calders (Palma, 1904 – 1974).

Professor i llatinista. Estudia el batxillerat a l’Institut General i Tècnic de Palma amb la promoció de 1914-1920, de la que fan part Tomàs Feliu Blanes, Gaspar Font Reynés, Xavier Sans Rosselló, Josep Tarongí i Tarongí, Jaume Binimelis Castanyer i altres. Cursa filosofia i lletres i s’especialitza en llengües clàssiques. Els anys 30 treballa com a professor auxiliar de llengua i literatura a l’Institut de Palma. A proposta del director Bartomeu Bosch, el 1936 n’és designat secretari en substitució d’Emilio Rodríguez López-Neyra de Gorgot. El 1942 passa com a professor de llatí a l’Institut Femení de Palma (després Institut Joan Alcover) i n’és designat director, càrrec que exerceix durant 22 anys (1942-1964), després d’haver cessat com a secretari del Ramon Llull. Els primers anys 40 obté per oposició la condició de catedràtic numerari de llatí d’institut de segon ensenyament. Quan es jubila Bartomeu Bosch, obté per concurs de trasllat la càtedra de llatí del Ramon Llull, que exerceix durant deu anys (1964-1974) i que compagina amb el de director del centre (1965-1975). També és professor i director de l’Institut Politècnic (1943-1946 i 1950-1953). Després d’una vida dedicada de manera plenària a l’ensenyament i a la gestió docent, mor a Palma allunyat de tot protagonisme públic.


lunes, 8 de septiembre de 2014

Francesc Medina Martí (Santa Margalida, Mallorca, 29 de gener de 1905 – Palma, 1989).

Metge pediatra. Estudia el batxillerat a l’Institut General i Tècnic de les Balears amb la promoció de 1916-1922. Cursa la carrera de medicina i cirurgia a la Universitat de Salamanca, on es llicencia. S’especialitza en pediatria a Madrid amb els professors Antonio Garrido Lestache i Guillermo Arce. És el primer metge pediatra que exerceix la professió a Mallorca. Els seus coneixements, l’encert dels seus diagnòstics i el seu tracte dels pacients fan que obtingui fama de gran metge i reuneixi una gran clientela. Casat amb Concepció Roses Montis, són pares de tres fills (Francesc, Marta i Conxa). És president (1951-1963) del Col·legi Oficial de Metges de les Balears. El 1945 ingressa com a acadèmic numerari a la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de les Balears. És distingit amb la Gran Cruz de Sanidad i la Cruz Civil de la Real Orden de Cervantes. És nomenat oficial de l’Ordre de la Santé Publique de França. L’acadèmica Juana M. Román li dedica el maig del 1989 un escrit de recordança que titula “In memoriam” al Dr. D. Francisco Medina Martí.



Bibliografía

Juana M. ROMÁN, “In memoriam” al Dr. D. Francisco Medina Martí, disponible a internet (ibdigital.uib.es)

Joan PLA, “Las Orlas”, P. i P. editors, pàg. 28-29, Palma, 1989.


sábado, 6 de septiembre de 2014

Josep Miralles Asbert (Palma, 14 de setembre de 1860 – 23 de desembre de 1947)

Bisbe. Estudia el batxillerat a l’Institut Balear amb la promoció 1869-1875 i cursa la carrera de magisteri. El 1878 ingressa al Seminari diocesà de Sant Pere (Mallorca) i el 1884 és ordenat de prevere. A València es doctora en teologia i dret canònic i a la Universitat de Madrid obté la llicenciatura en filosofia i lletres. El 1896 guanya per oposició la plaça de canonge arxiver de la Seu. És professor substitut de religió de l’Institut General i Tècnic de les Balears fins que cessa el 1907. És bisbe de Lleida (1914-1925), bisbe coadjudor de Barcelona (1925-1926), bisbe titular de Barcelona (1926-1930) i bisbe de Mallorca (1930-1947) amb el títol d’arquebisbe de Beroé. Defensa l’ús públic de la llengua catalana en la catequesi i la predicació, fet que li causa problemes amb les autoritats de la Dictadura de Primo de Rivera. Durant la guerra civil dóna suport al bàndol franquista, per bé que sempre es duu malament amb la Falange i critica públicament el seu ideari. Fa part de la relació d’alumnes i professors il·lustres de l’Institut Ramon Llull (Palma) del 1952. És fill il·lustre de Mallorca des del 1915. Mor a Palma als 87 anys d’edat. Té una entrada a la GEM.

viernes, 5 de septiembre de 2014

Eduard Nouviles Boothby (Mayagüez, Puerto Rico, 1891 – Palma, 1986).

Enginyer industrial i pintor. Fill del general Josep Nouviles i de Vilar, cursa el batxillerat a l’Institut General i Tècnic de les Balears amb la promoció 1901-1907. Estudia a l’Escola Industrial de Barcelona, on obté (1915) el títol d’enginyer. Poc després passa a treballar a la companyia de Ferrocarrils de Mallorca, en la qual exerceix el càrrec d’enginyer en cap dels tallers durant 42 anys (1919-1961). És professor (1922-1937) de física i química de l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics, de Palma. Resideix entre Palma i Valldemossa, on els anys trenta realitza el projecte de canalització del servei públic de distribució d’aigüa, el de la reforma del cementiri i el de la nova Escola Pública. Deixeble de Pilar Muntaner, cultiva la pintura dins un estil postimpressionista en el que destaca l’ús d’una pinzellada gruixada i solta i d’un colorisme ric i intens. Afeccionat a l’excursionisme de muntanya, n’és un promotor assidu i un animador entusiasta. Durant molts d’anys és guia d’excursions dels personatges il·lustres que visiten l’illa. Mor a Palma als 95 anys.Té una entrada a la GEM.



Bibliografía

GEM, 12, 17.


Margalida Segura i Segura, "Margalida Vengo" (Manacor, Mallorca, 15 d'abril del 1886 - 1948).

Llicenciada en medicina. Filla del titular d'una ferreteria de Manacor conegut pel malnom de Vengo, Estudia el batxillerat a l'Institut General i Tènic de les Balears amb la promoció 1901-1907 i aprova la revàlida el 10 de juny de 1907. Tot seguit cursa els estudis de medicina a la Universitat de València (1907-1909) i a la de Barcelona (1909-1914). Obté el títol de llicenciada en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona el 26 de juliol de 1915. És la primera dona llicenciada en medicina de les Balears. De retorn a Mallorca no exerceix la medicina, solament fa d'infermera voluntària ocasionalment. Arran de l'esclat de la guerra civil i la invasió de la costa de Manacor pel comandant Bayo (16-VIII-1936), sembla que féu part com a auxiliar en alguns interrogatoris de republicans residents a Manacor. Acabada la guerra, mai no apareix a cap manifestació ni a cap acte públic. Mor a Manacor als 62 anys.


Bibliografia

DICCIONARI BIOGRÀFIC E DONES, Margalida Segura i Segura, metgessa.

C. FLECHA, Las primeras universitarias en España, Madrid, 1996.

S. SANSÓ, "Margalida Segura, primera licenciada en Medicina y Cirugía de Baleares", Diario de Mallorca, 31-V-2010.






lunes, 1 de septiembre de 2014

Joan Capó Valls de Padrines (Palma, Mallorca, 1888 – 28 de desembre del 1952).

Pedagog i inspector d’ensenyament primari. Estudia el batxillerat a l’Institut General i Tècnic de les Balears. Passa a estudiar a l’Escola de Magisteri de Madrid (1911-1914), on obté el títol de mestre (1914). És inspector d’ensenyament primari a Tarragona (1914) i a les Balears (1915-1924). És inspector en cap d’ensenyament primari a les Balears (1925-1937). Amb motiu de la guerra civil és empresonat a Can Mir (Palma), depurat i sancionat amb el trasllat a Almeria (1938-1944) i a Castelló (1944-1952). A les Balears impulsa la creació d’escoles públiques als pobles, promou les colònies d’estiu, anima la formació del professorat i lidera un procés de profunda modernització pedagògica. Participa en la fundació de Mallorca Editorial, societat dedicada a la publicació de llibres escolars. El 1923 participa en la creació de l’Associació per la Cultura de Mallorca. Publica articles a diaris i revistes locals i nacionals i escriu manuals escolars com El libro de los ejemplos, Historia de Mallorca, Cueva del Drac, etc. Dos centres escolars (Palma i Felanitx) i un carrer de Palma porten el seu nom. El 1988 el Govern Balear commemora el centenari del seu naixement amb diversos actes. Té una entrada i un article biogràfic a la GEM.



Bibliografía

GEM, 3, 133-134

VIQUIPÈDIA, Joan Capó i Valls de Padrines