Pintor. Equilibrat, mesurat, senzill i modest,
és una persona activa, metòdica i feinera, que presta al seu ofici una
dedicació exclusiva, no gaire habitual els seus dies. Construeix un estil
personal, fluid i versàtil, amarat de sensibilitat, sinceritat i honestedat,
que el duu a interessar-se, sobretot, pels espais oberts, nets, amplis i
lluminosos.
Fill del propietari de la merceria de ca
s’Hamer, de la Costa d’en Brossa, de Palma, estudia a l’Escola de Belles Arts
i, posteriorment, al taller
de Ricard Anckermann. Viatja a Barcelona, Madrid, Brussel·les i París. Es
relaciona amb Rusiñol, Joaquim Mir, Eliseu Meifrén, Henri Brugnot, Enric Galwey,
Guillem Bergnes i altres pintors. El mestre que més influeix en el seu procés
de formació és Ricard Anckermann.
Realitza una obra extensa que revela una forta
personalitat artística i unes aptituds poc comunes per a la creació plàstica.
Per bé que pinta sobretot a l’oli, també treballa el pastel, el dibuix i l’aquarel·la.
Llevades obres menors i de compromís, la seva producció assoleix uns nivells de
qualitat plàstica que el situen entre els millors paisatgistes de l’illa. Pinta
a Valldemossa, Palma, Sóller, Pollença, Andratx, Estellencs, Deià, Santanyí
(Cala Figuera), Llucmajor (Cala Pi), Calvià (Portals Vells), Cabrera, Esporles
i altres indrets.
Desplega una intensa activitat expositiva.
S’han pogut documentar trenta exposicions individuals fetes a Palma, Barcelona,
Maó, Bilbao i Buenos Aires. Participa en un nombre molt elevat d’exposicions
col·lectives a Palma, Sóller, Maó i Barcelona. Concorre a catorze exposicions
d’àmbit nacional i internacional de Madrid, Barcelona, Marsella i Munic.
La seva trajectòria professional es pot
considerar dividida en cinc etapes.
Els
primers anys de professió (1894-1899)
Devers 1894 comença a participar assíduament a
les exposicions periòdiques del Foment de la Pintura i l’Escultura, mentre imparteix classes de dibuix i pintura al seu estudi. Alhora fa marines,
paisatges, natures mortes, retrats i, sobretot, composicions de figura, en les
que s’ocupa preferentment de la imatge femenina. Utilitza les tècniques de
l’oli i el pastel. Participa a la III i a la IV Exposició General
Utilitza una pinzellada ampla, semiempastada i
àgil. La paleta, de colors purs i tons clars, s’allunya de la que havia estat
habitual a la pintura mallorquina fins pocs anys abans. Les teles són plenes
d’una llum intensa que fa resplendir els colors, les formes, els volums i els
espais. Fins i tot en els temes crepusculars i nocturns, la llum ocupa una
posició central. La visió de la naturalesa i dels seus elements situen l’espectador en un món serè, de goig i de pau. El dibuix, detallat, fet amb cura i ben perfilat, predomina sobre el color i constitueix la base dels seus treballs.
Són obres d’aquests anys El passeig del Born (1897), Retrat
de l’esposa (1898), Temps de verema
(1899), Primavera (1899) i Dues pescadores (1899). El retrat de l’esposa, composició al
pastel, centrada en la imatge d’una dama jove que contempla una rosa oberta, és
una de les obres més característiques d’aquesta etapa.
Anys de
plenitud (1900-1914)
Els primers anys del segle coincideixen amb
l’època de major activitat i més fecunditat de l’artista. Són anys de renovació
i de grans canvis en l’àmbit de la pintura i de la societat illenca. L’artista
sintonitza amb el batec d’aquesta evolució i manté l’atenció i l’ànim oberts a
les innovacions. Per això, la trajectòria del pintor en aquets anys de plenitud
i de jove maduresa s’emmarca en un context d’evolució, experimentació i
renovació.
El dibuix se simplifica sota la influència
dels modernistes, tot deixant de banda detallismes ociosos. Adquireix d'aquesta manera una lleugeresa i naturalitat admirables. Gràcies a això i
mitjançant l’ús combinat del color, la llum i el dibuix, assoleix de fer
composicions d’una gran densitat i solidesa. Fa del paisatge l’eix del procés
de creació artística, però mai no deixa de banda ni el retrat ni els treballs
de figura. A partir del 1908-1910, aproximadament, sota la influència dels modernistes, la pinzellada es fa cada vegada més densa i empastada, mentre augmenta la importància del color i la matèria sobre el dibuix.
 |
| Joan Fuster Bonnín, Cala Llum, oli/tela, 1906 |
Allunyat de dogmatismes i simplificacions, la
seva concepció de la pintura el duu a estudiar l’obra de pintors diversos i
d’orientacions fins i tot contraposades. L’amistat que té amb Rusiñol i Mir li
permet aprendre l’ús de noves tècniques, nous colors i nous temes. Comparteix
amb ells els resultats del llenguatge eminentment cromàtic propi del modernisme.
També té gran amistat amb Henri Brugnot, de qui admira (1908-1909) la
pinzellada solta i ràpida i la utilització de colors purs i lluminosos. Les
relacions (1907-1910) amb Eliseu Meifrén li ofereixen l’oportunitat de constatar
les possibilitats expressives d’una pintura agosarada, fluida i rica en colors.
Algunes de les obres que fa els primers anys d’aquesta etapa, com ara Escena camperola (1902 ca.), revelen un
bon coneixement de la tècnica dels impressionistes francesos.
La seva producció abasta la realització
d’obres tan importants com Nocturn amb
figures (1900), Joveneta entre flors
(1902), L’estany de Son Moragues
(1904), L’amo de son Moragues (1904), Jardí valldemossí (1913 ca.) i Jardí
de Son Moragues (1913-1914). Joveneta
entre flors (1902) és un pastel de gran senzillesa. En el primer terme hi
ha la imatge d’una al·lota jove, que porta sobre el braç un esqueix de flors.
El fons és ocupat per un conjunt dens de fulles de baladre que combinen una
gamma llarga de verds tendres amb un devessall de formes similars, però
capriciosament distintes. Els ulls blaus, grossos i oberts de l’al·lota miren
vers un indret situat a una alçada superior a la seva. Els cabells,
deliciosament desordenats, són protegits per un capell de palla amb folre de
seda. Els colors, les formes i l’expressió de la nina i el seu esguard encisador,
submergeixen l’espectador en un món de sensibilitat i bellesa. L’obra, exposada
el 1902 al Foment de la Pintura i l’Escultura, és adquirida per la Diputació Provincial
de les Balears. Actualment fa part de la pinacoteca del Consell Insular de
Mallorca.
El pintor participa a les exposicions nacionals
de Belles Arts de Madrid dels anys 1901, 1904, 1908, 1910 i 1912. Obté menció
honorífica a les de 1904 i 1906. L’any 1913 participa a l’Exposició
Internacional de Munic. És guardonat amb medalla d’or a l’Exposició
Internacional de Belles Arts de Marsella (1903) i amb primera medalla a
l’Exposició General de Belles Arts de Maó (1911).
Fa la primera exposició individual el 1904 al
Saló Esteva, Figueras i successors d’Hoyos, de Barcelona. Els bons resultats de
la mostra li permeten exposar els anys següents (1905-1906) al mateix local. La
primera exposició individual que fa a Palma, la presenta el 1914 al Cercle
Liberal.
Anys de
maduresa (1915-1930)
L’arribada a Mallorca d’Hermenegild Anglada,
acompanyat d’un grup de pintors joves, amics i deixebles seus, marca una fita important
en el curs de la història local de la pintura. El prestigi internacional, l’anomenada,
el colorisme vibrant, l’agosarament de la pinzellada, el decorativisme de les
composicions, els empasts generosos, la temàtica fantasiosa i la forta personalitat
artística d’Anglada, commouen el món insular de la pintura i hi influeixen de
manera profunda i àmplia. Gairebé tots els pintors esdevenen tocats, d’una o
d’altra manera, per les formes i la concepció d’Anglada, que també sintonitzen
amb els gusts i les preferències del públic.
La innata receptivitat del pintor fa que de
seguida s’interessi a conèixer les noves orientacions, les noves maneres i la
nova iconografia d’Anglada, el qual es posa de moda a Mallorca, mentre exposa
amb èxit de vendes i de crítica a la península i a l’estranger.
Sota l’influx d’Anglada, el pintor troba noves
motivacions per continuar el procés d’evolució i progrés que sempre presidí la
seva robusta personalitat artística i humana. Ho fa amb parsimònia i amb la
maduresa que li donen els seus vint anys de professió. La pinzellada es fa més
gruixada, més empastada, més sucosa. La paleta cobra intensitat i força. Manté
la preferència per la gamma inabastable que fan els verds de Mallorca i,
alhora, incrementa l’ús dels blaus, cels i colors càlids. No disminueix
l’interés de sempre pel retrat i les composicions de figura. Entre 1915 i 1930
realitza catorze exposicions individuals, que presenta a Palma, Barcelona, Bilbao,
Maó i Buenos Aires. Participa en nombroses exposicions col·lectives a Palma i a
Barcelona. Concorre a l’Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid del 1917 i
a la de 1926. Participa a l’Exposició d’Art de Barcelona del 1921.
El 1919 s’incorpora com a professor de dibuix
lineal a l’Escola d’Arts i Oficis, de Palma. Ocupa la plaça fins a la jubilació
(1940).
 |
| Joan Fuster Bonnín, Banyalbufar, oli/tela, 1915 ca. |
Són obres d’aquest període Retrat de l’esposa (1915 ca.), Paisatge amb oliveres (1917 ca.) Retrat de sa filla M. Ignàsia (2917 ca.),
Hort de Valldemossa (1920 ca.), L’Horta de Sóller (1920 ca.), Jardí del Pirata (Son Catlaret) (1926
ca.), Dia gris (1928 ca.) i Lectura a l’estany (1928 ca.). En
aquesta darrera composició, la gran habilitat del pintor en el maneig dels
verds es manifesta de manera precisa. En el centre hi ha una taca, breu,
discreta, de color càlid, que contrasta amb la massa de verds. És la figura
d’una al·lota (Mercè Fuster )
vista d’escorç, que abillada amb un vestit de tons roses, mira el llibre en
posició de laxitud i descans. L’obra és feta amb l’ús d’una pinzellada que ha
deixat sobre la tela empasts de gruixos diversos, dimensions diferents i formes
distintes. Això dóna a la tela una textura que reforça la capacitat d’expressió
del dibuix i del color. Tot plegat fa que l’obra tingui una gran força plàstica.
La
tardor de la vida (1931-1939)
L’any 1930 el pintor fa els seixanta anys.
Així i tot, continua desplegant una activitat intensa. El natural inquiet,
l’afany de superació i una immensa curiositat el porten a cercar nous indrets i
noves perspectives amb l’objectiu d’estimular la inspiració i la capacitat de
creació. No deixa de pintar a Valldemossa, Sóller i Palma. Això no obstant,
s’acosta a Cala Pi (Llucmajor) i es trasllada (1932) a Cabrera, tot evidenciant
que el seu esperit no coneix la fatiga i que l’ànim s’engrandeix davant les
dificultats. Fidel a ell mateix, no deixa d’experimentar noves solucions, nous sistemes
d’expressió, noves combinacions de colors, dibuix i textures. Atent a
l’evolució del temps tracta de situar-se en posicions adequades per atendre les
noves orientacions de la
demanda. El color guanya intensitat i força. La pinzellada es
mou en tocs segurs, amplis i suggerents, amb l’ajut de colors intensos i
vibrants. El dibuix tendeix a diluir-se i ocultar-se dins un context pensat,
sobretot, per a l’exaltació del color. Els temps de crisi que corren impulsen
el pintor a centrar la producció en obres de format petit i, per tant, de menys
preu i més fàcil venda. També pesta més atenció als encàrrecs. Per a la Cambra Oficial de
Comerç realitza (1931) el retrat de Lluís Canals Bennàssar i per a l’Ajuntament de Palma
fa (1935) el retrat de Josep Socias Gradolí. Per als senyors de s’Alqueria
(Andratx) realitza dues obres de gran format S’Alqueria (Andratx) (1935) i Vista
d’Andratx des de s’Alqueria (1935).
Mogut pel seu esperit lluitador, malgrat les
dificultats del moment, realitza cinc exposicions individuals a Palma i
participa en diverses exposicions col·lectives a Palma i Barcelona.
Corresponen a aquesta etapa diversos cartrons
de camp excel·lents com ara Carrer de
poble (1936 ca.), Oliveres (1938 ca.) i Jardí (1938 ca.) i nombroses natures mortes
entre les que destaca Natura mota en
blancs (1939). Val a citar els olis de petit format Vista de Palma (1931 ca.) i Paisatges
d’ametller florits (1934 ca.).
Els
darrers anys (1940-1943)
Els darrers anys de vida, el pintor tendeix a atenuar
el cromatisme de l’etapa anterior, mentre recupera una concepció més definida
del dibuix i una execució més plàcida de les formes. En els primers moments de
la postguerra fa algunes composicions de caràcter folklòric com Carro de la Beata, El parado de Valldemossa i Festa
a Valldemossa. Amb tot, la seva
atenció s’orienta preferentment als paisatges oberts, nets i lluminosos.
El pintor es retroba amb un realisme més
acurat i harmoniós, càlid i assossegat. Incrementa la dedicació a les natures
mortes. Aquests anys, malgrat la feblesa de la salut, fa tres exposicions
individuals a Barcelona i dues a Palma. El 1942 obté l’accèssit de la secció de
pintura del I Saló de Tardor del Cercle de Belles Arts ,
en la fundació del qual havia participat (1940).
Hi ha obres seves al Consell Insular de Mallorca ,
Ajuntament de Palma, Museu
de Mallorca , Museu de Valldemossa, Banc d’Espanya (Palma),
Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació
de Mallorca i Eivissa, Ateneu de Maó, Museu de Can Prunera (Sóller), col·lecció de la Caixa de les Balears 'Sa Nostra', Fundació Barceló, etc.
El 1945 el Cercle de Belles Arts de Palma li dedica una exposició d'homenatge. El 1947 les Galeries Quint organitzen una exposició d'obres del pintor dedicada a la seva memòria. El 1970, amb motiu del centenari del naixement del pintor, el
Bibliografia
(selecció)
CATÀLEG-2013, "Joan Fuster (1870-1943). Obra recuperada", Galeria Maneu-Nou Espai, Palma, 2013.
CATÀLEG-2013, "Joan Fuster (1870-1943). Obra recuperada", Galeria Maneu-Nou Espai, Palma, 2013.
CATÀLEG-2007, “Un segle de paisatgisme a les Illes Balears”, Exposició al
CATÀLEG-1995, “Joan Fuster (1870-1943)",
Catàleg de l’exposició a sa Llonja, gener-febrer de 1995, Conselleria de
Cultura, Educació i Esports del Govern Balear , Palma, 1995.
CATÀLEG-1993, “100 anys, 100 pintors
(1893-1993)”, pàg. 35 i 133, Exposició a sa Llonja i a la Sala Guillem
MesquidaGovern Balear i Consell Insular de Mallorca ,
Palma, 1993.
CATÀLEG-1986, “Paisatges abans”, Exposició al Cercle de Belles Arts ,
Conselleria d’Educació i Cultura del Govern Balear , núm. 25-29, Palma, 1986.
CATÀLEG-1970, “J. Fuster , exposició centenari
1870-1970” ,
Exposició al Cercle
de Belles Arts de Palma i a Galeries Costa, Palma, 1970.
Joan OLIVER FUSTER, "Joan Fuster, obra recuperada", Catàleg-2013, pàg. 5.
Joan OLIVER FUSTER, “Joan Fuster. Presentació”, Catàleg-1995, pàg. 7-10.
Miquel ALENYÀ FUSTER , “Fuster Bonnín, Joan”, ’La Pintura i l’Escultura a les Balears’, pàg. 191-200, Promomallorca ed., Palma, 1996.
Miquel ALENYÀ FUSTER , “Joan Fuster (1870-1943)”, Catàleg-1995, pàg. 13-63.
Joan OLIVER FUSTER, "Joan Fuster, obra recuperada", Catàleg-2013, pàg. 5.
Miquel ALENYÀ FUSTER, "Joan Fuster (1870-1943)", Catpaleg- 2013, pàg. 6-7.
Miquel ALENYÀ FUSTER, "El pintor Joan Fuster Bonnín i l'excel·lència", miquelcinema.blogspot.com.es, Palma, 21-IV-2013.
Gabriel FUSTER MAYANS "Gafim", "Don Juan Fuster, pintor", Catàleg-1970.
Rafel PERELLÓ PARADELO, “Joan Fuster Bonnín”,
Catàleg-1986.
Josep M. MIRÓ LLULL, "Apuntes para una biografía", Catàleg-1970.
Lluís RIPOLL i Rafel PERELLÓ , “Juan Fuster ”, ‘Las Baleares
y sus pintores’, Lluís Ripoll editor, Palma, 1981.
Manel CIRER, "Cuadros de Juan Fuster", La Tarde, 26-XI-1903, Palma.
Manel CIRER, "Cuadros de Juan Fuster", La Tarde, 26-XI-1903, Palma.
GEM, 6, 100-101.
Exposicions individuals
1903
Aparadors de dues botiges, Palma
1904
Aparadors de Can Bonet, Palma, febrer
1905
Saló Esteva, Figueras i successors d’Hoyos, Barcelona, maig
1906
Saló Esteva, Figueras i successors d’Hoyos, Barcelona, novembre
1907
Saló Esteva, Figueras i successors d’Hoyos, Barcelona, desembre
1914
Cercle Liberal, Palma, abril
1915
Cercle de
Belles Arts del Veloz Sport Balear, Palma, juny
1917
La Veda, Palma, maig
Sala Parés, Barcelona, octubre
1919
La Veda, Palma, novembre
1920 c. Galerias Desclaux, Bilbao
1924
La Veda, Palma, novembre
1926
La Veda, Palma, novembre
Sala Parés, Barcelona, novembre-desembre
1928
La Pinacoteca, Barcelona, gener
Galeries Costa, Palma, novembre-desembre
1929
Galeries Laietanes, Barcelona, maig
Sala Witcomb, Buenos Aires, setembre-octubre
Ateneu de Maó, Maó, novembre
1930
Cercle Mallorquí, Palma, abril
1931
Cercle Mallorquí, Palma, novembre
1932
Galeries Mallorquines, Palma, desembre
1935
Galeries Costa, Palma, abril
1939
Galeries Costa, Palma, novembre
1941
Galeries Costa, Barcelona, gener
Galeries Costa, Palma, març
Galeries Laietanes, Barcelona, abril
1943
Sala Reig, Barcelona, gener
