sábado, 19 de marzo de 2016

El retrat d’Innocenci X

Diego Velázquez pintà a Roma el retrat del papa Innocenci X a l’entorn del mes d’agost de 1650. Es conserva i es pot visitar a la galeria Doria-Pamphili, de Roma. És un oli sobre tela, de 140 x 120 cm. Alguns consideren que és el millor retrat pintat a l’oli de tots els temps. El mateix papa, quan el veié acabat, digué que era troppo vero (massa vertader). Francis Bacon, que en féu unes 40 interpretacions a partir de fotografies completes o limitades al cap, deia que no podia suportar l’impacte de l’obra original. Altres han manifestat que, una vegada vist el retrat, és impossible oblidar-lo. L’obra es mostrava, i crec que es mostra encara, en una cambra especial al costat d’un bust del mateix papa obrat per Bernini. Quan començava a preparar el viatge de tornada a Mallorca cap a la fi del curs 1960-1961 vaig decidir visitar la galeria Doria-Pamphili. La contemplació directa de l’obra me produí una commoció que no he oblidat.

Ricard Anckermann, l'orientalisme i el preciosisme

L’estada a París permeté al nostre pintor conèixer de primera mà l’èxit que hi tingué la pintura de Marià Fortuny arran de la presentació de La vicaria i l’acceptació que aconseguiren els seus temes del Marroc. L’orientalisme, l’exotisme i el preciosisme varen donar lloc a una moda que a Europa no fou efímera i que rebé una empenta considerable a partir de la defunció prematura del pintor català.

L’orientalisme constituirà una temàtica treballada amb reiteració i convicció per Anckermann a partir de 1876. En aquest apartat es poden citar les obres: Odalisca (1876), Moro que fuma (1876), Porta àrab (1876), Mora (1876 c.), Assalt a l’harem (1877-1878), Mora (aquarel·la, 1881), Mora en un jardí (1888), Odalisca (1889), Àrabs davant una porta (1890), etc. L’obra més important de les esmentades és la que titula Assalt a l’harem , de la que fa dues versions bàsiques i diverses variacions menys importants. L’obra tracta ben explícitament el tema d’una revolta popular contra el poder establert, possiblement absolut i opressiu, d’un governant probablement tirànic, que es veu enfrontat a la ira dels súbdits.


El fortunyisme preciosista apareix en nombroses obres com són: Retrat de Joana Trullols i Despuig (1878), Arribada de Carles V a Mallorca (1879), La carta (1880 c.), Dama a l’estudi (1881), Dama que llegeix una carta (1887 c.), Dama davant un mirall (1891), etc.

L'exotisme apareix en les pintures de figures egípcies del Saló de ball del Cercle Mallorquí i en les motllures de les Cariàtides i els Atlants de l'arquitectura decorativa de la sala esmentada.