miércoles, 19 de enero de 2011

Francesc Jaume Ferrer (Palma, 27 de juny de 1899 – 4 de novembre de 1970)

Prevere i primer rector de la parròquia de Santa Catalina Thomàs, de Palma.

Estudia al Seminari Diocesà de Sant Pere (Mallorca) i per oposició ingressa al col•legi de la Sapiència. Rep l’ordenació sacerdotal el 2 de juny de 1928.

És nomenat (1928) vicari del Sagrat Cor i, posteriorment, de Sant Jaume, de Palma (1931). El 1938 és designat vicari encarregat de la parròquia de Santa Catalina Thomàs, de nova creació, càrrec que compatibilitza durant uns anys amb el de vicari de Sant Jaume. La nova parròquia s’ubica inicialment a la planta baixa del xalé Buades, poc després adquirit per Creu Roja per instal·lar-hi l’hospital. El local destinat a església té accés directe des del carrer a través d’un portal propi que dóna a la via d’Alfons el Magnànim (aleshores, carretera de Sóller) en un espai posteriorment ocupat per la càmera hiperbàrica i avui destinat al servei de farmàcia del centre.

S’encarrega d’iniciar, seguir i impulsar les obres de construcció del nou temple i de les edificacions annexes, que són les primeres que entren en servei. El conjunt s’ubica actualment a la plaça de Santa Pagesa, núm. 5. És nomenat rector de la citada parròquia el 1944, quan l’església es trasllada a l’actual sala d’actes parroquial, mentre continuen les obres de construcció del temple, que s’obre al culte a final dels anys 40 o principi dels 50, encara sense acabar. Compta amb la col·laboració successiva de dos grans vicaris, Bartomeu Ferrer i Pere Joan Llabrés Martorell.

A més de la feina pròpia de la parròquia, fa classes de religió a diversos centres, predica exercicis espirituals i es dedica a la direcció espiritual de religioses i laics. Manté sempre una relació privilegiada amb Creu Roja, les instal·lacions de la qual resten situades dins el terme de la parròquia que dirigeix. Té el costum de participar personalment i presidir sovint les celebracions religioses i les cerimònies de benedicció i inauguració de serveis o vehicles. De complexió gran i forta, s’agrada de donar una mà als picapedrers en la construcció dels murs de càrrega del temple mitjançant la col·locació de grans pedres de marès.

A petició pròpia es jubila als 70 anys, per bé que no deixa l’activitat de predicació i animació religiosa. Mor un any i mig després de jubilar-se i és inhumat al petit cementiri de l’ermita de Valldemossa.