sábado, 31 de mayo de 2014

Francesc de Paula Barceló i Combis (Peratallada, Girona, 22 de setembre de 1820 – Palma, 4 de setembre de 1889)

Metge i naturalista. Es llicencia en ciències i en medicina a la Universitat de Barcelona (1846). Després d'exercir la medicina durant un temps, decideix dedicar-se a l’ensenyament. Guanya per oposició la càtedra de física i química de l’Institut Balear. El seu nomenament porta la data 25 de  d'octubre de 1847.Passats uns anys decideix accedir a la càtedra de ciències naturals del mateix centre, que ocupa juntament amb la de física durant un temps. Des del 1856 ocupa la càtedra de química aplicada a les arts de l’Escola Industrial agregada a l’Institut i és elegit secretari de l’Institut. Els seus treballs d’investigació es focalitzen a les Illes Balears. Publica Flora de las Islas Baleares (1879-1881), Apuntes para una flora de las Islas Baleares (1867), Catálogo metódico de las aves observadas en la Islas Baleares i altres treballs. Col·labora amb revistes científiques amb catàlegs d’aus, peixos, mol·luscs, rèptils i mamífers de les Balears. La seva obra Flora Balear és declarada de mèrit reconegut i de reconeguda utilitat per Reial Ordre de 22 d’agost de 1882, previ dictamen del Consell d’Instrucció Pública. És director de l’Estació Meteorològica de Palma, president de la secció de Ciències i Lletres de la Junta Provincial d’Agricultura, Indústria i Comerç, vocal de la Junta Provincial d’Estadística de les Balears des de la seva constitució el 1857, vocal naturalista de la Junta de Pesca i Piscicultura de Mallorca (1875), etc. És designat membre corresponent de la Reial Acadèmia de Ciències (Madrid), de l’Acadèmia de les Ciències i les Arts de Barcelona (1882), de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Palma, de la Societé Botanique de França i de la Societat Espanyola d’Història Natural. És soci de mèrit de la Reial Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País i és guardonat amb el títol de cavaller de l’Ordre de Carles III. Fa part de la relació de professors il·lustres de l’Institut Ramon Llull del 1954. Des del 1924 un carrrer de Palma duu el seu nom. Té una entrada a la GEM.



Bibliografía

GEM, 2, 12.

Baleópolis.blogspot.com. Francesc de P. Barceló i Combis.

Joan POU MUNTANER. “Noticias y relaciones ....”, t.VII, pàg. 323-325, Palma, 1987.


Antoni Vicens Castanyer (Marsella, 1932 – Palma, 15 de maig de 2007)

Filòleg, investigador i professor. Es llicencia en filosofia i lletres i en dret (1962) a la Universitat de València i es doctora en filologia francesa (1972) a la Universitat Complutense (Madrid). Amplia estudis a les universitats de Besançon (1962) i Estrasburg (1968). Guanya per oposició una càtedra de llengua francesa d’institut. Exerceix la docència a l’institut de la Seu d’Urgell, Inca i Ramon Llull (Palma). És director dels instituts de la Seu d’Urgell, Inca i Ramon Llull (Palma, 1979-1980). El 1980 presideix els actes de celebració del 25 aniversari de la promoció dels alumnes de l’Institut del 1949-1955. Tot seguit guanya per oposició la càtedra de filologia francesa de l’Escola Universitària de Formació del Professorat d’Educació General Bàsica de la UIB (1980-1996) i és director adjunt (1981-1983) de l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE). És vocal i vicerector de l’Estudi General Lul·lià de Mallorca. Publica Principios de didáctica de la lengua francesa (1991), Sollerics a França. Passions  i quimeres (1993), Jeroni Frontera, matemàtic. Un mallorquí a París durant el segon imperi (1995) i altres. Ha promogut i col·laborat en l’obra col·lectiva Georges Bernanos 1888-1988 (1988) i ha estat guardonat amb la medalla de cavaller de l’Ordre des Palmes Académiques pel President de la República Francesa. Mor a Palma als 75 anys. Sota la direcció de Carme Bosch, l’Estudi General Lul·lià publica (2001) l’obra Miscel·lània d’homenatge a Antoni Vicens Castanyer, de 221 pàgines. Té una entrada a la GEM i una altra al Qui és qui a Mallorca.



Bibliografía

Vicenç JASSO GARAU. Antoni Vicens Castanyer. Evocació d’uns records.
III Jornades d’Estudis Locals, Sóller, 2008.

GEM, 18, 113-114.


AA.DD. Qui és qui a Mallorca, Promomallorca ed., pàg. 601, Palma, 1999.

viernes, 30 de mayo de 2014

Joan Sorà Gasà (Palma, 18 d’abril de 1788 - 24 d’octubre de 1855)

Professor de matemàtiques i economista. Els coneixements de diversos idiomes li permet ser designat intèrpret de la Diputació provincial, tasca que realitza de manera gratuïta abans d’obtenir-lo en propietat. Especialitzat en estudis d’economia, el 1820 és nomenat catedràtic d’aquesta matèria de la Universitat Lul·liana de Mallorca. Entre el 1821 i el 1823 és diputat provincial i regidor de l’Ajuntament. Dirigeix les obres del port de Palma (1833). Dotat d’un encertat gust per les belles arts, s’encarrega de dirigir la restauració de les obres d’art dels convents suprimits per la desamortització. La seva dedicació a l’estudi de les matemàtiques li permet guanyar per oposició (1836) la càtedra de matemàtiques i geometria.de l’Institut Balear. Ocupa la plaça durant 19 anys (1836-1855). Dóna suport a la construcció naval a Palma mitjançant aportacions innovadores, que li procuren la simpatia i el respecte del sector. Publica un manual de geometria (1841) per a ús dels estudiants de primària i d’artistes i deixa inèdits treballs d’economia i de matemàtiques. Mor als 67 anys.



Bibliografia

Joan LLABRES BERNAL. “Noticias y relaciones...”, v. III, pàg. 701-702, Palma, 1962







Antoni Sedó i Creixent (Barcelona, 1773 - Consell, Mallorca, 29 d’abril de 1850)

Matemàtic eminent, enginyer mecànic i professor. Participa a la guerra del francès, durant la que és destinat al servei de cartografia. Alumne de l’escola de la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i les Arts de Barcelona, el 1823 és nomenat professor substitut de matemàtiques de l’escola de l’Acadèmia esmentada. Ocupa la càtedra de matemàtiques i arquitectura de l’institut de Tortosa (1842). Posteriorment exerceix la docència de les matemàtiques a l’institut de Tarragona (1846). Finalment es trasllada a Palma (1847), on ocupa la càtedra de matemàtiques de l’Institut Balear (1847-1850). Publica diverses aportacions científiques mitjançant memòries adreçades a l’Acadèmia i en deixa algunes inèdites. Mor repentinament a Consell (Mallorca), mentre fa el camí de tornada de Binissalem a Palma. Tenia 67 anys.


Bibliografia

Reial Acadèmia de les Ciències i les Arts de Barcelona, Antoni Sedó Croixent

GEC, Antoni Sadó Croixent

Wiquipèdia, Antonio Sadó Croixent

Joan LLABRÉS. "Noticias y relaciones històricas...", v. III, pàg. 420, Palma, 1962.


martes, 27 de mayo de 2014

Josep M. Tous i Maroto (Palma, 20 de juny de 1870 – 20 de febrer de 1949)

Poeta, dramaturg i professor. Estudia el batxillerat a l’Institut Balear amb la promoció que es titula el 1886. Es llicencia en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on cursa estudis d’arxivística i de dret. És funcionari de l’Ajuntament de Palma i de la Diputació Provincial de les Balears. Exerceix la docència de llengua llatina a l’Institut General i Tècnic de Palma entre el 1919 c. i el 1940. Com a poeta participa sovint als Jocs Florals de Barcelona, on obté l’Englantina d’or (1907 i 1919) i la Viola d’or i d’argent (1920). El 1920 és proclamat Mestre en Gai Saber. Escriu obres de teatre costumista, que obtenen gran èxit de públic (Mestre Lau es taconer, El tío de l’Havana, etc.). Publica una biografia de Joan Alcover (1926) i una de Manuela de los Herreros (1912). Col·labora a La Almudaina amb articles de crítica d’art i de pintura. El 1962 l’Ajuntament el declara fill il·lustre de Palma i el 1990 li dedica un carrer. Té una entrada a la GEM.



Antoni Pou Reus (Palma, 1881 – 1934)

Advocat i polític. Estudia a l’Institut de Palma amb la promoció que es titula el 1900. Militant del Partit Lliberat, és regidor (1909-1911) i batle de Palma (1912-1913). Casat amb Margalida Rosselló Alenyà, filla d’Alexandre Rosselló, és elegit senador. Acostat a les posicions reformistas moderades, amb motiu de la proclamació de la II República, és designat governador civil de les Balears (1931). Presideix el Cercle Mallorquí (1927-1933) i el Club de Regates. Té una entrada a la GEM.



Bibliografía

GEM, 14, 8.

Viquipèdia (Antoni Pou Reus)


Rafel Ballester Castell (Palma, 22 d’agost de 1872 - Tarragona, 8 d’agost de 1931)

Historiador i professor. Estudia el batxillerat a l’Institut Balear amb la promoció que es titula el 1888. Deixeble de Josep Lluís Pons i Gallarza, es llicencia en història a la Universitat de Barcelona (1893).Tot seguit es dedica a l’ensenyament a l’Institut Balear (Palma, 1902-1911 c.) i a Múrcia. Obté el doctorat i guanya la càtedra d’història de l’Institut de Palència. Posteriorment passa a l’Institut de Girona i al de Valladolid. Bolcat en la investigació, dedica gran part del seu temps a la recerca als arxius i biblioteques. Com a fruit del seu treball escriu Bosquejo histórico sobre la instrucción pública en Mallorca (1910), La bibliografia de la Historia de España (1921) i Las fuentes narrativas de la historia de Espanya, en dos volums: Edad Media (1908) i Edad Moderna (1927). Escriu llibres de text, com Geografia de España i Iniciación al estudio de la Historia. Membre de la Societat Arqueològica Lul·liana, és reconegut com un dels pioners de la historiografia a Espanya. És acadèmic de la Real Academia de la Historia i de la de les Bones Lletres de Barcelona. Presideix la Comissió de monuments de Catalunya. En desacord amb el pla Callejo (1929), renuncia a la càtedra i es retira a Tarragona per treballar amb intensitat. És director del Museu Arqueològic de Tarragona (1929-1930). Fa part de la llista d’antics professors i alumnes il·lustres de l’Institut Ramon Llull que s’elabora (1954) amb motiu de la realització dels seus retrats per part de Joan Pla Ballbastre amb destinació a la sala de professors del centre. Té una entrada a la GEM.



Bibliografia

J. DEVOS, Nécrologie Rafael Ballester y Castell (1872-1931), Revue belge de philologie et d’histoire, pàg. 979-980, v. 12, núm. 12-3, 1933.

GEM, 1, 371

domingo, 25 de mayo de 2014

Lleó Carnicer Rochel (Saviñán, Saragossa, 14 de desembre de 1825 – Palma. 1915)

Escriptor i catedràtic d’institut. Estudia a Madrid, on es llicencia en dret. El 1862 guanya per oposició la càtedra de llengua castellana i de llatí de l’Institut Balear. Es trasllada amb la família a Palma, on fixa la seva residència definitiva. El 1869 també imparteix classes de retòrica i poètica. Publica articles a la premsa confessional catòlica de Palma com El Centinela, El Tambor, El Suplemento i El Áncora. També publica col·laboracions a la Revista Balear i El Museo Balear. Els seus escrits excel·leixen per l’ús que fa de la ironia i el bon humor. Complits els 75 anys i després de 38 anys de docència, s’acorda la seva jubilació el novembre del 1900. Un any després, és declarat apte per a la docència a Cadis, però decideix no abandonar l’illa. Els seus alumnes el consideren un professor competent, just, exigent i rigorós.


Joan Lluís Estelrich Perelló (Artà, 12 de febrer de 1856 – Palma, 1923).

Escriptor i catedràtic d'institut. Cursa el batrxilerat a l’Institut Balear. Estudia dret a la Universitat de Barcelona i a la de Madrid. Fa oposicions a càtedra de llengua i literatura d’institut, que guanya. Exerceix la docència als instituts de Sòria, Cadis (1903-1910) i Palma (1910-1923). Escriu obres en vers com Primicias (1884), Estío (1884), Saludos (1887) i Poesías (1900). També escriu anàlisis de crítica literària com Influencia de la lengua y literatura italiana en la lengua y literatura castellana. En prosa publica Páginas mallorquinas (1912). Tradueix de l’alemany al castellà obres de Heine, Goethe i Schilller i de l’alemany al català Història d’Alexandre el gran, de Quinto Curcio (1925). És membre corresponent de la Real Academia Española de la Lengua. És acadèmic de l’Acadèmia de Belles Arts de San Fernando i de la de les Bones Lletres de Barcelona. Publica articles a diaris i revistes en els que es manifesta contrari a la Renaixença. Un carrer de Palma duu el seu nom des del 1926.

lunes, 19 de mayo de 2014

Alexandre Onsalo Orfila (Barcelona, 1922 – Palma, 20 de març de 2007).

Matemàtic i professor. Llicenciat en ciències exactes, guanya per oposició una càtedra de matemàtiques d'institut i és destinat a l’Institut Ramon Llull (1954). Durant tres anys és director del centre (1959-1962). El 1962 es presenta a les oposicions a càtedra de matemàtica financera d’escola de comerç, que guanya i és destinat a l’Escola de Palma. Renuncia a la càtedra d’institut, pren possessió de la nova càtedra i és nomenat professor especial de matemàtiques de l’Institut Ramon Llull. En fundar-se (1978) la Universitat de les Illes Balears (UIB), aquesta absorbeix l’antiga Escola de Comerç i la transforma en l’Escola Universitària d’Estudis Empresarials, fet que converteix les càtedres anteriors en càtedres d’escola universitària, equivalents a les de professor titular d’Universitat. Quan Nadal Batle guanya les eleccions a rector de la UIB, el nomena secretari general de la Universitat, càrrec que ocupa (1982-1987) fins a la jubilació. Gaudeix del respecte i de l’admiració dels seus companys de docència i dels seus alumnes, sobretot els de batxillerat, que el consideren un model emblemàtic de professor competent i amb capacitat d’explicar les matemàtiques de manera entenedora. És ajudant del cos de meteorologia de les Balears i, a proposta del rector Josep Font Trias, és vocal del Consell Rector de l’Estudi General Lul·lià de Mallorca. El 1987 rep la medalla d’or de la UIB. El 2007 es distingit amb el Premi Ramon Llull del Govern de les Illes Balears. Entre els seus deixebles sobresurten els matemàtics Nadal Batle Nicolau i Pere Cerdà Martin. Mor a Palma als 85 anys.



Javier González Teixeira (Celanova, Orense, 11 de febrer de 1946 - Palma, Mallorca, 22 de setembre de 2006).

Catedràtic d’institut, inspector d'ensenyament i activista polític. Estudia el batxillerat a Galícia i es llicencia en llengues romàniques (1968). És professor de llengua i literatura a l’Institut Zurbarán de Badajoz, d’on passa a l’Institut Gregori Marañón de Madrid. Després de residir un temps a París, ocupa la càtedra de llengua i literatura de l’Institut Ramon Llull de Palma, on és elegit cap del departament. Afiliat al PSIB-PSOE, compagina les tasques docents amb la militància política, fet que el porta a ser el responsable de la Unió Socialista de Palma, des de la qual desplega una intensa tasca d’activitats i de relacions amb persones i entitats. Mentrestant estudia i es llicencia a la UIB en Ciències de l’Educació (1991). El 1992 és nomenat inspector d’educació i, poc després, és elegit president de l’Associació d’Inspectors d’Educació a les Balears (ADIDE). Posteriorment ocupa la presidència nacional d’aquesta associació. Professor respectat i proper, esdevé un dels inspectors d’ensenyament més reconeguts de les Balears. Mor a Palma als 60 anys d’edat.


Bibliografía

M. MANSO., “Fallece el inspector de Educación Javier Teixeira”, Blog del Arco Atlántico, Diario de Mallorca, 23-IX-2006.



domingo, 18 de mayo de 2014

Gabriel-Faust Fuster Fortesa (Palma, 1851 – 1923)

Advocat i urbanitzador. Germà del pintor Antoni Fuster Fortesa (1853-1902), cursa amb ell el batxillerat a l’Institut Balear amb la promoció que es titula el 1869. Es llicencia en dret a la Universitat de Barcelona. Amb la col·laboració del seu cunyat Josep de Castellarnau i amb el suport de la seva esposa, Gumersinda Valentí Aguiló, urbanitza les antigues finques de Son Oliva Nou, Can Jaumeu-Torre d’en Puigdorfila i sa Punta. En aquesta zona de Palma un carrer duu el seu nom, un altre el de Gumersindo i un tercer el de Castellarnau. Té una entrada a la GEM.


sábado, 17 de mayo de 2014

Miquel Costa i Llobera (Pollença, 10 de març de 1854 – Palma, 16 d’octubre de 1922).

Poeta i canonge. Estudia el batxillerat a l’Institut Balear (Palma). Cursa estudis de dret a Barcelona i a Madrid fins que decideix retirar-se a Pollença a causa d’una crisi religiosa. El 1885 decideix estudiar a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma (1885-1889). A roma s’ordena de prevere (1888) i es doctora en teologia dogmàtica i moral. El  1905 presideix els Jocs Florals de Mallorca i, posteriorment, els de Barcelona. El 1919 és designat membre de la causa pia lul·liana de l’Institut d’Estudis Catalans. El 1899 és nomenat corresponent de l’Acadèmia Espanyola de la Llengua (RAE). Són obres seves El pi de Formentor (1875), De l’agre de la terra (1897), La deixa del geni grec (1897), Horacianes (1906), Visions de Palestina (1908), etc. El 1909 és nomenat canonge de la Seu de Mallorca. És fill il·lustre de Pollença (1901), de Palma (1922) i de les Balears (1956). Un carrer de Palma duu el nom de Nuredduna, el personatge protagonista d’una de les seves obres Maria del Mar Bonet ha musicat alguns dels seus poemes.Té una entada a la GEM i a la GEC.

Josep Lluís Pons i Gallarza (Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 1822 – Sóller, Mallorca, 21 d’agost de 1894).

Escriptor i professor. Fill de pare mallorquí i mare peninsular, neix a un nucli de població que avui és un barri de Barcelona. Es llicencia en filosofia i lletres (1843) i en dret (1850) a la Universitat de Barcelona. Fa oposicions a càtedra d’institut de retòrica i poètica i guanya (1849) la de l’Institut de Barcelona, que el 1861 trasllada a l’Institut Balear (Palma). Posteriorment canvia aquesta càtedra per la de geografia i història. Presideix l’Ateneu Balear i és l’impulsor de la publicació Revista Balear i el director de la seva continuadora Museo Balear. És un professor eminent i, alhora, un poeta destacat dels Jocs Florals de Barcelona, que presideix en dues ocasions (1870 i 1878).Nomenat mestre en gay saber (1867), la seva poesia excel·leix per un intens classicisme i per la acurada moderació del seu sentit romàntic. Són poemes seus L’olivera mallorquina, Els tarongers de Sóller, La llar, La mort dels Montcades, La muntanya blanca, El fogó dels jueus, etc.Té una entrada a la GEC i una altra a la GEM. Des del 1931 un carrer de Palma duu el seu nom.


GEM, 13, 292

GEC

Gabriel BIBILONI, Els carrers de Palma, GB ed., pàg. 591-592, Palma, 2012.

Joan POU MUNTANER, Relaciones històricas…, t. VIII, pàg. 362, Societat Arqueològica Lul·liana, Palma, 1992.


viernes, 16 de mayo de 2014

Bartomeu Mestre Barceló (Felanitx, 1790 - Palma, 25 de febrer de 1852)

Canonge, catedràtic lliberal i primer director de l’Institut Balear. Inicia els estudis a Felanitx i els completa a Palma, on s’ordena de prevere i es titula en teologia. Exerceix de vicari a Manacor fins que a causa de la defunció del rector n’ocupa el seu càrrec durant 3 anys (1821-1824). Tot seguit viatja per Itàlia i altres països europeus. De retorn, s’estableix a Madrid, on col·labora amb la Reial Acadèmia de Ciències Eclesiàstiques. El 1836 guanya la canongia (dignitat de xantre) de la Seu de Mallorca. Posteriorment, és nomenat catedràtic de teologia i rector de la Universitat Provisional Literària de Mallorca, de la que és professor del darrer curs de teologia i rector. A més, fa part de la Comissió provincial de direcció de l’Institut Balear fins que n’és nomenat director (1842). Ocupa el càrrec fins al 1846, per bé que causa baixa per malaltia el 1845. Com a director treballa en tres línies bàsiques: la millora de la dotació de material pedagògic, l'enriquiment de la biblioteca i la implantació d’un jardí botànic. És (1843) professor de religió de l’Escola Normal de Palma. Mor als 62 anys, després de 6 anys de discapacitat.Té una entrada a la GEM i una altra a la GEC.


Bibliografia

Joan LLABRÉS, “Relaciones històricas...”, v. III, pàg. 515-516.

Antoni PLANAS ROSSELLÓ, La Universidad Literaria Balear (1840-1842), CIAN, 14/2, pàg. 295-316, Palma, 2011.


jueves, 15 de mayo de 2014

Gabriel Maura Montaner (Palma, 4 de juny de 1842 – 29 de març de 1907)

Escriptor, empresari i polític. Germà gran d’Antoni Maura, estudia el batxillerat a l’Institut Balear. Combina l’ofici d’escriptor amb el d’empresari, que assumeix als 24 anys, quan mor el pare (1866). Dirigeix l’adoberia familiar, l’amplia i es veu condicionat per les dimensions limitades de les instal·lacions, ubicades a una part del solar que actualment ocupa la Casa de l’Església (abans Seminari diocesà de Sant Pere). Les ven al Bisbat i trasllada l’empresa al Molinar de Llevant (Palma), que el 1906 entra en crisi, fet que l’obliga a tancar el negoci. Com a escriptor publica poemes en català a El Isleño, Diario de Palma, Revista Balear, Museo Balear, L’Ignorància, La Roqueta, etc. Amb el poema L’Espigolera guanya un accèssit als Jocs Florals de Barcelona del 1868. És autor d’Aigoforts (1892), recull de vuit narracions costumistes. A partir de 1881, quan el seu germà Antoni inicia la carrera política, s’encarrega de les funcions d’enllaç d’aquest amb la societat mallorquina. Té una entrada a la GEM. L’Ajuntament de Palma li dedica un carrer. Fa part del grup d’alumnes i professors il·lustres de l’Institut Ramon Llull que Joan Pla Ballbastre dibuixa (1953) per a la sala de professors del centre.





miércoles, 14 de mayo de 2014

Ricard Roca Amorós (Palma, 1849 - 6 de gener de 1918)

Capità de la marina mercant i empresari industrial. A la mort del seu pare, es fa càrrec de la direcció de l'empresa familiar Francesc Roca i fills, que integra un magatzem de paper anomenat Can Roca,  una fàbrica de llumins coneguda com sa Mistera i una empresa dedicada a la producció de llibrets de paper de fumar, que es comercialitzen  amb els noms de Violón, Siglo XX i Águila, força acreditats a l'illa i a la Península. És vocal del Consell d'Administració de la Isleña Marítima S.A. Presideix (1906-1916) la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació. En cessar per motius de salut, és nomenat (1916) president honorari de l'entitat. Manté una gran amistat amb el pintor Guillaume Degouve de Nuncques i la seva muller, Juliette Massin, durant llur estada a Mallorca (1899-1902). És el primer president de la societat del Cercle de Belles Arts, fundada el 1904. Posteriorment presideix (1910-1915) l'Associació d'Artistes Pintors. És el propietari de  la possessió de Son Cigala, de Palma, on té la residència habitual. És inhumat en el cementiri de la Vileta (Palma). Un carrer de Palma duu el seu nom. Té una entrada a la GEM.


lunes, 12 de mayo de 2014

IES Ramon Llull - Institut Balear (1845-act.) . DIRECTORS

INSTITUT BALEAR - INSTITUT RAMON LLULL
Directors (1842-act.)
               
    Pere Joan Morell, coordinador (1836-1840)
1. Bartomeu Mestre Barceló (1842-1846)
2. Francesc Manel de los Herreros (1845-1900) (*)
3. Antoni Mestres Gómez (1900-1908)
4. Joaquín Botía Pastor (1908-1918)
5. Sebastià Font Salvà (1918-1919 i 1919-1936) (**)
    Magí Verdaguer, director honorari (1922-1925)
6. Bartomeu Bosc Samsó (1936-1955)
7. Josep Font Tries (1955-1959)
8. Alexandre Onsalo Orfila (1959-1962)
9. Joan Galmés Gomila (1962-1964)
10. Manel Vilaplana Persiva (1964-1965)
11. Bernat Suau Calders (1965-1973)
      Josep Font Tries (segon mandat, 1973-1976)
12. Pere Cerdà Martín (1976-1979)
13. Antoni Vicenç Castanyer (1979-1980)
14. Josep Lluís Pla Garcia (1980-1989)
15. Gabriel Ferrer Amengual (1989-1991)
16. Eusebi Riera Guilera (1991-1997)
17. Gabriel Fiol Munar (1997-1998)
18. Llúcia Llompart Coll (1998-2003)
19. Emili Gené Vila (2003-2014)
20. Josep Fillol Sendra (2014-act.)

(*) El 1845 i el 1846 B. Mestre és director titular de baixa per malaltia i F.M. de los Herreros és director en funcions. (**) Entre febrer i maig és director en funcions Magí Verdaguer i Callís
---
Font: IES Ramon Llull (secretaria) i elaboració pròpia

Gerard Matas Vanrell (Palma, 1945 - 15 de maig de 2016)

Pintor i escultor. Estudia a l’Escola d’Arts i Oficis de Palma i a l’Escola Superior de Belles Arts de Barcelona. Sempre ha reconegut que deu molt al seu pare, Gabriel Matas Valls (Palma, 1896-1981), també pintor i escultor.

Ha exposat sense interrupcions des del 1968. Ha presentat exposicions individuals a Palma, Felanitx, Manacor, Campos, Inca, Pollença, Tarragona, Zamora, Madrid, Bilbao, Múrcia, Alacant, Barcelona, Lleida, Santiago de Xile, Viena, etc. A Palma ha exposat a la Galeria 4 Gats, Col·legi d’Arquitectes, Galeria Lluc Fluxà, sa Llonja, etc.. Ha participat a les mostres col·lectives Miró-80, que el Col·legi d’Arquitectes de les Balears presenta (1973) amb motiu del vuitantè aniversari de Joan Miró, Ensenya-1 (Palma, 1973), Pintura Jove de Mallorca (Campanet i Inca, 1974), Art Jove de Mallorca (Inca, 1976) i a la Mostra d’Art Actual a les Balears (Casal Solleric, Palma, i Palau de la Virreina, Barcelona, 1981). Ha participat a fires d’art de Madrid (Arco) i València i a l’Expo 92 (Sevilla). Hi ha obra seva a la Fundació Bartomeu March, al fons d’art contemporani del Govern de les Illes Balears, a la col·lecció d’escultures de les Tanques d’en Serra (Sóller), al Museu d’Art Contemporani de Can Planes (sa Pobla) i a col·leccions privades.

La seva pintura es caracteritza per la investigació constant de formes d’expressió i elements nous de llenguatge. S’agrada de barrejar sovint recursos estilístics diversos amb la vista posada en l’aprenentatge i el gust que sent per l’experimentació. S’interessa a donar solucions adequades a cada composició. No cerca línies de treball coherents ni pretén crear una obra immersa en una concepció de formes coherents o duradores. En cada ocasió es concentra en l’obra singular que ocupa la seva atenció i el seu interès.

Al llarg dels anys ha combinat la pràctica de la pintura i l’escultura amb etapes en les que ha alternat solucions figuratives i informals o abstractes. Al final dels anys 70 es dedica preferentment a l’escultura. Construeix una sèrie d’artefactes de fusta i corda d’aparença primitivista, curulls de referències simbòliques. Els dóna formes estilitzades a la manera de Giacometti o de gran senzillesa a la manera de vells totems primitius. En tot cas, les seves obres traspuen ressonàncies mediterrànies pròpies de les illes, que enriqueix amb tocs humorístics i crítics. L’obra pictòrica que fa els anys 90, d’execució detallista, evoca paisatges urbans realistes, que acompanya d’elements burletes, de vegades distorsionats o surrealistes. És un dels representants més destacats de l’anomenada Nova Plàstica Mallorquina.



Bibliografía

GEM, 10, 349-350.

Josep BAUZÀ i PIZÀ. “Pintores con historia: Gerard Matas”, Última Hora, 11-V-2014, pàg. 71.

Joan Carles GOMIS. “Matas Vanrell, Gerard”, La Pintura i l’Escultura a les Balears, Promomallorca, pàg. 109-110, Palma, 1996.

DD.AA. Mostra d’Art Actual a les Balears, Palau de la Virreina, Ajuntament de Palma i Ajuntament de Barcelona, Octubre 1991.

domingo, 11 de mayo de 2014

Julià Àlvarez Alenyà (Palma, 1850 – 4 de març de 1924)

Estudia el batxillerat a l’Institut Balear, es llicencia en medicina i cirurgia a la Universitat de Barcelona i  la de Madrid s’especialitza en ginecologia i es doctora.

Es manté al dia dels avanços de la medicina, sobretot dels relacionats amb la ginecologia i la tocologia. També es manté al dia en temes referents al còlera i la pigota. Té el costum d’innovar constantment les fórmules magistrals per a l’elaboració dels medicaments que prescriu.

Afeccionat a la pintura i a la música, és soci del Cercle Mallorquí i com a tal fa part del Jurat que la societat designa per acordar els premis de pintura convocats el 1898. Assisteix a tots els concerts que s’ofereixen al Teatre Principal i a altres locals públics o privats. Aleshores fa que el seu cotxe i el cotxer l’esperin a la porta de l’establiment a fi de poder atendre de seguida les urgències que es presenten.

Casat amb Teresa Sanxo Rosich, no tenen descendència. Té la residència i la consulta a la plaça del Rosari de Palma. Des del 1929 un carrer de Palma duu el seu nom. Té una entrada a la GEM.



Bibliografia

Gabriel BIBILONI. Els carrers de Palma, pàg. 440-441, GB editor, Palma, 2012.

GEM, 1, 138.

sábado, 10 de mayo de 2014

Carles José Guitart (Comunitat Valenciana, 1910 c. – Palma, 30 de gener del 1960)

Catedràtic de geografia i història de l’Institut Ramon Llull de Palma. Guanya les oposicions a càtedra de geografia i història el 1942 i és destinat a l’Institut de Palma, on ocupa, a més de la càtedra, el càrrec de secretari. Publica diversos manuals per a l’ensenyament de la història i la geografia als escolars de batxillerat, com Breves Nociones de geografía general y de España e historia de España (1946), Geografía e historia. Primer curso (1947), Ideales del Imperio Español (s/d), Historia Universal (1949), una col·lecció de mapes per a l’aprenentatge de la geografia i la història i altres publicacions. Casat i pare d’un fill, mor a Palma prematurament.


Bibliografia

Carlos JOSÉ GUITART. Ideales del Imperio Español, Imprenta de Bernardo Ferragut, Palma, 112 pàg., Palma, sense any.

Carlos JOSÉ GUITART. Breves nociones de geografía general y de España e historia de España, Patronato Social Femenino de Llucmajor, Palma, 1946.

Carlos JOSÉ GUITART. Geografía e historia. Primer curso, Patronato Social Femenino de Llucmajor, Palma, 1947.

Carlos JOSÉ GUITART. Historia Universal, Patronato Social Femenino de Llucmajor, 273 pàg., Palma, 1949.


Aina Montaner Rotger (Palma, 1944 – 10 de maig de 2004)

Filòloga. Es llicencia en filologia clàssica (1966) a la Universitat de Barcelona. Inicia la vida professional a Barcelona fent classes de llengua espanyola i de llengua llatina. El 1971, de retorn a Mallorca, treballa a la Llibreria Tous, que converteix en un centre de trobada d’intel·lectuals i artistes. A partir del 1976 exerceix com a professora de l’Institut Antoni Maura (Palma). Durant el període 1978-2004 és la cap del servei d’assessorament lingüístic i documentació del Govern de les Illes Balears i, alhora, és professora de llengua catalana de l’Institut Balear d’Administració Pública (IBAP). Escriu amb Joana Maria Munar Oliver el manual Recomanacions sobre la redacció en català de disposicions generals i d’actes administratius. El 1976 participa en el Congrés de Cultura Catalana i el 1978 és col·laboradora del programa Giravolt, que s’emet en català per TV2 des dels antics estudis Miramar de Barcelona. És destacable la seva dedicació a la traducció de textos legislatius del castellà al català. El 1968 féu part del comitè provincial del Partit Comunista a les Balears. Durant els anys d'estada a Barcelona milità en el PSUC. El 2004 rep el premi Ramon Llull del Govern de les Illes Balears. Té una entrada a la GEM.



Bibliografia

GEM, 23, 236

Redacció. “Aina Montaner, filóloga”, Última Hora, 10-V-2014, pàg. 71.


viernes, 9 de mayo de 2014

Remigia Caubet González (Palma, Mallorca, 1 de juliol de 1919 – 23 de maig de 1997)

Escultora. Nada a Palma, és la segona filla de Damià Caubet Nicolau i de Guillermina González Albert. S’inicia en la pràctica del dibuix i del modelat a l’Escola Alemanya sota la direcció de Maria Garau. Durant els anys del període comprés entre 1946 i 1951 és deixeble de l’escultor Horacio de Eguía i de Joan Borrell Nicolau, que té l’estudi a la barriada de la parròquia de Sant Sebastià. (Palma). El 1951 presenta la primera exposició individual a les Galeries Costa.

El 1958 s’inicia en l’escultura monumental arran de l’encàrrec que li fa l’Ajuntament de Campanet d’un monument dedicat a Llorenç Riber amb motiu del primer aniversari (1958) del seu traspàs. A partir d’aleshores realitza baix relleus i escultures en bronze, pedra, pedra de Santanyí o de Porreres i terracota. El 1966 fa una escultura del P. Joaquim Rosselló Ferrà, fundador de la Congregació dels Sagrats Cors. El 1968 realitza per a l’Ajuntament de Palma una escultura monumental de Pere d’Alcàntara Penya que s’ubica a la plaça de Palou i Coll. El 1970 per a l’Ajuntament de sa Pobla realitza el conjunt escultòric dedicat als poblers que feren ses marjals, el monument al general Antoni Barceló, que s’instal·la en el moll de Paraires (Palma), un retrat de Joan Carles, encara príncep d’Espanya, per al Reial Club Nàutic de Palma i un retrat de Felip de Borbó per a l’Ajuntament de Palma. El 1972 realitza el monument a Miquel Costa i Llobera que s’ubica a Lluc, el de “Sa verema” per a Binissalem i el de l’emperador Carles V per a Alcúdia. A partir del 1953, becada per la Fundació Joan March, amplia estudis a l’Acadèmia Espanyola de Belles Arts de Roma. El 1977 realitza l’escultura del monument dedicat al pintor Llorenç Cerdà, que s’instal·la a Cala Sant Vicenç (Pollença), el conjunt escultòric Font de l’amor (Passeig Marítim, 1984), el dedicat a Miquel Costa i Llobera, conegut popularment com el monument a Nuredduna (1995) i el Betlem que fa per a la Seu amb la col·laboració del seu fill Damià. Per a la parròquia de Santa Teresa del Nin Jesús (Palma) fa una imatge del Crist Ressuscitat (1995) i una de Santa Teresa del Nin Jesús (1996).

Obté nombrosos premis i reconeixements. Guanya el primer premi de l’exposició amb què el Cercle de Belles Arts commemora el Xè aniversari de la seva fundació (1951), la medalla d’escultura del XXIV Saló de Tardor (1967), la medalla anual de la institució cultural francesa “Les Roseti” i el premi France Mediterranée (1984). Casada amb Damià Ramis Vanrell, és mare de cinc fills. Elegida per unanimitat, és la primera acadèmica numerària de la Reial Acadèmia de Belles Arts de les Illes Balears. Mor a Palma als 77 anys. Rep de l’Ajuntament, a títol pòstum, la medalla d’or de Palma. Des del 2002 un carrer de Palma duu el seu nom.

D’esperit profundament lliberal i vitalista, renuncia de ben jove a ser una dona convencional i tradicional per dedicar-se a una professió absorbent, dura i no prou ben compresa com a pròpia d’una dona els anys 50 i 60 del segle passat. Les seves escultures, d’inspiració classicista, llueixen una grata esveltesa i una inusual aparença de lleugeresa. L’observació dels detalls de les figures permet llegir els elements fonamentals de la biografia del personatge i del seu caràcter. Aquesta particularitat és força patent en el retrat de Gabriel Fuster Mayans “Gafim”, situat a la plaça Major de Palma,  i en la figura del monument dedicat a Llorenç Cerdà Bisbal. D’altra banda, les figures femenines i les dels amants respiren sentiments de desig i d’erotisme d’una elegant sensualitat.



Bibliografía

Cristina ROS. Caubet González, Remigia, Gran Enciclopèdia de la Pintura i l’Escultura de les Balears”, v. II, pàg. 5-6, Promomallorca, Palma, 1996.

Rafel PERELLÓ PARADELO. Escultores contemporáneos en Mallorca, Col·lecció Siurell, Palma, 1973.

Teresa VINYOLES VIDAL et al. Diccionari biogràfic de dones. Remigia Caubet González.

GEM

jueves, 8 de mayo de 2014

Rafel Ferreres Ciurana (València, 1914 c. – 28 de desembre de 1981)

Catedràtic d’institut de llengua i literatura i escritpor. Estudia el batxillerat a València i es doctora en filosofia i lletres a Madrid, Durant un temps és lector d’espanyol del King’s College de la Universitat de Londres i catedràtic de l’Institut Espanyol de Londres. Posteriorment imparteix classes a la Universitat de San Francisco (Califòrnia, EUA) com a professor visitant. Per oposició guanya (1953) la càtedra de literatura de l’Institut Ramon Llull de Palma, que el 1954 trasllada a l’Institut Sant Vicenç Ferrer de València, del que és director en dues etapes (1955-1960 i 1976-1981). Investiga autors valencians com Ausiàs March i Eduard Escalante. És tinent d’alcalde de l’Ajuntament de València a partir del 1964. Ocupa durant un temps la presidència de la Comissió de bilingüisme de la Comunitat Valenciana. És membre corresponent de la Real Academia de la Lengua, conseller de número de la Institució Alfons el Magnànim i acadèmic numerari de l’Acadèmia de la Cultura Valenciana. Guanya el premi València 1967 amb un treball sobre el dramaturg Escalante i el 1971 obté el premi d’investigació Cerdà Reig de la Diputació de València. Escriu, entre d’altres, les obres Moratín en Valencia, Los límites del modernismo, Verlaine y los modernistas españoles, etc. Publica col·laboracions a la Revista Valenciana de Filologia i a la premsa diària. Mor sobtadament a València als 67 anys. El 2013, amb motiu del 30è aniversari del seu traspàs, l’Ajuntament de València li dedica una exposició d’homenatge.


Bibliografía

Belén GISBERT, Rosa GREGORI i Isabel GUARDIOLA. “El profesor Rafael Ferreres, una vida dedicada a la literatura y a Valencia”, Símile, núm. 22, pàg. 8 i 9, Col·legi Oficial de Bibliotecaris i documentalistes de la Comunitat Valenciana (COBDCV), València, setembre-octubre-novembre de 2013.

Jaime MILLAS. "Falleció Rafael Ferreres, escritor y catedràtico valenciano", El País, 30-XII-1981.



domingo, 4 de mayo de 2014

Josep Alomar Bosch (Palma, 1877 – 1952)

Arquitecte i urbanista. Primer fill de Pere Alomar Femenias i de Maria Bosch Cerdà. Estudia a Palma i cursa la carrera d’arquitectura a l’Escola Superior de Madrid, on es titula (1905). És arquitecte de la Diputació Provincial de les Balears. Realitza diversos projectes urbanístics per a Eivissa i Formentera com el d’eixample del passeig Vara de Rey (sector de s’Alamera, 1915), eixample entre l’avinguda Espanya i la carretera de Sant Antoni (1930), eixample de l’avinguda d’Espanya-Necròpolis-ses Figueretes (1934), eixample de Santa Eulàlia el Riu (1930), el pla d’urbanització entre el far i el casc urbà de Sant Antoni de Portmany (1942) i el projecte de cementiri de Sant Francesc Xavier de Formentera (1937). Col·labora amb Jaume Alenyà en la direcció de les obres de la illeta dels instituts de Palma (1912-1916), segons projecte de Tomàs Gómez-Acebo Retortillo (1869-1911). Projecta i dirigeix diverses obres de restauració i reforma a Can Alomar (abans Can Thomàs del pedrís del Born), propietat del seu pare, que hereta juntament amb dues de les seves germanes, Maria i Mercè. També és l’autor del Col·legi del Carme de Gènova (1948). A Palma té despatx obert al públic al carrer de Sant Feliu, núm. 3, 1r (Can Alomar, Palma), on viu, fadrí, amb dues germanes.



Bibliografia

GEM, 1, 129

Enciclopèdi d’Eivissa i Formentera, v. 1.


Aina PASCUAL. Del gótico al neogótico: el caso de Can Thomàs des pedrís des Born (Palma), BSAL, 56, pàg. 337-362, Palma, 2000

sábado, 3 de mayo de 2014

Lluís Ferbal Campo (Alger, s. XIX - Barcelona, 1942)

Professor i arqueòleg. Fill de pare francès i de mare andalusa, guanya per oposició una càtedra de francès d’institut. Destinat a l’Institut de Palma, compgina les classes que dóna a l'institut i les que imparteix a l’Escola Normal (1916-1936). Publica el manual Lecciones de gramàtica francesa (1908), de 175 pàgines. És soci de l’Associació per la Cultura de Mallorca. Afeccionat a l’arqueologia, escava la cova prehistòrica de Son Mulet (Llucmajor) juntament amb Andreu Crespí Salom. Amb coneixements de numismàtica classifica la col·lecció de monedes que adquireix l’Ajuntament de Palma i es conserva a Bellver. Publica col·laboracions a La Nostra Terra i al Butlletí de la Societat Arqueològica Lul·liana. L’arribada de la II República propicia la seva dedicació a la política i és elegit regidor de l’Ajuntament de Palma. Arran de l’aixecament militar del 1936, és inhabilitat per a la docència, detingut, sotmès a consell de guerra i condemnat a mort (1937). El claustre de professors i el director de l’Institut Ramon Llull sol·liciten el novembre de 1937 la commutació de la pena de mort. Empresonat entre 1936 i 1939, és desterrat a Binissalem. Finalment, és autoritzar a marxar a Barcelona, on mor el 1942. La prof. Teresa Vallejo Aranyó ha investigat la biografia del personatge. Des del 2009 un carrer de Palma, de la zona de sa Taulera, duu el seu nom.


Bibliografia

Antoni MARIMON. Un catedràtic republicà, Diari de Balears, 17-IV-2013.

Josep MASSOT I MUNTANER. Cultura i vida a Mallorca entre la guerra i la postguerra (1930-1950), Publicacions de l’Abadia de Montserrat, nota 29, pàg. 143, Barcelona, 1976.

GEM, 5, 244.


Tomás Gómez-Acebo Retortillo (Madrid, 1869 - París, 1911).

Arquitecte. Fill de Ricardo Gómez-Acebo de la Torre (+ 1868) i d’Agustina Retortillo González-Nandín (1870-1937), estudia a Madrid. Cursa la carrera d’arquitectura a l’Escola Superior d’Arquitectura de Madrid, on és condeixeble de Jaume Alenyà Ginard (1869-1945). Contreu matrimoni (1897) amb Maria de los Dolores Vázquez Armero y Fernández-Lascoiti (1870-1937). Són pares d’onze fills: Tomàs (1898), Agustín (1900), Manuel, Maria (1902), Javier (1902), Dolores, José-Ricardo (1904), Manuel, Maria de los Dolores (Lola), Margarita i Maria del Pilar (1911).

Dedicat a l’exercici de l’arquitectura, és l’autor, entre altres obres, de la casa palau de Julio Castañedo, del carrer Velázquez, núm. 55, de Madrid (1905); de “La casona de los Cossío o casa de los leones” de Reinosa (1909); d’un projecte per al Casino de Madrid (1904), que no guanya el concurs en el que participa, però és molt alabat (1905) i del projecte de la illeta dels instituts de Palma, que presenta al concurs convocat pel Ministeri d’Instrucció Pública i el guanya (1905) en competència amb un projecte presentat per Francesc Roca Simó.

De manera sobtada mor a París als 41 anys. Les seves restes són inhumades al cementiri sacramental de San Isidro de Madrid.


jueves, 1 de mayo de 2014

Pere Joan Morell Rullan (Sóller, 1790 – Palma, 1867)

Advocat, polític i professor. Estudia lleis i es doctora en dret civil i canònic. Fa part del primer claustre de professors de l’Institut Balear com encarregat interí de la càtedra de legislació (1836-1837). D’ideologia lliberal moderada, és elegit diputat per Mallorca a les eleccions de 1836 i 1839. Acabada l’etapa política, torna al món de l’ensenyament com a catedràtic de filosofia (1840-1863) de l'Institut Balear. Defensor del règim de llibertats del 1833, proposa posicions d’equilibri entre les idees conservadores i les revolucionàries. És membre de la Societat Econòmica d’Amics del País.



Bibliografía

Gerardo MORA FERRAGUT i Jesús garcia Marín. El pensamiento político y económico de Pedro Juan Morell Rullán (1785-1867), Estudis Baleàrics, 29-30, pàg. 147-156, Palma, 1989.

GEM, 11, 185-186.


Josep Monlau i Sala (Barcelona, 1832 – Palma, 1908)

Naturalista i professor. Fill de Pere Felip Monlau i Roca (1808-1871), es llicencia en ciències naturals a la Universitat Complutense (1854) i es doctora l’any següent. Guanya les oposicions a càtedra d’història natural i agricultura d’institut (1855) i és destinat a l’Institut Balear (1855-1862 i 1874-1898). També és catedràtic dels instituts de Barcelona (1862-1872) i Tortosa (1873-1874). De concepcions lliberals, defensa l’evolucionisme darwinista, que coneix a fons. Escriu sobre botànica, ornitologia, mineralogia i agricultura. Són obres seves Compendio de historia natural (3 volums), Programa de un curso de historia natural, Tratado de olivicultura i altres. Publica articles a revistes especialitzades. És soci de l’Ateneu Balear. Dirigeix el butlletí de la Cambra Agrícola Balear i és president de l’entitat (1899-1908). És acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Ciències Naturals de Barcelona i cavaller de la Reial Ordre de Carles III. La biblioteca de Pere Felip Monlau, del seu germà Josep i de Josep Monlau i Sala és donada pel seu nét Ferran Moragues a la biblioteca de la Real.



Bibliografia

GEC

GEM, diverses entrades

TRIAS MERCANT. “Hisoria e ideologia del Instituto, “Las Orlas”, p. I P. Ed., Palma, 1989, pàgines inicials sense numerar.

Joan Gamundí Penya (Deià, 1790 c. – Palma, 22 d’abril de 1842)

Canonista i filòsof. De posicions lliberals progressistes, és catedràtic de la Universitat Literària de Mallorca fins que és suprimida. Entre 1836 i 1842 ocupa la càtedra de filosofia (lògica, principis de gramàtica, filosofia moral i fonaments de la religió) de l’Institut Balear. En restaurar-se la Universitat Literària de Mallorca n’és nomenat rector (1840-1842). Com a prevere, és beneficiat de la parròquia de Sant Miquel, de Palma. Doctor en dret canònic, és rector del Seminari diocesà fins que és suprimit. Dirigeix la Biblioteca Pública i la comissió per a la recollida dels llibres i antiguitats dels convents suprimits per la desamortització. Escriu l’obra Nociones elementales de ideología y lógica redactadas por los mejores autores (1837), on explica la tesi del sensisme en voga, consistent a defensar que l’experiència obtinguda a través dels sentits és la única font de coneixement. Mor als 53 anys.


Bibliografia

GEM, 6, 149.

Antoni PLANAS ROSSELLÓ. La Universidad Literaria Balear (1840-1842); un intento fallido de restauración de los estudios universitarios en Mallorca, CIAN, 14/2, pàg. 295-316, Palma, 2011.

Sebastià TRIAS MERCANT. Breve historia e ideología del Instituto, pròleg de "Las Orlas", Joan Pla García, P. i P. ed., pàg. inicials s/n., Palma, 1989.