Escriptor. Estudia el
batxillerat a l’Institut
Balear , cursa la carrera de magisteri i es llicencia (1883)
en filosofia i lletres a la Universitat de València. Es doctora (1897) en
filosofia i lletres i es llicencia en teologia al Seminari de València. Escriu
sobre temes religiosos, d’espiritualitat, de crítica literària, biogràfics i
d’apologia. És autor de les obres Fray
Luis de Granda, ensayo biográfico y crítico (1889), Apología sobre la exposición que hizo el gran poeta lírico Fr. Luis de
León acerca del libro de Job (1894), La
mujer en la historia (1896), San
Bruno y la orden de los cartujos (1898), El padre Juan de Mariana (1887, 1897), Los
benedictinos de San Mauro (1899), Fray
Jerónimo de San José (1902), Santa
Teresa y el género epistolar (1912), El
doctor José Miralles Asbert (1916), Dues
crisis en la vida de Ramon Llull (1934) i moltes altres. Col·labora a la
premsa confessional com El Católico Balear y Correo de Mallorca. El 1915 és designat vocal de la Comissió Provincial
de Monuments Històrics i Artístics. És membre corresponent de la Real Academia de
Buenas Letras de Sevilla, de l’Acadèmia de Sant Tomàs d’Aquino de Barcelona, de
la Nacional de Reims (França) i altres. Un carrer del Secar de la Real porta el
seu nom des del 1970. Casat, és pare de Joan Ignasi Valentí Marroig. Fa part de
la relació d’alumnes il·lustres de l’Institut elaborada el 1952 i de la galeria
de professors i alumnes il·lustres del centre que es mostra a la sala de
professors. Té una entrada a
la GEM i una altra a la GEC.
viernes, 1 de agosto de 2014
Suscribirse a:
Entradas (Atom)