miércoles, 2 de febrero de 2011

Jeroni Pou Magraner (Palma 5 de gener de 1854 - 5 de novembre de 1922)

Advocat, escriptor, polític i soci de Creu Roja.

Fill de l’enginyer d’obres públiques Emili Pou Bonet (1830-1888) i germà del general honorari d’infanteria Emili Pou Magraner (1868-1940), president de Creu Roja a les Balears (1936), és un dels personatges més rellevants del seu temps a Mallorca. Es casa als 41 anys el 21 de gener de 1895. Després de residir durant un temps a París, és reclamat pel president d’El Salvador, que el nomena (1889) ambaixador extraordinari d’aquest país davant el Govern de Mèxic.

Animador i impulsor del republicanisme a Mallorca, el reorganitza (1896) a l’entorn del partit Unió Republicana. Funda i dirigeix el diari “La Unión Republicana” (1896-1904) i crea el setmanari “El ideal” (1910). És regidor de l’ajuntament de Palma, senador per Mallorca (1916) i diputat provincial (1922). Se separa del republicanisme per fundar (1913) a l’illa el Partit Reformista, de Melquíades Álvarez.

Escriu poesia i comèdies en castellà com “Juzgar por indicios”, “La magia electoral” i “Los viejos verdes”. Publica “Lucha por la existencia”, discurs que pronuncia amb motiu de la seva recepció com a soci actiu de l’Acadèmia de Ciències i Belles Arts de San Salvador (1889).

En els primers anys del s. XX, es dóna d’alta com a soci de número de Creu Roja a les Balears. Afeccionat a la caça, és membre de la societat de caçadors. Joan Bauzà pinta (1895 c.) el seu retrat en una escena costumista a l’interior de la taverna de Can Bartola, que es conserva al Museu de Lluc. Un carrer de Palma duu el seu nom.

Rep la Legió d’Honor per la seva adhesió al govern de França durant la Primera Guerra Mundial. Essent diputat provincial, mor a Palma als 68 anys.