Informe Econòmic i Social. Una història de 44 anys (1968-2011)

L’informe econòmic i social de Sa Nostra, iniciat el 1968, ha conegut al llarg dels seus 44 anys d’existència diverses etapes. D’acord amb el que hem exposat a altres escrits anteriors, es poden distingir 4 etapes prou ben diferenciades.

Primera etapa. Informe econòmic (1968-1972)

Abasta els primers 5 anys de l’informe, del 1968 al 1972. S’inicia per iniciativa de Carles Blanes Nouvilas, aleshores director general de la Caixa de les Balears Sa Nostra, que comana l’elaboració de la primera edició a quatre especialistes: Pere Costa Porto, Andreu Casasnovas Marquès, Jaume Galmès Tous i Miquel Alenyà Fuster.

El 1968, Caixa de Balears Sa Nostra, inicia la publicació i l’edita (1968-72) com a annex d’introducció de les memòries anuals de l’entitat. Està integrat per un conjunt d’articles sobre l’evolució anual dels principals sectors de l’economia de les illes i una introducció que aporta la visió global de l’any amb relació a l’economia internacional i espanyola. La primera edició consta de quatre capítols: comerç exterior a càrrec de Pere Costa Porto, agricultura a càrrec de Jaume Galmés Tous, turisme a càrrec d’Andreu Casasnovas Marquès i indústria a càrrec de Miquel Alenyà Fuster.

A l’equip inicial s’afegeixen en anys successius economistes joves, com Víctor Garau Jaulin du Seutre, Carles Cuéllar, Vicenç Rotger Rabassa, Alonso Ramallo Massanet i altres. El pressupost de l’obra passa de 18.000 ptes. el 1968 a 40.000 ptes. el 1972.

Segona etapa. L’evolució econòmica (1973-1997)

El 1973 Banca Catalana publica un informe econòmic referit a les Balears amb l’ajut de l’equip de professionals que fins al 1972 havia treballat en l’informe de Sa Nostra. Alonso Ramallo havia estat contractat com a economista de l’entitat financera i a ell correspon la redacció íntegra de l'informe de Sa Nostra del 1973. Amb relació al 1973 es publiquen dos informes, el de Sa Nostra i el de Banca Catalana. El de Sa Nostra es publica com a part de l'informe del Director General presentat a l'Assemblea General de l'entitat. El de Banca Catalana es presenta en un volum separat de 116 pàgines. Aquest segon informe, que es titula “Evolució econòmica 1973. Les Balears”, es presenta en el marc d’un acte públic que té lloc a la sala de conferències de l’Hotel Bellver.

El 1974 Sa Nostra i Banca Catalana acorden publicar conjuntament l’informe anual per tal de reforçar la iniciativa. La col·laboració es manté sense interrupcions fins a l’edició del 1997. El 1974 es publica el primer informe anual fruit de la col·laboració de Sa Nostra i Banca Catalana. Es presenta en un acte públic que té lloc a l’Hotel de Mar (Illetes, Calvià), que és presidit pel batlle de Calvià, l’advocat Nicolau Morell Cotoner, acompanyat d’Artur Saurí del Río per Banca Catalana, Alonso Ramallo per Sa Nostra i Pere Costa, com a responsable de la publicació.

Des del 1974 les edicions anuals es fan sota la supervisió dels Serveis d’Estudis de les dues entitats editores, dirigits per Artur Saurí del Río (Banca Catalana) i per Alonso Ramallo i Miquel Alenyà (Sa Nostra).

A partir de l’informe del 1975 les presentacions es fan amb la presència d’alts càrrecs de les dues institucions editores. L’acte del 1975 té lloc a la sala de conferències de l’Hotel Bellver i hi intervenen Carles Blanes Nouvilas per Sa Nostra, Joan Torres Picamal pel Banc Industrial de Catalunya i Joan Rosell per Banca Catalana. A la taula presidencial hi són presents, a més, Fulgenci Rosselló Coll, president de Sa Nostra, i Miquel Alenyà Fuster, que fa ús de la paraula per resumir els grans trets de l’evolució econòmica de l’any anterior.

A partir de l’edició del 1976 la presentació es fa amb l’anàlisi de l’evolució econòmica de l’any en curs, la qual cosa suscita l’interès dels mitjans i del públic. A partir del 1992 es fa la presentació de l’informe a Menorca (Maó o Ciutadella) i a Eivissa. Les presentacions a Menorca i Eivissa són presidides habitualment pel president o presidenta dels Consells Insulars de Menorca i d’Eivissa i Formentera. A Menorca es fan habitualment al saló gòtic de l’Ajuntament de Ciutadella i a la sala de plens del Consell Insular. Esporàdicament es fan a l’antiga església de Sant Antoni (Maó) o a Cas Quintu (Ciutadella).

La presentació del 1978 es va caracteritzar pel parlament de caràcter democràtic que fa Carles Blanes, director general de Sa Nostra. La presentació del 1979 es va veure suspesa súbitament quan el president de Sa Nostra advertí la presència, del tot pacífica, a l’acte de Jaume Santandreu Sureda i alguns dels seus seguidors del Sindicat dels exclosos.

Entre 1974 i 1994 l’obra es presenta en una doble edició, una en català i l’altra en castellà. A partir de l’edició del 1995 es presenta una sola edició (català). Els actes públics de presentació de l’informe anual a Palma, són presidits habitualment pels presidents de Sa Nostra, de Banca Catalana, del Govern i del Consell Insular de Mallorca, acompanyats del Conseller d’Economia i Hisenda del Govern. Constitueixen un esdeveniment social de gran ressonància i un event d'afirmació democràtica. La presentació inclou entre 1978 i 1981 i entre 1989 i 2000 un parlament sobre el comportament de l’economia a les Balears durant l’any en curs. L’acte de presentació de l’edició de 1981, prevista per al primers dies de novembre de 1982, se suspèn, a petició de Banca Catalana. En el seu lloc Sa Nostra convida els autors a un sopar a Can Tàpera. En el parlament corresponent a l’acte de presentació que té lloc el 27 de novembre de 1993, als salons de l’hotel Son Vida, es diu que a les Balears s’havia iniciat la fase de recuperació econòmica, cosa per la qual restava enrere l’etapa de crisi econòmica que havia començat el 1989. L’anunci constitueix una sorpresa que mobilitza el mitjans de comunicació i crida l’atenció de l’opinió pública. La presentació era presidida per Gabriel Canyelles Fons, president del Govern de les Illes Balears, qui en acabar l’acte va felicitar el ponent efusivament.

L’edició del 1996 deixa de banda el disseny de les edicions del 1973 ençà per incorporar un disseny més modern i funcional. Les presentacions de les edicions de 1996 i 1997 incorporen per primera vegada la projecció de quadres i gràfics per facilitar el seguiment de l’anàlisi avançada de l’evolució econòmica de l’any en curs. L’edició del 1997 incorpora un llibret adjunt, escrit per diversos autors, commemoratiu dels 25 anys de l’edició de Banca Catalana corresponent al 1973. El tiratge de les dues edicions anteriors al 1995 i de l’edició única del 1996 i 1997 és de l’ordre dels 1.500-2000 exemplars.

Des del 1974 les edicions anuals es fan sota la supervisió dels Serveis d’Estudis de les dues entitats editores, dirigits per Artur Saurí del Río (Banca Catalana) i per Alonso Ramallo i Miquel Alenyà (Sa Nostra). Són els directors de l’obra Pere Costa Porto (1973-1974), Miquel Alenyà Fuster (1975-1982), Alonso Ramallo Massanet (1983-1989) i Miquel Alenyà Fuster (1990-2000).

El primer trimestre del 1990 Sa Nostra inicia la publicació en roda de premsa i amb suport de paper d’informes trimestrals o de conjuntura sobre l’economia de les Balears, que manté amb constància fins al darrer trimestre del 1999. En aquest període de temps publica 44 informes trimestrals. La iniciativa respon a una observació del Pla Estratègic de l'entitat, elaborat amb col·laboració amb la consultora Ernst & Young i aprovat pel Consell d'Administració per al període 1990-94.

Tercera etapa. Informe econòmic i social (1998-2000)

Sa Nostra acorda mantenir la publicació de l’informe econòmic anual, reforçar-lo i ampliar-lo amb la inclusió de diversos capítols referits a la realitat social i cultural de les illes. S’adopta el nom d’Informe econòmic i social de les illes Balears, que recupera i amplia el nom inicial de l’informe. Es compta amb la col·laboració del mateix equip de professionals de les illes que fins aleshores havia treballat en la redacció de l’”Evolució econòmica”, convenientment ampliat.

Les edicions es fan més voluminoses i assoleixen un nombre de pàgines proper al milenar, inclosos quadres i gràfics de l’annex. El disseny de la portada conserva el format inaugurat el 1996 amb alguns afegits propis de Sa Nostra. Les presentacions es fan al saló d’actes Joan Pons Marquès de l’edifici de Sa Nostra a Son Fuster.

Les dotacions pressupostàries dels anys del període sumen xifres situades entre els 25 i els 28 mil euros, inclosos els costos de disseny i impremta, de la infografia i la cura de la visualitat de l’obra. El tiratge de l’edició del 2000 és de dos mil exemplars.

El Servei d’Estudis Socials i Econòmics de Sa Nostra assumeix treballs d’investigació aliens a l’informe anual i als informes trimestrals de conjuntura, com el que es fa a petició de l’Autoritat Portuària de les Balears sobre els ports de les illes, del qual s’encarrega Antoni Barceló Veny, autor habitual dels capítols de transports i de construcció de l’informe anual.

Relació d’autors de l'edició del 2000

Direcció:

Miquel Alenyà Fuster

Coordinació:

Andreu Ramis Puig-gros

Economia

Pere Albertí Huguet

Antoni Barceló Veny

Esteve Bardolet Jané

Margalida Català Rosselló

Antonio Fleixas Antón

Miquel Fuada Aiguader

Jaume Gelabert Vich

Carles Manera Erbina

Joan Mir Obrador

Pere Miralles Cerdà

Ferran Navinés i Badal

Jaime Olascoaga Ensenyat

Antoni Riera Font

José A. Roselló Rausell

Miquel Alenyà Fuster

Estudis Socials i Econòmics de Sa Nostra

Medi ambient

Antoni Riera Font

Bartomeu Tomàs Vives

Guillen X. Pons Buades

Societat

Pere Albertí Huguet

Antoni I. Alomar Canyelles

Pere J. Barceló Obrador

Maria Antònia Carbonero Gamundí

Andreu Horrach Torrens

Ferran D. Lluch Dubon

Manuel Pelarda Ferrando

Ladislao Roig Bustos

Bernat Sureda Garcia

Jaume Sureda Negre

Macià Tomàs Salvà

Cultura

Magdalena Aguiló Victory

Joan Arrom Nadal

Rafel M. Creus Oliver

Pere Estelrich Massutí

Miquel Fuada Aiguader

Antoni Ginard Bujosa

Joan Mas i Vives

Montserrat Mascaró Pons

Eva Mulet Velasco

Francisca Niell Llabrés

Andreu Ramis Puig-gros

Cristina Ros Salvà

Pere Rosselló Bover

Jaume Vidal Amengual

Quarta etapa: Informe del CRE (2001-2011)

Mentre l’equip convocat pel Servei d’Estudis Socials i Econòmics de Sa Nostra treballa en la conclusió i la correcció de les galerades de l’edició 33 ena de l’informe anual, la presidència de Sa Nostra i la UIB inicien una sèrie de contactes encaminats a la signatura d’un acord de col·laboració en virtut del qual l’entitat financera comana al CRE (Centre de Recerca Econòmica) la tasca d’elaborar l’informe anual.

La signatura del conveni té lloc el 21 de desembre de 2001, uns dies abans de la dimissió del promotor del projecte i president de Sa Nostra, Miquel Capellà Moià. El document fundacional estableix que el conveni de cooperació de Sa Nostra amb la UIB té per objecte promoure i cooperar amb projectes d’investigació referits a aspectes específics de l’economia balear, com el turisme, el medi ambient, els transports i, de manera especial, l’evolució macroeconòmica de l’arxipèlag.

El CRE, que no té personalitat jurídica pròpia, es constitueix com l’instrument operatiu destinat a la realització de les tasques de recerca objecte del conveni. El seu govern s’encomana a un Consell Rector que és presidit pel Rector de la UIB. La vicepresidència correspon al director general de Sa Nostra. Hi ha quatre vocals: el vicerector d’economia de la UIB, el vicerector d’investigació de la UIB, el subdirector general de l’Obra Social de Sa Nostra i el Director de l’Obra Social de Sa Nostra. El secretari és el director del CRE.

Des del primer moment es prescindeix de l’equip anterior, de la seva experiència i dels valors associats a una trajectòria de 33 anys de treball continuat, prestigiat i apreciat per l’opinió pública, pluralista i capaç d’adaptar-se als canvis i generar millores. Consegüentment, es passa d’un model d’autors que signen els capítols de l’informe a un model de signatura i responsabilitat autoral única. Les antigues bones relacions amb la Cambra de Comerç, la CAEB, la direcció general d’Economia i la Conselleria d’Economia i Hisenda del Govern, donen pas a algunes friccions que de manera reiterada marquen diferències amb les estimacions i els diagnòstics.

Les presentacions públiques de l’informe prescindeixen de l’anàlisi de l’evolució de l’any en curs per passar a temes de caràcter general que són tractats al marge de l’informe que es presenta i en format de conferència acadèmica no exempta d’alguns trets teatrals. Es mantenen les tres presentacions tradicionals a Palma, Menorca i Eivissa. Les edicions anuals de l’informe conserven la numeració ordinal que fa referència a les edicions iniciades el 1968. En aquest respecte es fa ús de la numeració llatina.

Es dóna continuïtat als informes trimestrals de conjuntura que Sa Nostra inicià el primer trimestre del 1990, tot seguint les indicacions del Pla Estratègic de l’entitat, elaborat per la consultora Ernst & Young i aprovat per al període 1990-94, per bé que el nombre d’aquest informes no es recull en la nova etapa, que comença una numeració nova, malgrat les informacions concretes que són facilitades als responsables del CRE.

El CRE obre una pàgina a la xarxa en la qual, en compliment dels deures de transparència, dóna informació sobre diversos aspectes dels seus objectius, òrgans directius i de govern, treballs realitzats, etc. No parla ni de les dotacions pressupostàries anuals, ni de les aportacions de Sa Nostra, que se situen en un nivell proper als 450 mil euros anuals. El sou del director és de 80 mil euros anuals. Per al 2012, ateses les restriccions de l’Obra Social de Sa Nostra, les aportacions es limiten a 200.000 euros. El fet es fa evident en la publicació minsa de l’informe anual corresponent al 2011. En el curs de l’any 2012 Sa Nostra proposa que el CRE gestioni en el mercat dels patrocinis l’obtenció de contribucions anuals de l’ordre del 80% del seu pressupost. Sa Nostra assegura en aquest cas una aportació anual equivalent al 20% del pressupost. Les gestions fetes pel CRE no arriben a bon port en cap de les línies explorades o sondejades. Val a dir que Sa Nostra va cancel·lar els programa d'ajuts solidaris destinats a entitats humanitàries corresponents al 2012 per poder fer l'aportació de 200.000 euros al CRE.

El 25 de setembre de 2012 es fa la presentació de l’informe anual del 2011 en un acte presidit pel vicepresident del Govern de les Illes Balears, Josep Ignasi Anguiló Fuster, que manifesta la seva disconformitat amb algunes afirmacions fetes pel presentador, Antoni Riera Font. L'acte té lloc al saló Joan Pons Marquès de l'antic edifici de serveis centrals de Sa Nostra a Son Fuster. Són presents a la taula presidencial Fernando Alzamora Carbonell i Pau Dolç Bover, president i director general de Sa Nostra respectivament. El 24 de setembre l'informe s'havia presentat en roda de premsa. El 27 de setembre es fa la presentació a la Sala de Cultura de Sa Nostra a Maó (antiga església de Sant Antoni) i el dia primer d'octubre a la Sala de Cultura de Sa Nostra a Eivissa. En els 11 anys d'existència, es varen fer 35 informes de conjuntura, al principi trimestrals i finalment quadrimestrals. El darrer va ser presentat en roda de premsa l'octubre de 2012, per bé que no es va publicar en paper.

 El 9 de novembre de 2012 es fan les darreres actuacions del CRE i el dilluns dia 19 de novembre de 2012 es fa pública mitjançant nota de premsa la rescissió per part de Sa Nostra del conveni amb la UIB i el cessament de les activitats del CRE. Després de 44 anys, l’informe anual desapareix en el mateix moment en el qual també desapareix l’informe anual que amb el títol de “Memòria del Consell Econòmic i Social de les Illes Balears” publica des del 2001 el CES sota la direcció del representant de la UIB en aquest organisme. D’aquesta manera es tanca la quarta etapa de la publicació i alhora se n’obre una cinquena, d’espera o de pont, fins que alguna institució privada o pública acordi reiniciar la redacció i la publicació de l’informe. Val a dir que el cost d’un bon treball de recerca, redacció i edició se situaria a l’entorn dels 30 mil euros anuals, el cost que ha tingut en els darrers anys l’informe del CES, més ric en informació i millor documentat que el del CRE.

Palma, 2 de desembre de 2012

Informe Econòmic i Social de les Illes Balears. Relació d’autors (2000)

Direcció:

Miquel Alenyà Fuster

Coordinació:

Andreu Ramis Puig-gros

Economia

Pere Albertí Huguet

Antoni Barceló Veny

Esteve Bardolet Jané

Margalida Català Rosselló

Antonio Fleixas Antón

Miquel Fuada Aiguader

Jaume Gelabert Vich

Carles Manera Erbina

Joan Mir Obrador

Pere Miralles Cerdà

Ferran Navinés i Badal

Jaime Olascoaga Ensenyat

Antoni Riera Font

José A. Roselló Rausell

Miquel Alenyà Fuster

Estudis Socials i Econòmics de Sa Nostra

Medi ambient

Antoni Riera Font

Bartomeu Tomàs Vives

Guillem X. Pons Buades

Societat

Pere Albertí Huguet

Antoni I. Alomar Canyelles

Pere J. Barceló Obrador

Maria Antònia Carbonero Gamundí

Andreu Horrach Torrens

Ferran D. Lluch Dubon

Manuel Pelarda Ferrando

Ladislao Roig Bustos

Bernat Sureda Garcia

Jaume Sureda Negre

Macià Tomàs Salvà

Cultura

Magdalena Aguiló Victory

Joan Arrom Nadal

Rafel M. Creus Oliver

Pere Estelrich Massutí

Miquel Fuada Aiguader

Antoni Ginard Bujosa

Joan Mas i Vives

Montserrat Mascaró Pons

Eva Mulet Velasco

Francisca Niell Llabrés

Andreu Ramis Puig-gros

Cristina Ros Salvà

Pere Rosselló Bover

Jaume Vidal Amengual

Assessorament lingüístic

Àngel Àlvarez Garí

Jeroni Salom Pons

Esther Alcover Mestre

Coloma Borràs Cerdà

Disseny gràfic, infografies i maquetació

Di7 Comunicació

Impressió

Planigràfica Balear S.L.

Dipòsit legal: PM-1984-2001

(Nota:  la informació que recull el present escrit és una transcripció literal de la que s’ofereix a les pàgines 4 i 594 de l’Informe Econòmic i Social de les Illes Balears 2000).

Informe Econòmic i Social de les Illes Balears. Presentació (1998)

El mes de febrer del 1969, Carles Blanes Nouvilas, aleshores director general de Sa Nostra, va convocar al seu despatx quatre professionals de les illes als quals va exposar el propòsit de Sa Nostra de publicar un informe anual sobre l’economia de les Balears. Els va demanar el seu parer sobre el projecte i la seva disposició a col·laborar-hi. Tots coincidiren a valorar l’oportunitat de l’informe, a manifestar la seva opinió positiva sobre la viabilitat del projecte i a oferir la seva col·laboració. Atès això, els va comanar la realització dels quatre capítols que varen integrar el primer informe, referit a l’any 1968. L’economista Pere Costa Porto es va encarregar del capítol de comerç i balança comercial, Jaume Galmès Tous va fer el d’agricultura, Andreu Casasnovas Marquès va realitzar el de turisme i Miquel Alenyà Fuster va elaborar el d’indústria. L’informe va tenir una extensió de 36 pàgines, amb quadres i il·lustracions, i es va publicar com a annex previ de la Memòria anual del 1968 de Sa Nostra.

La bona acollida de l’informe va permetre que el projecte tengués continuïtat i s’ampliés l’any següent amb la incorporació de tres nous autors; Vicenç Rotger Rabassa (indústria), Joan Jaume (ramaderia) i el Centre d’Iniciatives i Turisme d’Eivissa i Formentera. Així, l’Informe del 1969, que es va publicar sota el títol de “Conjuntura econòmica de les Balears”, va constar de 47 pàgines, amb quadres i il·lustracions.

Basant-se en dos anys d’experiència, l’informe del 1970, que es va enriquir amb la incorporació de dos nous autors, Alonso Ramallo Massanet i Víctor Garau Jaulin du Seutre, va fer una anàlisi més detallada i exhaustiva de l’evolució econòmica balear. Consegüentment, es va ampliar la seva extensió, que va passar a ocupar 85 pàgines, amb quadres, il·lustracions i gràfics. L’informe del 1971, en la línia de l’any anterior, va comptar amb la col·laboració com a autor de l’economista Carles Cuéllar Vega.

Els informes dels anys 1972 i 1973, que es varen publicar sota el títol d’Informe econòmic, varen incorporar sengles apartats dedicats a l’anàlisi de la conjuntura econòmica de les Balears, tot deixant definit l’índex que l’obra va mantenir durant 26 anys (1972-97).

A partir del 1974, en col·laboració amb Banca Catalana (1974-97) i Banc Industrial de Catalunya (12975-84), .l’informe es va editar separadament, sota el títol d’Evolució econòmica. Les Balears, tot iniciant una segona etapa d’estabilitat, que es va consolidar a l’edició del 1989 i següents i es va refermar definitivament a l’edició del 1996, publicada sota el títol d’Evolució econòmica de les Illes Balears. Al llarg ‘aquests anys es varen incorporar al grup d’autors Paulí Buchens Adrover, Antoni Campins Colom, Catalina Mercè Amer Riera, Guillem López Casasnovas, Joan Mestre Ramis, Bernat Salvà Alloza, Àngel Barahona Bibiloni, Antoni Sastre Albertí, Francesc Sastre Albertí i Magí Antich Salas, per citar només aquells que, per raons diverses, no figuren a la relació d’autors de l’edició d’enguany.

Prenent com a base trenta anys d’experiència i sota un nou títol, Informe econòmic i social de les Illes Balears, l’informe anual del 1998 es presenta renovat i engrandit, atenent els canvis i l’ampliació de la demanda d’informació dels agents socials de les illes. En aquest sentit, hem incorporat als tradicionals capítols d’economia tres nous apartats: un està dedicat al medi ambient, un altre analitza diversos vessants de la realitat social i un tercer s’ocupa de fer una aproximació al balanç anual de l’art i la cultura.

D’altra banda, dins l’apartat d’economia presentam tres epígrafs dedicats a l’anàlisi monogràfica i individualitzada de l’evolució econòmica de Menorca, d’Eivissa i Formentera i de Mallorca. D’aquesta manera, donam compliment a un objectiu llargament desitjat, al qual hem dedicat temps i esforços de preparació durant tres anys. Sobre la base de la feina feta, avui ens és possible presentar una anàlisi prou extensa, qualificada i detallada, per bé que millorable, del comportament econòmic específic de cada un dels tres conjunts insulars de les Balears.

Volem fer constar el nostre agraïment als autors que s’han incorporat amb tasques noves a l’edició d’engany, als autors d’anys anteriors, al Gabinet d’Estudis Socials i Econòmics, a Di7 Comunicació, a l‘eficaç servei d’assessorament lingüístic que en ha donat Àngels Àlvarez Garí i a tots els col·laboradors.

També volem fer constar el nostre agraïment, per la seva col·laboració, a les Cambres Oficials de Comerç, Indústria i Navegació de Mallorca, Eivissa i Formentera i de Menorca.

Amb el suports d’autors i col·laboradors en ha estat possible diversificar i ampliar el treball amb el desig de contribuir al proveïment de la informació global que la societat de les illes necessita en el marc del seu procés d’avenç i de superació.

Sa Nostra

(Nota: el present escrit és la transcripció literal de la presentació que es va publicar com a introducció a l'edició de 1998 de l'Informe Econòmic i Social)

Informe Econòmic i Social de les Illes Balears. Els primers 33 anys

Informe anual sobre la situació i el comportament de l‘economia de les Balears. El 1968, Caixa de Balears Sa Nostra, inicia la publicació i l’edita (1968-72) com a annex d’introducció de les memòries anuals de l’entitat. Està integrat per un conjunt d’articles sobre l’evolució anual dels principals sectors de l’economia de les Illes i una introducció que aporta la visió global de l’any amb relació a anys anteriors i amb relació a l’economia internacional i espanyola. La primera edició consta de quatre capítols: comerç exterior, agricultura, turisme i indústria.

El 1973 s’inicia la publicació separada de l’informe. El seu primer títol, “Evolució econòmica. Les Balears”, es transforma el 1989 en “Evolució econòmica de les Balears”. Des del 1974, l’edició corre a càrrec de Caixa de Balears i Banca Catalana, encara que entre 1975 i 1982, hi participa també el Banc Industrial de Catalunya. L’obra, segons el format inicial de 1968, aplega articles signats de diversos autors i és dirigida successivament per Pere Costa (1973-76), Miquel Alenyà (1977-82), Alonso Ramallo (1983-88) i Miquel Alenyà (1989-2000). Des del 1973 les edicions anuals es fan sota la supervisió dels Serveis d’Estudis de les dues entitats editores, dirigits per Artur Saurí del Río (Banca Catalana) i per Alonso Ramallo i Miquel Alenyà (Sa Nostra). Entre 1973 i 1994 es presenta en dues edicions, una en català i una alta en castellà i té un tiratge conjunt de tres mil exemplars. A partir del 1995 es publica una edició única en català.

La col·laboració entre Caixa de Balears i Banca Catalana es manté fins al 1997. Entre 1998 i 2000 Caixa de Balears Sa Nostra assumeix en solitari la realització i publicació de l’informe, que adopta un títol nou, “Informe Econòmic i Social de les Illes Balears”. El pressupost de l’obra passa de 18.000 ptes. el 1968 a 25.000 euros el 2000.

Els actes públics de presentació de l’informe anual, són presidits habitualment pels presidents de Sa Nostra, de Banca Catalana, del Govern i del Consell Insular de Mallorca, acompanyats del Conseller d’Economia i Hisenda del Govern. Constitueixen un esdeveniment social de gran ressonància. La presentació inclou entre 1978 i 1982 i entre 1989 i 2000 un parlament sobre el comportament de l’economia a les Balears durant l’any en curs. En el parlament corresponent a l’acte de presentació que té lloc el novembre de 1993, a la Sala Atenea de l’Hotel Palas Atenea (Palma), es comunica que a les Balears s’ha iniciat la fase de recuperació econòmica que deixava enrere la crisi econòmica que començà el 1989. L’anunci constitueix una sorpresa que mobilitza el mitjans de comunicació i provoca un cert impacte a l’opinió pública.

A partir del 1992 es fan tres presentacions públiques, una a cada una de les illes de Mallorca, Menorca i Eivissa. El 2000 la tirada és de dos mil exemplars. El novembre de 2001, amb motiu de la presentació de l’informe del 2000, s’acomiada l’equip tradicional amb el propòsit d’iniciar una nova etapa.

(Actualització i ampliació de l’entrada “Evolució Econòmica de les Balears” de la Gran Enciclopèdia de Mallorca)

Informe Econòmic i Social de les Illes Balears

Col·laboradors (1968-2000)

Aguiló Victory, Magdalena

Albertí Huguet, Pere

Alenyà Fuster, Miquel

Alomar Canyelles, Antoni I.

Amer Riera, Mercè

Antich Salas, Magí

Armet Argemí, Lluís

Arrom Nadal, Joan

Barahona Bibiloni, Àngel

Barceló Obrador, Pere J.

Barceló Veny, Antoni

Bardolet Jané, Esteve

Buchens Adrover, Paulí

Campins Colom, Antoni

Carbonero Gamundí, M. Antònia

Casasnovas, Andreu

Català Rosselló, Margalida

Centre d’Iniciativa i Turisme d’Eivissa i Formentera

Costa Porto, Pere

Creus Oliver, Rafel M.

Cuéllar Vega, Carles

De Cisneros González, José Ignacio

Olesa Socias, Josep Lluís

Estelrich Massutí, Pere

Fleixas Antón, Antonio

Fortesa Oliver, Miquela

Fuada Aiguader, Miquel

Galmès Tous, Jaume

Gambús Saiz, Mercè

Garau Jaulin du Seutre, Víctor

Gelabert Vich, Jaume

Ginard Bujosa, Antoni

Horrach Torrens, Andreu

Jaume Miralles, Joan

Lluch Dubon, Ferran D.

López Casasnovas, Guillem

Manera Erbina, Carles

Mas i Vives, Joan

Mascaró Pons, Montserrat

Mascaró Pons, Pere

Mestre Ramis, Joan

Mir Obrador, Joan

Miralles Cerdà, Pere

Montserrat Moll, Antoni

Mulet Sans, Josep Llorenç

Mulet Velasco, Eva

Nadal d’Olives, Josep F.

Navinés Badal, Ferran

Niell Llabrés, Francisca

Oliveras Samitier, Josep

Pascual Galmés, Antònia

Pelarda Ferrando, Manuel

Pons Aguirre, Cèlia

Pons Buades, Guillem X.

Ramallo Massanet, Alonso

Ramis Puig-grós, Andreu

Raurich, Josep

Ribas, Frederic

Riera Font, Antoni

Roig Bustos, Ladislao

Ros Salvà, Cristina

Roselló Rausell, José A.

Rosselló Bover, Pere

Rotger Rabassa, Vicenç

Salvà Alloza, Bernat

Salvà Mut, Francesca

Sánchez Allès, Josep Lluís

Santacana, Mercè

Sastre Albertí, Antoni

Sastre Albertí, Francesc

Saurí del Río, Artur

Societat d’Història Natural de les Illes Balears

Sureda Garcia, Bernat

Sureda Negre, Jaume

Tomàs Salvà, Macià

Tomàs Vives, Bartmeu

Valcaneras Jaume, Francesc

Vegas Alonso, Luis

Vidal Amengual, Jaume

Servei d’Estudis de Banca Catalana

Servei d’Estudis i Programació Tècnica i Econòmica (SEPTE)

Servei d’Estudis Socials i Econòmics de Sa Nostra.

Nota (La present relació recull els noms de les persones que una o més vegades varen publicar col·laboracions a l’Informe econòmic (Sa Nostra), a ”Evolució econòmica de les Balears" (Sa Nostra i Banca Catalana) o a "Informe econòmic i social" (Sa Nostra) en alguna de les edicions que comencen el 1968 i acaben el 2000. L’Informe econòmic i social de Sa Nostra entre el 2001 i el 2011 és realitzat pel Centre de Recerca Econòmica (CRE), que desapareix el novembre de 2012).

Informe econòmic i social. Nota històrica

El mes de febrer del 1969, Carles Blanes Nouvilas, aleshores director general de Sa Nostra, va convocar al seu despatx, separadament, quatre professionals de les illes als quals va exposar el propòsit de Sa Nostra de publicar un informe anual sobre l’economia de les Balears. Els va demanar el seu parer sobre el projecte i la seva disposició a col·laborar-hi. Tots coincidiren a valorar l’oportunitat de l’informe, a manifestar la seva opinió positiva sobre la viabilitat del projecte i a oferir la seva col·laboració. Atès això, els va encomanar la realització de quatre capítols que varen integrar el primer informe, referit a l’any 1968. L’economista Pere Costa Porto es va encarregar del capítol de comerç i balança comercial, Jaume Galmès Tous va fer el d’agricultura, Andreu Casasnovas va realitzar el de turisme i Miquel Alenyà va elaborar el d’indústria. L’informe va tenir una extensió de 36 pàgines amb quadres i il·lustracions, i es va publicar com a annex previ de la Memòria anual del 1968 de Sa Nostra.

La bona acollida de l’informe va permetre que el projecte tingués continuïtat i s’ampliés l’any següent amb la incorporació de tres nous autors: Vicenç Rotger Rabassa (indústria), Joan Jaume (ramaderia) i el Centre d’Iniciatives i Turisme d’Eivissa i Formentera (turisme a Eivissa i Formentera). Així, l’informe del 1969, que es va publicar sota el títol de “Conjuntura econòmica de les Balears”, va constar de 47 pàgines, amb quadres i il·lustracions.

Basant-se en dos anys d’experiència, l’informe del 1970, que es va enriquir amb la incorporació de dos nous autors, Alonso Ramallo Massanet i Víctor Garau Jaulin du Seutre, va fer una anàlisi més detallada i exhaustiva de l’evolució econòmica balear. Consegüentment, es va ampliar la seva extensió, que va passar a ocupar 85 pàgines, amb quadres, il·lustracions i gràfics. L’informe del 1971, en la línia de l’any anterior, va comptar amb la col·laboració com a autor de l’economista Carles Cuéllar Vega.

Els informes dels anys 1972 i 1973, que es varen publicar sota el títol d’”Informe econòmic”, varen incorporar sengles apartats dedicats a l’anàlisi de l’evolució econòmica de les Balears, tot deixant definit l’índex bàsic que l’obra va mantenir durant 26 anys (1972-97).

A partir del 1974, en col·laboració amb Banca Catalana (1974-97) i Banc Industrial de Catalunya (1975-84), l’informe es va editar separadament, sota el títol d’”Evolució econòmica. Les Balears”, tot iniciant una segona etapa d’estabilitat, que es va consolidar a l’edició del 1989 i següents i es va refermar definitivament a l’edició del 1996, publicada sota el títol d’ ”Evolució econòmica de les Illes Balears”. Al llarg d’aquests anys es varen incorporar al grup d’autors Paulí Buchens Adrover, Antoni Campins Colom, Catalina Mercè Amer Riera, Guillem López Casasnovas, Joan Mestre Ramis, Bernat Salvà Alloza, Àngel Barahona Bibiloni, Antoni Sastre Albertí, Francesc Sastre Albertí i Magí Antich Salas, per citar només aquells que, per raons diverses, no figuren a la relació d’autors de l’edició d’enguany.

Prenent com a base trenta anys d’experiència i sota un nou títol, “Informe econòmic i social de les Illes Balears”, l’informe anual del 1998 es presenta renovat i engrandit, atenent els canvis i l’ampliació de la demanda d’informació dels agents socials de les illes. En aquest sentit, hem incorporat als tradicionals capítols d’economia tres nous apartats: un està dedicat al medi ambient, un altre analitza diversos vessants de la realitat social i un tercer s’ocupa de fer una aproximació al balanç anual de l’art i la cultura.

D’altra banda, dins l’apartat d’economia presentem tres epígrafs dedicats a l’anàlisi monogràfica i individualitzada de l’evolució econòmica de Menorca, d’Eivissa i Formentera i de Mallorca. D’aquesta manera donem compliment a un objectiu llargament desitjat, al qual hem dedicat temps i esforços de preparació durant tres anys. Sobre la base de la feina feta, avui ens és possible presentar una anàlisi prou extensa, qualificada i detallada, per bé que millorable, del comportament econòmic específic de cada un dels tres conjunts insulars de les Balears.

Volem fer constar el nostre agraïment als autors que s’han incorporat amb tasques noves a l’edició d’enguany, als autors d’anys anteriors, al Gabinet d’Estudis Socials i Econòmics, a Di7 Comunicació, a l’eficaç Servei d’assessorament lingüístic que en ha donat Àngels Álvarez Garí i a tos els col·laboradors. També volen fer constar el nostre agraïment per la seva col·laboració, a les Cambres Oficials de Comerç, Indústria i Navegació de Mallorca, Eivissa i Formentera i de Menorca.

Amb el suport d’autors i col·laboradors ens ha estat possible diversificar i ampliar el treball amb desig de contribuir al proveïment de la informació global que la societat de les illes necessita en el marc del seu procés d’avenç i de superació.


Palma, 29 de novembre del 1999

(Nota: el present text reprodueix la presentació de l'Informe econòmic i social de les Illes Balears de 1998)

Desacceleració econòmica (11-II-2008)

El marc d’incerteses que planen sobre l’economia dels països capdavanters (EUA i Europa), s’ha vist reforçat en el curs de la setmana passada (4-10 febrer), arran de la publicació de noves dades que apunten vers una possible recessió als EUA i una desacceleració del creixement a Europa i a la resta del món. Val a dir que l’epicentre del problema general no és a la UE, sinó a l’economia nord-americana, on el consens dels dos grans partits polítics en matèria econòmica, la recent reducció en 125 punts bàsics de la taxa d’interès d’intervenció de la Fed i les mesures fiscals i pressupostàries en tràmit, no han aconseguit de moment reduir els temors d’una possible recessió. En el curs de la setmana, s’ha sabut que l’índex d’activitat dels sector dels serveis va presentar el gener una baixa considerable, de 12 punts percentuals (passà de 53,9 el desembre a 41,9 el gener). Aquest fet, i els resultats poc afalagadors que van publicant les entitats financeres, fan que molts sospitin que les mesures adoptades, tot i ésser adequades i suficients, s’han acordat massa tard per evitar una recessió que, si es presenta pot ser suau i de curta durada.

Pel que fa a l’economia espanyola s’han publicat quatre dades rellevants. L’índex general de producció industrial (IPI) caigué el desembre un 2,4%, l’índex de gestió de compres dels sectors productius (PMI) es reduí 4,4 punts percentuals (passà de 50,7 el desembre a 46,3 el gener), l’índex de confiança dels consumidors baixà el gener un 1,4% (el desembre caigué un 5,0%) i les dades sobre l’atur ens han informat que el gener hi havia 132 mil desocupats més que el desembre. L’acumulació de les dades indicades i d’altres han fet que la volatilitat dels mercats financers augmentés i les oscil•lacions de les cotitzacions borsàries donessin lloc el dimarts dia 5 a una caiguda del 5,2%.

Un caire més positiu han tingut les noves referents a les Illes. L’atur del gener, mesurat sobre el del mateix mes de l’any anterior, augmentà un 7,8%, per sota de la mitjana estatal (8,6%). Mirant l’atur del gener sobre el del mes anterior, s’observa un increment d’un 1,03%, molt inferior al mitjà estatal (6,2%). D’altra part, les afiliacions a la Seguretat Social augmenten a una taxa del 2,6% i situen el total de persones cotitzants en 411 mil. A les expectatives moderadament confiades del sector de l’hostaleria i del turisme, contrastades a Fitur i fetes públiques arran de la seva clausura (3 febrer), s’han afegit les previsions dels constructors i dels promotors amb motiu de la jornada organitzada per Talasso Patrimonis i Sa Nostra el passat dia 7. Constructors i promotors han manifestat que el sector de l’edificació i les obres públiques creixerà el 2008, per bé que ho farà a un ritme situat entre un 1% i un 1,5%. Això és, creixerà a un ritme igual a la meitat o a un terç de l’aconseguit el 2007 (3,0%). Val a dir finalment, que entre les noves positives, es constata que els agents econòmics implicats, valoren positivament les mesures d’inversió de 1.000 milions d’euros anunciades pel Govern.

En suma, els temors de desacceleració del creixement a l’eurozona i, dins d’aquesta, a Espanya i a les Balears, són més grans ara que fa unes setmanes. Tot amb tot, les previsions dels dos sectors centrals de l’economia de les Balears són encara positives.


MA


Article escrit el dilluns 13-II-2008

Premi al mèrit estadístic Antoni Monserrat Moll. Parlament de Miquel Alenyà, receptor del premi

Honorable Sra. Presidenta,
Honorables senyors i senyores,
Família d'Antoni Monserrat,
Amics i amigues,


Vull agrair molt sincerament el premi Antoni Monserrat Moll, de l’Institut Balear d’Estadística. Em sent molt afalagat i honorat amb aquesta distinció pel que significa i pel nom que porta, que és el d’un col•lega de professió, un company de fatigues compartides a l’entorn de l’economia de les illes i un gran amic.

El motiu que justifica el premi és un treball singular, fet amb parsimònia, paciència i constància, al llarg de 30 anys ininterromputs, del 1970 al 2001. Es tracta d’un bloc numèric de sèries encadenades amb taxes de variacions reals i monetàries.

Les primeres dades que conté es refereixen al 1970 i les darreres corresponen al 2000. El bloc numèric està fet passa a passa, a mesura que es publicaven o es posaven a l’abast dels economistes les dades de les Balears, que un grup de professionals recollíem i sistematitzàvem amb la vista posada en els treballs que feien el cos de l’Informe Econòmic anual de Sa Nostra, després anomenat “Evolució Econòmica de les Balears” i finalment titulat “Informe econòmic i social de les Balears”. Les cinc primeres edicions es publiquen com a annex de la Memòria anual de Sa Nostra, després es publiquen com a volums independents que es presenten guarnits amb unes cobertes que cada any canvien de color, sense perdre la unitat de disseny i d’imatge. El primer informe va ser molt modest: constà de quatre capítols i 24 planes. Va créixer gradualment fins adquirir unes dimensions considerables.

El bloc inclou dades absolutes en valors monetaris corrents, taxes de variació anual dels preus i taxes reals de variació anual de les 50 magnituds considerades. Es refereixen a les branques de producció de l’economia balear i a les funcions de demanda desglossada en demanda de consum privat dels residents, consum públic, formació bruta de capital fix, variació d’existències, i pel que fa a la demanda exterior, en demanda de consum privat dels no residents, importacions i exportacions.

Es presenta en format de full d’Excel. Les variables i les taxes de variació anual es troben lligades per les operacions corresponents, de manera que el model serveix per calcular variacions absolutes dels valors reals, variacions absolutes dels valors monetaris i les seves variacions agregades, fer càlculs sobre l’evolució de l’estructura del producte regional i de la seva composició. Serveix també per calcular la contribució de cada funció de demanda, de cada branca d’activitat i de cada sector al creixement del PIB de l’any. Permet, en suma, obtenir resultats i càlculs diferents, la comparació dels quals suggereix observacions útils per entendre la marxa de l’economia i les seves tendències. Constitueix una font de referències que facilita l’anàlisi econòmica amb perspectives anuals diverses. Permet observacions sobre el capteniment de les funcions de la demanda i la seva influència sobre el comportament de la producció agregada o distribuïda per branques d’activitat.

La construcció del bloc es va iniciar amb l’ús de llapis, calculadora manual i fulls de paper enganxats amb goma d’aferrar o cinta adhesiva transparent. Més endavant es va substituir el paper, la calculadora i el llapis per registres informàtics que adopten el format definitiu del full de càlcul Excel el 1989, aleshores en pugna aferrissada amb el Lotus, de més general acceptació. Vàrem optar per l’Excel en una decisió que creiem que era més arriscada en aquell moment, per bé que pensàvem que s’adaptava millor a les progressió previsible de les prestacions informàtiques futures.

La base de dades de referència va permetre enriquir l’anàlisi que es publicava a l’Informe anual i afegir-hi nombrosos quadres i gràfics que d’una altra manera haguessin estat més difícils de fer i possiblement més elementals. Va servir a Ferran Navinés per basar-hi en part la seva tesi doctoral. Ha servit recentment als autors de la publicació “Economia de les Balears 1970-2010”, editada per Documenta Balear amb el suport de la Conselleria d’Economia i Hisenda del Govern. Ha servit de base a articles diversos publicats a “Revista Industrial”, del Ministeri d’Indústria, al número de “Papeles de Economia” dedicat monogràficament a l’economia de les Balears, a la Revista Econòmica de Catalunya, i a la revista “Cuadernos de Información Económica”, de la Fundació FIES, després dita Fundació FUNCAS, de la Confederació de Caixes d’Estalvis.

El bloc presenta les dades dels seus tres darrers anys, el 1998, 1999 i 2000, en doble versió, en pessetes i euros. Hi ha un annex, que inclou per als darrers anys del bloc el desglossament de les dades regionals per illes mitjançant l’ús de taxes ajustades cada any a cada conjunt insular.

La base de dades pròpiament dita no ha estat mai publicada íntegrament, ni en paper ni en CD. De manera parcial s’ha publicat en nombroses ocasions.

El premi de l’Institut Balear d’Estadística (IBESTAD) m’ha omplert de goig i m’ha portat al cap records molt grats i entranyables, que no puc deixar de citar, si més no, breument.

Em refereixo a algunes persones que m’han acompanyat en el passat i m’han aportat alguns dels elements que han permès o facilitat la tasca de construir el bloc numèric de dades i relacions. Record en primer lloc la figura de Margarita Márquez Jaume, la professora que al Col•legi Cervantes em va descobrir la forma i el nom dels números àrabs.

Record la figura austera, amable i ordenada de Jaume Serra, professor titular de matemàtiques de l’Institut Ramon Llull en els primers anys 50. Record, amb emoció, les classes particulars i individuals, de matemàtiques i física, que vaig rebre d’Andreu Crespí a la seva casa d’aquí devora durant el curs 1961-62. Record amb respecte les classes d’anàlisi matemàtica del professor Enric Linés a la Facultat d’Econòmiques de Barcelona. Record, també, el professor Alfons García Barbancho, primer catedràtic d’Econometria i Mètodes Estadístics de Barcelona i el segon de tot Espanya. Record les classes apassionades d’Econometria que feia el professor Barber. Record altres persones, com Nadal Batle, company i condeixeble de l’Institut, a qui vaig fer moltes consultes i vaig obtenir sempre bons aclariments.

Sobretot record en aquests moments l’amistat i la col•laboració que vaig tenir el privilegi de compartir amb Antoni Monserrat Moll, gran amic. Moltes vegades ens vàrem reunir per interpretar en clau econòmica les dades que ell extreia de fonts oficials de manera regular i que ordenava amb inusual habilitat. Ell va ser un dels puntals en el qual es basa l’anàlisi, els quadres i les dades desglossades de l’Evolució econòmica, primer, i de l’Informe Econòmic i social, després. En el curs dels anys 90 en Toni Monserrat es va incorporar a l’equip d’aquella empresa pionera que reuní 82 professionals durant 33 anys, del 1968 al 2001, i que varen produir 33 informes anuals prou ben fets.

Record amb nostàlgia la figura modesta, senzilla i elegant d’Artur Saurí, director aleshores del Servei d’Estudis de Banca Catalana, que ens acompanyà amb el seu bon criteri i la seva capacitat d’anàlisi en l’aventura de fer un informe econòmic anual rigorós, solvent i creïble.

Per acabar no puc deixar de referir-me a Carles Blanes Nouvilas, director general de Sa Nostra durant 25 anys, del 1968 al 1993. Ell va ser qui decidí impulsar i tirar endavant l’Informe Econòmic de les Balears el febrer del 1969, un projecte que convertí per al gran públic l’anàlisi econòmica regional en una tasca propera, entenedora, útil i neutral, com ell volia.

Moltes gràcies


Parlament de les Illes Balears
Sala del Senat
Palma, 15 de novembre de 2010.

Preus i combustibles (11-VI-2008)

El preu de l’energia primària ha experimentat en els darrers mesos un creixement molt ràpid. El fenomen ha adquirit unes dimensions tan rellevants que ha provocat un trasbals en l’àmbit dels preus relatius dels béns i serveis.

L’alça dels preus d’una mercaderia de base sempre és causa de tensió en els mercats. Quan el que es dóna no és l’alça d’un preu, sinó una alteració significativa del preu d’un bé d’ús molt generalitzat, sobretot si es tracta d’una primera matèria, la inquietud tendeix a presentar-se associada a elements de confusió, incomprensió i perplexitat.

En un marc com aquest convé fer tot el possible per millorar els nivells generals d’informació i de certesa. Caldria tenir en compte que els preus de l’energia primària s’han elevat a causa d’un desequilibri creixent entre l’oferta possible i la demanda efectiva, que les alces registrades en els preus no són reversibles, que la corba dels preus no ha tocat sostre, que les conseqüències del fenomen afecten, d’una o d’altra manera, tot el sistema productiu i els consumidors, que el problema no admet solucions màgiques, que no serien efectives mesures que carreguessin sobre els pressupostos públics el gruix de la resposta.

S’imposa, sobretot, investigar quines són les decisions que calen per adaptar les empreses a una situació nova de preus relatius. És l’hora de l’anàlisi, la reflexió i la innovació. És hora d’acceptar que hem de canviar.

MA


Diari de Balears, dimecres 11-VI-2008

Desacceleració (11-II-2008)

El marc d’incerteses que planen sobre l’economia dels països capdavanters (EUA i Europa), s’ha vist reforçat en el curs de la setmana passada (4-10 febrer de 2008), arran de la publicació de noves dades que apunten vers una possible recessió als EUA i una desacceleració del creixement a Europa i a la resta del món. Val a dir que l’epicentre del problema general no és a la UE, sinó a l’economia nord-americana, on el consens dels dos grans partits polítics en matèria econòmica, la recent reducció en 125 punts bàsics de la taxa d’interès d’intervenció de la Fed i les mesures fiscals i pressupostàries en tràmit, no han aconseguit de moment reduir els temors d’una possible recessió. En el curs de la setmana, s’ha sabut que l’índex d’activitat dels sector dels serveis va presentar el gener una baixa considerable, de 12 punts percentuals (passà de 53,9 el desembre a 41,9 el gener). Aquest fet, i els resultats poc afalagadors que van publicant les entitats financeres, fan que molts sospitin que les mesures adoptades, tot i ésser adequades i suficients, s’han acordat massa tard per evitar una recessió que, si es presenta pot ser suau i de curta durada.

Pel que fa a l’economia espanyola s’han publicat quatre dades rellevants. L’índex general de producció industrial (IPI) caigué el desembre un 2,4%, l’índex de gestió de compres dels sectors productius (PMI) es reduí 4,4 punts percentuals (passà de 50,7 el desembre a 46,3 el gener), l’índex de confiança dels consumidors baixà el gener un 1,4% (el desembre caigué un 5,0%) i les dades sobre l’atur ens han informat que el gener hi havia 132 mil desocupats més que el desembre. L’acumulació de les dades indicades i d’altres han fet que la volatilitat dels mercats financers augmentés i les oscil•lacions de les cotitzacions borsàries donessin lloc el dimarts dia 5 a una caiguda del 5,2%.

Un caire més positiu han tingut les noves referents a les Illes. L’atur del gener, mesurat sobre el del mateix mes de l’any anterior, augmentà un 7,8%, per sota de la mitjana estatal (8,6%). Mirant l’atur del gener sobre el del mes anterior, s’observa un increment d’un 1,03%, molt inferior al mitjà estatal (6,2%). D’altra part, les afiliacions a la Seguretat Social augmenten a una taxa del 2,6% i situen el total de persones cotitzants en 411 mil. A les expectatives moderadament confiades del sector de l’hostaleria i del turisme, contrastades a Fitur i fetes públiques arran de la seva clausura (3 febrer), s’han afegit les previsions dels constructors i dels promotors amb motiu de la jornada organitzada per Talasso Patrimonis i Sa Nostra el passat dia 7. Constructors i promotors han manifestat que el sector de l’edificació i les obres públiques creixerà el 2008, per bé que ho farà a un ritme situat entre un 1% i un 1,5%. Això és, creixerà a un ritme igual a la meitat o a un terç de l’aconseguit el 2007 (3,0%). Val a dir finalment, que entre les noves positives, es constata que els agents econòmics implicats, valoren positivament les mesures d’inversió de 1.000 milions d’euros anunciades pel Govern.

En suma, els temors de desacceleració del creixement a l’eurozona i, dins d’aquesta, a Espanya i a les Balears, són més grans ara que fa unes setmanes. Tot amb tot, les previsions dels dos sectors centrals de l’economia de les Balears són encara positives.


MA


Article escrit el dilluns 13-II-2008

Severa desacceleració

El discurs del President del Govern davant el plenari del Congrés dels Diputats d’ahir (2-VII-2008) a la tarda va ser vibrant, tècnicament correcte, ben estructurat i clar, però poc concret i no gaire convincent. Va dividir l’exposició en tres blocs: anàlisi de la situació econòmica espanyola i internacional, descripció de les fortaleses i febleses de l’economia espanyola i internacional i el ventall de mesures preses, a punt de ser preses i a prendre el 2009 i en anys successius de la legislatura.

Va qualificar la situació econòmica espanyola de difícil, complicada i adversa. Es va referir a la crisi petrolífera, la crisi financera i la crisi de la construcció, per bé que va rebutjar, amb correcció tècnica, parlar de crisi econòmica general, atès que les taxes de creixement del PIB són positives, encara que molt febles.

Va reconèixer que l’ajust en marxa és més sever del que s’esperava i que afecta de manera rellevant les famílies, les empreses, els ingressos pressupostaris i el superàvit públic. La confiança que manifestà amb relació a la capacitat del país de sortir-se’n dels reptes actuals, la va explicar amb superficialitat i presses. Es va referir a fets àmpliament coneguts: solvència del sistema financer espanyol, taxa d’obertura de l’economia espanyola a l’exterior, limitacions de la taxa del deute públic (36 % del PIB). A l’hora de relacionar les fortaleses i les febleses va obviar la descripció de les seves relacions amb les característiques de la situació actual. A més, va incloure referències ambigües: l’obertura exterior de l’economia comporta avantatges i dificultats.

El ventall de mesures a aplicar sembla dispers, poc potent i exempt de les novetats que molts esperaven. Va relacionar les mesures preses (conegudes) i va anunciar iniciatives legislatives lloables i poc discutibles. No va fer previsions fonamentades sobre l’evolució del PIB i sobre la lleu frontera que separa la desacceleració severa actual (creixement del 0,3% trimestral) d’una recessió. Les inversions que va anunciar en sanitat, energia, tecnologies de la comunicació, canvi climàtic i d’altres ¿en quina mesura i en quin temps poden animar el creixement del PIB?.


MA

Diari de Balears, 3-VII-2008, pàg. 25

Les nou mesures (del 12 de maig del 2010)

L’economia és caparruda i imposa la seva lògica sempre. No es pot gastar més del que s’ingressa indefinidament, perquè la capacitat d’endeutament és limitada per a tothom. Des de l’agost del 2007, inici de la crisi econòmica, hem viscut enganyats creient que podíem evitar la lògica dels fets i la realitat de les coses. Hem viscut en un castell de fantasia fins que, des de fora, ens han cridat l’atenció els mercats, el Fons Monetari Internacional, el Banc Central Europeu i altres instàncies amb capacitat de fer-se escoltar.

Amb un dèficit pressupostari de l’11,2% i un volum de deute públic del 53,2 % sobre el PIB, ens hem situat més enllà de la nostra capacitat de resistir sense rectificar. Tant se val que la nostra situació no sigui tan dolenta a nivell d’indicadors com la de Grècia. Tant se val que la nostra situació sigui, segons els indicadors, semblant o lleugerament millor que la d’Irlanda i la del Regne Unit. El que importa és que hem esgotat la capacitat de gestió del crèdit exterior, que hem perdut la confiança dels creditors i que ens trobem enfrontats amb la difícil comesa de renovar el venciment de 24.000 milions d’euros de deute que ens cau el juliol.

Les mesures que s’han pres eren necessàries i imprescindibles. Ho eren per tal d’evitar la fallida de les finances del país. Són realistes perquè acaren els problemes reals de l’economia. No seran les darreres, perquè no són suficients. Si l’aplicació de les mesures anunciades i les posteriors és rigorosa i els entrebancs que es troben se superen, l’economia reaccionarà bé i aviat.


MA

Diari de Balears, dijous 13-V-2010, pàg. 19

L’economia de la postguerra a Mallorca (1939-1959)

A l’acabament de la Guerra Civil espanyola, l’economia de Mallorca viu una situació caracteritzada per l’escassetat i el racionament d’aliments decretat a tot l’Estat el maig de 1939. Els volums reals de renda són inferiors als dels anys del conflicte i resten situats, per a bona part de la població, en nivells propers als de subsistència.

D’altra part, l’economia mallorquina es troba enfrontada a cinc grans problemes: el sobredimensionament de l’ocupació agrària, la necessitat de reconvertir la indústria per adaptar-la a les condicions de producció d’una economia de pau, la generació insuficient de recursos per finançar importacions, la reducció de la capacitat de consum de la població a causa de l’erosió del valor real dels salaris i un sistema de distribució interior de béns condicionat per intervencions i controls administratius que dificulten el funcionament regular del mercat, propicien l’aparició i la difusió de l’estraperlo i fomenten l’especulació sobre béns de primera necessitat.


Les seqüeles de la guerra: escassetat i depressió econòmica (1939-44)

La immigració que havia arribat a l’Illa en els anys de la guerra i la producció dedicada a resoldre les primeres necessitats i al finançament del bàndol nacional, impulsen un progressiu augment del nombre de persones ocupades en l’agricultura. El volum d’actius del sector primari, que abans del conflicte era del 40%, passa a més del 50% (1940), percentatge que s'incrementa encara en els primers anys de la postguerra, a causa dels problemes que afecten els nivells d’activitat industrial arran dels canvis de la demanda i la seva reducció. L’agricultura esdevé, així, refugi d’un contingent important d’atur encobert. Conseqüentment, el camp mallorquí resta sotmès a un procés de sobreexplotació, que afavoreix l’excedent i perdjudica la productivitat i els salaris. No solament es conren terres marginals que havien estat abandonades, sinó que, fins i tot, s’incorporaren noves terres a la superfície de cultiu.

La indústria de l’Illa ha de resoldre problemes d’adaptació a les noves condicions de producció derivades de l’acabament de la guerra. La demanda de productes industrials registra canvis que afecten, de manera rellevant, branques tan importants com ara calçat, tèxtil, transformats metàl•lics, i diversos grups de l’alimentació. El procés de reestructuració s’ha d’afrontar en el context d’un mercat debilitat per baixes de la demanda interior i per l’esclat de la Segona Guerra Mundial. El volum d’activitat industrial presenta, al llarg del període una reducció que indueix baixes d’ocupació i del valor real dels salaris. Un problema addicional prové de les dificultats, les irregularitats i els elevats costos dels subministrament d’energia primària (combustibles líquids i sòlids), d’energia de transformació (electricitat) i de primeres matèries.

La reducció de la capacitat adquisitava de la població i la baixa de la producció industrial perjudiquen els nivells d’activitat dels serveis: comerç, transports, banca, restauració i altres. Mantenen els nivells d’activitat, i en alguns casos els incrementen, les branques de reparacions i l’Administració pública.

La formació de capital en béns de producció i material mòbil topa amb notables dificultats, dependents de la manca de recursos de les empreses, l’atonia de la demanda i la insuficiència dels proveïments exteriors. D’altra banda, la construcció registrà una baixa considerable, segons indiquen les dades de producció interior de ciment i importacions de materials de construcció. La consideració de l’Illa com a zona no devastada per la guerra l’exclou dels plans de reconstrucció del país. Això fa que la inversió pública sigui sensiblement limitada al llarg del període. Amb tot, es poden citar algunes obres puntuals realitzades en aquests anys. El novembre de 1941, s’inicien simbòlicament, amb una solemne cerimònia oficial, les obres d’enderrocament prèvies a la reforma del mercat de l’Olivar. També el 1941, comença la construcció de la línia fèrria que ha d’unir les pedreres de Gènova amb Porto Pi per al trasllat dels materials destinats al dic de l’Oest del port de Palma. El 1942, varen ésser transportats els primers blocs i col•locats a la base del punt d’arrencada del dic. El 1942, s’acaben les obres del nou edifici de la llonja del peix, en es Mollet (Palma) que és inaugurat dos anys després. El 1944, comencen les obres de construcció del moll de Sant Carles, que es prolonguen durant deu anys.

Segons el treball de Carles Gasòliba “La balanza de comercio exterior en las Islas Baleares”, en aquests anys el saldo de la balança comercial amb l’exterior tendeix a situar-se en posicions negatives, que perjudiquen l’evolució de la renda i la capacitat d’adquisició de manufactures que no es produeixen a l’Illa. Les dificultats per exportar s’amplien a causa del conflicte internacional, l’aïllament espanyol i la debilitat de la demanda peninsular d’alguns dels nostres principals productes d’exportació com ara l’ametlla i el vi. Altrament, les importacions se situen en unes xifres tan migrades que bé es pot parlar de la doble autarquia de la Mallorca d’aleshores: la que hi regeix de fet respecte del conjunt espanyol, malgrat les reduïdes dimensions del territori insular, i la que s’hi pateix respecte de l’estranger a causa de la política autàrquica de l’Estat.

Fa aparició l’atur. Per bé que minimitzat o oblidat estadísticament, és objecte de freqüents referències oficials. Mentre unes alaben les prestacions, per aquest concepte, de l’Auxili Social, altres inclouen prohibicions explícites. Perquè els treballadors immigrats no fessin venir els seus familiars, es mana el reembarcament immediat dels treballadors que arribin a la recerca de feina. S'estableix, a més, que les empreses, a l’efecte de control, comuniquin a l’Administració totes les reduccions definitives i temporals de llocs de feina.

El valor de la producció insular mesurada en termes de valor constant es redueix entre 1939 i 1942 a causa d’unes anyades agrícoles particularment desfavorables. Aquest període, conegut popularment con “els anys de la fam”, es caracteritza per una penúria d’aliments i béns de primera necessitat, que no havia existit durant la guerra. Hi ha escassetat de farina, pa, oli, sucre, sabó, tabac, cotó, carbó i altres. Conseqüentment, proliferen els aliments succedanis com ara el sucre de garrota, l’oli de cacauet, el pa de blat de les Índies o el cafè de malta. Les restriccions elèctriques, per manca de combustibles, fan que s’imposi la reducció del nombre i la freqüència dels transports col•lectius. La ràdio ha de limitar les emissions a les franges horàries del migdia i el vespre.


L’ajustament del nivell d’activitat (1945-50)

A l’acabament de la Segona Guerra Mundial, l’ONU acorda una resolució de condemna del règim espanyol (1945) que implica la retirada dels ambaixadors del països occidentals (1946) i l’aïllament polític i econòmic d’Espanya. Això no obstant, la finalització del conflicte introdueix alguns canvis rellevants des del punt de vista econòmic. D’una banda, la pressió demogràfica interior tendeix a alleugerir-se a través d’un corrent emigratori que es perllonga fins a mitjan dècada dels anys cinquanta.

D’altra banda, la millora de la producció agrària en relació a les campanyes d’anys anteriors abona un cert increment de les exportacions, que contribueix a fer positiu el saldo de la balança comercial en el trienni 1945-47. La progressiva normalització de l’economia internacional, l’ampliació dels mercats exteriors i la recuperació gradual del pols per part del mercat interior, fan innecessari el reajustament de l’activitat industrial. Aqust fet es tradueix aviat en increments de les exportacions i de l’ocupació. La població activa del sector secundari, en poc més d’un lustre, passa d’un 23 % a un 33% del total de la població activa, la qual cosa contribueix a la descongestió de l’ocupació agrària. La dinamització de la indústria afavoreix la productivitat del sistema insular, impulsa l’activitat del conjunt de l’economia i propicia el comportament favorable de la balança comercial amb l’exterior.

El 1946 es crea la junta d’ordenació Econòmico-Social de Balears, que elaborà un avantprojecte de pla econòmic per al quinquenni 1947-51. Aquest document, que respon a les expectatives de redreçament econòmic que havia obert l’acabament de la Guerra Mundial, conté diverses anàlisis sectorials i propostes d’actuacions encaminades a incrementar la producció i el nivell de vida de la població.

La inversió pública es manté a nivells escassos a causa de l’exclusió de Mallorca dels plans de reconstrucció de l’Estat. Prossegueixen les obres del dic de l’Oest del port de Palma, s’avança en la construcció del passeig Marítim, s’inauguren algunes obres puntuals com ara l’edifici, a Palma, de correus i telègrafs (1946), s’acaben les obres de la nova seu, a Palma, de la Delegació d’Hisenda (1947), s’intensifica el ritme de les obres relacionades amb al reforma del mercat de l’Olivar i comencen les de l’avinguda Jaume III.

D’altra banda, es dona una lenta recuperació de la demanda tu4rística i de l’activitat hotelera, després de deu anys de grans dificultats (1936-45). A l’empara d’aquest fi i a la vista d’unes perspectives favorables, es construeixen alguns establiments turístics nous com ara l’hotel Maricel (1947), a Cas Català. El Foment del Turisme va dur a terme, amb resultats satisfactoris, campanyes destinades a atreure el turisme espanyol de noces.

L’escassetat, el racionament, l’atur, l’estraperlo, l’emigració i alguns aliments succedanis, encara eren vigents. La penúria de béns de primera necessitat és cada vegada menys intensa perquè la tendència general de l’economia va canviant d’orientació. El creixement gradual del nivell d’activitat econòmica fa possible, segons estimacions, que el 1951, s’aconsegueixi de recuperar el volum real de producció de 1939 (inferior al de 1938).


Expansió de la indústria i dels serveis (1951-59)

A partir de 1951, s’inicia una etapa d’expansió. Hi contribueixen, sobretot, dos factors. D’una banda els Estats Units, empesos per la pressió de l’anomenada guerra freda, propicien que, el 1951, l’ONU adopti una nova posició respecte d’Espanya, la qual cosa permet el retorn dels ambaixadors occidentals i la progressiva normalització de les relacions amb l'estranger. La signatura, el 1953, del tractat d’amistat i cooperació entre els EUA i Espanya constitueix un esdeveniment emblemàtic que posa fi a l’aïllament polític i econòmic del país. D’altra banda, la recuperació econòmica d’Europa occidental dona lloc a una progressiva ampliació dels mercats tradicionals dels productes mallorquins d’exportació i a l’expansió gradual de la demanda turística, que en pocs anys es constitueix en un dels elements principals de dinamització de l’economia insular.

La recuperació dels nivells d’activitat i renda es basa en l’augment de la producció industrial, la superació del dèficit energètic, l’increment de les exportacions, l’obtenció de superàvits en el comerç amb l’exterior, l’expansió del sector de la construcció i l’inici del procés d’expansió turística. L’augment de l’activitat els sectors manufacturers és el factor més decisiu. El creixement de la demanda interior i exterior permet incrementar la producció industrial, millorar el nivell d’aprofitament de la capacitat de producció disponible, racionalitzar el treball, allargar les sèries de productes i incorporar alguns béns d’equip nous. Tot plegat es tradueix en una ampliació de la productivitat industrial, que propicia augments de la producció més grans que els de l’ocupació.

Un informe del Govern Civil de Balears denuncia, el 1952, que la producció elèctrica solament atén a Mallorca només un 44% de la demanda efectiva. Es considera que aquest dèficit constitueix el principal obstacle per al desenvolupament econòmic de l’Illa. En atenció a això, l’Institut Nacional d’Indústria (INI), el 1952, adquireix GESA i el 1953 la dota d’una nova central mòbil que permet ampliar la potència de generació i procedir a la reparació de la central I. La companyia GESA inicia el 1955la construcció de la central d’Alcúdia el primer grup de la qual entra en servei el 1958 i, a partir de 1956, procedeix a l’adquisició de les centrals rurals encara existents, per tal d’unificar els sistemes de producció i distribució. Tot plegat fa possible que entre 1952 i 1959, la producció elèctrica augmenti a una taxa mitjana anual acumulativa del 12 %, la qual cosa permet la progressiva reducció del dèficit energètic insular, contribueix a incrementar la producció i fa viable l’inici de l’expansió turística.

La producció agrària, descongestionada en bona part de l’excés d’ocupació, millor organitzada, orientada per un mercat deslliurat de nombroses intervencions anteriors, genera una producció que, superat l’aïllament comercial del país, es pot destinar en mesura creixent a l’exportació. L’augment de la producció industrial i de la producció agrària permeten que es tanquin amb superàvits els saldos anuals de la balança comercial. Això incrementa la renda interior i afavoreix el sanejament financer del sistema productiu.

D’altra part, la construcció experimenta un canvi d’orientació gràcies a diversos factors. Entre aquests, la continuació i la intensificació del ritme de realització d’algunes obres públiques com ara el dic de l’Oest del port de Palma, el passeig Marítim (obert al trànsit des de la cruïlla de Monsenyor Palmer fins a Portopí el 1957), l’execució de millores a la xarxa viària, en els elements de protecció, en el dic de Llevant del port de Palma i d’altres. El 1953, s’inicien les obres del moll de Paraires, no previst en el projecte inicial d’ampliació del port. La demanda d’habitatges de nova planta registra un cert augment, sobretot a Palma, el pes de la població de la qual sobre la total de l’Illa continua creixent. D’altra banda, es fa a Palma tot un conjunt important d’obres relacionades amb les reformes del mercat de l’Olivar i el seu entorn i de l’avinguda Jaume III. Finalment, la demanda de nous establiments turístics contribueix a impulsar l’activitat del sector. En aquests anys s’inauguren l’hotel Jaume I (1952), l’hotel Bahia Palace (1955), l’hotel Nixe (1957) i altres. El nombre de places hoteleres passa de 3.000 el 1950 a 16.000 el 1959.

Un factor destacable, per la seva entitat i pel desenvolupament que experimentarà en el futur, és l’ampliació de la demanda de serveis turístics. L’afluència de viatgers registra increments percentuals importants en passar d’uns 70.000 del 1950 a prop de 275.000 el 1959. A més de l’afluència augmenta, també, l’estada mitjana hotelera. L’augment d’aquestes dues variables impulsa un fort creixement de la producció de serveis turístics. L’increment d’aquesta producció contribueix a dinamitzar el sector dels serveis, el qual, a l’empara de l’augment de la demanda interior i de la renda de les famílies residents, aconsegueix de donar ocupació el 1959 a un volum de mà d’obra equivalent a un trenta per cent del total ocupat a l’Illa, amb un augment de més de tres punts sobre el percentatge de l’any 1950. Les vendes de serveis turístics arriben a situar-se en uns volums en pessetes corrents similars a la suma de totes les exportacions a altres regions i a l’estranger. L’acumulació del superàvit de la balança comercial i de la balança de serveis es tradueix en superàvits folgats de la balança insular d’operacions per compte corrent.

L’augment dels nivells d’activitat i la continuïtat del procés d’expansió fan que s’inverteixi el signe del saldo migratori que, des de mitjan dècada, deixa d’ésser favorable a l’emigració i passa a ésser favorable a la immigració.

L’augment de l’activitat econòmica de l’Illa genera increments de la renda insular i de la renda per habitat. Aquesta aconsegueix consolidar–se en una posició situada prop d’un 20% per damunt la mitjana del conjunt espanyol.




Mallorca
Gran Enciclopèdia de Mallorca, v. IX, pàg. 220-226.
Brisas,

40 anys de l'Informe Econòmic i Social de les Illes Balears (1968-2008)

L’anàlisi econòmica territorial es va iniciar a les Balears a mitjans del anys 60 del segle passat de la mà dels primers economistes formats a la Facultat de Ciències Econòmiques de Barcelona. En varen ser capdavanters Pere Costa Porto, Rafel Ferragut Bonafé, Francesc Moll Marquès i d’altres. Va destacar Pere Costa que treballà a la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Mallorca, Eivissa i Formentera, era soci de Septe i va publicar diversos treballs capdavanters en el butlletí de la Cambra en els anys 1966-1970.

Els treballs d’anàlisi econòmica varen rebre un impuls important arran de la decisió de Carles Blanes Nouvilas, aleshores nou director de Sa Nostra, Caixa de les Balears, de promoure la elaboració i publicació d’un informe econòmic anual de les illes. En aquest fi, abans de tot, va demanar l’opinió de quatre professionals: Jaume Galmès Tous, tècnic agrícola de l’Obra Social de l’entitat; Bartomeu Barceló Pons, geògraf, aleshores director de la societat privada Septe (més endavant catedràtic de Geografia de la UIB), dedicada a fer estudis de previsió, programació i anàlisi econòmica; Andreu Casasnovas Marquès, de Ciutadella de Menorca, especialista en anàlisi turística; i Miquel Alenyà Fuster, titulat de feia poc, professor d’economia de l’Escola de Turisme de les Balears i de l’Escola de Turisme del Mediterrani, que publicava articles d’economia a la premsa local.

Vistes la opinions favorables sobre l’interès del projecte i la seva viabilitat, Carles Blanes va decidir encarregar la elaboració del primer informe, referit al 1968, que publicaria a la Memòria Anual de Sa Nostra. Constava de 4 capítols: comerç i balança comercial, agricultura, indústria i turisme. En varen ser els autors Pere Costa (de SEPTE), Jaume Galmès, Miquel Alenyà i Andreu Casanovas.

A partir d’aquesta base els informes anuals varen anar ampliant la seva extensió i el nombre d’autors col•laboradors, amb les incorporacions de Vicenç Rotger Rabassa, Alonso Ramallo Massanet, Víctor Garau Jaulin du Seutre, Paulí Buchens Adrover, Guillem López Casasnovas, Catalina-Mercè Amer Riera, Antoni Campins Colom, Antoni Sastre Albertí, Francesc Sastre Albertí, Joan Mir Obrador, Antoni Barceló Veny, Pere Mascaró Pons, Ferran Navinés Badal, José Antonio Roselló Rausell, Carles Manera Erbina, Esteve Bardolet Jané, etc., fins arribar als 85 (individuals i col•lectius) que d’una o altra manera, amb major o menor freqüència, hi varen treballar entre 1968 i 2000. Els seus noms es relacionen a un annex específic de l’Informe econòmic i social del 2000, com a homenatge de reconeixement i gratitud amb motiu del seu comiat. En una línia de continuïtat que no es va interrompre ni conceptualment ni des del punt de vista de la seva direcció i autoria al llarg de 33 anys, l’informe va créixer i va esdevenir una eina rellevant d’informació a l’abast dels agents econòmics de les illes.

El 1974 Carles Blanes va considerar oportú establir una relació de col·laboració continuada amb el Servei d’Estudis de Banca Catalana, cosa que va permetre l’edició separada de l’informe, la ampliació dels capítols dedicats a l’economia internacional i espanyola, l’augment de la seva tirada i difusió i les aportacions entranyables d’Artur Saurí i del Río, que varen contribuir a reforçar l’equip de treball i a millorar l’informe amb les seves aportacions oportunes, encertades, respectuoses i sempre lúcides. Entre 1974 i 1997 l’informe va adoptar el nom d’Evolució econòmica de les Balears, per recuperar finalment (1998) el d’Informe econòmic i social.

En el marc dels informes anuals de Sa Nostra es va anar construint una base de dades destinada a recollir la informació disponible, sistematitzar-la, regularitzar-la, evitar-ne les interrupcions i els talls, homogeneïtzar-la. Aquesta base s’estén des de 1970 a 2000. Conté dades anuals d’àmbit territorial, agregats monetaris expressats en pessetes corrents i constants, i alguns desglossaments per illes. Més concretament, incorpora dades de població de dret i de fet, nombre de turistes per nacionalitats d’origen, estada mitjana general, totals de pernoctacions turístiques, producció i VAB dels serveis d’allotjament turístic, despesa turística complementària i producció turística agregada, ingressos regionals per turisme, 33 quadres del VAB desglossat pels 4 sectors productius i 25 branques d’activitat, 33 quadres de la demanda desglossada per components de demanda interna i externa, producte interior brut, variacions reals i monetàries dels agregats econòmics, desglossament de la producció i la demanda per illes (1996-2000), renda familiar disponible per components (1996-2000), consum i estalvi (1996-2000), excedent d’explotació i salaris (1996-2000), producte interior brut i renda per habitant.

El 2009 va fer 40 anys de la publicació del primer informe econòmic anual de les Balears. El fet va passar gairebé desapercebut, malgrat la importància que li correspon per la rellevància i utilitat de les seves aportacions.

El cost d’insularitat (1988)

Pocs aspectes de la realitat econòmica de les Balears han mobilitzat en els darrers vint anys tanta atenció pública com la qüestió de l’anomenat “cost d’insularitat”. És clar que aquesta no es compta entre les qüestions econòmiques més rellevants de les illes. Però cap de les altres qüestions econòmiques ha demostrat tenir tanta capacitat com aquesta per mobilitzar l’opinió pública a favor no de la pròpia qüestió, sinó de qui en parla. Aquesta és la raó que explica la seva presència freqüent en els plànols de l’actualitat.

Malgrat l’abundància de referències que s’han fet del tema, solament n’hi ha tres que mereixen ser destacada, per tal com són les úniques que han tractat la qüestió amb el rigor propi de l’anàlisi econòmica. Situats a l’extrem contrari es podrien relacionar les referències que han destacar per tractar la qüestió amb menys rigor, amb més confusions i amb més clares intencions d’instrumentalitzar el tema a favor d’interessos que poc tenien a veure amb el coneixement de la realitat econòmica regional. D’aquestes darreres no en parlarem.

La primera formulació pública de l’expressió i del concepte de “cost d’insularitat”, la va fer Bartomeu Barceló Pons amb motiu del congrés que sobre economies regionals de la Mediterrània se celebrà a Marsella el 1967.

L’any 1973 Pere Costa Porto va elaborar un ampli estudi monogràfic per encàrrec de l’Ajuntament de Palma. La principal aportació d’aquest treball consisteix en la precisió del concepte de “cost d’insularitat” que es proposa i sobretot en l’explicació que es dóna de la seva complexitat, de la seva relativitat temporal i de la seva relació amb un gran nombre de variables econòmiques i no econòmiques.

L’any 1980 la Conselleria de Transports i Comunicacions del Consell General Interinsular publicà un altre estudi sobre el tema, l’elaboració del qual va córrer a càrrec de M. Alenyà. El treball va ser posteriorment ampliat i actualitzat i publicat com a annex de l’obra “Introducció a l’economia de les Balears” (Caixa d’Estalvis de Balears “Sa Nostra”, Palma, 1984). L’aportació més destacada d’aquest estudi es troba en l’argumentació de la tesi segons la qual el cost d’insularitat de les Balears dependent del transport de persones i mercaderies és positiu, però de dimensions relatives poc rellevants.

La propera publicació de les taules input-output de l’economia de les Balears, referides a l’any 1983, permetrà d’analitzar amb cert detall les dimensions i la distribució del consum dels serveis de transport per part de les diverses branques productives de les illes. La comparació d’aquests consum amb els de les taules referides al conjunt de l’Estat i amb els de les taules d’altres comunitats autònomes proporcionarà una base informativa nova, que pot ser ben útil per avançar en el coneixement del fenomen. D’altra part la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Mallorca, Eivissa i Formentera, fa poc ha decidit de redactar un treball sobre el tema. Benvingut sigui aquest treball, sempre que es tracti d’un estudi i no d’un simple repertori d’opinions poc informades o desinformades; sempre que es tracti d’una anàlisi objectiva dels fets i no d’un repertori de discursos emotius; sempre que es tracti d’un esforç a favor de l’objectivitat i en contra dels judicis de valor habituals; sempre que es tracti d’un treball que es recolzi en el reconeixement que els fenòmens econòmics s’han d’estudiar tot respectant les exigències del mètode científic.

Els temes inclosos en l’àmbit de l’economia s’han d’analitzar amb el mateix rigor que requereix l’anàlisi dels fenòmens físics, biològics, mèdics, farmacèutics o químics. A ningú no se li ocorrerà de pensar que el coneixement en els àmbits esmentats es pot fer avançar mitjançant simples relacions d’opinions de persones alienes al camp específic de l’estudi, dirigides amb tan escassos coneixements com bona voluntat per un misser, un filòsof, un poeta o un místic. És clar que l’economia tampoc no és aliena a aquests condicionants.



Informatiu PIMEM, març 1988.