jueves, 28 de enero de 2010

Bartomeu Sureda Misserol

(Palma 1769 – 1851)


Gravador i pintor. Estudià dibuix a l’Acadèmia de Nobles Arts de Palma.

Protegit de Tomàs de Verí i de Togores, amplià estudis a Madrid, on treballà com a expert en disseny industrial a la fàbrica d’Agustin Bèthancour. Per millorar els coneixements d’enginyeria industrial, anà a Londres (1799-1802). Després, a París (1802-03), conegué la tècnica de la porcellana de Sèvres i, a Amèrica i Anglaterra, aprengué tècniques d’implantació del cotó. Introduí a la península ibèrica les primeres màquines per a la filatura.

Nomenat (1804) director de les Reales Fábricas de Porcelana y Loza del Buen Retiro, de Madrid, hi desenvolupà una original fórmula de porcellana dura. Arran de la invasió francesa, s’exilià a París. De retorn a Espanta, es féu càrrec de la direcció de la Real Fábrica de Paños de Guadalajara, en els sistemes de producció de la qual féu innovacions i millores tècniques. A Madrid, fou director de la fàbrica de vidre de San Ildefonso –on introduí l’elaboració de miralls de cos sencer- i de la ceràmica de la Moncloa.

Jubilat, tornà a Mallorca el 1836 i dugué a terme diverses innovacions tècniques, com el teler de llançadora volant i la serradora fina de xapes i planxes de fusta per a la indústria del moble. Alhora, impulsà la utilització de la tècnica de la litografia. Donà un suport decisiu a l’Acadèmia Provincial de Belles Arts, que veié incrementar progressivament el nombre d’estudiants de la secció de dibuix. Això féu possible la creació, el 1849, de l’Acadèmia Provincial de Belles Arts. Alguns dels seus gravats serviren per il•lustrar (1840) l’obra “Panorama óptico-histórico-artístico de las islams Baleares”, d’Antoni Furió. Li són atribuïdes dues pintures religioses per a la capella de Sant Vicenç, de l’església de Santa Eulàlia, de Palma, que representen sant Antoni de Pàdua i sant Francesc d’Assís.

Pintà paisatges, sobretot de petit format, d’inspiració romàntica, en els quals sovint va incloure figures populars. Utilitzà les tècniques de l’oli i de l’aquarel•la i també es dedicà al dibuix. Tant Goya (1802-04) com Agustí Buades (1838) en pintaren retrats.



GEM, t. XVII , pàg. 63-64.

Miquel Alenyà Ginard (Palma, 1861 - Maó, 1901)

Advocat, periodista, polític i notari.

Llicenciat en dret (1882) per la Universitat de Madrid, milità en el Partit Liberal. Casat (1888) amb Isabel Ribas Sampol, varen ser pares d'una filla (Catalina) i 4 fills (Joan, Josep, Miquel i Rafel).

Va ser elegit regidor de l’Ajuntament de Palma. Ocupà (1890-91) el càrrec de síndic de l’Ajuntament.

Va ser director (1890-91) del setmanari "La Lealtad", d'ideologia lliberal dinàstica, i redactor en cap (1891-93) del diari "El Liberal Palmesano", d'informació general i local. Es dedicà a l'exercici lliure de la professió de missèr, tot defensant temes civils i penals, fins que el 1893 guanyà per oposició la plaça de notari de Maó.

Afeccionat a la pintura, va ser deixeble de Joan Mestre i de Joan Bauzà Mas. Cultivà el dibuix, l'aquerel·la i la pintura a l'oli. Va ser vice-cònsol de l’Argentina a Menorca. Té una entrada a la GEM.