domingo, 20 de octubre de 2019

Margalida Ginart Puig (Palma, 21 d'abril de 1790 – 4 d'abril de 1870)

Va ser la segona filla del matrimoni format pel patró Bartomeu Ginart Alemany i Joana Maria Puig Planes. Nasqué a les vuit del vespre del 21 d'abril de 1790. El bateig tingué lloc el dia següent a la Parròquia de Santa Eulàlia de Palma. Als 21 anys d'edat, el 29-X-1811, es casà a Santa Eulàlia amb Miquel Alenyà Coll, que aleshores era caporal de primera del Regiment d'Infanteria de Mallorca. Amb aquest motiu el marit rebé de son pare en concepte de dot i prellegat la quantitat de 800 lliures mallorquines. El 12 de març de 1812 el marit marxà a Alacant amb el Regiment d'Infanteria de Mallorca en missió de guerra contra els francesos. Ella restà a Palma embarassada de tres mesos. Durant l'absència del marit molt probablement regentà el forn de ses Mongetes, del carrer Verge de Lluc, número 36, que era propietat d'ell. De son pare rebé la casa ubicada al carrer de la Gerreria Cremada (després d'en Bosc), que ocupà tota la vida. Des del portal d'accés a l'escala d'aquesta casa, assenyalada amb el número 52 (després 16), fins al portal del forn esmentat que dóna al carrer de Sa Gerreria hi havia només 105 passes comptades. Va tenir onze fills (Maria Magdalena, Joan, Maria Elena, Maria Margalida, Joan, Bartomeu, Miquel, Benvinguda, Joan, Bartomeu i Josep). Només set dels seus fills arribaren a la maduresa (Maria Magdalena, Maria Elena, Miquel, Benvinguda, Joan, Bartomeu i Josep). Tots set es casaren llevat de Bartomeu i Miquel, que moriren fadrins. Miquel morí de tisi i Bartomeu de còlera. Quan tornà de la guerra, el marit va vendre el forn de ses Mongetes per exercir la professió de mariner i comerciant amb vaixell propi. Viatjà sovint de Palma a Cadis i de Palma a altres ports de la Mediterrània. En els viatges a Cadis se'n portava productes elaborats de Mallorca (aiguardent) i tornava amb productes colonials diversos (fusta de xicarandana i altres). Primer viatjà amb un llaüt, a partir del 1834 amb el “San Simón” un vaixell místic de 25 tones i finalment amb un pailebot. Entre els vaixells amb què s'incrementà la matrícula de Palma el 1845 hi havia el pailebot “Palmito”, de 108 tones de cabuda, construït en el tall de Miquel Planes (a) Valent i Ramon Horrach. Costà 1.600 lliures al patró Miquel Alenyà, únic propietari. El 1853 fou remuntat i aparellat de polacra-goleta. Joan Alenyà, fill de Miquel, entre d'altres en va ser el capità en els viatges que féu habitualment entre Palma, l'Havana, Savanaah i altres ports del Carib. Durant tot aquest temps Margalida, la mare de família, va ser l'element de continuïtat i el factor d'estabilitat i bona administració del grup familiar. Els estalvis que va reunir l'esposa els dedicà a la compra d'uns solars a l'establit de Son Serra i a la construcció d'uns habitatges. Quan el marit morí als 69 anys, el pailebot “Palmito” era de viatge. Entrà en vigor el testament que havia atorgat davant el notari Joan Sanxo el dia 11-III-1812, abans de marxar a la Guerra del Francès. Feia hereva usdefructuària l'esposa i feia hereus propietaris els fills. A la família es produiren diferències per motius econòmics que la mare va enfrontar posant les coses clares amb l'ajut del seu fill Joan. No sabia ni llegir ni escriure, segons consta en els documents públics en els que va intervenir, però gaudí d'una notable intel·ligència. La pau familiar es va mantenir gràcies a l'estratègia de posar en clar els drets de cada un dels membres del grup, la mare i els fills, i d'actuar amb transparència i claredat. L'acord permeté vendre parts del patrimoni familiar, mantenir la convivència i fer viable la bona entesa de tots a l'entorn de la mare. Morí el dilluns 4 d'abril de 1870, tot just 17 dies abans de fer els 80 anys. Les exèquies se celebraren a l'Església de Santa Magdalena el 6 d'abril de 1870 a les 10 del matí.