Mercè Buxadé Adroher (Puebla de Zaragoza, Mèxic, 25 d’abril de 1918 – Son Coletes, Manacor, Mallorca, 5 de setembre de 1936)

Tècnica sanitària i voluntària de Creu Roja. Filla de Joan Buxadé i Adroher i de Maria Adroher i Ribas, naturals de Santa Coloma de Farners (La Selva, Girona), té 4 germans i dues germanes. El pare és confiter i té un obrador amb botiga on ven gelats, refrescos, fruites confitades, bombons, confits i dolços de sucreria, de producció pròpia. El 1920 trasllada el negoci de Puebla de Zaragoza (Mèxic) a Santa Coloma de Farners (Girona) i, després, al barri de Gràcia (Barcelona).

Mercè i la seva germana Dària cursen estudis al col·legi de les Missioneres de l’Immaculat Cor de Maria (Barcelona). És espigada, prima i alta. Té els cabells llisos i de color castany obscur. Nada a Mèxic, té la nacionalitat mexicana i disposa de passaport mexicà.

Poc després de l’aixecament del juliol de 1936, es presenta voluntària per prestar serveis sanitaris de Creu Roja a l’expedició republicana a Mallorca. Arriba a l’illa el 18 d’agost de 1936, a bord del vaixell "Ciudad de Tarragona"  i, després de diversos moviments, se li assigna el lloc de socors de Creu Roja més proper al front i més llunyà de la base d’operacions, l’ubicat als afores de Son Carrió (Sant Llorenç des Cardassar). Quan es publica l’ordre de retirada i reembarcament, a darrera hora del 3 de setembre de 1936, la notícia no arriba al lloc de socors en el qual presta serveis al costat de la seva germana Dària i altres tres infermeres de Creu Roja, Maria Garcia, Teresa i l'autora anònima de "Diario de una miliciana". El matí del 4 de setembre és detinguda pels “Dragones de la muerte”, un escamot d'una vintena de jovençans a les ordres del feixista italià que fa servir el nom de guerra de “conde Rossi”.

A la tarda és fotografiada juntament amb les quatre infermeres del lloc de socors de Son Carrió a l’Escola Graduada de Manacor, convertida en presó en aquells moments tràgics. Tot seguit es passejada en un camió, juntament amb les companyes, pels carrers de Manacor. Són escridassades i insultades. Passa el vespre en les dependències de l’edifici del Rosari, a la plaça de Sa Bassa (Manacor), seu de l’oficina i caserna del “conde Rossi”. Sobre les 11 h. del  5 de setembre de 1936 és afusellada a Son Coletes (Manacor), juntament amb les altres infermeres de Creu Roja. Tenia 18 anys. Se suposa que les restes de les cinc infermeres reposen a la fossa dels republicans del cementiri de Son Coletes.

Bibliografia

Miquel ALENYÀ, "Vuit voluntàries i un voluntari de Creu Roja moren a Manacor l'estiu de 1936", Lleonard Muntaner ed., Palma 2011

Josep MASSOT I MUNTANER, "Dues mexicanes al desembarcament de Bayo", 'Perlas y cuevas', núm. 999, Manacor 1999

Miquel LÓPEZ CRESPÍ, "Josep Massot i Muntaner i les infermeres de la Creu Roja assassinades a Manacor (1936)", mallorcaweb.net

ANÒNIM, "Diario de la miliciana", a Alenyà-2011, 65-93




Mercè i Dària Buxadé Adroher

Dària Buxadé Adroher (Puebla de Zaragoza, Mèxic, 23 de setembre de 1913 – Son Coletes, Manacor, Mallorca, 5 de setembre de 1936)

Tècnica sanitària i voluntària de Creu Roja. Filla de Joan Buxadé i Adroher i de Maria Adroher Ribas, naturals de Santa Coloma de Farners (La Selva, Girona), casats per poders el 1896, té 4 germans i dues germanes. El pare és confiter i té un obrador amb botiga on ven gelats, refrescos, fruites confitades, bombons, confits i dolços de sucreria, de producció pròpia. El 1920 trasllada el negoci de Puebla de Zaragoza (Mèxic) a Santa Coloma de Farners (Girona) i, després, al barri de Gràcia (Barcelona).

Dària i la seva germana Mercè cursen estudis al col·legi de les Missioneres de l’Immaculat Cor de Maria (Barcelona). Toca el piano i té grans aptituds per al dibuix i la pintura. De cabells arrissats, es d’estatura mitjana i mostra una certa tendència a engreixar, afavorida per les seves afeccions sedentàries (dibuixar, tocar el piano...).. Nada a Mèxic, té la nacionalitat mexicana i disposa de passaport mexicà.

Poc després de l’aixecament del juliol de 1936, es presenta voluntària per a prestar serveis sanitaris de Creu Roja a l’expedició republicana a Mallorca. Arriba a l’illa el 18 d’agost de 1936, a bord del "Ciudad de Tarragona", i després de diversos moviments, se li assigna el lloc de socors de Creu Roja més allunyat de la base d'operacions, ubicat a la vora de Son Carrió (Sant Llorenç des Cardassar). Quan es publica l’ordre de retirada i reembarcament, a darrera hora del 3 de setembre de 1936, la notícia no arriba al lloc de socors en el qual presta serveis.

El matí del 4 de setembre és detinguda pels “Dragones de la muerte”, un escamot d'una vintena de jovençans a les ordres del feixista italià que es fa dir “conde Rossi”. A la tarda és fotografiada juntament amb les quatre infermeres del seu grup a l’Escola Graduada de Manacor, que és utilitzada com a presó. Tot seguit es passejada en un camió, juntament amb les companyes, pels carrers de Manacor. Són escridassades i insultades. Passa el vespre en les dependències de l’edifici del Rosari, a la plaça de Sa Bassa (Manacor), seu de l’oficina del "conde Rossi". El matí, sobre les 11 h. del 5 de setembre de 1936, és afusellada juntament amb les altres infermeres de Creu Roja a Son Coletes (Manacor). Les companyes són la seva germana Mercè i les infermeres Maria Garcia, Teresa i l’infermera anònima autora del “Diario de una miliciana”. Se suposa que les restes de les cinc infermeres de Creu Roja reposen a la fossa dels republicans del cementiri de Son Coletes.

Bibliografia

Miquel ALENYÀ, "Vuit voluntàries i un voluntari de Creu Roja moren a Manacor l'estiu de 1936", Lleonard 
Muntaner ed., Palma 2011

Josep MASSOT I MUNTANER, "Dues mexicanes al desembarcament de Bayo", 'Perlas y cuevas', núm. 999, Manacor 1999

Miquel LÓPEZ CRESPÍ, "Josep Massot i Muntaner i es infermeres de la Creu Roja assassinades a Manacor (1936)", mallorcaweb.net

ANÒNIM, "Diario de la miliciana", a Alenyà-2011, 65-93




Mercè i Dària Buxadé Adroher